Què és la síndrome del cor trencat?

Aurelio Rojas. Hi ha dos grans assassins silenciosos que estan dins de la nostra vida i que ens van minvant la salut, a poc a poc, i que són les dues grans epidèmies d’aquest segle XXI. El primer d’ells és el sedentarisme i el segon d’ells, ja us sonarà força, l’estrès. Aquest estrès crònic que patim avui dia, conseqüència del nostre estil de vida, no només afecta el nostre estat d’ànim i el nostre humor, sinó que també afecta la nostra energia, el nostre cansament, la manera en què descansem, o millor dit, que no descansem, afecta el nostre metabolisme, afecta el sistema immunitari i, al final, també acaba afectant el nostre cor, que és el que ens porta aquí a tots. És indiscutible que, amb l’estil de vida que tenim avui dia, l’estrès forma part de la nostra vida. Si preguntem en estudis epidemiològics ens trobarem amb xifres que per a mi són demolidores. I depèn del lloc on anem a preguntar ens trobarem que fins al 90% de les persones a qui preguntem si pateixen d’estrès ens diran que sí. L’estrès no deixa de ser una cosa positiva per a la nostra biologia. De fet, és un mecanisme d’adaptació super potent que tenim els éssers humans i la resta d’animals per poder canviar tot el nostre funcionament i tot el nostre metabolisme a unes condicions, i convertir-nos en superhomes i superdones per poder resoldre aquest problema, en aquest cas, com veníem antigament de la selva i dels animals, per fugir d’aquest depredador i el nostre cor, en una mil·lèsima, pràcticament, de segon, i aquesta descàrrega tan intensa que es produeix de les hormones de l’estrès, que són el cortisol i l’adrenalina, fa que el nostre cor comenci a bategar més ràpid, d’una manera molt més forta, el nostre cervell es concentra, la nostra visió millora, la sang arriba als nostres músculs, i estem preparats per, no només respondre de manera física, sinó també mental. I això ens porta a mantenir un nivell d’estrès que ja no és agut, sinó que és crònic, un estrès crònic atenuat. I això el que va fent a llarg termini és que aquestes hormones pròpies de l’estrès, com l’adrenalina i el cortisol, tensionin tot el nostre cos fins a límits insospitats. Jo sempre poso l’exemple amb un motor de cotxe, que tu comences a accelerar al màxim de revolucions sense canviar la marxa. Quant et durarà aquest motor? Doncs probablement molt menys que un motor que vagi a baixes revolucions. Es gastarà el motor molt abans, però també el combustible. Per això, quan estem estressats ens trobem sempre cansats, i el cos, a més, ens demana menjar. I precisament no ens demana menjar-nos una amanida, ens demana menjar el pitjor: un gelat, un dolç, aliments, generalment, amb molt de sucre i amb molta grassa, perquè necessita aquests nutrients per cremar-los com més aviat millor, per obtenir aquesta energia, que estan demanant per respondre d’una manera molt més eficient. El problema d’aquest estrès crònic és que no només ens portarà a trobar-nos cansats el nostre dia a dia, ens portarà a trobar-nos fatigats o a descansar pitjor. També podem parlar després del descans que ja veiem que afecta greument la nostra salut també sinó que, a llarg termini, tots aquests símptomes que tenim en la nostra esfera social i en la nostra esfera psicològica, acaben repercutint en una mesura molt més elevada en el nostre metabolisme i en el nostre cor.

Aurelio Rojas. I un dia, en el context d’un estrès més gran o que hem dormit menys del normal, doncs desgraciadament ens emportem un ensurt. I és que és cert que, encara que no ho tinguem molt en compte, les persones que pateixen estrès tenen un 40% més de risc de tenir problemes cardiovasculars. I ja us dic que pocs factors de risc són igualment equiparables a aquest risc de patir problemes de cor. I ja no només això, sinó que, casualment, quan analitzem els hàbits de vida de les persones que tenen molt estrès, doncs generalment tampoc solen fer activitat física suficient, que és fonamental per cuidar el nostre cor, la seva alimentació també sol ser una mala alimentació, no mengen menjar natural, no segueixen, per descomptat, una dieta mediterrània i basen la seva alimentació en menjars ultraprocessats, que sabem que estan carregats, no només d’una gran quantitat de sal, sinó també de sucres afegits que estan encobertats i també de múltiples additius que actuen com a disruptors endocrins de les hormones que regulen tot el nostre cos i tot el nostre metabolisme, i acaben generant un cercle en una coctelera perfecta perquè, després de molt de temps amb mals hàbits, doncs acabem amb un problema de cor, que són, desgraciadament, els problemes més freqüents de salut al món. És la causa més freqüent de problemes de salut al món, i molt a prop tenim el càncer, probablement perquè comparteixen aquests factors comuns que venen tots derivats del nostre estil de vida. Així que està a les nostres mans posar-nos a identificar, per què estem estressats, on podem millorar i, per descomptat, tenir les eines per poder corregir-ho.

Hortensia. Hola, doctor. Soc l’Hortensia, soc funcionària i jo volia preguntar-li quins són els símptomes als quals hem d’atendre per evitar un accident cardiovascular.

Aurelio Rojas. Per sort, per a tots, el cor només té quatre símptomes. Podem pensar en moltes sensacions que tenim, però realment només hi ha quatre símptomes que produeixen els problemes de cor. El primer símptoma és el dolor. El dolor de cor. El segon símptoma són les palpitacions o taquicàrdia. El tercer símptoma és la fatiga o la dificultat respiratòria. I el quart símptoma són els desmais, les pèrdues de coneixement. Si ens centrem en el dolor, com fa mal el cor? Mireu, sempre, en algun moment de la nostra vida, hem notat alguna punxada a la zona del pit de segons, fins i tot de vegades molt forta. I ens preocupem perquè pugui ser el cor. Però la realitat és que el cor mai fa mal d’aquesta manera. El dolor del cor és una pressió molt forta. Hem de pensar-hi com si ens estiguessin comprimint el pit d’una manera molt intensa, com si ens estiguessin apretant amb moltíssims quilos al centre del pit. Aquesta pressió estarà sempre allà fixa, i es pot desplaçar cap al coll, cap a un braç, cap a l’altre, cap al ventre o cap a l’esquena. Però el més habitual és notar aquesta pressió. A més, aquesta pressió no desapareixerà. Quan comença aquest dolor no ens remetrà. Perquè podem pensar en una altra situació molt habitual que genera una pressió al pit, com és l’ansietat. Quan tenim un atac d’ansietat també notem pressió al pit, però en relaxar-nos aquesta pressió, a poc a poc, anirà disminuint. Quan no desapareix, sinó que cada vegada és més intensa i a més ens comencem a trobar pitjor, i comencem a estar sudorosos, marejats, pàl·lids, hem de pensar que o nosaltres mateixos o la persona amb qui ens trobem està tenint un infart. De vegades no tenim un infart, i tenim la sort que el cor ens comença a avisar uns dies abans que aquesta placa de colesterol es trenqui. Això s’anomena angina de pit. I és un dolor exactament igual que el de l’infart, és aquesta pressió al centre del pit, però normalment es desencadenarà quan fem algun petit esforç físic. És a dir, quan el nostre cor està tranquil no notarem aquesta pressió, però si comencem a caminar, si comencem a caminar una mica més ràpid del que és habitual, pugem un turó o un petit tram d’escales, o anem al gimnàs, com normalment fem, apareixerà aquesta pressió. Deixem de fer exercici i desapareix. Tornem a començar, apareix, ens relaxem i desapareix. Això és un avís que ens dona el cor que aviat pot passar alguna cosa. El segon símptoma, ho recordem, eran les palpitacions o taquicàrdia. Nosaltres normalment no estem acostumats a notar el ritme cardíac. Penseu en el vostre cor. El noteu? No, oi? Jo no noto el cor ara, i el que és habitual és que no notem el ritme cardíac. Si comencem a notar el ritme cardíac més a poc a poc del normal, molt més ràpid del normal o fins i tot, de vegades, irregular. “És que noto el cor que no batega de manera compassada, sinó de manera irregular”. Aquest és un símptoma que alguna cosa pot no anar bé, i normalment això pot ser una arrítmia. El cor té el seu propi sistema elèctric que fa que generi el batec cardíac, converteix aquesta electricitat en batec, i de vegades, aquest sistema elèctric no funciona adequadament, o està massa tensionat, per l’estrès crònic, per aquest cortisol i aquesta adrenalina.

