Hi ha un bronzejat saludable?

Ana Molina. El sol, ja sabeu que és bo per a tots els òrgans del cos, ens ajuda a ser més feliços, ens ajuda amb els ossos, ens ajuda en tot el sistema circulatori, però a la pell produeix tres coses que no són bones. D’una banda, ens envelleix, tots ho sabem, aquest fotoenvelliment, d’altra banda, produeix al·lèrgies, ens immunodeprimeix i, d’altra banda, produeix aquestes mutacions a l’ADN que, si es produeixen sobretot en els primers 20 anys de vida, és a dir, durant la infància, a llarg termini, produiran, molt probablement, algun tipus de càncer de pell. Per tant, jo sempre dic que el millor regal que podem fer als nostres fills és assegurar-los una fotoprotecció adequada durant els primers 20 anys de vida.

Eva. Hola, Ana, encantada de saludar-te. A mi, a l’estiu, m’encanta prendre el sol i posar-me morena, però et volia preguntar si existeix un bronzejat que sigui saludable.

Ana Molina. Que bé, com et dius?

Eva. Eva.

Ana Molina. Eva, perfecte. A qui més li passa com a l’Eva? Qui més vol estar bronzejat quan arriba l’estiu o considera que estar moreno, el bronzejat, és bellesa, és bonic? Qui es veu més guapo quan es bronzeja? A veure, escolteu, meitat i meitat, em pensava que això seria un sí rotund. És a dir, no tothom es veu millor quan es bronzeja, però bé, la majoria sí. El bronzejat és una mena de maquillatge perquè dissimula les arrugues, dissimula les taques, és normal que ens veiem millor, sobretot també per l’impacte social que té. Ja sabeu que això d’estar bronzejat, és a dir, identificar bronzejat amb bellesa era una cosa que no havia passat mai en la humanitat, és a dir, antigament es considerava fins i tot que la gent que treballava moltes hores a l’aire lliure, i tenia aquella pell tan castigada, tan bronzejada, no era atractiva. Però Coco Chanel va arribar als anys 20, cap al 1920, va tornar una vegada d’unes vacances en iot bronzejada i ho va posar de moda, com moltes altres coses. Des d’aleshores, continuem identificant bronzejat amb bellesa i tothom, quan mira les corbes de Google Trends, ja sabeu que ens mostra què busca la gent des del 2004, com creieu que és la corba del bronzejat? Disparada, tothom busca: “Com em puc posar moreno?, com puc estar més bronzejat?”, és una cosa que tothom busca, no para de créixer. Però hi ha bones notícies. Hi ha dues corbes que estan canviant. Hi ha una corba que és: “Com em puc bronzejar amb cabines de bronzejat o amb el sol?” Aquesta corba està baixant una mica i, en canvi, la corba de, per exemple, estratègies més saludables com els autobronzejadors, que ja sabeu que són aquestes substàncies, aquests cosmètics que ens posen una mica bronzejats sense haver de prendre el sol, està pujant. És a dir, hi ha bones notícies, no tot està malament, però m’agradaria veure si l’Eva pot venir aquí perquè vegem el seu fototip. Moltes gràcies, Eva, per venir.

Eva. A tu.

Ana Molina. Posa’t mirant a càmera perquè et vegem. Veig que l’Eva té els ulls verds, clarets, els cabells rossos…

Eva. Sí, com ros cendra, crec.

Ana Molina. I la pell força… no et veig gaire bronzejada, te la veig força cuidada. Jo crec que l’Eva no arriba a ser ni tan sols un fototip 3, és a dir, a tu la cigonya t’hauria d’haver deixat anar a Irlanda, es va equivocar i et va deixar anar aquí, a Espanya. La seva pell no està tan preparada per al sol, per tant, l’Eva, pot ser que quan es bronzegi, ni tan sols arribi a bronzejar-se del tot. Pot ser que el que aconsegueixi sigui que li surtin pigues, oi? Jo sempre dic: “Si et surten pigues, és perquè peques”. Perquè les pigues són com un bronzejat aberrant, són un voler i no poder, són un “em vull bronzejar”, però la meva pell no dona per a un bronzejat uniforme i sí per a petites pigues, oi? Aleshores, en el teu cas, la bellesa serà aquest color natural tan bonic que portes de fàbrica. És a dir, tots serem molt més atractius si intentem mantenir el color de pell que ens ha donat la natura, que és el que ens fa més atractius. Però bé, moltes gràcies per venir aquí, Eva.

Eva. Gràcies a tu. Gràcies.

Ana Molina. Així que has de deixar d’identificar aquest bronzejat amb bellesa. M’ho promets?

Eva. Ho intentaré. És un procés gradual.

Ana Molina. O, si no, autobronzejadors, per exemple.

Eva. Sí, els utilitzo. Amb protecció 50.

Ana Molina. Que bé! Gràcies, bonica! És clar, perquè no sé si ho enteneu, l’Eva em preguntava: “Existeix el bronzejat saludable?” Me n’he anat una mica per les branques, però vull reprendre-ho. No sé si enteneu realment per què es bronzeja la nostra pell. Algú ha portat… Ah! Hi ha un senyor amb un barret. Com es diu aquest senyor?

Rafael. Rafael.

Ana Molina. Rafael. Moltes gràcies, Rafael, per… Mira que bé que hagi portat un barret. Jo sempre dic que el bronzejat és com un barret que posem a les nostres cèl·lules. Quan la nostra pell, sobretot el nucli, l’ADN, comença a detectar que arriba radiació solar, què passa? La radiació solar comença a socarrimar l’ADN que hi ha al nucli de les cèl·lules, la part més important de la cèl·lula. Comença a generar mutacions en aquest ADN. El nostre cos i les nostres cèl·lules de la pell, que no són beneites, què fan? Diuen: “Hem d’aturar aquest procés, hem de protegir el nucli com sigui”. I què fa? Doncs hi col·loca com un barret. És a dir, una caputxa de melanina que es col·loca just damunt del nucli, com si fos un barret, per protegir el nucli. El cos està intentant protegir-nos, per tant, si el cos ha generat aquest barret, aquesta caputxa de melanina, és perquè el nucli s’està danyant, és una crida d’auxili de la nostra pell. Per tant, sol sí, però amb seny, mai més ben dit. I ja deixem aquí el nostre convidat que es torni a posar el barret, que estava molt guapo amb ell. Gràcies.

Eva. I, Ana, també em passa que, quan soc al supermercat, em costa molt decidir quina crema solar comprar, perquè al final unes tenen uns factors diferents, components, i mai no sé quina triar. Em podries ajudar?

Ana Molina. Que bé, que bé, una persona jove preguntant per això, oi? Mira, aquí em posaré dreta, si m’ho permeteu, perquè fixeu-vos com ha canviat, fa gairebé 20 anys que exerceixo de dermatòloga. I quan vaig començar com a resident, a la consulta havia de convèncer els meus pacients que fessin servir un fotoprotector de 50 en lloc de 30, d’acord? Doncs ara he de convèncer els meus pacients que facin servir fotoprotector. És a dir, imagineu-vos una cosa que jo pensava: “Uau, d’aquí a 20 anys tindrem fotoprotectors, jo què sé, per tot arreu, oi?” I mira que potser estem vivint una regressió, oi? Aquests falsos gurus del sol que estan provocant, jo crec, una por que no era necessària. Però bé, l’Eva sí que sap que cal fer servir fotoprotector. Jo sempre dic que és la millor crema antiarrugues, sobretot a escala facial. La cara no és negociable, ens hem de protegir. I a l’hora de triar un fotoprotector, el millor és que triem un protector anomenat d’ampli espectre. La radiació solar, l’espectre de la radiació té ultraviolat, té infraroigs, té llum visible. Ens hem de protegir davant de totes aquestes radiacions. El numeret del protector solar, sabeu què significa? Un 30, un 50? No? Ningú?

Eva. Pot ser el grau de radiació que deixa passar?

