No t’oblidis de tu

Avui, Achuchón comparteix deu coses que està aprenent sobre l’art de dir que no. Perquè pots prendre’t un moment abans de respondre. Pots dir que no amb claredat i afecte. Perquè qui t’estima de veritat prefereix que li diguis la veritat. I si per continuar sent amic d’algú has de fer sempre el que ell vol… potser hi ha alguna cosa en aquesta amistat que necessites revisar.

La Beta fa molt de temps que practica la seva coreografia. Els primers passos li surten bé… però sempre cau en el salt final. Practica, corregeix, torna a començar i es frustra perquè no veu els resultats. Però aleshores la Iris li explica una cosa sobre els arbres que la Beta no s’havia plantejat mai. Els arbres creixen en dues direccions alhora: cap amunt, buscant la llum… i cap avall, agafant-se a la terra. I abans que puguem veure les branques, les fulles i els fruits, sota terra està passant una cosa molt important que ningú no pot veure. Les arrels creixen en la foscor.

Beta està al seu taller provant i provant. Però res no funciona. I la frustració va creixent. Fins que apareix Iris amb alguna cosa molt inesperada: no un llibre, no una solució, sinó una proposta. Sortir del taller i observar el món amb els ulls d'una científica de veritat. Beta descobreix que les millors respostes no sempre són als llibres. De vegades són a la natura, en allò que ens envolta, en els petits detalls que passen desapercebuts quan estem massa ocupats buscant dins del taller.

A vegades creiem que ser bo en alguna cosa és fer molt soroll. Anar ràpid, encertar de seguida i que tothom t’aplaudeixi. Avui descobrirem amb la Iris que ser bo en alguna cosa és una altra cosa. És treballar de valent quan ningú et mira. És entrenar encara que costi. És obrir bé els ulls, saber escoltar i esperar el moment adequat sense tenir pressa. Perquè les coses importants arriben quan estàs preparat per rebre-les.

Quan va ser l’última vegada que alguna cosa et va deixar amb la boca oberta? Achuchón sap poques coses… però n’hi ha una que té molt clara: com més mira el món, més al·lucinant li sembla. Avui Achuchón ens convida a una cosa molt important: no deixar d’admirar-nos. No conformar-nos amb les respostes dels qui diuen que ja ho saben tot. Continuar fent-nos preguntes. Mirar una formiga i al·lucinar! Veure sortir el sol i recordar que mai no és un dia més… és un dia nou!

Segons en Mario, els adults es compliquen molt la vida. S’omplen de llistes, alarmes i recordatoris fins que ja no els queda espai per al que de debò importa, però en Mario també els entén. Veu el seu esforç i sap que és esgotador. Per això avui els dona el consell més important del món.

T’has barallat avui amb el teu germà o la teva germana? És normal que els germans es barallin per tot, però hi ha una cosa que potser no has pensat: el teu germà o la teva germana probablement sigui la persona que passarà més temps a la teva vida. També són els que més et coneixen, els que sempre hi són i els que mai t’abandonen. Per això hi ha una cosa molt important que cal recordar: una cosa és barallar-se i una altra de ben diferent és fer-se mal amb les paraules.

Energia avui no té… energia. I això està bé. Vivim en un món on sembla que tothom ha d’estar feliç tota l’estona. Feliç en llevar-se, feliç si plou, feliç encara que tot vagi malament. Però Energia té una cosa molt important a dir-te: això no és ser fort. Ser valent de veritat és escoltar les teves emocions. Sentir-les encara que facin mal. Dir-te la veritat encara que no sigui còmoda. De vegades perdem l’energia perquè hem anat massa de pressa o perquè hem intentat acontentar tothom. I això no s’arregla cridant-te més fort… s’arregla escoltant-te.

L’Achuchón ens explica la història d’un nen que es preocupava per tot. I com més hi pensava… més grans es feien les seves preocupacions. Fins que un dia va trobar una petita pedra blava i, quan la va començar a acariciar, va passar una cosa increïble: les veus del seu cap es van aturar. Només hi era ell amb la pedra a la mà.