Aurelio Rojas. I això fa que el nostre cor comenci a bategar de manera anòmala. Per això és molt habitual que, quan patim d’estrès o en un atac d’ansietat en què tenim aquesta descàrrega de cortisol i d’adrenalina, comencem a notar, també, el cor molt ràpid. El tercer, i aquest símptoma és important sobretot perquè és un símptoma d’insuficiència cardíaca, la insuficiència cardíaca és quan el nostre cor comença a estar dèbil, a no ser capaç de bombejar la sang amb normalitat. És la falta d’aire, la fatiga. Hem de reconèixer-lo en que no és que a poc a poc no faci esport i hagi agafat pes i cada vegada em canso més, que és habitual si a més estem guanyant pes, sinó que fem una vida realment bona, o fem una vida pràcticament el que podríem considerar normal i, de manera relativament ràpida, en poc temps, comencem a notar que no podem fer les activitats que abans fèiem, perquè ens fatiguem. “Ei, jo és que abans a la feina tenia el costum de pujar un tram o dos d’escales per pujar i ara és que resulta que quan pujo el primer petit tram ja estic fatigat, em falta molt l’aire”. “O vaig a fer el meu esport, vaig al meu gimnàs o a sortir a la meva caminada diària i noto que, al mínim que comenci a caminar, em comença a faltar molt més aviat l’aire. Això és un símptoma que el nostre cor no està bombejant la sang adequadament. Si a més s’acompanya de retenció de líquid, d’inflor, sobretot a les cames, i ens trobarem amb turmells inflats, turmells que a més tenen un signe molt típic mèdic que s’anomena “fòvea”, que és que quan apremem el nostre turmell amb el dit es queda totalment la forma del dit com si fos plastilina. Es queda totalment un forat amb la forma del dit que no desapareix ràpidament. I això és un signe de retenció de líquid, i normalment de retenció de líquid per culpa del cor. Perquè es pot retenir líquids per molts altres problemes de salut, però en específic per culpa del cor, produirà aquest signe de deixar-nos marcat el dit. I en darrer lloc, i aquest sempre ens fa molta por a tots, i segurament algun de vosaltres ho ha viscut i fins i tot ho ha hagut d’atendre, és les pèrdues de coneixement, els desmais. I no hem de pensar en aquests desmais que són molt freqüents i que normalment tenim en algunes situacions com treure’ns sang o estar molt temps dempeus o sota el sol o en un àpat copiós, perquè aquest tipus de desmais són relativament freqüents, i és una resposta una mica anòmala del nostre sistema nerviós, però benigna, sinó que hem de pensar en desmais bruscos, repetitius i sense cap causa. És a dir, com si jo hagués entrat aquí a parlar amb vosaltres i de cop i volta em desmaio allà i ràpidament, als dos o tres segons, recupero la consciència i dic: “Què ha passat? Què ha passat?” I a més, això m’ha passat diverses vegades. És un símptoma molt perillós que alguna cosa en el nostre cor no va bé, i segurament això és alguna arrítmia perillosa. Així que si alguna vegada ens trobem amb algun cas d’algú que ha perdut el coneixement de manera molt brusca, li ha succeït diverses vegades i no hi ha cap motiu realment que justifiqui per què l’ha perdut, el més indicat és que es revisi el cor i, sobretot, si hi ha antecedents en la seva família de problemes cardíacs. Jo crec que aquests són els quatre símptomes que hem de tenir una mica en alerta que el nostre cor està començant a tenir problemes, conseqüència que de vegades no fem les coses del tot bé.

Isabel. Hola, Aurelio. Em dic Isabel i soc hipertensa. Això vol dir que la pregunta és: Què m’espera?

Aurelio Rojas. Bé, Isabel, doncs estàs dins del club de tantíssima gent hipertensa. I és que desgraciadament, avui dia, i sobretot als països desenvolupats, i específicament aquí a Espanya, la hipertensió és gairebé pràcticament el factor de risc més freqüent, que genera tant problemes de cor com fins i tot de cervell, el famós ictus. Per a mi és un dels principals problemes d’aquests successos tan greus que podem patir al llarg de la nostra vida, però més aviat jo ho consideraria com una conseqüència a llarg termini de portar un estil de vida inadequat, no un factor de risc. Per a mi la hipertensió ja és una malaltia en si que ens portarà, si no la controlem, cap a una altra sèrie de malalties. I per a mi el greu de la hipertensió és que és un assassí silenciós. Tots pensem que la tensió alta ens produirà com que ens fa mal el cap, que ens surt aquesta petita hemorràgia conjuntival a l’ull, però el més habitual, i el símptoma més freqüent que té la tensió alta és cap. Podem fer una vida 100% normal i tenir la tensió alta. I això és perquè quan comença a elevar-se la pressió arterial en el nostre cos, en el nostre organisme, comencem a desenvolupar una sèrie de canvis als vasos sanguinis, als ronyons, al propi cor, al cervell, que fan que el nostre organisme pugui funcionar amb aquesta tensió alta. I aquests propis canvis que es van produint en aquests òrgans són els que els aniran danyant a llarg termini. I precisament, i on és el greu de tot això, és que el que més es danya és la paret dels vasos sanguinis. Per això no és d’estranyar que les persones que són hipertenses, i no es controlen bé la pressió arterial, desgraciadament, a llarg termini, acaben tenint un problema de cor. El bo és que la pressió arterial es pot controlar i, sobretot, es pot prevenir. I el bo i el millor de tot, és que el fonament o el pilar, per a mi indispensable per controlar la pressió arterial, és el nostre estil de vida. Jo em fixaria en el cistell del supermercat, en què és el que estem menjant. Què puja la pressió arterial que a tots ens ve al cap? La sal. Quins són els aliments que tenen més sal? Perquè tots, quan comencem a ser hipertensos, ens llevem la sal del menjar i ja deixem de posar-hi sal a casa. Però és que resulta que el 70% de la sal que consumim no és la que hi afegim nosaltres al menjar, sinó que és la que ja té el menjar afegida. La que ja comprem feta és el 70% de la sal que mengem. Cal fixar-se amb quin petit canvi d’alimentació, deixant de menjar menjar preparat, disminuïm un 70% el consum de sal. I això és prioritari per controlar la tensió. No perdem el focus, també, del sucre. Perquè a tots ens ve molt ràpidament al cap la sal, però ningú relacionem que el consum elevat de sucre també pot elevar la pressió arterial. I és que sí, aquest excés de sucre eleva la insulina, aquesta elevació de la insulina provoca resistència a la insulina, s’altera el nostre metabolisme, i comencen a inflamar-se els vasos sanguinis. I uns vasos sanguinis inflamats es contreuen, fan que els nostres ronyons no rebin la sang adequadament, i comencen a produir hormones, que els contreuen més encara, i que pugen més la pressió arterial.

