Com cuidar el teu microbiota encara que portis una vida de bojos

Silvia Gómez Senent. Fins fa ben poc es pensava que l’intestí, l’aparell digestiu, només s’encarregava de digerir aliments. Avui en sabem molt més. Sabem que es comunica amb el cervell, regula el sistema immunitari i equilibra el sistema endocrí. Però jo vull llançar una pregunta. Si l’intestí és tan important i afecta tant la nostra salut, per què no li prestem tanta atenció? Jo us vull explicar què és l’intestí, com ho explico als meus pacients, i és com una casa. La paret intestinal, imagineu-vos que és una casa formada per diferents estructures. Una casa té una paret amb uns maons. Aquests maons són les cèl·lules de l’intestí, que donen suport, que ens protegeixen. Aquestes cèl·lules no serien res si no tinguessin un ciment on agafar-se. Un ciment que el que permetrà és que no hi hagi fuites, no hi hagi filtracions. Això és el que es coneix com a permeabilitat intestinal. Però, a més de tot això, hi ha una capa superior que és una capa de moc, una capa que el que fa és ser impermeable, que aquesta casa, quan plou, no s’amari, no hi hagi filtracions cap a l’interior. I el més bonic de tot és que, damunt d’aquesta capa, què hi ha? La microbiota. Aquest món tan fascinant del qual avui he vingut a parlar. És clar, una casa és una estructura, però necessita tenir, per exemple, un sistema elèctric i que, d’alguna manera, pugui suportar certes coses. Bé, doncs a l’intestí aquest sistema elèctric, què és? Les neurones. El sistema nerviós que tenim a l’intestí. I a més aquesta casa té una alarma, no volem que entrin estranys a casa nostra. Qui fa això? El sistema immunitari. Això també ho té el nostre intestí. De manera que hem d’entendre que això que explicarem és una cosa que impacta moltíssim en la nostra salut. I, sobretot, perquè l’intestí, si nosaltres el col·loquéssim en un espai molt gran, ocupa dues pistes de tennis amb totes aquestes estructures que us he explicat. No creieu que val la pena que parem atenció a un òrgan que ha estat oblidat durant molts anys? Hola, Sílvia. Em dic Maria

María. i et volia fer una pregunta perquè últimament sentim molt a parlar sobre la microbiota i la seva importància, però realment no en tenim gaire informació. Ens podries explicar més sobre què és i per què és tan important?

Silvia Gómez Senent. Mireu, la microbiota és una d’aquestes capes de què us he parlat de la casa, del nostre intestí. La microbiota és un conjunt de microorganismes, de bestioles que hi ha al nostre intestí. Tenim bacteris, moltes espècies de bacteris, tenim virus, tenim fongs, tenim paràsits i, dins de tot aquest grup, hi ha microorganismes que són bons i d’altres no tan bons. Quan jo vaig començar a estudiar tot això, no us enganyaré, em vaig sentir molt aclaparada perquè la microbiota té uns noms molt peculiars i jo pensava: “Com puc entendre això en el meu dia a dia?” Doncs us posaré un exemple del que em va passar en aquell moment i és: jo crec que ho compararé amb l’univers Marvel. Sabeu què és? Això per què? Se m’hauria pogut acudir una altra idea, però no, en aquell moment els meus fills i el meu marit són molt fans de l’univers Marvel i, en les converses que teníem durant el sopar, parlaven de dolents, de superherois, d’equilibris, d’un món, d’un altre i jo vaig dir: “Això em sona al que estic començant a estudiar”. Aleshores, efectivament, per entendre-ho i perquè tots ho entenguem vaig començar a utilitzar aquesta analogia. I, com en qualsevol pel·lícula de superherois, tenim els superherois, Capità Amèrica, Iron Man, que ens protegiran, protegiran el nostre intestí, la nostra barrera intestinal, per què el nostre sistema immunitari estigui perfecte. També hi ha dolents. Dolents que són necessaris, per què? Perquè així els superherois poden continuar existint. La salut no consisteix a destruir dolents, la salut consisteix a equilibrar. I això és el que farem a l’intestí, equilibrar perquè els superherois sempre predominin i no agafin força els dolents. Els dolents es faran forts, quan? Amb l’estrès, el sedentarisme, la mala alimentació… I això és el que no podem pretendre que li passi al nostre intestí. És veritat que el món de la microbiota ha canviat molt però ja hi ha dades en l’època dels emperadors romans, que diuen que hi havia un emperador, l’emperador Plini, que donava llets fermentades quan els seus súbdits tenien problemes digestius. Després, més endavant, es va investigar realment que els infants alletats tenien una microbiota diferent als infants als quals es donava llet de fórmula. Però la fita més important va ser quan un investigador de l’Institut Pasteur va fer un estudi en un poblet petit dels Balcans i va veure que aquella gent vivia molts anys, vivia molts anys i amb una qualitat de vida extraordinària. Sabeu què era? Doncs una llet que prenien, una llet que tenia bacteris. Això ha anat canviant al llarg del temps. Nosaltres, quan hem anat intentant entendre aquesta microbiota del nostre intestí, no podíem concebre que hi hagués dolents i superherois. Quan s’analitzaven mostres de femta en els nostres propis pacients, què hi sortia? Dolents. La Salmonella, E. coli, segur que us sonaran. Aleshores, sempre s’ha pensat que a la microbiota intestinal l’únic que hi havia eren dolents. I va ser gràcies a les tècniques de PCR, que us sonaran per la COVID, quan es van començar a determinar diferents espècies que realment ens van donar llum i ens van fer comprendre que a l’intestí hi ha molt més que dolents, hi ha molts superherois.

Castillo. Hola, Sílvia, encantada de saludar-te. Em dic Castillo i mira, durant el meu embaràs vaig estar buscant informació sobre què és el que ens passa aquí dins però no en vaig trobar gaire sobre la microbiota. I la pregunta és en relació amb quins canvis o què passa en aquesta etapa tan important de la dona.

Silvia Gómez Senent. Gràcies per la teva pregunta, una pregunta molt interessant i molt actual. Què ha passat fins fa poc? Jo crec que moltes vegades no ens preparen per a l’embaràs i amb aquestes tècniques que us comento de seqüenciació s’ha anat veient que l’úter no és un òrgan estèril, que és el que sempre s’ha pensat. A l’úter hi ha microorganismes, també, com la microbiota de l’intestí. S’han fet molts estudis analitzant, per exemple, el meconi, el cordó umbilical del nadó, la placenta i hi ha component bacterià. Per tant, sí que sembla que ja hi ha microorganismes a l’úter, quan el nadó és a l’úter. Això és molt important perquè ens canvia la visió del que és un embaràs en una dona perquè, realment, el que sí que sabem és que la dona quan té un nadó ja li està transmetent moltíssima informació: informació metabòlica, informació del sistema immunitari, informació microbiana. Què podem fer? Què és el que afecta la dona quan està embarassada? Doncs òbviament el tipus d’alimentació. Això també és important que ho tinguem en compte. Una mare amb una alimentació desequilibrada, amb una alimentació molt rica en ultraprocessats ja condicionarà uns canvis en la seva microbiota i en la del mateix fetus. L’estrès que pateixi aquesta dona durant l’embaràs també és molt important tenir-lo en compte. El descans. Si la dona té alguna malaltia crònica. Això també és impactant perquè sí que ho podem transmetre als nostres fills. I una cosa també rellevant és l’edat gestacional. Jo crec que això ho entenem tots com a sentit comú. Un nen quan neix de manera prematura sabem o entenem que els seus òrgans potser no s’han desenvolupat. Doncs això passa igual amb la microbiota. En l’embaràs també hi ha una part de la microbiota materna que passa al nadó. Pot passar de diferents maneres. Des del tub digestiu de la mare al fetus, per la placenta. També la microbiota oral de la mare, que cada vegada té més importància. Molts dels ginecòlegs, actualment, ja recomanen una higiene oral durant moltes parts de l’embaràs per, precisament, assegurar-nos que la microbiota oral de la mare sigui adequada i no passi al nadó. I després la microbiota vaginal, la microbiota pròpia de la mare, de manera ascendent, també puja cap al nadó. Tot això està condicionat per mecanismes de comunicació entre el fetus i la mare. Però també hi ha una aportació genètica, òbviament. Si la microbiota de la mare és bona, té una bona genètica, òbviament ho podrem traslladar als nostres nadons. L’embaràs és una etapa en què la dona, cuidant-se, pot aportar molt de valor al nen que naixerà. Però no només això. També hem de conèixer que la manera com aquest nadó neix, el part vaginal, la cesària, són diferents. No vull demonitzar. Però sí que, per descomptat, a nivell microbià és molt millor un nadó que neix per via vaginal. Per què?