Ana Molina. Bé, a veure, tots… Bé, estic sent massa bona. No, la veritat és que no n’heu encertat ni una. Anava a dir, bé, la cosa va per aquí, però no. És un factor multiplicador, d’acord? És a dir, pensem, si jo o l’Eva, per exemple, que hem vist que té un fototip molt clar, l’Eva a l’agost a les 3 de la tarda a la platja, triga 10 minuts, com a màxim, a cremar-se, d’acord? Ara bé, si a l’Eva li posem un fotoprotector SPF 30, multiplicarà aquests 10 minuts per 30. Ara l’Eva trigarà a cremar-se 300 minuts, d’acord? Això significa SPF 30, d’acord? Aleshores, què passa? Direu: “Ostres, doncs 300 minuts és un munt i, si se’n posa un de 50, 500 minuts. No s’ha de renovar el fotoprotector en tota la vida”. No, perquè l’Eva no és una rata de laboratori. L’Eva és un ésser humà meravellós que es fregarà amb la tovallola, es banyarà, es refregarà amb la sorra, abraçarà la seva parella o els seus fills i aquest fotoprotector anirà desapareixent. Aleshores, l’hem de reaplicar, més o menys, cada dues hores. Però bé, aquest SPF, aquest numeret, només ens indica la protecció davant la radiació ultraviolada B, B de burro, que és la que ens fa sintetitzar vitamina D, d’acord? Però hem de buscar que el fotoprotector també tingui protecció davant l’ultraviolat A, que normalment ve indicada amb la paraula UVA envoltada d’un cercle petit. I que també inclogui protecció davant els infraroigs i la llum visible. Normalment hi posa IR, LV. Ens posa les indicacions o simplement hi posa “ampli espectre”. I si, a més, té color, meravellós, perquè avui dia sabem que el color, els pigments, l’òxid ferrós és una de les millors estratègies per protegir-nos de la llum blava. I per això sempre diem que la quantitat recomanada de protector per a la cara són dos dits, segur que ens heu vist a molts fer aquest gest, i l’ideal és que un dit sigui de protector sense color i l’altre de protector amb color. Així ens assegurem que posem la quantitat suficient, recomanada i, a més, escolta, doncs donem aquest to que queda molt bé. I després, ja per acabar, recordeu, el fotoprotector també ha de ser sostenible, ens hem de fixar que, acabarà als nostres oceans, per tant, que tingui un embalatge sostenible i, sobretot, la textura. No tenim excusa, antigament eren totes unes pastes blanques horroroses i ara tenim fotoprotector en esprai, tenim fotoprotector en boira, en tenim en pols, tenim estics meravellosos per a surfistes i per a nens amb què podem reaplicar el fotoprotector als nostres fills sense embrutar-nos les mans. Tenim de tot, és a dir, no hi ha excusa. Tenim ultrafluids per a gent que fa esport, que no couen als ulls. És a dir, jo crec que ja ha arribat el moment de fer-lo servir, oi?

Melisa. Hola, Ana. Em dic Melisa i gràcies per crear contingut tan pràctic per a tothom. Jo suo molt i tendeixo a aplicar-me molt desodorant. Però últimament llegeixo que això pot arribar a ser perjudicial. Quin consell em donaries i quines alternatives tindria?

Ana Molina. Que bé, perfecte. Doncs a veure, quant suem normalment, Melisa? Quant solem suar? Si haguéssim de parlar de litres, quant penseu que suem més o menys al dia, un dia normal sense moure’ns?

Público. 100 grams. Mig litre.

Ana Molina. Mig litre, diuen per aquí… Aproximadament un litre, un litre i mig, això sent gairebé amebes, a casa nostra asseguts mirant la tele, òbviament dependrà de la temperatura, etcètera. I, en canvi, si sortim a l’aire lliure en èpoques amb molt de sol, molta calor, podem arribar a suar, si a sobre fem esport, tres, quatre, cinc litres, podem, literalment, “nadal” en suor, com li passava a Nadal, que de vegades el veies xop de suor. D’acord, i aleshores diràs: “Doncs amb tanta suor faré una olor fatal, però, quina olor fa la suor?”

Público. No fa olor.

Ana Molina. No fa olor de res, oi? La suor és completament inodora. Si ara em donessin un munt d’ampolles aquí de suor, tal com l’excretessin les nostres glàndules sudorípares diríeu: “Això no fa absolutament cap olor”. Per què aleshores fem tan mala olor quan suem? Perquè realment fem olor de caca, pet i pipí, perdó per l’expressió, de bacteri, realment és aquesta l’olor que fem. Els bacteris presents a la nostra pell, aquesta famosa microbiota, que són tots els bacteris que nien a la nostra pell, s’alimenten de compostos que hi ha a la suor, que són inodors, i els transformen en compostos que sí que són olorosos, i això és el que nosaltres percebem. Hi ha moltes coses que poden alterar la nostra olor corporal, per exemple, igual que quan preneu determinats aliments com espàrrecs, haureu notat que l’orina, en alguns de vosaltres, fa una olor diferent, doncs el mateix, si preneu all, ceba, espàrrecs, tot això també pot alterar la vostra olor corporal, les hormones també poden fer que suem més o menys, però en general la suor ens ajuda a termoregular-nos. I, és clar, molta gent no entén la diferència entre desodorant i antitranspirant. Vosaltres, quan aneu al supermercat, què compreu? Compreu un desodorant o compreu un antitranspirant o el que estigui d’oferta?

Público. Desodorant, oi? Desodorant.

Ana Molina. Desodorant, per aquí. Algú compra antitranspirant? Ningú, oi? Perquè moltes vegades, com deia la Melisa, els tenim por. Ens diuen: “Porten sals d’alumini. Això pot ser perjudicial, pot produir càncer de mama”. De cap manera, res més lluny de la realitat. La diferència entre un desodorant i un antitranspirant és molt important i l’heu de conèixer. Un desodorant és pràcticament perfum per a l’aixella, és com si agaféssim un perfum i emmascaréssim aquesta olor corporal, el que passa és que, en lloc de posar-nos un perfum amb l’alcohol, que normalment porten els perfums i que podria irritar una zona tan sensible com la pell de l’aixella, doncs l’apliquem en roll-on, en cremeta, però bàsicament els desodorants porten perfums i porten antisèptics per reduir una mica o equilibrar aquests bacteris de l’aixella. Però un desodorant no farà que suem menys, continuarem suant exactament el mateix. I s’apliquen normalment al matí amb la pell seca després de la dutxa. Ara bé, un antitranspirant, realment, fa que suem menys, un antitranspirant porta sals d’alumini, no els hem de tenir cap por, aquestes sals d’alumini es col·loquen a la sortida de la glàndula sudorípara, la bloquegen i no deixen que surti tanta suor a la pell. Per tant, el que recomanem és aplicar-los a la nit, perquè actuïn durant tota la nit mentre dormim i al matí ja hagin aconseguit taponar unes quantes glàndules i suem molt menys. Aquesta és la diferència. Molta gent opta per fer servir tots dos. No hi ha cap problema, podem estar supertranquils. Així que, Melisa, t’animo que aquest estiu facis servir el que tu vulguis.

Mujer 3. Com va, Ana? No sé si la suor tindrà res a veure amb això, però algunes nits, dormint al mateix llit, a la meva parella no la toquen els mosquits i a mi em crivellen. Per què pot passar això?