Aurelio Rojas. Així que és indispensable reduir el consum de sal i de sucre, que casualment es troben en gran mesura afegits als aliments ultraprocessats, que la major part de les vegades trobem al nostre supermercat habitual. En segon lloc, i molt important per controlar la pressió arterial, l’exercici físic. Jo sempre recomano a tots els meus pacients: “Pren-te la tensió, ves a fer una caminada i, quan tornis, te la tornes a prendre i m’expliques com està”. Totes les substàncies que es produeixen durant l’exercici físic, al final, provocaran una vasodilatació, dilataran els nostres vasos sanguinis i milloraran la pressió arterial. Així que per tractar la tensió és prioritari que fem exercici físic. Compte, és molt important que si ho necessitem, si el nostre metge ens ha indicat un tractament, utilitzem aquesta medicació. Perquè és cert que si tenim la tensió alta i fem exercici físic, el propi exercici, durant l’activitat, igual que puja la freqüència cardíaca, igual que el nostre cor treballa més, també puja la pressió arterial. I això pot ser perillós si arriba a unes xifres molt elevades, i podem tenir un problema o un ensurt fent exercici. Perquè això no passi, de vegades és necessari recórrer a la medicació. Però sempre hem de, a més de l’alimentació, implementar l’exercici físic per controlar aquesta pressió arterial. Generalment, amb aquestes mesures se sol controlar bastant bé. Fixa’t que això requereix un treball i un esforç important cada dia. Això no és ho faig avui i demà heu deixo de fer i ja la tinc bé. Requereix que estiguem cada dia vigilant molt bé la nostra alimentació, controlant molt bé l’exercici i descansant adequadament. I així, en gran mesura, en gran quantitat d’ocasions, sobretot si aconseguim agafar-la en fases molt precoces quan aquesta hipertensió comença a debutar, podem fer que sigui reversible. En ocasions, ja amb l’envelliment, hi ha vegades que és impossible. La nostra genètica també juga un paper important. El gènere també juga un paper important. I de vegades, simplement pel fet d’anar complint anys, el nostre metabolisme tampoc es regula bé i acaba estant alta, i cal recórrer a medicació per poder prevenir tenir un problema en el futur. I per a això, per descomptat, estarem els metges per indicar el millor tractament necessari a cadascuna de les persones en funció de les xifres de tensió que tingui i de quan la tingui alta al llarg del dia. El que sí que per a mi és prioritari és que sent la tensió una malaltia asimptomàtica, a partir dels 40 o 45 anys, o abans fins i tot si tenim altres factors de risc com el sobrepès o el tabac, ens controlem la pressió arterial. I és molt fàcil, avui dia, perquè tenim màquines per prendre la tensió a les farmàcies, fins i tot en qualsevol botiga, a partir d’una edat, jo recomanaria tenir un aparell a casa per anar mesurant-la regularment, una vegada cada setmana o una vegada cada dues setmanes, i anar comprovant que les xifres estan en rang. Que veiem que les xifres no estant en rang? El límit és 135, la sistòlica, l’alta, i 85 la baixa, sinó que comencen a estar per sobre, 135/85, en aquest cas cal posar-se les piles i consultar amb el nostre metge.

Mujer 3. Hola, Aurelio. Què tal? Sempre s’ha dit que els sentiments i el cor estan relacionats, però fins a quin punt?

Aurelio Rojas. Bé, sempre s’ha dit que l’òrgan de l’amor era el cor. No sé fins a quin punt és cert això, i tampoc el cor té forma d’aquest cor que dibuixem als papers o als llibres. Però és cert, i això és indiscutible, que encara que els sentiments són una emoció que moltes vegades expressem, tenen una base bioquímica i cerebral bastant potent. I avui dia sabem que intervenen múltiples neurotransmissors i múltiples connexions neuronals i bioquímiques i són les que ens fan sentir aquests sentiments tant d’alegria com, de vegades, d’enuig o de tristesa. I és fàcil pensar que el nostre cor és un òrgan que està aïllat al centre del pit i que no s’afecta per absolutament res del que té al voltant, però la realitat és que és tot el contrari. El nostre cor és summament sensible a tot el que li succeeix al voltant, incloents els sentiments. Té uns receptors tremendament sensibles i tremendament reactius, perquè és el propi cor el primer que ha de respondre si detecta que en el nostre cos hi ha una situació de felicitat, de tristesa, d’alegria, d’ansietat, d’estrès, perquè ell és el que ha de bategar més ràpid, més a poc a poc, més fort o més dèbil, en funció del que detecti que necessita el nostre cos. I per a això, el nostre cervell està profundament connectat amb el cor, que pensem que és només un múscul, doncs no, el nostre cor també té fins a 40.000 neurones que ajuden a regular la seva activitat elèctrica i que tenen receptors per a totes aquestes substàncies i per a tots aquests mediadors endocrins que fan que el nostre cor pugui funcionar d’una manera adequada. I per això, precisament, quan tenim situacions d’estrès i d’ansietat importants, quin és el primer símptoma que notarem? El primer que notem és el cor. És aquesta pressió al pit, és aquesta falta d’aire, és aquesta taquicàrdia. És el nostre cor el que comença a reaccionar primer davant d’aquestes emocions. I hi ha una síndrome que s’anomena “del cor trencat”, en el qual en el context d’una situació emocional molt important, generalment a més sol ser una situació negativa, una discussió, una baralla, el traspàs d’algun familiar i sobretot en persones amb més predisposició emocional, en persones més sensibles, en el context més intens d’aquesta emoció, el nostre cor presenta els mateixos símptomes que un infart. Comença a fer mal molt intensament, comencem a fatigar-nos, i realment pensem que tenim un infart. Però no només ho pensem nosaltres, sinó que ràpidament acudim a l’hospital, i ens fan un electrocardiograma i és un infart. Ràpidament ens fiquen al quiròfan perquè estem tenint un infart i, quan entren dins de les nostres artèries per veure si circula la sang i hi ha alguna artèria obstruïda, ens trobem que estan totes perfectes. No hi ha cap artèria obstruïda. Tanmateix, el cor contraient-se està emulant l’infart i hi ha una zona fins i tot del cor que deixa de contraure’s. Això s’anomena “síndrome del cor trencat”, i és una resposta que té el nostre cor davant d’un estímul emocional important. Això és en un moment agut i sembla una tonteria, però és molt més freqüent del que pensem. Però és que aquestes emocions negatives també influeixen de manera negativa en el nostre cor. Desgraciadament pensem que no i que no està connectat, però les persones que tenen tristesa, que desgraciadament no tenen una salut mental adequada, doncs desgraciadament, quan revisem l’evidència científica, i quan anem a revisar el risc que té de tenir problemes de salut, precisament són els problemes de cor els primers que apareixen. O sigui que fixeu-vos com realment tenir una mentalitat negativa, tenir soledat, tenir tristesa i tenir tots aquests neurotransmissors, que no només estan en el nostre cervell sinó que impacten directament també en el nostre cor, poden afectar la funció cardíaca a llarg termini. Amb el qual cal intentar, en la mesura del possible, tenir una actitud positiva, afrontar les coses positivament. Ja sabem que hi ha una connexió ment-cervell-cor, i que igual que això ens afecta a nosaltres de manera interna cap a l’exterior, igual que quan nosaltres no estem bé físicament, des de fora se’ns veu que estem apagats, tenim una postura encorbada, no somriem, nosaltres, voluntàriament, podem influir en sentit invers amb la nostra pròpia actitud, amb la nostra pròpia mirada i la nostra pròpia postura.

Aurelio Rojas. Podem recircular de manera inversa tots aquests mecanismes neuro hormonals cerebrals, i cap al nostre cor per convertir-los en un efecte positiu. I de fet això és a la ment, però cal treballar-ho. No és fàcil, no és fàcil perquè si no tots estaríem somrient de manera contínua. I el de fet és impossible és estar feliç i amb un somriure a la boca de manera permanent, que a mi m’agradaria, però crec que és difícil. I d’aquí la clau no és tenir èxit i ser feliç de manera permanent, sinó que això és una cursa de fons i tots tenim alts i baixos, però al final, sempre després de la foscor, arriba la llum.

Milena. Hola, Aurelio. Soc la Milena. Sabem que portar una dieta saludable i equilibrada és important per a la nostra salut en general, però ens agradaria que ens expliquessis quins aliments són importants per a una bona salut cardiovascular.