Silvia Gómez Senent. Perquè a mesura que passa pel canal del part, el que agafarà són lactobacils, que són els bacteris propis de la vagina. I s’ha vist, s’han fet estudis comparatius de la microbiota d’un nen nascut per via vaginal i per cesària, i és diferent. Insisteixo, no és demonitzar. La cesària ha canviat vides i ha salvat la vida a moltíssimes dones. Compte, d’acord? Però a nivell microbià sabem que la microbiota que ens aporta aquest tipus de part és més favorable. És veritat que s’han anat fent estudis per intentar, amb aquests nens que neixen per cesària, equilibrar la seva microbiota per què sigui molt semblant a la d’aquest nen nascut per via vaginal, i s’ha fet una cosa que s’anomena sembra vaginal, que és que quan el nen neix per cesària, com que la microbiota que tindrà és la de la pell o l’entorn quirúrgic, és mullar una mica de cotó a la vagina de la dona i fregar-l’hi per la cara. D’aquesta manera, el que fa el nadó és deglutir i colonitzarà el seu intestí. Això no és una pràctica recomanada en general, però sí que s’han fet molts estudis que, fent això en nadons nascuts per cesària, la seva microbiota és similar a la microbiota d’un nen nascut per via vaginal. Hola, Sílvia. Soc la Isabel.

Isabel. Una de les pors més grans dels pares quan tenim un nadó són els còlics del lactant. M’agradaria saber a què es deuen i com podem evitar-los.

Silvia Gómez Senent. Bé, el còlic del lactant jo crec que és efectivament el més temut. Jo l’he patit per partida doble amb els meus dos fills i és veritat que el tema del còlic del lactant ha canviat. Sempre es pensava que eren gasos i que el nen havia d’expulsar els gasos, que generava un plor insuportable per al nen i per als pares, oi? Però això ha fet que el món de la microbiota ens hagi donat eines per saber que no són només gasos, que és un trastorn funcional digestiu en què està alterada la microbiota del nadó. De fet, hi ha estudis molt bonics comparant nens que no tenen còlics del lactant, menors de cinc mesos, i nens amb còlics del lactant i la seva microbiota és diferent. Una microbiota diferent, i dius: “Que bé!”, però és una microbiota diferent a favor d’uns bacteris molt inflamatoris. Aquesta inflamació a l’intestí del petit produeix dolor, produeix distensió i el fa plorar. Al final no deixa de ser una falta de maduresa del tub digestiu i amb el temps passa. La manera de treballar els còlics del lactant és complexa, sobretot quan tens un nen plorant desconsoladament i tots hem fet de tot, oi? Passejar-lo amb el cotxet, posar-lo al cotxe, fer de tot perquè es calmés. El problema és que, com deia abans, en ser un trastorn funcional, falta maduresa i per a aquesta maduresa, moltes vegades, no hi ha un tractament específic perquè, de sobte, aquest intestí maduri. Què podem fer? Doncs sempre es fan massatges que ajuden moltíssim a moure l’intestí i que aquests gasos es puguin expulsar. Ja hi ha probiòtics, soques probiòtiques que ajuden que no es formi tant de gas en aquest intestí madur i després hi ha una sèrie de coses que fem els pares molt més a la desesperada però que, efectivament, tenen evidència i és, per exemple, calmar amb bossetes calentes. Per què? Perquè la calor el que farà és relaxar la musculatura de l’intestí i farà que aquest nen no tingui dolor. Una de les coses que més ajuda és la lactància materna. La lactància materna protegeix els nostres nadons de moltes coses. I això per què és? Què conté aquesta llet tan meravellosa? La lactància, la llet materna, conté uns elements, entre ells la lactosa, la coneixeu, els greixos i un tercer element que és molt important que són els oligosacàrids de la llet materna. Els oligosacàrids de la llet materna no deixen de ser tipus de sucres que, quan el nadó els ingereix, passen de manera íntegra per tot el tub digestiu del petit i, quan arriben al còlon, els bacteris que hi ha al còlon s’alimenten d’aquests sucres i comença a créixer una microbiota antiinflamatòria. Meravellós, oi? El que passa és que els oligosacàrids que conté la nostra llet són diferents en cada dona. Es veu que fins i tot en parts diferents d’Espanya no és el mateix la llet materna en una dona andalusa que en una dona d’Astúries. Té sentit perquè al final estem parlant de alimentació, estrès, oi? I no només això, també tenim un concepte molt important de la llet materna, que això s’ha descobert fa no gaire, que la llet materna té microbiota. Té ella mateixa, per si mateixa, microorganismes. 800 espècies diferents de bacteris. Té virus, té fongs, té paràsits… I això ho estem donant al nostre nadó.

Silvia Gómez Senent. La llet materna, amb tota aquesta barreja de components, és meravellosa perquè el que farà és protegir, regular la seva paret intestinal i estimular el seu sistema immunitari. Això és molt interessant en el desenvolupament de malalties, a llarg termini, autoimmunes, al·lèrgiques. És clar, la llet materna també influeix i és diferent en funció de la mare, per això és tan important. Moltes llevadores quan expliquen a aquestes mares, sobretot primerenques, com han de donar la lactància, els expliquen què han de fer quan estan donant lactància. La seva alimentació, hi insisteixen una altra vegada, l’estrès, descansar bé. Tot això influeix en el tipus de microbiota.

Beatriz. Hola, Sílvia. Soc la Beatriz i volia saber: actualment hi ha un problema d’obesitat, sobretot infantil. Quin paper juga la microbiota en aquest excés de pes?