Ana Molina. Que bo. Per què creieu que és? Té la sang dolça, com diuen per aquí? Bah, això ja està superat. Està superat, oi? De fet, diria, alerta, que llestos els mosquits, t’ho imagines? No caldria ni tractament per a la diabetis. Heu vist la gent que té aquests dispositius per veure quant de sucre tens a la sang? I han d’estar connectats i t’has de punxar. Diríem, que llestos els mosquits, saber simplement, des de fora, quant de sucre tens a la sang. Ens haurien de tastar, primer, i després decidir. No té cap sentit, els mosquits no ens piquen perquè tinguem la sang dolça, però ens piquen per diversos factors. A mi m’agrada dir que, és clar, el cervell d’un mosquit és molt petit, allà hi caben molt poques coses, aleshores hi cap l’imprescindible. Què hi cap? Doncs hi cap la paraula “COMO”, d’acord? El mosquit l’únic que es pregunta durant tot el dia és: “Què o a qui em menjo avui?” Aleshores, vull que us quedeu amb la paraula “COMO”, d’acord? Perquè en aquestes quatre lletres hi ha la clau de per què us piquen els mosquits. La C, de calor, ens piquen més a l’estiu, oi? Quan fem esport, quan estem calentons, als mosquits els agrada la calor, una pell calentona, una meravella. O, d’olor, d’acord? Els mosquits no són ximples i aquesta oloreta corporal els encanta, d’acord? És a dir, també ens trien per la nostra olor, com més olor hàgim generat perquè fem servir menys desodorant, etcètera, més ens picaran. M de mullada, els mosquits no són normalment al desert, on són? A prop dels rius, oi? Els agrada l’ambient humit, doncs per això els agrada més la teva pell quan està mullada que quan està seca, per tant, quan has suat, tens la pell més humida, et picaran més, a la platja, a prop del mar. I O d’oxigenació, quan nosaltres respirem, introduïm oxigen, eliminem diòxid de carboni, aquesta taxa de respiració s’accelera, per exemple, quan estem embarassades i es produeix més diòxid de carboni, als mosquits els agrada molt. Aleshores, és clar, ara que ja sabem la regla mnemotècnica de per què ens piquen els mosquits, també tenim la solució, què podem fer, doncs? Doncs, òbviament, per evitar la calor i la humitat podem utilitzar aire condicionat. Si encenem l’aire condicionat a casa farem que la nostra pell s’assequi, que l’ambient s’assequi i que baixi aquesta calor. Serà un ambient fred i sec que els agradarà menys. Podem dutxar-nos, una cosa molt bàsica per fer menys olor i, quan anem a fer aquest passeig a la tarda, que és quan ens solen picar, si anem ben nets ens picaran molt menys. I bé, ja la part d’estar embarassada, l’has de mantenir. Òbviament, si estem fent esport ens picaran més, però aquí no dic res perquè és millor produir molt de diòxid de carboni, i fer molt d’esport. Això és l’important respecte als mosquits i cal posar-hi solució. Òbviament tenim antimosquits, tenim el famós DEET, que també ens fa molta por, és una de les molècules que més bé ha demostrat prevenir les picades de mosquit. Per tant, si viatjarem a zones endèmiques amb mosquits que realment poden transmetre malalties perilloses, cal fer servir aquests productes i no tenir-los cap por.

Yaiza. Hola, Ana. Soc la Yaiza i fa molts anys, des de l’adolescència, que tinc acne, i he provat una mica de tot. I no sé gaire bé per què surten els granets o què puc fer per prevenir-los.

Ana Molina. Que bo. Sí, acne. Sabeu més o menys el percentatge de la població que tindrà acne en algun moment de la seva vida? Més o menys, quants creieu?

Eduardo. Vuitanta.

Ana Molina. Apa! Però mira’l, com et dius?

Eduardo. Eduardo.

Ana Molina. Mira, Eduardo, va, la Viqui Eduardo, va, molt bé, molt bé. Més o menys el 80-85 % de la població, és a dir, pràcticament tothom, tindrà acne al llarg de la vida. Normalment quan tenim aquesta pujada d’hormones, com diu Boticaria García, aquestes hormones amb nom de cavaller del zodíac, els andrògens, que arriben a la pubertat i disparen l’acne. Però l’acne no és només cosa d’hormones o cosa d’alimentació. Això de: “No mengis xocolata, no mengis xoriço que et sortirà acne”. L’acne és una malaltia multifactorial, hi influeixen les hormones, hi influeixen factors ambientals com la suor, els productes que fem servir, hi influeix el que fem, com el manipulem. Aleshores, acne en tindrem tots i potser el que m’agradaria que entenguéssim, i jo crec que aquest és un dels missatges més importants que he de donar com a dermatòloga i aquí us demano ajuda a tots per transmetre això, és que la gent veu l’acne com una cosa normal. I és veritat que és un procés que tindrem tots, però l’acne és un problema. Quan veieu les pel·lícules en què hi ha un dolent, què sol tenir el dolent a la cara? Cicatrius d’acne, oi? Marques d’acne. És a dir, ens pensem que no, que ho tenim normalitzat, però hi ha estudis que s’han fet en gent jove en què ens posen imatges d’una persona jove, com la Yaiza, sense acne o amb acne i ens demanen que atribuïm característiques a aquestes persones. Quan no tenen acne la gent diu: “Autoestima alta, intel·ligent”. Els van atribuint adjectius força bons i, en canvi, quan els posen acne, tot això fet amb intel·ligència artificial: “Autoestima baixa, tímid, trist”. És a dir, l’acne té un impacte molt important, sobretot perquè es produeix en una època com l’adolescència, quan s’està forjant l’autoestima. Aleshores jo continuo veient a consulta moltes mares o pares que diuen: “Bé, és que té acne, però això s’ha de passar, és que s’ha de passar, com tothom, jo també en vaig tenir, la seva germana en va tenir, s’ha de passar. A més, bé, doncs si li queden cicatrius ja les tractarem”. I els dermatòlegs no tenim una vareta màgica per tractar les cicatrius, el màxim que podem aconseguir, amb molts tractaments làser i molts diners que et gastaràs en aquests tractaments, és millorar un 60 %, com a màxim, aquestes cicatrius, és a dir, quin és el millor tractament per a les cicatrius d’acne? No arribar a desenvolupar-les, és a dir, consultar aviat, no fer passar els nostres adolescents per aquest calvari que afectarà la seva autoestima, la seva salut mental i que deixarà marques a la seva pell per a tota la vida, unes marques que tenen un estigma important. Com diu la meva germana Rosa Molina, en salut mental moltes vegades l’estigma pesa més que la malaltia, moltes vegades tenir esquizofrènia et dona més problemes per l’estigma social que per l’esquizofrènia en si mateixa, perquè amb un tractament adequat aquest pacient pot estar perfectament. Doncs el mateix ens passa amb l’acne. Aleshores, cal consultar a temps i cal entendre que hi ha tractaments que funcionen fenomenal i que són capaços d’eliminar l’acne per sempre i tractar les cicatrius a temps, no després. I aquest és el missatge principal, Yaiza, que espero que m’ajudeu a transmetre. Després, ja a escala personal, doncs sapigueu que per tractar l’acne a la consulta ja tenim de tot. Tenim el que s’anomena la piràmide de tractament, començant per una bona rutina cosmètica, tractaments mèdics tòpics en crema, després tractaments orals meravellosos, tenim làsers, tenim píling… No hi ha per què tenir acne avui dia.

Ana Molina. Aquest és el gran missatge que hem de transmetre a tothom perquè els nostres adolescents estiguin més tranquils, que ja en tenen prou amb aquesta poda neuronal que estan tenint.

Belén. Hola, com va, Ana? Encantada d’escoltar-te. Bé, la meva pregunta va relacionada amb allò de “sombra aquí, sombra allá”, de maquillatge, que cantaven a la cançó de Mecano. I et volia preguntar: és veritat, és cert que si ens maquillem cada dia la pell pateix, la pell deixa de respirar?

Ana Molina. Perfecte. Bé, abans de respondre la pregunta per crear, com diuen ara els de la generació Z, una mica de hype, us explicaré alguna coseta sobre maquillatge primer. Per exemple, si haguéssiu de comprar una barra de llavis, quin color triaríeu? Amb quin triomfareu més?

Público. Vermell.