Aurelio Rojas. Com deia Hipòcrates: “En l’aliment hi ha la medicina i en la medicina hi ha l’aliment”. Hi ha un problema important, avui dia, perquè associat a tot el nostre estil de vida, ens venen darrere perseguint-nos els aliments ultraprocessats. A mi hi ha alguna cosa que em va sorprendre molt quan vaig estar als Estats Units, i és que, quan anava al supermercat, més de la meitat del supermercat ja era menjar fet, era menjar precuinat. No sé si heu vist les últimes guies de recomanacions alimentàries, però abans ens deien: “No mengis molts greixos saturats, no mengis molta sal”. Avui dia la primera cosa que ens diuen és que no mengem aliments ultraprocessats. I jo crec que en base a això és en el que hem de basar la nostra alimentació. I aquesta és l’alimentació més sana per al cor. Precisament, nosaltres aquí a Espanya tenim la sort de tenir, o encara intentar mantenir, una alimentació basada en aliments totalment naturals dels més freqüents a la conca mediterrània. I això és la dieta mediterrània. Si ens posem a analitzar els resultats científics en salut de qualsevol tipus de dieta, no ens trobarem amb una dieta capaç de prevenir els problemes de cor tan potent com la dieta mediterrània. Una dieta natural en la qual nosaltres cuinem els nostres aliments a casa, en la qual no hi ha aliments ultraprocessats, això és fonamental, i en la qual predominen una sèrie d’aliments que ens donaran resultats positius en salut. Però fixeu-vos que per a mi aquesta dieta, i per la qual és més important, no és per allò que inclou positivament, sinó per allò que evita, evita els aliments ultraprocessats. Quins aliments jo consideraria pràcticament indispensables avui dia i milloren la funció cardíaca? Què és tan important i que prenien els nostres avis, i que no ens falta mai aquí a la conca mediterrània? L’oli d’oliva verge extra, és el que té la major quantitat de polifenols, antiinflamatoris, amb gran poder per reduir aquesta inflamació als vasos sanguinis. L’ideal és consumir-lo en cru. Per poder obtenir tots els beneficis de l’oli d’oliva l’hem de consumir en cru. Què més ens ve al cap de la nostra alimentació de la dieta mediterrània? Els fruits secs, en específic les nous. Anem sempre als greixos saludables. L’alvocat, el peix blau, molt ric en omega tres. Pensem en sardines, pensem en verat, pensem en salmó, que no només té aquesta capacitat per desinflamar aquesta inflamació que tenim als nostres vasos sanguinis, sinó que també té el poder de disminuir lleugerament les nostres xifres de triglicèrids, de colesterol i fins i tot evitar que es formin aquestes plaques de colesterol als vasos sanguinis. Tenim llegums, els grans oblidats, que no només tenen una gran quantitat de proteïna, que no és proteïna animal, és proteïna vegetal, sinó que també tenen una gran quantitat de fibra que ajuden a modular totes aquestes bacteries que tenim al nostre intestí. Tenim proteïnes excel·lents, carns, peixos, ous, que no ens hem d’oblidar d’ells i que són una font de proteïnes meravellosa.

Aurelio Rojas. I tot això combinat, cuinat a casa d’una manera totalment natural, doncs aconseguirem efectes beneficiosos en la nostra salut. Així que sense cap mena de dubte, la dieta mediterrània. No cal que fem dieta mediterrània al 100%. Si un dia volem menjar-nos una hamburguesa, doncs ho podrem fer. Però la nostra dieta predominant i la que ha de regir el nostre dia a dia i els nostres hàbits de vida ha de ser aquest tipus de dieta. I jo crec que allà és on hi ha la salut i la resposta a tants dubtes que tenim molts sobre què és el que cal menjar i què és el que no cal menjar. Jo crec que el que és indiscutible i el que cal evitar és tot el que vingui embolicat en plàstic o en caixes de cartró o de plàstic. Tot això, fora.

Mariángeles. Hola, doctor. Soc la Mariàngeles. Tots sabem que el colesterol és dolent per al cor. Com afecta realment al risc cardiovascular?

Aurelio Rojas. És indiscutible, i això és inqüestionable, i la visió mèdica i científica d’avui dia va tota en concordança i en la mateixa direcció, que el colesterol és un factor causal de malaltia cardiovascular indiscutible i directe, tant a nivell quantitatiu com qualitatiu. És a dir, com més quantitat pitjor, i com més tipus diferents, pitjor. El problema és prendre’l com l’únic factor de risc i prendre’l aïllat dels altres factors de risc. Moltes vegades també tenim una visió molt simplista. Aquí hem d’entendre que hi ha un colesterol anomenat colesterol bo, que és el colesterol HDL, i un colesterol dolent que és el colesterol LDL. Aquest colesterol LDL és el que té el potencial de danyar, d’introduir-se a la paret dels nostres vasos sanguinis i generar aquestes plaques de colesterol. Aquest colesterol LDL de vegades serà molt més perillós. I serà molt més perillós quan s’acompanya de situacions metabòliques que danyen la paret dels vasos sanguinis o fan que aquest colesterol sigui molt més concentrat i molt més dens. Per exemple, quan tenim els triglicèrids alts, per exemple, quan estem estressats i tenim molt cortisol i molta adrenalina, quan descansem malament, es danya la paret dels nostres vasos sanguinis i hi anirà a depositar-se. El que és indiscutible, i que no ens podem deixar enganyar, és per tots aquests farses que veiem a les xarxes socials, que són males interpretacions d’estudis científics, i que, moltes vegades, ens diuen que el colesterol és necessari per a la vida, que és un precursor d’algunes hormones com les hormones sexuals o d’algunes vitamines com la vitamina D, que és cert, però les cèl·lules del nostre organisme tenen capacitat, en base al seu colesterol intracel·lular, de generar totes aquestes hormones i de generar totes aquestes vitamines. I no hem de confondre mai el colesterol cel·lular amb el colesterol que tenim als vasos sanguinis i tampoc amb el colesterol dels aliments. I després vull fer un incís molt important, també, perquè és cert que en moltes ocasions, desgraciadament, els gens en això influeixen. I és que en la major part de les ocasions, pràcticament en un 70% dels casos, ve determinat pel nostre estil de vida, però els gens també influeixen força. I hi ha persones que, per molt que es cuidin i per molt que millorin la seva alimentació, tindran el colesterol alt. I això és una malaltia que s’anomena hipercolesterolèmia familiar, i que desgraciadament té una relació directa i molt estricta amb els problemes de cor. Les persones que de joves, per problemes genètics tenen aquesta hipercolesterolèmia, si no es tracten, probablement puguin tenir problemes de cor molt precoços, amb infarts molt joves. La bona notícia és que es pot diagnosticar i per descomptat es pot tractar. I hi ha un factor molt important que m’agradaria que coneguéssiu i que estem descobrint arran de les últimes investigacions i sobretot de la importància que té, que és la lipoproteïna (a). Sé que hi ha moltes persones que ja estan sol·licitant demanar-la i és un marcador genètic, una mena de colesterol, molt semblant al colesterol dolent, al colesterol LDL, però que té una petita cua, una petita proteïna, que s’anomena lipoproteïna (a), que simula una proteïna de la coagulació, i és un colesterol que ve predeterminat genèticament, pràcticament, en un 90%, es produeix pels gens que tenim, i que en simular aquesta proteïna de la coagulació és molt inflamatori i és capaç de coagular la sang. I és una de les causes principals d’alguns infarts en persones joves que ja es cuiden. I precisament té molta importància quan es junta amb altres factors de risc molt freqüents en persones joves, com l’estrès i com el tabac, factors tots inflamatoris que són capaços de coagular els vasos sanguinis.

Aurelio Rojas. Desgraciadament encara no tenim un tractament, però aquest tractament estarà disponible perquè, com ja us dic, no som capaços de disminuir-la amb el nostre estil de vida, perquè la predisposició és genètica. Però és indiscutible que en el futur tindrem tractaments per a aquest colesterol.

Aralitze. Hola, Aurelio. Com estàs? Soc l’Aralitze, soc odontòloga i m’agradaria preguntar-te quins són els suplements que ens recomanes com a essencials per mantenir la salut cardiovascular.