Silvia Gómez Senent. L’obesitat, tots hem cregut, fins fa poc, que era una qüestió de menjar malament, no moure’t i poca cosa més. Hem anat coneixent, de mica en mica, que l’obesitat no deixa de ser una malaltia metabòlica i en què es produeix una inflamació molt important del cos. En aquest cas la microbiota també hi té molt a dir perquè com que l’obesitat està sent una pandèmia, potser aquí no tant, però als Estats Units aquest problema es viu massa, s’han fet molts estudis analitzant microbiota de persones amb normopès, baix pes i persones amb obesitat. I, efectivament, hi ha unes diferències tremendes entre un tipus de microbiota i una altra. Una microbiota, en la persona obesa, molt inflamatòria. Però és que, a més, el que és curiós és que quan aquestes persones les posen a fer una dieta baixa en calories, que és el que ens han ensenyat sempre, es canvia contínuament, i de manera molt ràpida, aquesta alteració en la microbiota. Per tant, és clar que la microbiota hi té un paper. La pregunta que a mi sempre em costa respondre, i la que ens agradaria tenir a tots, és: què ve abans? El canvi en la microbiota que genera una inflamació i produeix obesitat? O que aquesta persona, més obesa, de sobte ha generat un canvi en la microbiota? Això no ho sabem. Es necessiten molts anys d’estudi per a això. El que sí que sabem i el que ens ha permès aquest coneixement és que podem abordar l’obesitat d’una altra manera. No només amb dietes hipocalòriques o tots aquests fàrmacs que hi ha ara, els anàlegs de GLP-1. Podem fer coses que modulin aquesta microbiota perquè no es produeixi aquesta inflamació. I molt en la línia de l’obesitat també és una pandèmia a nivell digestiu, a nivell de la meva especialitat, és el fetge gras no alcohòlic. Cada vegada hi ha més persones que comencen a tenir dipòsit de greix al fetge. Això per què és? El fetge sabem que és un òrgan que el que fa és metabolitzar les substàncies, les deixalles, però també els aliments. Aquest greix es comença a dipositar al fetge, inflama el fetge i què pot produir? Una inflamació o hepatitis. És clar, aquí sí que s’ha investigat moltíssim, moltíssim, i s’ha vist, efectivament, que en persones amb esteatohepatitis no alcohòlica o fetge metabòlic, té diferents noms, la microbiota és totalment diferent. Molt, molt diferent. I no només això, sinó que, a més, aquestes persones tenen augment de la permeabilitat intestinal. Us recordeu de la casa, d’aquell ciment que unia els maons? Doncs filtra, ho està filtrant tot. Aquest intestí ho filtra tot. No és un ciment competent. Aleshores, estan passant substàncies de l’intestí a la sang i de la sang al fetge. I què passa? Que es diposita al fetge i l’inflama. Això és una estratègia que, avui dia, fem amb els nostres pacients, intentar tancar aquesta permeabilitat, equilibrar l’intestí, perquè la progressió del dipòsit de greix al fetge no vagi a més. Què és el pitjor que li pot passar a una persona amb fetge gras? Una cirrosi i un tumor hepàtic.

Silvia Gómez Senent. Doncs ens podem avançar, podem tallar aquest pas d’un lloc a un altre. Aleshores, la microbiota ara ens està aportant diferents eines, no només terapèutiques, sinó diagnòstiques. Com que s’ha analitzat molta població amb aquest problema i s’ha vist quin tipus d’alteració microbiana hi ha, s’estan intentant fer tècniques diagnòstiques amb aquest perfil i dir: “Tu tens més risc que això et passi”. És a dir, no només ens ajudarà en el tractament, sinó en un diagnòstic precoç.

Hombre 1. Hola, Sílvia. A quina edat s’acaba de formar el nostre sistema digestiu i tot el que hi viu? Quan deixem de créixer?

Silvia Gómez Senent. Fixeu-vos, el sistema digestiu i la microbiota, en el moment en què més floreix, en el moment en què té més construcció, més s’està desenvolupant, és en la infància i en l’adolescència. Sempre s’ha pensat que venim carregats de sèrie, que venim amb més genètica i així ha de ser. Doncs no, la microbiota ens ha anat demostrant que això no és així i que hi ha molts factors externs que poden fer que això vagi canviant al llarg del temps i que la nostra infància, la nostra adolescència, sigui diferent. Això és molt important perquè els pediatres anomenen un període molt concret la finestra d’oportunitat, els mil dies de vida, entre tres, quatre anys, en què s’està conformant tota aquesta microbiota. I aquesta microbiota és molt sensible, molt sensible als canvis, al que passa en aquest nen, al que mengi, amb el que s’estressa, si fa exercici. Per què? Perquè en aquests primers anys de vida el que passarà és que es crearà el que es coneix com les espècies pioneres de la microbiota. Imagineu-vos un jardí, posarem una mena d’adob perquè l’intestí creixi. Aquestes són les espècies pioneres que es formen en aquesta infància i en aquesta adolescència. Com millor sigui la base microbiana d’aquest intestí, quan anem creixent i ens vagin passant mil coses que ens passaran, si aquesta base és bona, la nostra microbiota serà molt resilient i ens permetrà que, davant de situacions externes, tornem a la nostra microbiota basal i el nostre intestí es recuperi. En la infància això és molt important, hem parlat de la lactància materna, però l’alimentació, la introducció d’aliments en el nadó, com es va fent, té una explicació. A mesura que el nadó comença amb diferents verdures, diferents fruites, el que va fent és que es va formant un tipus de microbiota diferent. A més, no només això, que aquest nen tingui germans també conformarà la seva microbiota. Per què? Perquè els germans què fan? Es fan petons, comparteixen saliva i així estem passant fluids, sistema immunitari, que també conforma la microbiota. També hi ha estudis que diuen que si aquests nens, tenen mascotes, gossos, gats, tenen millors bifidobacteris, que són els bacteris més antiinflamatoris de l’intestí, que un nen que no té mascotes. Que visqui en un poble, molt millor, que si ho fa en una ciutat més industrialitzada. Tots aquests tipus d’aspectes van canviant aquesta microbiota fins a arribar a una edat en què la microbiota és estable. Arriba l’adolescència. L’adolescència és una etapa de canvis hormonals. Els canvis hormonals influeixen en la microbiota, sobretot, és molt cridaner en la dona. Són canvis que el que faran és diferenciar un tipus de microbiota o una altra. Si els nostres adolescents estan enganxats a les pantalles, estan menjant ultraprocessats, si no es mouen, aquí també s’està modificant la microbiota. La nostra tasca és molt important, quan som pares, d’intentar transmetre la importància i la cura del nostre intestí i de la microbiota en aquestes etapes de la vida.

Lucía. Hola, Sílvia. Soc la Lucía. Jo vull parlar de les presses, perquè vivim en un món en què anem sempre corrents. Anem corrents a la feina, a casa, milions de tasques que a més ens imposem i cada vegada són més. En aquest context, com podem cuidar l’aparell digestiu?