Ana Molina. Totalment. Està demostradíssim que el color vermell és el color que més ens atrau. Hi ha estudis en què posen la mateixa persona vestida de color vermell enfront de vestida d’un altre color o fins i tot vestida del color que sigui, però amb fons vermell. I tots percebem com a més atractives les persones que vesteixen de vermell, i això no és casualitat, és una cosa que ve de la natura, les femelles dels macacos, què es posen? Quan volen lligar, el cul vermell, oi? Ho heu vist? O els ocells, els ocells despleguen plomes vermelles per iniciar el festeig, és a dir, Tinder és de color vermell, oi? Quan ens posem una barra de llavis de color vermell tenim un 30 % més de mirades que aniran als nostres llavis, això significa que potser hi ha més probabilitats que ens vulguin fer un petó. Aleshores, si us plau, les barres de llavis de color vermell, que, a més, són les més venudes durant les crisis, no tingueu cap por i feu servir el vermell, que, a més, per alguna cosa és el color del flirteig, o per alguna cosa ens posem vermells quan algú ens agrada. Això demostra vulnerabilitat i està enviant senyals a l’altra persona. Aleshores, el maquillatge és molt important. Fixeu-vos que curiós, quan veieu una persona maquillada, em sap greu dir-vos que els estudis han demostrat que tots, absolutament tots, percebem com a més atractives les persones maquillades, tant si són homes com dones, que les persones que no porten maquillatge. Al final unifica el to de la pell, ressalta alguns trets, sempre que sigui un maquillatge ben fet. Però us preguntaré una cosa que és una mica curiosa, si penséssiu en quina part del maquillatge es fixen més els homes i en quina es fixen més les dones, què creieu? Per exemple, els homes, en què creieu que es fixen més d’un maquillatge?

Público. La cara.

Ana Molina. La cara, diuen per aquí, la pell.

Eduardo. Els ulls.

Ana Molina. L’Eduardo, els ulls.

Público. Els llavis.

Ana Molina. El Javier, la pell i aquí la meva amiga, com et dius?

Público. Ana.

Ana Molina. Ana, molt bé, els llavis. Els homes, en general, presten molta atenció al maquillatge dels llavis, uns llavis voluminosos, voluptuosos, pel que sembla, en els estudis us criden més l’atenció. I en què ens fixem les dones?

Público. En els ulls.

Ana Molina. Molt bé, aquí hi ha les aplicades del grup. Molt bé, les dones prestem molta atenció a aquest maquillatge d’ulls, perquè, és clar, normalment els homes no van tan maquillats, ens solem fixar en altres dones, però els homes cada vegada es maquillen més, cada vegada compren més maquillatge i el que més utilitzen els homes, pel que sembla, són correctors d’ulleres, fixadors de celles i una mica ja de màscara de pestanyes. És a dir que alguna cosa estem avançant, perquè això que el maquillatge és cosa de dones és totalment fals. De fet, sabeu que en la història els primers a maquillar-se van ser els homes, no les dones? Els romans es maquillaven per anar a la guerra, fins i tot es pintaven les ungles de negre. És a dir, que ells van ser els primers, però ara pensem que és una cosa de dones i és una cosa que ens pertany a tots. Però tornant a la pregunta de la Belén, tres hores després, què passa amb el maquillatge? És bo o dolent per a la pell? Doncs aquí tot depèn de com fem servir aquest maquillatge, perquè jo us pregunto i li pregunto a la Belén, Belén, sigues sincera, al teu lavabo, que suposo que és on guardes el maquillatge i no hauria de ser així, perquè allà la humitat i la temperatura no són les adequades, però bé… Tens maquillatge de fa més de tres anys?

Belén. Doncs em temo que sí.

Ana Molina. Doncs efectivament, la gent es pensa que el maquillatge no caduca, el maquillatge és etern. Hi ha gent que té maquillatge de fa més de 20 anys. El maquillatge normalment té dues dates de caducitat. D’una banda, un “símbol” d’un rellotge de sorra, que ara ja no solen posar, però bé, la data de caducitat original, és a dir, si tu no obres l’envàs, quan caduca això? I després té el famós PAO, aquest símbol d’un pot obert amb la tapa aixecada, que significa “Period After Opening”. És a dir, una vegada que tu has obert aquest maquillatge o qualsevol cosmètic, un fotoprotector o el que sigui, quant de temps dura? Bé, doncs normalment els que més duren solen ser els maquillatges en pols, perquè, com que no tenen aigua, hi creixen menys bacteris, i solen durar al voltant de dos anys. Després hi ha els maquillatges de la cara, fluids, els cosmètics, la data de caducitat dels quals sol ser d’un any. I després hi ha tot el que ens solem posar a les pestanyes, als ulls, com les màscares de pestanyes, que caldria llençar al cap de tres o sis mesos. Jo crec que això aquí, ho fa algú? Aleshores, seguint aquestes recomanacions, el maquillatge no té cap problema per a la pell. I sobretot si no fem una altra cosa que estic segura que fa molta gent. Qui d’aquí, miro cap a aquest costat perquè hi veig més noies joves, quan arriba a la discoteca o quan se’n va de viatge amb les amigues, allò és el festival de compartir és viure? És a dir: “Ai, em deixes la teva barra de llavis? Em deixes la teva màscara de pestanyes?” Qui comparteix maquillatge? Mira, l’Ana diu: “Jo no els deixo res”, efectivament. Si us plau, no compartiu maquillatge i sobretot no compartiu màscares de pestanyes, d’acord? Això sí que és amb el que més cura heu de tenir de tot el maquillatge de la zona ocular. Aleshores, seguint aquestes directrius, jo crec que el maquillatge és totalment segur. Antigament sí que es feien servir metalls pesants, etcètera, però avui dia és completament segur. I com a curiositat final, us explico, per als que us maquilleu els llavis, sense ànim de donar-vos cap mala notícia, perquè no passa res, és totalment segur, però, sabeu més o menys quants quilos, i dic quilos, de barres de llavis ens mengem al llarg de la vida, les que ens solem maquillar cada dia? Quatre quilos de barres de llavis ens menjarem al llarg de la vida, així que compreu maquillatge que estigui ben regulat, amb la seva normativa cosmètica, etcètera, però sense ànim d’alarmar ningú, era només una curiositat.

Belén. I parlant de maquillatge, penso en totes les coses que fem les dones per estar més guapes i em ve al cap una pregunta que potser moltes de nosaltres ens fem. És bo depilar-se?

Ana Molina. Apa, quina bona pregunta. La gent, per què es depila? Normalment, la gent diu: “No, jo em depilo perquè és…” què diu la gent normalment? “Perquè és més higiènic depilar-se”. És a dir, identifiquem no tenir pèl amb higiene i això no és ben bé així. De fet, el pèl púbic, ja sabeu que ens protegeix de les infeccions de transmissió sexual, és a dir, en teoria és més higiènic tenir una relació sexual amb pèl púbic perquè ens protegirà de malalties de transmissió sexual excepte d’una, de les lladelles, ja sabeu que els polls púbics s’han d’enganxar a algun pèl, si no hi ha pèl, doncs no ens podem contagiar. Però bé, deixant això de banda, normalment el que us vull transmetre amb això és que el pèl hi és per alguna cosa, tots tenim tota la superfície corporal coberta de pèl i el pèl té moltes funcions, per exemple, per què creieu que tenim cabells al cap? Per protegir-nos del sol, si no, tindríem tots el cap socarrimat i congelat pel fred a l’hivern, la gent que no té cabells o s’ha quedat calba passa més fred a l’hivern. El de les celles, perquè no entrin coses als ulls, les pestanyes, el del nas, que durant una temporada es va posar de moda depilar-se els pèls del nas, i no sabeu la de coses que fan els pèls del nas, escalfen l’aire que respirem, filtren tota mena de microorganismes, pols, partícules que hi ha a l’aire, és a dir, tot el pèl que tenim al cos hi és per alguna cosa. Ara bé, és cert que si ens comparem amb els nostres avantpassats, els primats, hi ha dues coses que estan canviant. D’una banda, la nostra cara de primat s’està convertint en el que s’anomena “homo cadellet”, ens estem transformant en cares cada vegada més infantils, perquè a tots ens agrada contemplar infants, ens generen més confiança, per tant, evolutivament la nostra cara està mutant i estem perdent el pèl del cos. Ara pràcticament tenim borrissol, a la major part del cos, i no aquell pèl que ens protegia. Per què? Doncs perquè cada vegada fem servir roba, tenim altres estratègies per protegir-nos del fred. Aleshores, depilar-nos el pèl del cos serà un drama? No, ens podem depilar perfectament sempre que ho fem amb coherència i sempre que respectem aquests pèls que hem dit que sí que compleixen una funció important. Ara bé, com ens hem de depilar? Quin és el vostre mètode de depilació preferit? Quins mètodes de depilació coneixeu? Quin penseu que per a nosaltres és el pitjor?