Aurelio Rojas. Bé, aquesta pregunta sobre els suplements crec que és la pregunta del milió. És que sembla que últimament tenim una mena de febre pels suplements, moltíssima informació circulant per les xarxes i per internet, i moltes vegades informació que no ens queda clara. Jo vull aclarir-vos alguna cosa important sobre la suplementació i és que, jo com a metge i com a cardiòleg, mai consideraria la suplementació com a substitut d’una vida saludable. El suplement no pot ser un substitut d’una mala alimentació, ni d’una absència d’exercici físic, ni d’una manca de descans, perquè realment això per si sol no corregirà el problema. Posarem un pegat temporal, farem una inversió econòmica important i no obtindrem resultats en salut. Els suplements són suplements i ens ajudaran a millorar la salut en algunes circumstàncies, sempre i quan ja estiguem començant a cuidar-nos, és a dir, que estiguem millorant la nostra alimentació, estiguem començant a fer activitat física i estiguem intentant descansar millor. Llavors, quins suplements, avui dia, tenen major evidència científica i millors resultats positius en salut i, per descomptat, en seguretat? Perquè necessitem suplements que ens aportin resultats positius en salut i no ens perjudiquin en altres aspectes. El primer suplement? Omega tres. El podem obtenir amb una alimentació variada i equilibrada, sobretot que inclogui bones fonts de greixos saludables i que sobretot inclogui fonts de greixos saludables en peixos blaus. Però és cert que en moltes ocasions no tenim possibilitat econòmica per accedir a aquest peix, que certament és car, o de vegades no ens agrada directament el peix. En segon lloc, magnesi. I jo crec que segurament tots hem sentit a parlar del magnesi avui dia. On estan les bondats del magnesi? Mireu, el magnesi és un mineral fonamental que intervé en l’obtenció d’energia de les nostres cèl·lules. És un cofactor que entra com a mediador en l’obtenció d’energia i s’obté mitjançant els aliments i es diposita en el nostre cos, generalment als ossos. Què és el que passa? Que quan anem envellint, els ossos van perdent calci i van perdent magnesi, disminueixen els dipòsits, i a més, amb l’estil de vida que tenim avui dia, les nostres cèl·lules tenen unes demandes i uns requeriments energètics molt més alts. Han de produir molta més energia. Per tant, la lògica és pensar que si donem magnesi extern per donar suport a aquesta funció cel·lular, doncs aquesta obtenció d’energia, obtindrem resultats positius en millorar la nostra energia, disminuir la fatiga, obtenir més concentració, afavorir la relaxació neuronal, ajudar al descans i aquests són els resultats que ha aconseguit la suplementació amb magnesi en moltíssimes persones. L’ideal seria consumir aquest magnesi amb una alimentació equilibrada i completa, perquè segurament els que ens estiguin escoltant i vosaltres pensareu: “Bé, segurament els aliments tenen magnesi”. I efectivament, les verdures de fulla verda i els fruits secs tenen molt magnesi. El problema és la hiperproducció d’aliments a la qual està sotmès el nostre sistema avui dia, fa que els sòls siguin molt menys fèrtils, tinguin moltíssima menys quantitat de nutrients, i els aliments d’avui dia s’estima que són entre un 50% i un 70% menys nutritius que els de fa 50 o 70 anys. Amb el qual, en moltes ocasions, fins i tot encara que vulguem menjar aliments rics en molts nutrients en els quals s’inclou el magnesi, doncs no ho aconseguirem d’una manera natural. I sí que és interessant i és totalment segur prendre magnesi, fins i tot a llarg termini, perquè els resultats en seguretat són molt positius. Així que en primer lloc, omega tres, en segon lloc, magnesi. I en tercer lloc, no oblidem de fer-li un petit espai a la creatina. Us explicaré com funciona la creatina, perquè és important entendre-ho, sobretot per entendre’n els beneficis. I és que de la mateixa manera que el magnesi actua com a cofactor enzimàtic, la creatina actua ajudant les nostres cèl·lules i les nostres mitocòndries a obtenir energia, a renovar la molècula de l’energia de les nostres cèl·lules que s’anomena ATP. Com més creatina donem a les nostres cèl·lules, aquesta molècula d’energia pot funcionar d’una manera molt més eficient. És a dir, les nostres fàbriques d’energia funcionen molt millor.

Aurelio Rojas. Hem de pensar que derivat d’un mal descans, de l’estrès i del nostre estil de vida, doncs les nostres fàbriques ja estan molt tensionades i al màxim, els costa obtenir energia. I per tant, la creatina els ajudarà a millorar aquesta funció metabòlica, a l’obtenció d’energia. I els grans estudis on estava la creatina al principi eren els esportistes que pretenien millorar el seu rendiment físic i el seu rendiment muscular, per córrer més ràpid i fer menys temps a les curses, aixecar més pes, si havien d’aixecar pes, o fins i tot recuperar-se abans d’aquesta activitat física. Amb el pas del temps hem vist que aquests resultats que veiem en l’esport també es veuen en les persones que porten una vida quotidiana, fins i tot sense fer esport. Per descomptat, si els complementem amb una activitat esportiva, aquests resultats es potenciaran. Però aquests són els beneficis de la creatina respecte a l’energia, a l’obtenció d’energia i a la disminució de fatiga que notarem les persones que la consumim. Els aliments ja tenen creatina, sobretot aliments com la carn, sobretot aliments d’origen animal ja tenen creatina. Però és impossible consumir aquesta quantitat de carn amb aquesta quantitat de creatina d’una manera suficient per obtenir resultats en salut. Llavors hem de recórrer, en aquest cas, a la suplementació sí o sí. És cert que de vegades els esportistes prenen més quantitat, però els seus objectius són diferents que els nostres objectius. Per millorar la salut nosaltres no necessitem prendre’n més i funciona per acumulació, cal prendre-la tots els dies sense descansar. A mesura que comencem a prendre creatina tots els dies, comença a acumular-se en el nostre organisme, sobretot en les cèl·lules musculars, i comença a exercir el seu efecte. Amb el qual no hem de descansar tampoc ni fer descansos, perquè quan fem aquest descans disminuiran els nivells i perdrem efecte. Això és molt important. I alguna cosa molt interessant és que també ha demostrat resultats positius en la salut cerebral. Les persones que prenen creatina han demostrat que millora lleugerament el seu estat cognitiu, la funció del seu cervell, fins i tot el seu estat d’ànim. Amb el qual obtenim un benefici múltiple, rendem més físicament, podem fer exercici físic, que sabem que és molt bo també per als problemes de salut mental i els problemes cerebrals, també per al cor. Aquest exercici físic ens ajudarà a descansar, descansarem millor i a més tindrem més energia perquè a més de descansar millor, estem millorant la funció de les nostres cèl·lules amb la creatina. Amb el qual, per això avui dia la creatina la consideren tantes persones com un suplement indispensable. Un dubte molt freqüent que hi ha amb la creatina és si danya els ronyons, que aquest és el dubte que jo com a metge trobo més freqüentment a consulta, i que molts metges encara desconeixem. I és que hem d’entendre que un dels paràmetres que utilitzem per valorar la funció dels ronyons és la creatinina, que és un nom molt semblant a la creatina i és un producte de rebuig de la degradació dels nostres propis músculs. I els nostres ronyons la filtren i ho podem detectar en sang. Quan els nostres ronyons no estan bé, aquesta creatinina de la nostra sang puja, perquè no la filtren. Però és clar, també puja quan estem prenent creatina de manera exògena, no perquè els nostres ronyons estiguin malament, sinó perquè nosaltres estem prenent més quantitat de fora. Llavors, de vegades, a alguns metges ens poden generar confusió quan veiem l’analítica i diem: “Ei, vostè és que té els ronyons malament. Què li passa a vostè?” “És que estic prenent creatina”.

Aurelio Rojas. Jo sempre, en aquest cas, recomano fer una analítica amb la funció dels nostres ronyons abans de começar a prendre-la i un cop comencem a prendre-la, si repetim l’analítica, veurem aquest petit canvi que hi ha, que sabem que és per la pròpia suplementació i no perquè els nostres ronyons estiguin pitjor. Perquè sabem que si els nostres ronyons funcionen bé, utilitzar creatina com a suplement és totalment segur.

Sonia. Hola, Aurelio. Soc la Sonia. Dius que el cor és un múscul, ¿però es pot entrenar igual que entrenes, per exemple, un bíceps?