Silvia Gómez Senent. Efectivament, el dia a dia és una prova per a la nostra microbiota. Mengem malament, ràpid, davant del televisor, no dormim bé, estem estressats. Són factors que contínuament estan estressant la nostra microbiota. Us poso l’exemple del jardí. Tenim un jardí. Si el cuidem, el cultivem, el sembrem bé, ens donarà uns beneficis tan importants que val la pena. En canvi, si no fem res, no el reguem, doncs s’empobrirà. Quines eines, quines claus podem fer servir perquè la nostra microbiota, malgrat que portem una vida de bojos, la puguem mantenir equilibrada? No vinc a dir-vos aquí el que tots ja sabeu. Quan moltes vegades a la consulta em diuen: “Què he de fer?” Dic: “Has de canviar la teva alimentació”. Em diuen: “Per això he vingut?” Doncs sí, cada vegada tenim més evidència que l’alimentació és fonamental per a la microbiota. La microbiota s’alimenta, fonamentalment, de fibra vegetal. On la trobem? Llegums, cereals integrals, llavors, fruita, verdura. No descobreixo res de nou, però és la realitat. Per què? Perquè aquesta fibra vegetal, quan la ingerim, arriba íntegra al còlon i el còlon, amb totes les seves bestioles, s’alimenta d’aquesta fibra i creix, i creix de manera sana. Creixen microorganismes bons: Capità Amèrica, Iron Man. D’acord? Un altre dels aliments importants que hem de consumir en l’alimentació són els polifenols: el te, el cafè, la xocolata negra, l’oli d’oliva que tenim al nostre país. Amb tot això, què produeix la nostra microbiota? Té un efecte antiinflamatori i antioxidant enorme. I de què hem de fugir? Dels ultraprocessats. Sempre se’n parla i es dona per fet que no hem de prendre ultraprocessats. I és veritat, però per què? Perquè s’han fet grans estudis on es diu que realment l’ús d’ultraprocessats en una alimentació diària produeix un desequilibri tan important en la microbiota que ens produeix inflamació. I la inflamació què és? Doncs que un òrgan, en aquest cas l’intestí, es comença a desregular i comença a alliberar substàncies que poden anar a qualsevol part del cos i donar-nos problemes. L’alimentació és la base, però després tenim una altra sèrie de coses. Què us explicaré? Gestionar l’estrès. Oi? A vegades la vida ens posa en situacions complicadíssimes i la qüestió és com les gestionem. Hi ha estudis en microbiota, també, molt bonics de com una tècnica, com és el mindfulness, millora aquesta comunicació intestí-cervell i equilibra la microbiota intestinal. És clar, quan a algú li dius: “Has de fer mindfulness”, la resposta és: “És que jo no sé deixar la ment en blanc”. Bé, no és això, però si a tu t’ajuda a gestionar l’estrès anar a una classe de ball, fes-ho. El que sí que tenim clar és que el fet que tu sàpigues gestionar aquest estrès impactarà en una microbiota molt més saludable. Un altre punt important, l’exercici. L’exercici, que ara també esmentem tant a les consultes, té molta importància. A nivell de microbiota i sistema digestiu, per què en té? En té perquè coneixem diferents tipus de microorganismes que actuen directament sobre el múscul. I el múscul, quan s’exercita, té efecte en la microbiota intestinal. El múscul ara és considerat un òrgan com a tal, perquè allibera moltes hormones, allibera moltes substàncies. Existeix una comunicació intestí-múscul, per tant, cal fer exercici. I, preferiblement, segons els estudis en microbiota, exercici de força. Una altra cosa que també crida l’atenció, és dir a la gent que ens envolta o als nostres pacients: “Has de dormir bé”. I et diuen: “Ja m’agradaria”. El descans és fonamental,

Silvia Gómez Senent. per què? Estem parlant que la microbiota, què és? Microorganismes vius i tenen un cicle, un ritme circadiari igual que nosaltres, que les nostres cèl·lules, perquè m’entengueu. Aleshores, necessiten un descans, un recanvi metabòlic. Aquests cicles de son són molt importants, el descans, la llum del dia, tot això influeix en la microbiota. Aleshores, òbviament, una de les coses que ens hem de plantejar és que no serveix de res que fem un àpat meravellós si no gestionem el nostre estrès, no dormim bé o no fem gens d’exercici. Això, que és un pilar com molt bàsic i que tothom entén, però no tothom fa, sí que té molt impacte a nivell digestiu. I quan dic a nivell digestiu sempre em referiré al fet que tot el que treballem a nivell intestinal, de veritat us prometo que té una repercussió fora de l’aparell digestiu.

María. Hola, Sílvia. Soc la Maria i volia preguntar-te si la microbiota afecta el nostre estat d’ànim.

Silvia Gómez Senent. A tots ens ha passat que hem tingut un examen, una entrevista de feina i ens hem posat nerviosos, ens fa mal la panxa i anem millor o pitjor al lavabo, oi? O això que també es diu: “Tinc papallones a l’estómac”, quan algú s’enamora. Bé, doncs aquests comentaris que s’han fet sempre, de tota la vida, jo els he sentit dir als meus avis, bé, sí que sabem, ara té un rigor científic i és que, efectivament, l’intestí, el tub digestiu està connectat amb l’òrgan més noble, el cervell. Com està connectat? Fa servir diferents vies de comunicació. Hem dit, quan parlava de la casa, d’aquestes capetes que té, l’intestí es comunica amb el cervell a través del sistema immunitari. No oblideu que el sistema immunitari de l’intestí és el segon més prevalent, el més abundant que hi ha a l’organisme, que té tot el sentit del món. Nosaltres ens relacionem amb l’exterior a través de la pell i a través del tub digestiu. I hi ha d’haver una barrera que filtri coses que potser absorbeix l’intestí i no ens convé que passin a la sang. Aquest sistema immunitari que hi ha a l’intestí, si nosaltres tenim un desequilibri important de la microbiota, aquest sistema immunitari estarà activat per voler protegir-nos, de manera que aquest sistema alliberarà una sèrie de substàncies que poden anar al cervell. També tenim una altra cosa que són moltes neurones, aquest sistema elèctric que us explicava. Les neurones de l’aparell digestiu s’encarreguen de moure l’intestí, que anem millor o pitjor al lavabo, que ens faci mal la panxa, però també s’encarreguen d’alliberar una sèrie de substàncies que us sonaran a tots: serotonina, dopamina, neurotransmissors. I a més no només aquestes neurones, sinó també certs bacteris que ja tenim tipificats, sabem que alliberen aquestes hormones. De manera que una substància que és pròpia d’una cèl·lula nerviosa, on anirà? Al cervell. Què més tenim? Què és el que relaciona aquest sistema digestiu amb el cervell? El nervi vague. El nervi vague, que té un nom com si fos gandul, i no ho és, no sé si ho sabeu, ve del llatí, vagabundejar. És un nervi que va per tot el cos, amb moltes ramificacions, ens ajuda a sentir, a transmetre senyals, però també transmet totes aquestes substàncies, que us acabo de comentar, al cervell. I és una autopista en dues direccions, del cervell a l’intestí i de l’intestí al cervell. D’aquesta manera, s’han fet grans estudis de com diferents problemes de l’estat d’ànim tenen molt a veure amb l’intestí. Hi ha un neurotransmissor, que us deia abans, la serotonina. La serotonina, que està molt implicada en la depressió, fonamentalment, el 90% es fabrica a l’intestí. És veritat que algú diu: “Que bé, ja tinc la clau”. No és del tot cert. Tota aquesta serotonina no vol dir que vagi al cervell, però ja tenim aquí una part important en què podem treballar. Igual que us explicava, com en diferents malalties, ja s’han fet estudis analitzant persones amb ansietat i depressió i persones que no ho patien, i tenen una microbiota diferent. I a més, la microbiota diferent que tenen és una microbiota que s’anomena neuroactiva, que és la que genera aquests neurotransmissors en defecte.

Silvia Gómez Senent. Per tant, és una altra finestra d’oportunitat. Veieu quines sorpreses i alegries us estic donant? Com a través de l’intestí podem ajudar moltíssima gent.