Público. Cera.

Ana Molina. La cera, és a dir, guanya per golejada, vaja, i, a més, si em dius cera freda, bandes de cera freda d’aquestes de supermercat, que no arrenquen ni un sol pèl, però s’enduen per davant tota la pell, perquè cal passar-les una vegada i una altra de tan malament com funcionen, veiem moltes dones que venen amb tot el llavi completament cremat perquè se les han hagut de passar tantes vegades que el pèl s’ha quedat allà, però s’han endut per davant tota la pell, aleshores la cera és molt agressiva per a la nostra pell. Per tant, si voleu arrencar el pèl d’arrel, molt millor una depilació amb fil, que ara s’ha posat molt de moda, perfecte. Després tenim la depilació amb fulla, què passa amb la fulla? Que tothom diu: “No t’afaitis amb fulla que el pèl et creixerà més fort i més ràpid”. I res més lluny de la realitat, és a dir, tant de bo fos així, si no, com diem els dermatòlegs, ens passaríem el dia afaitant la gent que no té cabells, els calbs, perquè els creixessin més forts i més ràpid, oi? No, això és un engany visual, és un efecte òptic, perquè al final el pèl té forma de con, s’estreny de manera natural cap a la punta. Com que nosaltres, quan l’afaitem, tallem tots aquests pèls per la base, de sobte els veurem tots en el seu format més ample, que és la base. Com que, a més, el pèl amb el temps es va descolorint pel sol, però quan l’afaitem el tornem a deixar tot fosc, doncs de sobte veiem aquesta sensació òptica que està creixent més pèl, més ràpid, més gruixut, més fosc i més de tot, però de cap manera, no és així. I després tindríem l’última forma de depilació que més ens agrada als dermatòlegs, que és la depilació làser. Ja sabeu que en la depilació làser, l’únic que vull que entengueu és que per depilar amb làser necessitem que hi hagi pèl de color fosc, no podem depilar pèl ros o pèl blanc perquè el làser va dirigit a un cromòfor que és la melanina, aquesta melanina que produïa la nostra pell, així que necessitem que el pèl sigui fosc. Per tant, pell molt blanca i pèl molt fosc, aquest seria el candidat perfecte per al làser perquè tota l’energia del làser de depilació anirà dirigida al pèl, no cremarem la pell i sí que cremarem aquest pèl.

Ana. Hola, Ana, em dic Ana i gràcies per contagiar-nos la teva il·lusió, la teva alegria, la teva passió, el teu entusiasme i et volia preguntar sobre els cabells. He notat que, quan me’ls rento, cada vegada perdo més cabells. Què puc fer perquè no em caiguin tant?

Ana Molina. Quina bona pregunta. Qui té animals a casa? Oh, mira quanta gent. I què tal van de pèrdua de pèl? Fins dalt, oi? Com està la vostra roba? Jo tenia un gat blanc que es deia Fosi López i la roba negra no era negra. És a dir, directament el color negre a casa no existeix, oi? És a dir, tots assumim que els animals perden pèl, oi? De manera natural no hi donem importància. Ningú porta el seu gat, el seu gos al veterinari. “Està perdent molt de pèl!” Assumim que és una cosa normal. I nosaltres què som? Som animals. Aleshores, hem de perdre cabells cada dia. Hem de perdre 100 cabells al dia. Això és un munt. Això és trobar-te un manat petit cada dia de cabells quan et pentines, al bany. Si, a més, tens els cabells llargs, negres i foscos, doncs molt més. I, en canvi, ens alarmem moltíssim. Arriba la primavera o arriba la tardor i tots a prendre complements perquè em cauen més els cabells. Quan, sincerament, que caiguin els cabells a la primavera i a la tardor és una cosa completament natural. Sabeu a què es deu? És un vestigi evolutiu que hem heretat perquè el nostre cos és molt savi. Hem dit que els cabells del cap servien per protegir-nos de la calor i del fred. Doncs, què passa? Que a l’estiu, que fa molta calor i ens podem cremar, o a l’hivern, que fa molt fred, el nostre cos diu: «Els cabells, la fase de caiguda que s’anomena telogen, perdoneu per parlar en “mediquès” profund, l’alentiré”. És a dir, tots aquests cabells és com si tingués les bosses d’escombraries a la porta de casa i en lloc de llençar-les les deixés allà, ja les trauré. Doncs això fa el nostre cos, diu: “Tots aquests cabells que haurien de caure, no deixaré que caiguin, m’ho prendré amb calma”. Per tant, així ens protegeix més de la calor a l’estiu i ens protegeix més del fred a l’hivern. Això sí, quan arriba la primavera o la tardor, tots aquests cabells que ens haurien d’haver caigut a l’estiu i a l’hivern, cauen més. Però és una caiguda completament normal, no cal anar corrents a la farmàcia a atipar-nos de suplements vitamínics perquè em cauen més els cabells. És a dir, hem d’entendre que és normal perdre cabells, la majoria de pacients que venen a la consulta amb pèrdua de cabells realment no tenen res. El que passa és que diràs: “Aleshores, per què tothom està prenent algun suplement vitamínic per als cabells?” Bé, doncs perquè moltes vegades els metges no tenim temps a la consulta i això és una cosa que cal millorar, per explicar a un pacient tot això. Al final resulta més fàcil: “Bé, doncs pren-te això que tampoc et farà gaire mal i ja està”. Algú està prenent algun suplement, i sigueu sincers, que s’hagi comprat pel seu compte, over the counter, com diuen els americans? Al supermercat, en algun herbolari, en plan: “Em compraré això que m’anirà molt bé”. Qui està prenent algun suplement vitamínic? Ai, que pocs! Escolteu, doncs això, mira, tres o quatre, molt bé. Sí que vull que sapigueu, tots els que estigueu prenent suplements, si us plau, si us plau, si us plau, aviseu els vostres metges. Els suplements, encara que els compreu així, fins i tot en un supermercat, no són innocus. Poden interferir amb paràmetres a l’analítica, alterar una analítica d’hormones tiroidals, per exemple. Poden alterar fins i tot la troponina, que és una substància que mesurem en els infarts de miocardi. És a dir, hem d’avisar els nostres metges que estem prenent algun suplement. I tornant a la pregunta de l’Ana, una estona després, l’alopècia més freqüent en l’home, quina és? La calvície comuna, l’alopècia androgenètica. I quina és la més freqüent en la dona? Tots pensem que les dones desenvolupem més alopècies per falta de ferro, alopècies carencials, problemes tiroidals, què va. L’alopècia més freqüent en homes és la calvície comuna, l’alopècia androgenètica i la més freqüent en dones també, el que passa és que una dona mai desenvoluparà una alopècia androgenètica com la dels homes, no arribem a aquests nivells de perdre completament els cabells, però sí que és important, si estàs perdent cabells, que, òbviament, el primer és que et visiti un dermatòleg o tricòleg a la consulta, si ell detecta que hi ha algun problema, pot ser una alopècia carencial, hormonal, i cal fer una analítica i, a partir d’aquí, tractar-la. Però jo sí que t’aconsello, primer, estar tranquil·la. La majoria de vegades no és una pèrdua o una alopècia com a tal, és simplement la pèrdua normal pel fet d’estar viva, i en cas que hi hagi algun problema, el teu dermatòleg, el teu metge de família t’ajudaran molt i hi ha tractaments que funcionen molt bé.

Enzo. Hola, Ana, com va? Em dic Enzo i aquesta ocasió em va de pèl, del pèl que no tinc, perquè fins aquest matí he fet servir el xampú per rentar-me els cabells, sé que en tinc als costats, però, estic perdent diners fent servir xampú?