Aurelio Rojas. Doncs totalment. I és un múscul a més molt especial. Perquè les característiques del múscul cardíac són totalment diferents a les d’altres tipus de múscul que tenim en el nostre cos, com per exemple els que tenim al braç, el bíceps que tu m’has dit, o els que tenim als vasos sanguinis que també tenen les seves pròpies cèl·lules musculars. La característica especial del nostre cor és que és un múscul que mai es cansa. Igual que comencem a fer esport i depenent del grau d’entrenament que tinguem ens podem fatigar i comencem a notar que aquest múscul deixa de funcionar com hauria, perdem rendiment, el nostre cor no perd rendiment, està sempre funcionant i tu pots anar a córrer i que el teu cor es posi amb les pulsacions molt altes, que quan paris tu no notaràs el cor cansat. Però efectivament, l’exercici físic és el millor factor que podem aplicar individualment si volem millorar la funció del nostre cor. I això és alguna cosa per la qual prèviament també estàvem equivocats. De fet, els propis cardiòlegs als nostres pacients, fa alguns anys, quan hi havia problemes de cor, els recomanàvem no fer activitat física i dèiem: “Vostè no pot fer esforços”. Avui dia, quan un pacient, quan una persona pateix un infart, a la setmana següent està en un programa anomenat “de rehabilitació cardíaca” que inclou exercici físic. I exercici físic, que no és només caminar a poc a poc a la cinta, és bicicleta, és córrer i és exercici de força. Els cardiòlegs sempre hem recomanat, per millorar el cor, l’exercici cardiovascular, i aquest és l’exercici prioritari. si volem tenir un cor fort i un cor longeu. Quin és l’exercici cardiovascular? Doncs qualsevol tipus d’exercici que elevi la nostra freqüència cardíaca d’una manera sostinguda i durant un temps. Podem fer el que ens agradi. Caminar a un ritme una mica més ràpid. Quan parlo de caminar d’exercici parlo que ens ha de costar una mica, que ens ha de faltar una mica la respiració. Estem fent exercici. Em trobo amb moltes persones que em diuen: “És que vaig caminant i em noto fatigat”. I els dic: “Molt bé, estàs fent bé l’exercici. En això consisteix. Cal fatigar-se”. I aquest tipus d’exercici, que no cal que sigui caminar, pot ser bicicleta, pot ser natació, pot ser anar a la muntanya a caminar, hem d’intentar assolir, en setmana, almenys 150 minuts. No cal obsessionar-se. 150 minuts en setmana és el rang mínim d’exercici que considerem suficient per mantenir un cor sa. Si som capaços de fer 200, millor i 250, millor encara, si ho repartim al llarg de tots els dies, millor. I si intentem trobar petits moments en els nostres moments del dia per incloure aquest exercici, millor encara. No cal anar-se a caminar una hora després de treballar, podem anar caminant a la parada del metro, baixar-nos a l’anterior i altres deu minuts, dintre de la pròpia feina aixecar-nos per al cafè, pujar les escales. Tot això va sumant. I antigament donàvem la xifra de 10.000 passos per millorar la salut del nostre cor. Però és que avui dia sabem que a partir de 3.000 passos ja obtenim beneficis en salut i reduccions de risc d’infart molt importants. Amb el qual, amb molt poc, el nostre cor és molt agraït. I hem de trobar les fórmules per incloure aquests petits intervals d’exercici físic suau i fer que el nostre cor no s’avorreixi, que no estigui sempre a 70 pulsacions clavat, el pobret.

Aurelio Rojas. Hem de fer que es mantingui amb pulsacions una mica més altes. Això farà que millori el seu consum d’oxigen, que millori la seva funció metabòlica i que millori per allò per al que està fet el cor, que és per bombar la sang als nostres òrgans i als nostres teixits. Avui dia tenim un problema molt greu que és que conseqüència d’aquest sedentarisme, conseqüència de l’estrès, conseqüència d’una mala alimentació, conforme anem envellint anem perdent massa muscular. El terme de pèrdua de massa muscular en mèdic és “sarcopènia”. I aquesta pèrdua de massa muscular es relaciona amb major mortalitat i amb pitjor qualitat de vida. És a dir, si volem arribar sans a velletes, hem de tenir una bona massa muscular. Apuntem, molt important, per millorar la longevitat i la força del nostre cor, exercici cardiovascular més exercici de força. On ho notarem? Doncs en disminució de la fatiga, ens trobarem millor, ens trobarem amb més energia, ens trobarem més útils i més àgils. Aquestes escales que no podíem pujar, ara ho farem. Aquestes bosses de la compra que no podíem agafar, ara les podrem agafar. Aquesta cadira de la qual ens costava aixecar-nos, ara ens aixecarem amb més facilitat. I això és alguna cosa que són gestos senzills i que de vegades doncs no ens venen al cap, però que amb el pas dels anys és cert que comencen a aparèixer i que nosaltres enyorarem si comencem a perdre’ls a poc a poc. I alguna cosa amb la qual podem comprovar d’una manera senzilla si el nostre cor està millorant amb aquesta activitat física, és amb els rellotges que moltes persones portem. I és que si ens posem un d’aquests rellotges podrem revisar dos paràmetres. El primer d’ells és la freqüència cardíaca. Generalment quan fem exercici i el nostre cor comença a entrenar, disminuirà la freqüència cardíaca en repòs, tindrem les pulsacions més baixes, i això és un signe, si estem fent esport, que el nostre cor està funcionant d’una manera més eficient. I el segon paràmetre, que és el que veurem probablement en el futur, perquè estem veient que té una gran relació amb el risc d’emmalaltir en el nostre cor, és la variabilitat de la freqüència cardíaca. I és que el nostre cor té un temps entre cada batec i aquest temps és molt variable. Si el nostre cor és molt saludable i funciona d’una manera molt eficient, el propi cor serà capaç de regular el ritme cardíac d’una manera molt flexible i molt eficient. Nosaltres no ho percebem, no ens n’adonem. Però si el nostre cor no funciona adequadament, es torna rígid, inflexible i li costa molt més canviar el ritme cardíac. I això ho poden detectar els rellotges, sobretot si el portem durant un llarg temps. Ens establiran un paràmetre que és la nostra mitjana, i si observem que la nostra variabilitat de la freqüència cardíaca comença a disminuir, això és un indicatiu, o probablement amb el pas del temps i cada vegada hi ha més publicacions científiques que ho avalen, doncs ens indica que el nostre cor pot començar a tenir problemes i, potser, amb el pas del temps, els nostres pacients venen a consulta dient: “Doctor, -i jo ja me’ls he trobat-, és que el meu rellotge m’ha dit que la meva variabilitat de la freqüència cardíaca està disminuint”. I això ho podem veure amb els rellotges. És a dir, nosaltres mateixos podem ser els nostres propis metges vigilants. Així que bé, tot aquest tipus de dispositius dels quals disposem avui dia són aliats per ajudar-nos a vigilar i, sobretot, a prevenir un problema i, en aquest cas, a prevenir un problema de cor.

Mónica. Hola, soc la Mónica, i jo tinc una curiositat. No sé si quan dormim el cor també descansa.

Aurelio Rojas. Doncs no, no descansa perquè segueix batejant, però sí que es relaxa. I moltes vegades crec que tendim a simplificar una mica el descans i pensem que és tancar els ulls i recuperar-nos una mica. Però les funcions que es porten a terme en tot el nostre cos durant la nit són sorprenents i cridaneres. Tan sorprenents, tan cridaneres i importants que és que fixa’t que quan revisem el risc que tenen les persones que dormen poc de tenir problemes de cor, aquest risc es multiplica enormement. I hi ha una corba en U en el qual les persones que dormen menys de sis hores tenen aproximadament un 40% més de risc de tenir problemes de cor. Jo consideraria el descans com un dels pilars fonamentals per millorar la salut del nostre cor. Amb el qual aquesta tendència que tenim avui dia molts i sobretot les persones joves, a llevar-li, a sacrificar hores de descans per fer altres coses pensant que no passarà res perquè l’endemà estic bé i jo encara tinc energia a llarg termini, doncs el nostre cor ho va pagant. I això és un got en el que anem tirant gota a gota i al final un dia doncs vessa. Quan dormim no només descansa o es relaxa el nostre cor, sinó que comencen a succeir multitud de funcions molt importants en el nostre cos. La primera d’elles, i és prioritària, és que s’activa el sistema immunitari. Quan estem dormint les cèl·lules del nostre sistema immunitari comencen a activar-se i comencen a fer la seva feina. I la seva feina és defensar-nos davant de les infeccions i davant de les cèl·lules que són anòmales. Les cèl·lules anòmales són les del càncer, generalment. Amb el qual jo crec que a tots us ve al cap aquesta època en la qual esteu dormint pitjor, i al final, què és el que ens passa? Ens baixen les defenses i ens posem malalts. Efectivament, doncs això succeeix de veritat, perquè el nostre sistema immunitari no s’activa adequadament perquè no estem descansant el temps suficient. A més, durant la nit es produeixen gran quantitat d’hormones, sobretot les hormones sexuals. Per això moltes vegades, quan estem molt estressats i no descansem bé, comencem a tenir problemes de fertilitat. Fins i tot els homes, avui dia, doncs tenen problemes de testosterona, perquè no descansem adequadament. També es produeixen una altra sèrie de vitamines molt importants i alguna cosa que és prioritari, i ja no és només el cor sinó que m’aniré una mica més amunt, encara que sigui cardiòleg, és que el nostre cervell comença a passar per diverses fases neuronals en les quals comença a filtrar, també, totes aquestes substàncies de rebuig que produeixen les neurones i que de vegades s’acumulen en el líquid cefaloraquidi, que és el líquid que hi ha en el sistema nerviós, i que s’han d’eliminar. I ho fan per la nit. Quan no s’eliminen adequadament, es queden depositades en el nostre sistema cerebral, en el nostre cervell, en les nostres neurones i en les cèl·lules de la glía, que són les que acompanyen les neurones, i aquest dipòsit d’aquestes proteïnes causa problemes. I aquests problemes són els problemes, en moltes ocasions, neurodegeneratius, com el Parkinson o l’Alzheimer. Això és molt més complex, però vull que entenguem tots la importància que té i la repercussió que té el descans, ja no només en el nostre cor, sinó en la resta de la funció metabòlica. I és cert que quan no descansem adequadament aquesta disminució d’hormones que ha de succeir per la nit, quan dormim, ha de produir-se melatonina, que és l’hormona del descans, i han de disminuir l’adrenalina i el cortisol, que són les hormones de l’activació.