Moni. Hola, Sílvia. Soc la Moni. Per molt que intentem cuidar la nostra microbiota, és inevitable emmalaltir. Com creus que poden impactar o afectar la nostra salut els antibiòtics o altres medicaments? L’antibiòtic

Silvia Gómez Senent. ens resol moltíssims problemes i això és indubtable. Ens resol infeccions que moltes vegades són mortals. El problema de l’antibiòtic és que durant molt de temps, s’ha estat donant de manera desproporcionada. I l’antibiòtic, efectivament, quan hi ha un bacteri, no oblidem que sempre es dona quan hi ha una infecció bacteriana, destrueix el bacteri, però no és tan exquisit per no emportar-se la resta de microorganismes. I això és el que ha anat avançant, afortunadament amb el temps, i és: “T’he de donar un antibiòtic però et posarem un probiòtic que minimitzi els efectes adversos d’aquest antibiòtic”. Una de les causes i un dels efectes secundaris més importants de la presa d’antibiòtics, sabeu quin és? La diarrea. La diarrea, per què? Perquè en un consum d’antibiòtics d’uns dies de durada, fins i tot de dos, tres dies, estem parlant de molt poquet temps, es canvia la microbiota i això condiciona desajustos en aquest equilibri del qual hem estat parlant i produeix diarrea. El problema és que si nosaltres no tenim aquesta microbiota que us explicava d’aquestes espècies pioneres, tenim una microbiota resilient que durant la infància i l’adolescència hem cultivat, la nostra diarrea serà molt més aparatosa que la d’algú que té una base microbiana molt millor. Aleshores, ara mateix, ja per guies clíniques, des del punt de vista científic, quan prenem un antibiòtic cal posar un probiòtic. Per què? Perquè minimitzarem aquest efecte secundari i, sobretot, perquè quan aquest antibiòtic afecta aquesta microbiota que és bona, que es recuperi sol trigar molt. I després un altre problema del consum d’antibiòtics, que potser és una miqueta menys freqüent o no se sent tant, és una cosa que es diu “infecció per Clostridium difficile”. És un bacteri que quan persones, sobretot hospitalitzades, prenen antibiòtics, aquest bacteri que solem tenir a la nostra microbiota es converteix en dolent i provoca una malaltia del còlon molt greu, molt greu. Aleshores, en aquests casos, per evitar arribar a aquestes situacions, fins i tot hi ha certs pacients als quals se’ls ha hagut de treure el còlon per una infecció d’aquest tipus. Avancem-nos. Posem probiòtics. Però és que no només és l’ús d’antibiòtics. S’ha anat investigant que certs fàrmacs que fem servir d’una manera potser anodina, d’una manera crònica i mal indicada, insisteixo, mal indicada, també tenen efectes deleteris a l’intestí. Un que segur algun de vosaltres heu consumit, els inhibidors de la bomba de protons, és l’omeprazole. Les nostres persones grans no és que prenguin omeprazole, és que fa anys que en prenen, i moltes vegades sense cap criteri. Perquè s’ha donat l’omeprazole amb la idea de: “Et protegeixo l’estómac”. I bé en alguns casos, i té les seves indicacions però et produeix una sèrie de problemes. Quin? Que inhibeix l’àcid de l’estómac. Si inhibeix l’àcid de l’estómac, què passa? Doncs que comencen a créixer microorganismes que estaven subjectes per aquest àcid de l’estómac. Aleshores, compte amb això. Ja dic que fàrmacs que pensem que no donen cap problema, a nivell de microbiota també el provoquen. I parlo de fàrmacs antiinflamatoris que també hem fet servir tots en moltes ocasions o fàrmacs que s’utilitzen per a la diabetis, doncs també.

Silvia Gómez Senent. La qüestió és saber d’on partim, com ens trobem, com està el nostre intestí i si hi ha dubtes, posar un probiòtic. Perquè això ens garantirà que l’intestí estigui almenys cobert.

Susana. Hola, Sílvia. Em dic Susana. Ja ens has dit que influeixen, sobretot en la dona, i en totes les seves etapes, totes les hormones. Has parlat de l’embaràs. M’agradaria que fessis una mica d’incís en la menopausa. Com influeix la menopausa en la microbiota i què podem fer per poder-ho portar millor?

Silvia Gómez Senent. Bé, si us sembla, abans d’arribar a la menopausa, us explicaré quin efecte té des que som nenes, perquè això tampoc no ens ho expliquen, oi? O almenys a mi no m’ho van explicar. Cada vegada entenem més la microbiota, i ara deixaré de parlar de la intestinal. Les dones tenim microbiota a la vagina i tenim microbiota a l’endometri, a l’úter. La microbiota que hi ha a la vagina i a l’úter sempre han generat molts dubtes perquè no se sabia ben bé si això existia o no. Es pensava que eren unes estructures anatòmiques que servien per estar embarassades. S’ha anat investigant i, efectivament, la microbiota vaginal té moltíssims bacteris, en concret els lactobacils. Els lactobacils a la vagina, què produeixen? Aquest bacteri en concret el que fa és alliberar una sèrie de substàncies que són antibiòtics naturals i, a més, permeten que la vagina estigui en un medi àcid. Què fa que sigui àcida? Doncs que no creixin microorganismes, patògens, microorganismes que ens poden provocar una malaltia. Això és molt important pel que després explicaré de la menopausa. És clar, quan una nena és petitona, no té estrògens, en la seva microbiota vaginal no hi ha lactobacils. Però a mesura que es va desenvolupant, què va passant? Que aquests estrògens alliberen, estimulen les cèl·lules de la vagina i generen una substància que es diu glicogen. I el glicogen què fa? Alimentar els lactobacils. Aleshores, de sobte, aquesta nena que és preadolescent comença a generar molts lactobacils a la vagina i generarà un ambient àcid per evitar infeccions, li vindrà la menstruació, i vindran una sèrie de canvis hormonals que han de protegir aquesta vagina. És clar, en qualsevol de nosaltres, si ens féssim un estudi en microbiota vaginal, l’espècie, com dic, predominant serà el lactobacil. Quan aquest equilibri desapareix i baixen els lactobacils què passa? La vagina en comptes de ser àcida es torna més alcalina i comencen a sobre créixer dolents. I aquí és quan tenim infeccions. Aleshores, cada vegada es dona més valor a treballar la microbiota vaginal no només des de l’antibiòtic quan hi ha una infecció sinó a equilibrar. I això és semblant, tot i que ens ha arribat molt més tard, a la microbiota de l’endometri. La microbiota de l’endometri fins fa dos anys, no gaire més, no era rellevant. I sabeu per a què és rellevant? Per a la fertilitat. Ara hi ha molts estudis que posicionen l’estudi concret de la microbiota endometrial per a una dona que es vol quedar embarassada. Per què? Perquè a l’endometri també predomina el lactobacil. Quan hi ha un desequilibri i es produeix una disbiosi de l’endometri comença a inflamar-se l’endometri i es produeix una condició que es diu, des del punt de vista mèdic, endometritis. Això què farà? Que quan una dona es queda embarassada l’òvul fecundat com que l’endometri està molt inflamat no s’hi queda i es perd. Què ens trobem? Avortaments de repetició, fallades d’implantació. Aquesta necessitat creixent que s’ha vist en els últims anys de dones d’ara, que tenen cada vegada més problemes per quedar-se embarassades, ha fet investigar més aquesta microbiota endometrial i adonar-se que realment és important, també, conèixer-la.