Ana Molina. Que bo, que bo, efectivament. Molta gent es pregunta això, diu: “Escolta, me’n vaig de vacances, em puc rentar el cos amb gel i els cabells amb xampú?” Què creieu? Sí, si és per a unes vacances, no passarà res. Però sí que és veritat que quan ja és a llarg termini, per al dia a dia, doncs, òbviament, un xampú porta productes sobretot per cuidar els cabells, per suavitzar-los, per allisar-los, per deixar-los més llisos. I els productes dels gels tenen un pH similar al de la pell, estan més enfocats a cuidar la pell, és a dir, rentar-nos els cabells amb gel i viceversa no és el més recomanable. En el cas de l’Enzo, que diu que ha perdut cabells per aquí, doncs no hi hauria problema, aquí sí que es podria rentar perfectament amb un gel si ja no hi ha cabells. Però més que preocupar-me pel xampú, Enzo, jo em preocuparia perquè aquesta pell, de sobte, l’exposaràs molt més al sol. No sé a quina edat vas perdre els cabells, si ho recordes, quan vas començar. Normalment els homes amb alopècia androgenètica, que és la que ha desenvolupat l’Enzo, solen començar a perdre’ls, més o menys, es calcula que el 50 % dels homes als 40 anys ja tenen una mica de calvície.

Enzo. Exacte, als 40. Això.

Ana Molina. Doncs, és clar, són molts anys en què el sol incideix, a més, just directament, molt perpendicularment sobre tota aquesta pell. I solem veure moltes lesions precanceroses, moltes lesions canceroses, precisament on ens ha tocat el sol. Ara que molts gurus estan negant els efectes del sol, que diuen: “No, el sol no produeix càncer, el que produeix càncer són les cremes solars”. Bé, doncs jo sempre dic que jo no solc veure càncers de pell, o en veiem molt pocs, al culet. És a dir, normalment els càncers de pell solen aparèixer en el que anomenem zones de cancerització, que són zones molt danyades pel sol. Aquesta gent que ha perdut els cabells molt aviat i té tot això ple de taquetes, com pigues, a les espatlles, en té molta gent, allà és on solem trobar els càncers de pell la majoria de vegades, és a dir, en zones molt fotoexposades, l’escot, la cara, el dors de les mans, és molt estrany veure’l en un cul blanc a què gairebé no ha tocat el sol, aleshores sí que és important entendre això i a l’Enzo jo li recomanaria això, que es protegís molt bé del sol amb un barret tan bonic com el que portava, això, aquí, ole. Si pot ser, d’ala ampla, que ens cobreixi també les orelletes i ja està. I gel i xampú, el que tu vulguis. El que faci més bona olor i el que més t’agradi.

Nico. Bones, Ana, com estàs? Soc el Nico. La meva mare em diu molt que em renti sempre els cabells amb aigua freda perquè així faré que els cabells es tornin més forts i em creixin més ràpid. Et volia preguntar si això és veritat i també si ens podries desmentir alguns mites sobre els cabells.

Ana Molina. Que bo, sí. Mira, a més, el Nico té una cabellera espectacular. I el tall de moda, oi? El tall de moda. Doncs sí, primer mite. Què creieu que deixa els cabells més brillants, més bonics? L’aigua freda o l’aigua calenta?

Público. Freda.

Ana Molina. Freda? Per què?

Público. Perquè la calor no va bé.

Ana Molina. Això! Quins cracs! Tenim aquí autèntiques sàvies de la pell. Efectivament, l’aigua calenta, només per als plats, és el gran enemic dels dermatòlegs. L’aigua calenta neteja massa bé, arrossega, deslipiditza la pell i deslipiditza els cabells, ho arrossega tot fenomenalment. Quan teniu els plats molt bruts no hi poseu aigua freda, hi poseu aigua molt calenta perquè el greix surti bé. Doncs el mateix passa amb els nostres cabells i la nostra pell. Com que el que dona brillantor i sensació de salut també als cabells és una mica aquest greixet, doncs si ens l’enduem per davant amb aigua molt calenta, els cabells es veuran pitjor. Per tant, la teva mare té raó, l’aigua freda et deixarà els cabells millor. Però és que amb els cabells hi ha mites per avorrir, que si cal tallar-los, jo què sé, fins i tot amb les fases lunars, que si és millor… bé, us ho pregunto? És millor eixugar els cabells a l’aire o amb assecador? Per exemple, que això ho pregunten molt.

Público. – A l’aire. – Amb assecador.

Ana Molina. Uh! Dividit, el públic està dividit, aquí em diuen a l’aire i aquí assecador.

Público. Temperatura mitjana.

Ana Molina. Això, doncs fixeu-vos que no importa tant si és a l’aire o amb assecador, el que més importa és la temperatura, és a dir, al final acabem socarrimant els cabells, per tant, és veritat que si els eixuguem amb assecador, però posem aquest assecador a 15-20 centímetres dels cabells i no superem els 50-60 graus de temperatura, no els danyarem, d’acord? Per tant, l’ideal és eixugar els cabells amb algun tipus d’aire d’assecat, però amb la temperatura baixa. El mateix amb les planxes, per Déu, si teniu els cabells descolorits, tenyits, no les poseu a més de 160 i, en general, mai a més de 180, d’acord? La calor danya molt els cabells. Quins altres mites hi ha sobre els cabells? Per exemple, ens pregunten molt si és millor tallar o pentinar els cabells secs o mullats. A vosaltres com us agrada que us tallin els cabells? Secs o mullats?

Público. – Secs. – Mullats.

Ana Molina. Mira, els homes per aquí, secs. És clar, normalment els cabells secs, què passa? Que són molt més resistents. Els cabells mullats són molt més fràgils. Per tant, si els pentinem mullats o els tallem mullats, generalment els danyarem més. Sobretot, a més, quan estan mullats passa una cosa i és que enganyen. Els cabells s’estiren fins a un 30 % més quan els mullem. Sobretot, hi ha algú amb els cabells arrissats per aquí? Ah, l’Ana els té arrissats? Doncs, vosaltres deixeu que us tallin els cabells mullats? Ni de broma, oi? Perquè, és clar, després de sobte dius, que mona la meva cabellera per aquí, s’asseca i dius, socors, si no tinc cabells, oi? Doncs això és important. Tingueu en compte totes aquestes coses perquè, bé, els cabells tenen moltes característiques. Però bé, no us continuaré avorrint amb els cabells perquè, si algú té algun altre mite sobre els cabells que vulgui resoldre, amb els cabells no acabaríem mai. Jo crec que si hi ha alguna cosa que té mites són els cabells. De fet, sabeu quins són els dos temes que més busca la gent a Google i a Google Trends? Què és el que més sensació causa, relacionat amb la pell? Doncs un, òbviament, són els cabells. És a dir, és el tema que genera més interès. I el segon, l’acne, com ens preguntava la Yaiza per allà.

Ander. Hola, Ana, em dic Ander i et volia preguntar, en la línia d’això de rentar-se els cabells i altres coses, pel que fa al tema de dutxar-se, que és una cosa molt comuna i molt senzilla, però, quins són els tipus d’errors que cometem més sovint les persones quan ens dutxem?

Ana Molina. Bé, bé, quin tema. Mira, us ho aniré dient, tinc una regla mnemotècnica, que, a més, se’m va acudir l’altre dia, la regla de les cinc T, T de Toledo. Aleshores, les anirem repassant una per una. Jo us vaig dient cada T i vosaltres em dieu més o menys què penseu. La primera T de la dutxa ideal, anirem descrivint com hauria de ser la dutxa ideal. La primera T és la T de temps. Quant creieu que ha de durar més o menys una dutxa? 5 minuts, 10, 15 per aquí, 15, bé, els espanyols ja us dic que, això, diuen per aquí 5 minuts, el que dura una cançó. Ens posem el nostre artista preferit, el que dura una cançó, màxim 5 minuts, és a dir, no hem de superar els 95 litres d’aigua. Que, com us podeu imaginar, per a sorpresa de ningú, els espanyols ho superem per golejada, és a dir, ni 95 ni res, nosaltres ens saltem tots els barems, és a dir, ha de ser curta, una dutxa curta, d’acord? Cinc minuts, no cal fer servir més temps per ser respectuosos amb el planeta i també amb la nostra pell, que no cal que estigui tanta estona en remull. Així que bé, per aquí, bé, els de 15 minuts miro cap a un altre costat. Què més? La T següent és la T de temperatura. A quina temperatura creieu que ha de ser la dutxa ideal?