Aurelio Rojas. Si això no succeeix adequadament, el nostre organisme realment no porta a terme totes aquestes funcions que ha de fer per la nit i no es recupera. Quantes vegades ens acostem per la nit, dormim i quan ens aixequem pel matí estem fatigats? Perquè el nostre cos no ha aconseguit recuperar-se suficientment. En ocasions, perquè aquest descans és inadequat, perquè ens despertem moltes vegades, perquè el temps és molt petit o, de vegades, perquè el nostre organisme està tan esgotat que necessita més recuperació que aquestes 6, 7, 8 hores que li donem en moltes ocasions. De fet, el que és clar és que probablement el llindar perfecte del descans està entre set o vuit hores al dia. I és cert que hi ha una paradoxa en la qual si descansem més de vuit hores, doncs també augmenta la mortalitat. I probablement això sigui perquè aquestes persones que dormen molt temps ja tinguin problemes de salut, i per això estan tant de temps al llit dormint, perquè els ho demana el seu metabolisme i la seva fisiologia. Però de fet, alguna cosa important i que no podem sacrificar és temps de descans a l’hora de recuperar el nostre cos. I és cert que, i precisament al nostre país tenim aquest problema, que som un dels principals consumidors de pastilles per dormir, i sobretot de benzodiazepines, perquè encara que ho intentem de totes les maneres possibles, no aconseguim descansar adequadament. I sabem que aquests tractaments doncs sí, ens faran descansar, però realment no serà un descans realment reparador. El nostre cervell sí estarà descansant, però la nostra fisiologia, les nostres hormones metabòliques, no estaran regulades adequadament. Aquest ritme circadià, El rellotge intern del nostre cos, no funcionarà adequadament. I de vegades prenent aquesta pastilla ens dormim, però el matí següent sembla que estem borratxos i que no hem descansat adequadament. Per no parlar que aquest tipus de tractaments, i sobretot les benzodiazepines, generan tolerància, dependència i cada vegada necessitem dosis més altes perquè facin efecte. Amb el qual sempre que utilitzem aquest tipus de tractaments, perquè aquí a Espanya és el país d’Europa on més es venen, ho hem de fer sota la recomanació del nostre metge, i sempre amb la discreció d’utilitzar-los en la menor quantitat possible i durant el menor temps possible. De fet, hi ha mesures molt més eficaces i molt més fisiològiques i naturals que podem utilitzar en el nostre dia a dia per descansar millor. I la primera d’elles, i jo crec que és prioritària, és aïllar-nos dels aparells elèctrics i sobretot de les pantalles del telèfon mòbil almenys una hora abans d’anar-nos al llit. I és que aquesta llum blava que emet la pantalla del nostre telèfon mòbil impacta directament en la retina, i simula els raigs del sol a la màxima hora del dia, al migdia. Enganya el nostre cervell, enganya el nostre rellotge biològic i li fa creure que realment, encara que sigui de nit i hàgim de sincronitzar el nostre rellotge biològic per anar a dormir i produir melatonina, doncs no ho fa. I el resultat és que comencem a desincronitzar aquest rellotge. Al final anem a dormir perquè estem tan esgotats que ens dormim, però el nostre cos no està en mode descans, el nostre aparell digestiu no entra en mode descans, el nostre cor no entra en mode descans i el cervell tampoc entra en mode descans. Així que és prioritari intentar deixar aquest telèfon mòbil una hora abans d’anar-nos al llit i sobretot, substituir-lo per alguna cosa molt senzilla i que està demostrat científicament que millora el descans en un 70%, que és llegir, llegir un llibre. Agafar un llibre i estar concentrats llegint un llibre ha demostrat que millora el descans en un 70% i en tan sols quatre minuts.

Aurelio Rojas. És que t’asseguro que és impossible llegir més de quatre o cinc pàgines. De fet, a mi em passa que porto amb el mateix llibre a la tauleta de nit ja anys i mai em recordo del que he llegit la nit anterior. I és que el focus i aquesta concentració del nostre cervell a l’hora de llegir el llibre, doncs ens porta a aquest estat de relaxació que fins i tot es pot mesurar també amb els rellotges. Quan llegim disminueix la freqüència cardíaca, disminueix la freqüència respiratòria i el nostre organisme entra en un mode de relaxació i un mode de descans. I així és com podem alinear-nos amb aquest rellotge biològic. Això no és miraculós i no aconseguirem adormir-nos d’un dia per l’altre d’una manera perfecta. Però sí que és cert que la feina diària farà que el nostre cervell de mica en mica s’hi vagi acostumant. El cervell és un òrgan de costums i un cop que ja té les seves connexions neuronals, no li agrada canviar-les, encara que siguin dolentes, encara que siguin perjudicials per a nosaltres. Però podem, de mica en mica, anar corregint-ho amb nous hàbits i portar-lo cap on ha d’anar i donar-li circuits de recompensa que siguin beneficiosos per a la nostra salut. Així que hem de descansar d’una manera adequada i això és fonamental per, no només el nostre cor, sinó per a tot el nostre metabolisme.

Ángelo. Hola, Aurelio. Com estàs? Em dic Ángelo, he fet batxillerat científic i estic en formació. Tinc una pregunta per a tu. Si la funció d’un cor és bombar sang i una màquina pot fer-ho, ¿un cor artificial podria substituir o reemplaçar el cor d’una persona?