Silvia Gómez Senent. Què passa en la menopausa? En la menopausa van baixant els estrògens. Què hem dit abans? Si l’estrogen és el que estimula la formació del lactobacil la vagina es començarà a desequilibrar. Per això a les dones amb menopausa què els passa? Sequedat vaginal, infeccions de repetició però a més això s’extrapola també a l’aparell urinari. En dones ho tenim tot molt enganxadet: infeccions urinàries de repetició. Però fixeu-vos, vaig més enllà. Deia que no parlaria de la microbiota intestinal però sí que en parlaré. S’ha investigat que a l’intestí hi ha un tipus concret de bacteris que es coneixen com a estroboloma que s’encarreguen de generar uns enzims que ajuden que l’estrogen de la dona es metabolitzi. Us ho explicaré. L’estrogen de qualsevol de nosaltres va per la sang. Arriba al fetge, que és l’habitual. Parlàvem abans de com el fetge depura substàncies, metabolitza substàncies, i l’estrogen passa al fetge. I el fetge té dues formes de fer-ho. Una part d’aquest estrogen se n’anirà una altra vegada a la sang i s’allibera per l’orina i una altra part, la més important de l’estrogen, el fetge farà una sèrie de canvis petitons i després arribarà a l’intestí. L’expulsarà a través de la bilis a l’intestí. En aquest intestí hi ha un tipus de bacteris que tornaran a modificar l’estrogen perquè es torni a absorbir. Sí? Això què vol dir? Ens ha obert una altra finestra important d’oportunitat perquè, per exemple, en dones amb un excés d’estrògens, quines malalties? Endometriosi. Si nosaltres regulem l’intestí perquè no s’absorbeixin tants estrògens podem ajudar a millorar la malaltia. En la menopausa passa el contrari. Què és el que necessito aquí? Que hi hagi una miqueta més d’estrogen perquè no tinguem tots aquests problemes derivats de la manca d’estrogen. Doncs aquí és on estem treballant. Investigant aquests perfils de microbiota per donar probiòtics i suplements que ajudin que en la dona que entra en la menopausa els pugui apujar sempre tenint cura amb tot el que té a veure amb els tumors hormonodependents, per descomptadíssim. Però ho podem fer amb probiòtics que són lliures d’estrògens, de fàrmacs que al final poden modular i evitar malalties que no tinguin a veure amb l’estrogen.

Conchi. Hola, Sílvia. Soc la Conchi. Volia preguntar-te quins són, segons el teu criteri, els errors més comuns que cometem amb la nostra salut intestinal. Doncs n’hi ha diversos.

Silvia Gómez Senent. Un d’ells, començaré per aquest perquè és veritat que és molt, molt freqüent, ara està a l’ordre del dia que tothom prengui suplements de qualsevol tipus i de qualsevol manera. Passa el mateix amb el probiòtic. Quan ens passa qualsevol cosa agafem un probiòtic i jo soc friqui no, el següent dels probiòtics. Però entenent en quina situació cal posar-los i quins cal posar. No tots els probiòtics serveixen i no tots serveixen per al mateix. És una cosa que repeteixo moltíssim. Això és molt important perquè, què és el probiòtic? Al final és donar bacteris, bacteris vius del nostre propi intestí. Us donaré un truc que serveix molt i és que, desgraciadament, a les farmàcies moltes vegades hi ha probiòtics que no tenen estudis mèdics al darrere i ni tan sols estan ben tipificats. Què hem de mirar per saber si un probiòtic és de qualitat i en quin moment el podem prendre? És molt fàcil, jo ho entenc així: el probiòtic té un nom i dos cognoms Jo soc Sílvia Gómez Senent, doncs els probiòtics tenen el mateix, per exemple, Lactobacillus plantarum DR7. Aquesta soca, aquest nom, Lactobacillus, és el gènere del bacteri; plantarum, espècie; DR7, la designació alfanumèrica. Segon cognom. Sabeu per a què serveix? Per a l’ansietat. Us poso un altre exemple. Lactobacillus plantarum IB209. Sabeu per a què serveix? Aparentment és el mateix probiòtic, si no ens fixem en aquest segon cognom, per a la diarrea. Això és important perquè realment moltes vegades s’estan consumint probiòtics només amb nom i primer cognom. No pot ser igual jo no soc igual que una altra Sílvia Gómez que hi hagi pel carrer. Millor o pitjor, però no soc igual. Doncs això passa amb els probiòtics. És clar, hi ha algun problema a prendre probiòtics? Problema, avui dia encara no tenim dades suficients per analitzar si tota la gent que pren probiòtics, pot tenir algun problema després. Encara no tenim aquesta evidència. Però és clar que si ho fem bé des del principi la persona tindrà un efecte molt més desitjable, immediat i realment creurà en una cosa que té una evidència científica. Compte amb això. Molt important l’ús de probiòtics per a tot i serveixen per a tot. Ja sabem que certs probiòtics, certs bacteris, tenen el seu efecte en moltes coses. Aquí cal assessorar-se amb professionals que estiguin formats en això. Segon punt important. Mengem molt de pressa. Això és molt important a nivell digestiu. Quan nosaltres mengem molt de pressa, o quan estem veient la televisió, treballant. Jo mateixa moltes vegades, a la consulta, treballo i estic menjant. Estem activant el sistema nerviós simpàtic. I això què ens està produint? Que masteguem pitjor, encara que us sembli irreal, sí. Disminuïm la quantitat de suc gàstric i de pancreàtic. Per tant, d’aquesta manera estem alterant la nostra microbiota, també. Una altra de les coses que també fem malament és, deia, prendre suplements detox.

Silvia Gómez Senent. M’he de netejar. Bé, ja tenim òrgans al nostre cos que ens netegen: el ronyó, el fetge, el mateix intestí. Caldrà fer de tot si tu tens una alteració en aquest nivell, però si no, no. Per què? Perquè si estem prenent molt suplement, estem sobrecarregant què? El fetge. Compte amb això també. I després un altre efecte i un problema molt gran que ens trobem a les consultes és la restricció d’aliments. És normal, i jo ho comprenc, quan algú pateix símptomes digestius, el primer que fa és: “Jo crec que això se’m posa malament, m’ho trauré”. És veritat, jo mateixa ho faria. El problema és que si tu retires aquest aliment i el retires de manera continuada, sabeu què està passant? Que la microbiota es tornarà més maldestra, es tornarà més mandrosa. I quan vulguem introduir aquest aliment ens costarà una miqueta més. No s’han de treure aliments sense supervisió perquè això al final generarà certes intoleràncies i certs problemes en la microbiota. És veritat que algú pot dir, de sobte: “Fins que em vegin em trec el gluten”, que ara tothom es treu el gluten. Bé, està bé, però no seria millor prendre un gluten de qualitat? M’explico, moltes de les persones a qui els posa malament el gluten és perquè és un gluten dolent. El pa del supermercat, d’un supermercat normal, té molts sucres, té moltes farines, i no és el mateix gluten el que t’està donant el problema. Compte amb això. Evitar, restringir certs aliments d’una manera generalitzada, jo no ho recomano. I hi ha una cosa que dic als meus pacients que és: “No necessitem tenir una microbiota perfecta. Necessitem tenir una microbiota consistent”. I això com ho podem aconseguir? Jo explico una regla que, tot i que l’he adaptat a la meva manera, està descrita. La regla del 80-20, per si us pot ajudar. Això què significa? Significa que, segur que esteu pensant: “El 80% del temps ho faig bé i el 20% em poso a menjar ultraprocessats”. No, no estic dient això. El que estic dient és que realment si el nostre 80% del temps ho fem amb cert criteri, amb certa sensatesa, si un dia ens passem no passa res. La microbiota no s’altera perquè un dissabte em prengui una pizza i es recupera si dilluns ja em prenc un batut detox. No. La microbiota respon a canvis repetits en el temps i duradors, en setmanes, mesos i anys. D’acord? Aleshores, moltes vegades hi ha persones que són superestrictes amb l’alimentació de dilluns a diumenge i festes de guardar. No. Podem ser molt més flexibles perquè això a més fa que la nostra microbiota sigui molt més sàvia i que quan ens passem, si tenim aquesta microbiota de base bona, ens recuperarem de seguida. I després, també, penseu una cosa. Una persona que viu per i per a l’alimentació té una obsessió i un aclaparament constant. Això no genera estrès? Eix intestí-cervell.Doncs amb això hem de tenir cura perquè al final això va d’equilibris, va d’entendre que la vida flueix i que moltes vegades ens hem de prendre alguna cosa que no és el més ideal però no passa res. Aquesta regla, que ja dic, és una cosa molt absurda però ajuda molt els pacients sobretot quan tenen molta intolerància, quan tenen molts problemes digestius perquè, com deia abans, en la majoria de les persones amb problemes digestius avui dia el problema no és l’aliment, el problema és l’aparell digestiu.