Público. Tèbia.

Ana Molina. Tèbia, però en graus?

Público. 30.

Ana Molina. 30, això és fresquet, eh? Per aquí, 40, diuen.

Público. Tèbia, tèbia.

Ana Molina. Tèbia, molt bé, aigua tèbia, efectivament. Ja sabeu que l’aigua molt calenta és deslipiditzant, és a dir, treu el greixet de la pell i l’aigua molt freda, doncs sincerament, en ple hivern, per a un altre. Aleshores, poca gent sap que la pell té una temperatura diferent de la del cos, normalment l’interior de l’organisme està al voltant de gairebé 37 graus, 36 i escaig, però la temperatura de la pell és de 33 graus, és una mica més baixa, és una temperatura al voltant de 30, com deies, més pròxima a l’aigua tèbia. Aleshores, què li agrada a la pell? El més semblant a ella mateixa, per tant, l’aigua sempre tèbia i, a l’hivern, que jo sé que això és molt difícil, si arribem morts de fred, que l’únic que et salva és una dutxa bullent, doncs que sapiguem que ens endurem per davant tot el greixet de la nostra pell i aleshores, després d’aquesta dutxa, ens haurem d’untar bé de crema, posar greixet artificial perquè hem tret el greixet natural, no passa res, però hi hem de posar remei. Tenim temps, tenim temperatura, tacte, T de tacte, amb què ens toquem la pell per netejar-la? Amb la mà, amb esponja, amb guant de crin?

Público. – Amb la mà. – Esponja.

Ana Molina. Amb esponja, l’Eduardo ho té claríssim: esponja, ah, i fregant i que rasqui, però Eduardo, tu de què treballes? Et rebolques pel fang o què?

Eduardo. Venc peix i he de fregar.

Ana Molina. Ah, d’acord, que diu que feia olor de peix.

Público. Li he agafat fòbia.

Ana Molina. Sí, jo crec que era més… D’acord, per aquí, qui fa servir la mà, a veure? Eh! Quina meravella! Molt bé, l’ideal és la mà, no cal res més. Ens hem de rentar amb la nostra pròpia mà, les esponges, la majoria, l’únic que fan és esgarrapar la pell, provocar microerosions, abrasions. No cal, la nostra mà és més que suficient i, a més, tampoc no cal treure’ns brillantor, com deia ell, que rasqui, no cal ensabonar tot el cos cada dia, amb ensabonar les zones que provoquen pitjor olor, aixelles, genitals, peus, n’hi ha més que suficient. Aleshores, T de tacte, amb les mans, què més? La quarta T és la T de, bé, perdó, tensioactiu, això és una mica…, perdoneu-me. Gel de dutxa, quin gel de dutxa fem servir? Jo sempre dic un gel que sigui respectuós amb la pell, però això no significa que us tracti de vostè. Què significa això?

Público. El pH.

Ana Molina. Això, molt bé, que sigui el pH, per això ens anuncien tant a la tele, pH 5,5, lleument àcid, el més semblant al pH de la nostra pell. I si pot ser, que jo sempre els compro a la meva mare, encara que després dic que la pobra es matarà, que sigui un oleogel, és a dir, que sigui un gel que incorpori, per exemple, olis, és a dir, que alhora que neteja, hidrati, amb compte que no rellisquem a la dutxa, però a mi aquests són dels gels que més m’agraden perquè compleixen una doble funció. I l’última T, que no se m’oblidi, és de tractament. Què fem després de la dutxa, quan en sortim?

Público. Eixugar-nos.

Ana Molina. Eixugar-nos, però eixugar-nos com? Fregant i fregant amb aquesta tovallola que rasca, que és la que li agrada a l’Eduardo? O com? Ens eixuguem fent toquets suaus i després apliquem algun producte, alguna crema hidratant, sobretot a les zones que més s’assequen. Quines són les zones més seques del cos?

Público. Els peus.

Ana Molina. Dels colzes cap avall i dels genolls cap avall. Ja sabeu perfectament com ha de ser la dutxa ideal, així que jo crec que ja ho fareu fenomenal.

Noelia. Hola, Ana, gràcies per oferir tants coneixements. Em dic Noelia. Mira, habitualment quan fa molt de fred o molta calor, se m’irriten les mans, fins i tot les parpelles. Digues-me, quins canvis afecten la pell amb aquests temps que avui dia estem vivint?

Ana Molina. Doncs mira, Noelia, vindràs amb mi, d’acord? Perquè vull que vegis això. Vine aquí, vine aquí, Noelia. Tu en tens un d’aquests a casa o no? Doncs posa’t aquí i l’ensenyes perquè això val 3,99 euros. És a dir que gairebé te’l regalaré, d’acord? Aquest te’l quedaràs tu. I vull que diguis dues coses. Una, la temperatura que hi posa i l’altre numeret que hi posa.

Noelia. 26 graus, 39 %.

Ana Molina. D’acord, 39 %, perfecte. Saps a què correspon aquest 39 %?

Noelia. La temperatura?

Ana Molina. La humitat ambiental relativa. Tu d’on ets? Vius sempre a Madrid? Has viscut en altres llocs?

Noelia. Vinc del Perú.

Ana Molina. Ai, del Perú! I què tal? Vivies a prop del mar?

Noelia. A la costa.

Ana Molina. A la costa, perfecte.

Noelia. A la costa, a una temperatura tropical.

Ana Molina. Això.

Noelia. En comparació amb el que aquí estem vivint en aquests moments i, uau, veiem els canvis.

Ana Molina. Has notat un canvi amb Madrid, oi? D’acord, doncs et dic per què. Te’l quedaràs i això ho tindràs sempre a casa teva. Madrid, quan tu has arribat, estava a 35, jo crec que en acostar-te’l al cos s’ha posat a 39. Però Madrid, és a dir, això és el desert d’Atacama, oi? Bé, això ho teniu allà més a prop vosaltres, però, Déu meu, quin clima més sec. Quan aneu a la platja no noteu que gairebé no us heu de posar crema, com li passa, oi?, que allà quan eres a prop de la costa la teva pell estava hidratada de manera natural. Per què? Perquè la humitat ambiental relativa a les zones de costa, a les zones de mar, està al voltant del 70 %, fins i tot més. Arribes a Madrid, un clima tan sec, i et trobes 35, 39, això és horrorós per a la pell, si a això hi sumes molta calor o molt de fred, ja ni t’ho explico. Aleshores, té, això t’ho quedes tu. Et volia fer provar un experiment, però, és clar, no et faré beure del meu got, així que beuré jo, d’acord? Beuré jo. D’acord, jo he begut aigua i aquesta aigua ara ha anat a tots els òrgans del meu cos, oi? Està viatjant lentament al meu fetge, està viatjant al meu cor, als meus pulmons i també està viatjant a la meva pell. Però, Noelia, quina és la diferència entre l’aigua que va, jo què sé, per exemple, a la meva melsa i l’aigua que va a la meva pell?

Noelia. Et va hidratant.

Ana Molina. Em va hidratant, però a l’aigua de la meva pell li està passant ara una cosa que no veus i és que no para d’evaporar-se aigua. La pell, a diferència d’altres òrgans, està en contacte amb l’exterior. L’aigua s’està evaporant constantment. Això s’anomena pèrdua transepidèrmica d’aigua. Què passa? Que aquesta pèrdua transepidèrmica d’aigua, si és a Madrid, en aquest clima, amb aquesta humitat, serà brutal. És a dir, estarà disparada, d’acord? En canvi, en un clima més humit serà menor. Per tant, la millor manera d’hidratar la nostra pell o millorar això que et passa, serà beure aigua o serà una altra cosa?

Público. Beure aigua.