Aurelio Rojas. Bé, bona pregunta, Ángelo. Aquesta pregunta m’agrada i no m’agrada, perquè la meva feina com a cardiòleg és evitar que arribem a aquesta situació. I jo crec que aquest ha de ser l’objectiu prioritari si volem prevenir les malalties de cor. El meu objectiu és que mai hàgim d’arribar a entrar en aquesta situació. Per sort, sí és cert que gràcies a la tecnologia avui tenim possibilitat de substituir la funció del nostre cor amb els coneguts com a cors artificials. Això va sorgir fa alguns anys quan, en el si de moltes altres activitats mèdiques, va sorgir el trasplantament i també va sorgir el trasplantament de cor, que normalment s’aplica o es realitza, trasplantem el cor quan comencem a tenir problemes cardíacs molt avançats que no tenen cura. És a dir, quan el nostre cor ja està molt debilitat i no pot complir la seva funció i no té possibilitat de millora, allà és on es contempla trasplantar el cor. Hem d’entendre que el trasplantament de cor és un problema en si, perquè estem utilitzant un òrgan d’una persona diferent en nosaltres, i el nostre cos rebutjarà aquest òrgan que no és el nostre, no el voldrà. Hem de donar una sèrie de tractaments, una sèrie de medicaments per fer que el nostre sistema immunitari, que és el que rebutja aquest trasplantament, doncs no el rebutgi. Hem de disminuir la resposta de les nostres cèl·lules immunes perquè el nostre cos accepti, o accepti durant el major temps possible, aquest trasplantament. Quin és el problema? Que no a totes les persones se’ls pot trasplantar el cor. I la tecnologia ha anat millorant progressivament amb el pas del temps. I per això ha sorgit aquest corrent o aquesta idea de per què no creem cors artificials. Si la funció del cor és bombar la sang, fem bombes que puguin bombar la sang per la pròpia funció del cor. I n’hi ha, n’hi ha i funcionen. El problema és la tecnologia i els efectes. De vegades hi ha bombes, cors artificials que podem introduir dins del propi cor, però ho podem fer durant molt poc temps perquè puguin funcionar per ell. Per exemple, quan ens estem recuperant d’un infart. I això fa que si el nostre cor no pot bombar la sang amb aquest sistema circulatori, pugui continuar arribant sang amb oxigen als teixits i no comencin a fallar-nos el fetge, els ronyons o el cervell. I hi ha diversos sistemes, però un d’ells molt famós és l’ECMO, que a més de bombar la sang de fora cap a dins del nostre cos, l’oxigena, sinó que ja més a llarg termini, perquè això només es pot utilitzar de manera temporal, perquè produeix també moltíssims problemes, hi ha alguns cors artificials. Aquests cors tenen la limitació que necessiten també energia, necessiten bateries i necessiten endollar-se. No som encara tan bons com el nostre propi cor, que mai s’acaba, mai se li acaben les piles. Llavors hem d’estar contínuament recarregant-los les piles, tenen problemes d’infeccions perquè necessiten tubs que estan connectats al propi cor per treure la sang i tornar-la a introduir, i convivim contínuament amb bacteries, i a més, normalment, hem d’utilitzar tractaments per fer que la nostra sang es coaguli molt menys. Perquè si treiem la sang i passa per una màquina artificial, té tendència a quedar-se enganxada en aquesta màquina i a formar coàguls de sang que donen problemes molt greus. Llavors cal utilitzar tractaments molt seriosos i molt intensius que fan que sí, disposem de cors artificials, però aquests cors no es poden utilitzar molt a llarg termini. I generalment s’utilitzen de manera transitòria perquè les persones que necessiten un trasplantament cardíac puguin esperar aquest trasplantament amb acceptable qualitat de vida i puguin mantenir un cos més saludable de cara a estar més forts i més resistents per al propi trasplantament cardíac. Així que sí, de moment els tenim, no són perfectes, però jo confio que amb el pas del temps aquests cors artificials, de mica en mica vagin millorant, i sí que puguin ser una alternativa real a aquestes màquines, a aquests dispositius que tenim avui dia.

Aurelio Rojas. El que sí que disposem avui dia, que prèviament sí que suposava moltes vegades problemes greus per als pacients amb problemes de cor, sobretot quan havien d’operar-se del cor, pensem tots en aquesta cirurgia cardíaca en la qual cal obrir l’estern, accedir al cor, connectar el cor a una màquina de circulació extracorpòria, aturar-lo, obrir-lo, treure-li una vàlvula, posar-li una pròtesi, tancar-lo, reconnectar el cor, tornar a introduir la sang de la màquina i després tancar-ho tot. Això és una cirurgia cardíaca. Això és una cirurgia cardíaca. Doncs això, gràcies a les millores en la tecnologia i als dispositius mínimament invasius, en moltes ocasions i en algunes vàlvules del cor, podem substituir aquesta cirurgia per procediments mínimament invasius. I podem introduir aquestes pròtesis a través de catèters que són tubs buits, a través de punxades, generalment a les cames, al braç o al coll. I això ens permet substituir riscos en operacions molt elevats per procediments amb molt menys risc i amb resultats igualment positius. I això sempre és bo, perquè és cert que, encara que avui dia tenim més quantitat de malalties, com les tractem molt bé, vivim més temps. I les persones amb malalties i amb problemes de cor, doncs cada vegada són més grans. I quan volem sotmetre-les a una cirurgia, el risc d’una cirurgia en una persona gran és molt major. Així que tenir aquestes alternatives que ens ofereix la ciència i que ens ofereix la tècnica per disminuir-los el risc quirúrgic i obtenir resultats molt positius, doncs sempre és molt bo. I jo crec que en aquest sentit la tecnologia i la ciència van millorant, i que probablement amb la intel·ligència artificial i el pas del temps, obtindrem grans resultats. Aquests mateixos resultats els vam obtenir, també, quan algú va decidir que crearia un petit ressort anomenat “stent” per col·locar-lo dins de les artèries del cor quan estaven obstruïdes per tornar-les a obrir. I això ha salvat milions de vides a tot el món. I és un procediment que és molt senzill perquè es realitza introduint un petit catèter de menys d’un mil·límetre a través d’una petita punxada, generalment al canell, i amb la persona totalment desperta. I el que abans un infart suposava que era tirar una moneda a l’aire i probablement moriries, avui dia d’un infart és molt rar morir sempre i quan l’agafem a temps gràcies a aquest tipus de procediments. Per això és tan prioritari aprendre a reconèixer els símptomes dels problemes de cor. I al mínim que tinguem qualsevol tipus de dubte que puguem tenir un problema, o al mínim que detectem que tenim risc perquè fumem, perquè dormim poc, perquè estem molt estressats, perquè som hipertensos, perquè tenim triglicèrids, colesterol, perquè comencem a tenir problemes de glucosa o a sobre tenim antecedents en la nostra família i a més comencem a notar coses que no són normals, cal consultar com més aviat millor perquè es pot prevenir. I es pot prevenir en la major part de les ocasions, i avui dia tenim proves molt senzilles que ens permeten veure si tenim plaques de colesterol a les artèries del nostre cor i fins i tot proves que ens permeten veure el funcionament del cor i de les vàlvules en temps real. I això es fa en la medicina de la qual disposem avui dia als nostres hospitals. I aquesta ha de ser la medicina per la qual hem de defensar en el futur, per una medicina preventiva en la qual abordem el problema abans que hàgim d’abordar les seqüeles. I per a mi això, com a cardiòleg, és prioritari i és el que intento implementar i educar en els meus pacients i, sobretot, a totes les persones a qui els dono consells en salut a les meves xarxes socials, que són moltíssimes i que, de fet, crec que són bastant positius perquè són canvis en el seu estil de vida de coses molt senzilles que podem canviar d’un dia per l’altre, i petits detalls obtenen grans resultats i grans beneficis.

Aurelio Rojas. Bé, ja hem après com hi ha dues grans epidèmies silencioses en el segle XXI que afecten la nostra salut general, el nostre equilibri personal i, sobretot, el nostre cor, que són el sedentarisme i l’estrès. Però també vull fer-vos un recordatori important, i és que el nostre cor també és un òrgan sentimental. I les relacions socials, com ens relacionem, com estimem el nostre entorn, és prioritari i fonamental si volem mantenir un cor fort i durador. I és que de vegades no ens n’adonem, però la soledat no desitjada, ser una persona solitària, sentir-se sol i no sentir-se estimat iguala el risc de problemes de cor a beure sis copes d’alcohol al dia. I moltes vegades pensem que és normal. I sobretot, ens trobem amb moltes persones grans que estan soles. I això el nostre cor ho acaba pagant. Així que si volem mantenir un cor fort i un cor durador, un cor que no ens falli, si nosaltres no volem fallar-li al cor, doncs no només hem d’aprendre a menjar bé, no només hem d’aprendre a fer exercici físic i incorporar-lo a la nostra vida quotidiana, no només hem d’aprendre a tenir les eines per descansar i sobretot conèixer-nos a nosaltres mateixos per aplicar-ho a la nostra vida i a la nostra salut, en la nostra biologia i en la nostra situació personal. Hem de conèixer-nos a nosaltres mateixos per adaptar tots aquests canvis a nosaltres. El nostre cor és molt agraït i, en tan sols 90 dies, si comencem a aplicar aquests canvis de mica en mica, farà que ens sentim moltíssim millor. I això no només no ho notarem a nivell mental, sinó que també ho notarem a nivell físic, ens sentirem millor, ens veurem millor, la nostra analítica ho mostrarà. I amb el pas del temps es reflectirà en qualitat de vida i en força del nostre cor. Però no només això, sinó que no ens hem d’oblidar de juntar-nos amb aquest ésser estimat, amb els nostres amics, amb la nostra família. Aprendre a dir “no” a allò urgent, sinó donar prioritat al que realment és prioritari, que és a les persones que ens estimen. Aprendre a abraçar. Aprendre a estimar, perquè estem fets per estimar i l’amor és al cor. Així que si tenim un cor fort, hem d’aprendre a estimar els qui ens estimen.