Silvia Gómez Senent. Som un país que ens reunim sempre al voltant d’una taula, quedem per prendre un cafè. Imagineu-vos totes aquestes persones que tenen problemes digestius, i això és una realitat molt dura, no poden sortir a prendre cafès, no poden quedar per dinar perquè no saben si els posarà malament. La clau de veritat és el tub digestiu, és aquesta microbiota, no és tant l’aliment.

Daniela. Hola, Sílvia. Soc la Daniela. Volia preguntar-te fins a quin punt la cura del nostre intestí pot afectar o influir en el desenvolupament de malalties com l’Alzheimer o el Parkinson.

Silvia Gómez Senent. Parlàvem de l’eix intestí-cervell i la història va una miqueta per aquí. Sabeu que l’Alzheimer és una malaltia, és la demència més freqüent que tenim ara mateix. D’una manera molt senzilla, el que es produeix són acumulacions d’una sèrie de substàncies, de la proteïna tau, d’unes substàncies i s’inflamen les neurones del cervell. Fa no gaire, fa un any i mig, va sortir un article molt interessant que posicionava, realment, l’intestí com un protagonista important en el desenvolupament de l’Alzheimer. No estic dient que sigui un factor únic, però pel mateix que hem explicat d’aquest eix intestí-cervell i aquesta connexió bidireccional amb el cervell, si tenim inflamació a nivell intestinal, el seu sistema immunitari, això s’extrapolarà al cervell i pot arribar a produir inflamació de les neurones que, en certes persones predisposades i amb una sèrie de condicions, pot fer que es desenvolupi l’Alzheimer. En el Parkinson s’ha anat una miqueta més enllà. Hi ha un estudi d’un neuròleg molt interessant que va canviar la visió del Parkinson. Ell veia que els pacients quan se’ls diagnostica Parkinson, mirant enrere, escoltant-los bé, 20 anys abans, 15 anys abans, explicaven símptomes digestius. No us preocupeu. Tots hem tingut símptomes digestius i no vol dir que tinguem Parkinson. Però sí uns símptomes molt concrets. Dificultat per empassar, un restrenyiment molt persistent, molt greu i fins i tot problemes en l’evacuació de l’estómac. Doncs aquest senyor va dir: “Faré un estudi”. Va agafar persones que havien mort per Parkinson i va poder fer una biòpsia al cervell i una biòpsia intestinal. Què és el que va veure? És brutal el que us explicaré. Si sabem que el Parkinson el que produeix a nivell cerebral és que s’alteren unes neurones que es diuen la “substància negra”, per acumulació també d’un tipus de proteïna, d’un tipus de substància, doncs en fer les biòpsies va veure que en les neurones de l’intestí, aquesta acumulació de substàncies era anterior a l’acumulació d’aquesta substància al cervell. Brutal. Què estava volent explicar aquesta persona? Que l’afectació neurològica començava a l’intestí i que després anava al cervell. Això va ser fa moltíssims anys però fa dos anys es va fer un estudi tremendament gran de 25.000 pacients, que no és poc, amb Parkinson. I es va fer el mateix. Se’ls va preguntar si abans que se’ls diagnostiqués el Parkinson tenien símptomes digestius. Doncs el 95%, que tampoc és poc, tenien aquests tres símptomes digestius. A ells, lògicament, no se’ls va poder fer biòpsia cerebral. Però això dona suport a la hipòtesi que realment l’intestí pot ser una porta d’inici i d’entrada de moltes malalties neurodegeneratives. Això, en el Parkinson, també s’ha desenvolupat molt perquè s’han fet grans estudis no només de microbiota sinó d’aquesta permeabilitat intestinal que us explicava. El pacient diagnosticat de Parkinson té permeabilitat intestinal. És a dir, que el seu intestí és un colador en què estan passant substàncies a la sang.

Silvia Gómez Senent. No sabem encara, tant de bo, si realment aquestes substàncies s’estan dirigint totes al cervell o hi té alguna cosa a veure. Però ja tenim una dada important que sens dubte desconeixíem. També que bo per a la investigació d’aquestes malalties que són tan desoladores i que cada vegada s’estan diagnosticant en persones més joves.

Mari Carmen. Soc la Mari Carmen, com veus tinc anys, en tinc 83, estic vivint la tercera edat i jo et pregunto: voldria gaudir-ne, d’una manera sana, activa i bé, alegre. Viure-la, però d’una manera sana i sobretot activa. És molt bonic això que ens dius, Mari Carmen, perquè

Silvia Gómez Senent. s’està intentant aconseguir que arribem a una edat com la seva, saludable. Que ens permeti fer gairebé de tot. És el que es coneix com a envelliment saludable. Tots volem arribar a grans, però com hi volem arribar? Bé. I estar amb energia per fer moltes coses. Fisiològicament hi ha situacions que van en contra d’això. Quines? L’envelliment de les cèl·lules, òbviament, dels músculs. La microbiota també canvia. La microbiota va perdent diversitat i va canviant a una microbiota més inflamatòria. A més, quan envellim el nostre sistema immunitari també canvia una miqueta. És una cosa que es diu immunosenescència. Les cèl·lules immunitàries com que no són fortes per neutralitzar de sobte un microorganisme, estan a mitges i estan alliberant substàncies antiinflamatòries tota l’estona. Això què ens ha fet entendre de l’envelliment? Que la regulació del sistema immunitari i de la microbiota ens pot ajudar a evitar aquests problemes. Quins? Demència, part de la sarcopènia, la pèrdua del múscul. Parlàvem abans d’aquesta relació entre l’intestí i el múscul. La pregunta seria: des de quina edat podem preparar-nos? Parlàvem abans de la preparació a l’embaràs. Per a l’envelliment, doncs gairebé des que naixem. Tant de bo ens ho haguessin dit abans, oi? Però és veritat que si nosaltres mantenim una microbiota equilibrada, saludable, al llarg de la nostra vida, hi ha una predisposició molt gran que la nostra microbiota i el nostre envelliment sigui molt més saludable. Però és que a més, quan envellim, podem prendre probiòtics que ens ajuden a substituir aquest canvi en la microbiota. Aleshores, podem prendre probiòtics, podem prendre prebiòtics i podem fer el mateix que hem dit als nens i als adolescents: cuidar la nostra alimentació. Amb tot això, també hi ha estudis importants que demostren que els homes centenaris, coneixeu les zones blaves? Okinawa, són persones que viuen 100 anys, viuen meravellosament bé, que fan de tot, fan exercici, tai-txi, bé, doncs la seva microbiota, us recordeu de la notícia de la dona que va morir amb molts anys i el que prenia era iogurt? Bé, doncs la microbiota d’aquestes persones centenàries és boníssima, és molt antiinflamatòria. Realment, quina dada ens està donant? Que com millor sigui aquesta microbiota, millor envellirem. Això és el que voldríem tots. Després hi ha una part, òbviament, genètica, que desgraciadament no podem controlar. Però en el que és a les nostres mans podem fer moltes coses.