Ana Molina. Beure aigua t’anirà molt bé, però arribarà un moment que, per més aigua que beguis, aquest problema no millorarà perquè l’aigua es continuarà evaporant. Per tant, la millor manera d’evitar que aquesta aigua s’evapori serà aplicant cremetes, si pot ser, que siguin espesses perquè facin com una capa oclusiva i no deixin que aquesta aigua s’evapori. I truc final, si aplicareu crema, si voleu que funcioni bé, apliqueu-la amb el que s’anomena el truc del minut, el primer minut després de la dutxa, aquest minut és clau perquè la vostra pell encara està una mica humida i, si aprofiteu per aplicar la cremeta hidratant allà, retindreu millor aquesta humitat que encara queda. Així que, Noelia, espero que això t’hagi ajudat i benvinguda a la sequedat de Madrid, t’entenc totalment.

Mujer 8. Hola, Ana, com estàs? Primer volia felicitar-te per la teva espontaneïtat, el teu entusiasme i pel teu pòdcast, ‘De piel a cabeza’. La pregunta és, a mesura que avancem en edat, una de les coses que més molesta són les arrugues de la pell, no les del cervell. Què ens recomanes perquè no augmenti el nombre d’arrugues?

Ana Molina. Que bo. Doncs fixa’t que quan pensem a treure arrugues de la pell, tots anem directes a la consulta de dermatologia estètica, oi? “Quina crema em poso per treure les arrugues? Digues-me un làser. Em poso toxina botulínica. Quin farciment?” I tot això funciona, aquí està. Però fixeu-vos com la consulta de dermatologia estètica, que jo hi he estat molts anys, ha canviat en els últims anys i això m’enorgulleix. Per primera vegada en la història, els dermatòlegs, quan ve un pacient a consulta per veure’s millor, perquè l’ajudem a envellir, el primer que revisem amb ell, no és com abans, que allò semblava gairebé un examen facial: “Tens tantes arrugues, et posarem aquí toxina, aquí no sé què”. No, ara el primer que fem és repassar la roda dels hàbits, repassar el famós exposoma, que jo anomeno “explosoma” perquè últimament no es parla d’una altra cosa, ens ha explotat. I, bàsicament, els set hàbits que conformen l’exposoma de la pell els coneixem tots, però jo crec que és bonic recordar-los com a missatge final, perquè aquí hi ha la clau d’envellir millor, envellir pitjor, que la nostra pell tingui més o menys arrugues i sobretot que ens vegem més o menys atractius. El primer, el primer element clau de l’exposoma de la pell és, sens dubte, el sol. El sol és el que més ens envelleix. M’omple, anava a dir d’orgull i satisfacció, no, més aviat tot el contrari, de molta pena veure com tots aquests nous gurus del sol promocionen el call solar. Algú, potser, us imagineu que aquests gurus, en lloc de parlar del call solar, parlessin o promocionessin el call hepàtic? “Beu més alcohol per fer call hepàtic”. “Fuma més per fer call pulmonar”. Heu vist el pulmó d’un fumador? El pulmó d’un fumador és completament negre. Com que no el podem veure, no passa res, però imagineu-vos que a una persona que no ha fumat mai i tingui un pulmó rosadet i preciós, li diguem: “Uh, quin pulmó tan rosa!” Com diem a la gent: “Quina pell més blanca, si sembles un full”. No se’ns acut, oi? Aleshores cal entendre que el sol és vida, el sol és salut, però l’hem de prendre amb seny, com dèiem al principi. Per tant, una relació saludable amb el sol. Jo us recomano a tots que us descarregueu l’aplicació V-Derma o agafeu l’aplicació del temps al vostre mòbil i cada dia consulteu l’índex ultraviolat per saber exactament al lloc on sou, quant de sol us està arribant, quant de temps trigueu a sintetitzar vitamina D i quant de temps trigueu a cremar-vos, perquè us ho diu tot l’aplicació i és una meravella. Segon factor de l’exposoma, que ha guanyat per golejada contra tot pronòstic, és la contaminació. Ja sabem que la contaminació és la tercera causa de mortalitat a escala global. Es pot mirar al mòbil, és veritat que, és clar, mirar cada dia si vivim a Madrid, qualitat de l’aire: “Dolenta”. Dius: “Què faig? Doncs prefereixo no mirar-ho perquè només m’entristeixo”. Bé, doncs sí que podem fer coses, podem anar a la serra meravellosa que tenim aquí quan arribi el cap de setmana. Per exemple, els que tingueu mascota, sapigueu que s’ha vist que teniu millors taxes d’envelliment, que si teniu dermatitis atòpica o altres malalties milloren més, per què? Perquè s’ha demostrat que sortiu més als parcs, al verd. Hi ha més verd a la vostra vida gràcies a les mascotes, per tant, torneu a la biofília, tot el que pugueu tornar al verd, com diuen els japonesos, el shinrin-yoku, incorporeu-lo a la vostra vida. Tercer factor de l’exposoma, la nutrició. Aquí no explico cap novetat perquè la dieta que és saludable, la dieta que és saludable per al cos és la mateixa que per a la pell. La dieta dermosaludable la coneixem tots. Sí que us explico que ja sabeu que hi ha estudis que, quan mengem molta fruita i verdura, la nostra pell es posa preciosa, d’acord? I quan prenem aliments ultraprocessats això es veu. Els tres enemics de la pell, quins són? Els tres enemics blancs, el sucre, que ens envelleix per glicació, les farines refinades i ara una mica la sal, si ens passem. Per tant, doncs això, una bona alimentació, coses que sabem tots. El quart factor de l’exposoma, quin és? La temperatura, envellim millor en climes freds que en climes càlids, ja ho sabem, a la pell, doncs, li agraden, ja ho hem dit, temperatures una mica de 30-33 com a màxim, no és gaire amiga de temperatures molt altes. Un altre factor important de l’exposoma, la nostra salut mental, com dormim, com ens relacionem, el que hem fet avui, venir aquí, doncs tot això és molt important. I un altre factor de l’exposoma, i ja estem acabant, molt important i que pocs tenim en compte i aquí potser hi haurà divisió, és l’exercici físic, que ara, bé, és una bogeria. Però tots sabem que l’exercici físic és bo per a la pell. Però si jo us pregunto què és millor, l’exercici físic aeròbic o el de força, quin triaríeu? Vinga, l’equip de l’esquerra, què en penseu?

Público. Aeròbic.

Ana Molina. Aeròbic, l’equip de l’esquerra va amb aeròbic, i el de la dreta? Força. Força. No us quedava cap altra opció. Bé, doncs l’exercici aeròbic i el de força, tots dos milloren l’oxigenació, la circulació, tot, de la nostra pell. Però l’exercici de força, a més, té una peculiaritat i és que millora “això d’aquí”. Venen totes les pacients: “Doctora, jo vull això d’aquí, això, que em tregui això”. Doncs això d’aquí, aquesta flacciditat que tant ens preocupa, l’exercici de força la millora molt més que l’aeròbic perquè és capaç d’engruixir la pell, de generar col·lagen, d’acord? Igual que genera hipertròfia al múscul, hipertrofia una mica la nostra pell, la farà una mica més resistent, més forta. I ja per acabar, també us volia comentar, ja que hem dit que un factor de l’exposoma és aquesta salut mental, segur que coneixeu l’estudi de Harvard sobre la felicitat, que ja va pel seu quart director, Robert Waldinger, psiquiatre, i aquest estudi ha demostrat que el que més feliços ens fa als éssers humans són dues coses, bé, en són moltes, però les dues que guanyen per golejada, les dues primeres del podi, la primera és aquesta, l’amor per altres éssers humans, socialitzar, relacionar-nos, relacions socials que són tan importants, i la segona és aprendre coses noves, posar-nos reptes, aprendre, oi? Aleshores, caram, aquest pòdcast ho té tot, aprenem junts, és a dir, el que heu fet avui és una de les millors coses que podeu fer per la vostra salut i, per tant, per la vostra pell, així que us dono l’enhorabona, us agraeixo enormement que hàgiu vingut i moltes gràcies perquè heu estat un públic meravellós. Bé, bé, quants amics!