Mujer 12. Últimament, patim un bombardeig constant perquè prenguem suplements vitamínics, proteics, i tota mena de coses. El meu dubte és si de veritat són bons per a la nostra salut.

Silvia Gómez Senent. Vaja meló. Doncs sí, és veritat que cada vegada, jo us parlo ja des del punt de vista mèdic, arriba un pacient a la consulta i quan li preguntes tots els antecedents trigues menys en comptar-los que amb la llista que té del que està prenent de suplements. I això és una realitat. És clar, al final tenim una idea de: suplement natural no fa mal. Té part de sentit. El problema és que moltes vegades, com els probiòtics, no tots els suplements són de bona qualitat. I no tothom necessita prendre el suplement que pren la seva veïna, això també és molt freqüent. “Jo em prenc el magnesi perquè m’ha dit la Pepi que li ha anat fenomenal”. Compte, perquè els suplements no deixen de ser substàncies, efectivament no són fàrmacs, però també passen pel fetge i requereixen un cert control. La proteïna ha estat un gran descobriment en els últims anys. A què em refereixo amb això? Per aquest coneixement de l’eix intestí-múscul i múscul en general, sabem que la proteïna és fonamental perquè, a mesura que anem envellint, tinguem uns músculs forts. La proteïna, el que indubtablement ha de ser, és consumida amb l’alimentació. És a dir, no oblidem que tenim una dieta meravellosa que ens aporta una varietat d’aliments tan gran que tenim prou quantitat de proteïna per consumir proteïna animal, proteïna vegetal, el que vulgueu, però és molt important. I a partir, perdoneu els que sou homes, però dones, a partir d’una edat, necessitem augmentar la nostra dosi d’ingesta de proteïna. Per això, per millora del múscul, per aquest eix amb l’estrogen, amb el múscul, amb la pèrdua de múscul en el moment que comencen a caure els estrògens. Podem donar suplements proteics? Se’n poden donar, però jo prefereixo incidir sempre molt en l’alimentació. Si tenim casos concrets que realment és molt difícil que aquesta persona consumeixi els seus grams concrets de proteïnes, podem posar proteïna en pols. Proteïnes netes, proteïnes bones, perquè molts dels suplements amb proteïnes porten una altra sèrie de coses que al final no són bones. Però el meu missatge, proteïna sí, proteïna en tots els àpats del dia, fonamentalment en l’esmorzar, i una proteïna neta, bona. Que després has de suplementar? Endavant, però proteïnes netes. Si em poseu en un compromís i us hagués de dir: “Vinga, quins suplements em recomanes?” Ara mateix, un dels suplements que té més importància és la vitamina D. De vitamina D en tenim una manca, la població general, malgrat que vivim en països molt assolellats, en la part genètica. També s’ha vist que en problemes digestius, de tot el que hem estat parlant, quan hi ha un desequilibri de la microbiota es produeix una manca de vitamina D. I la vitamina D és molt important, ens ho han explicat, per a l’os, oi? Però també està implicada en moltíssimes coses, sistema immunitari i sistema digestiu. Aleshores, per a mi, un dels bàsics hauria de ser la vitamina D. Compte amb la vitamina D, perquè no podem prendre vitamina D de manera descomunal, perquè el problema de l’excés de vitamina D és que pot provocar una intoxicació per vitamina D.

Silvia Gómez Senent. I a més, no només això, és que la vitamina D regula la formació de certes hormones per la paratiroide, la pot inhibir. Amb això no vull espantar, però vull fer entendre, perquè els que som a l’altra banda, sí que veiem aquests problemes en les persones. Veiem com la nostra veïna pren magnesi i està bé, però també veiem l’altra part. S’afecta el fetge, s’afecten molts problemes. Un altre suplement, que a mi em sembla que és important i sobretot en la dona, a partir dels 40 anys, és el magnesi. El magnesi és un suplement que és meravellós, però hi ha molts tipus químics de magnesi. No sé si aquí preneu magnesi o no, però hi ha magnesis que ajuden per anar al lavabo, hi ha magnesis que van bé per al cervell, hi ha magnesis que van bé per als músculs. Aleshores, cal saber triar un bon magnesi. I això a vegades no és tan fàcil. Oi? I ja per últim, us diria un altre suplement que crec que és important, és l’omega-3. L’omega-3, indiscutible, ha de ser per a persones que no prenen peix blau, perquè té unes propietats molt importants, d’acord? Però, l’omega-3 és bo per altres moltes coses, a nivell neurològic, a nivell inflamatori. El món de l’omega-3 és immens, és apassionant i cal tenir també certes precaucions. L’omega-3 ha d’estar sempre amb uns segells de qualitat. Penseu que els treuen, els extreuen del peix blau i el peix blau té un problemeta, i és que té metalls pesants. Aleshores, és important que el laboratori que tingui aquest omega-3 certifiqui que està lliure de metalls pesants, perquè arreglem una cosa i podem desequilibrar l’altra. I, sobretot, és molt important que els omega-3 també siguin de peixos petitons, que és on tenen més propietats. El món del suplement és enorme. Jo el que us puc recomanar, i és el que hauríem de fer tots, és que us ajudi algú especialitzat en suplements, que pot ser des d’un nutricionista fins a un metge especialitzat en digestiu, en al·lergologia, però que en sàpiga. Perquè realment no tot val tampoc. I no per prendre’n moltes vegades més és millor. El que cal fer és prendre el que necessitis en aquell moment. I els suplements no són una cosa que hàgim de prendre de per vida. Hi ha moments en la nostra vida que requerirem, potser, un magnesi, perquè descansem malament. O necessitem unes ashwagandhes, perquè estem estressades. Però no és una cosa que hàgim de consumir de forma crònica i, sobretot, sense cap criteri professional. Bé, després de tot això, sabem que la microbiota l’hem d’entendre com un sistema biològic central. Que l’intestí no només digereix aliments, sinó que cuida el nostre cervell, ens ajuda a envellir millor, ens controla el sistema immunitari i en les dones ens regula el sistema hormonal. Cuidar la microbiota no ha de ser una cosa teòrica ni una moda.

Silvia Gómez Senent. Ha de ser una cosa per la qual hem d’apostar. És una eina molt potent per a la prevenció de malalties i per promocionar la salut a llarg termini. No necessitem, com dèiem, una microbiota perfecta. Necessitem una microbiota que s’adapti, funcional, diversa, que ens vagi resolent el dia a dia. Com ho farem, això? Amb l’alimentació, amb gestió de l’estrès, amb el descans, amb l’exercici. És molt important que, a més de tot això, siguin canvis mantinguts en el temps. Cal ser consistents si volem canviar la nostra microbiota. A més, la nostra microbiota està influïda pel nostre estil de vida. Però és que el nostre estil de vida influeix en la microbiota i la microbiota en el nostre estil de vida. Per tant, si cuidem l’intestí estem millorant molts aspectes de la nostra salut, moltíssims. I al final, això què ens produirà? Que visquem millor, saludables i que tinguem una vida tan plena com sigui possible. Així que us animo que a partir d’avui, si no ho fèieu, cuideu la vostra microbiota.