Alguna vegada has volgut fer alguna cosa a la teva manera, però has tingut por que no sortís perfecta? Avui, la Beta aprèn que atrevir-se a fer-ho al seu estil no és espatllar-ho tot. És el més valent que pot fer. En aquesta història d’Aprendemos Juntos KIDS descobriràs que tu també tens alguna cosa única per aportar. No es tracta de fer-ho perfecte… es tracta de fer-ho a la teva manera. Perquè les coses grans sempre comencen per atrevir-se a fer una cosa ben petita.

Iris nos cuenta hoy la historia de una niña arquera que descubrió algo increíble: no se trata de acertar a la primera... se trata de mejorar paso a paso. Cuando intentas algo difícil, algo mágico ocurre dentro de ti. Tu cuerpo aprende, tu mirada se afina y empiezas a ver cosas que antes no veías. Poco a poco te conviertes en la mejor versión de ti mismo.

Avui en Mario descobreix que, de vegades, les coses tenen el seu propi ritme… i que esperar al costat d’un amic ho fa tot més fàcil. Perquè, de vegades, l’únic que necessites és que algú es quedi amb tu.

T’ha passat mai que et lleves i tot surt malament? No sempre podem triar el que ens passa... però sí com ens ho prenem. La vertadera màgia està en la nostra actitud i a triar mirar les coses de manera diferent. Perquè quan canvies la teva actitud, tot canvia.

A vegades fer el que és correcte és difícil. No sempre ens agrada, no sempre és còmode… Però avui l’Iris ens revela el secret dels veritables herois. Són les persones que cada dia trien fer el bé encara que ningú les estigui mirant, que cuiden els altres sense esperar res a canvi i que prenen la decisió correcta encara que sigui la més difícil. Quan triem fer el que és correcte, alguna cosa especial passa dins nostre.

El món és ple de coses increïbles per descobrir! Acompanya l’Iris en aquesta aventura on aprendrem que seguir endavant amb curiositat i valentia ens porta a llocs que mai no hauríem imaginat. Perquè el món sempre guarda sorpreses!

Alguna vegada has pensat que no ets capaç? A vegades una veueta interior ens diu que no podem, que no som suficients... però avui el Mario té un missatge molt especial per a tu. Confiar en tu mateix és el superpoder més gran que existeix. No necessites ser el més llest, ni el més fort... només necessites creure en tu. Perquè quan creus en tu, tot és possible!

Quan tens una idea i estàs a punt de posar-la en marxa, sorgeixen diverses veus al teu interior que cal escoltar. La veu optimista, la realista, la crítica… escoltant l’opinió de totes en l’ordre correcte, es pren la millor decisió.

En Mario, la Iris i l’Achuchón troben una porta al mig de la muntanya. Què hi haurà al darrere? On els portarà? Aviat descobriran les coses meravelloses que tenim a dins si obrim la porta adequada.

En Mario somia arribar a una illa plena d’aventures, però es queda esperant que arribi el vent per moure el seu vaixell. Aleshores, la Kalmia li ensenya que somiar és genial, però que també cal posar-se en marxa: agafar els rems i començar a remar cap al seu somni.

L'Achuchón no està tenint un bon dia, i l'Energía i el Mario es queden al seu costat per acompanyar-lo i que se senti millor. Llavors, el Mario té una idea d'allò més divertida i moguda per animar-lo.

Estimar bé és cuidar els amics amb afecte, escoltar-los i deixar que siguin ells mateixos. Quan ens estimem de debò, ens sentim valents i feliços!

A vegades, dins teu hi viuen dues veus petites: una et diu “fes el que tu vols” i l’altra et diu “fes-ho perquè els altres estiguin contents”. Totes dues volen ajudar-te, però quan parlen alhora, triar es fa difícil i et pots sentir confós.

Els herois són persones normals que de vegades senten por d’intentar coses noves. Ser valent no és fer-ho tot perfecte, sinó aixecar-te quan caus i continuar endavant encara que sigui difícil. El veritable tresor és confiar en tu mateix i fer sempre el primer pas.

Kalmia va ensenyar a Achuchón que si no preguntem per por al “no”, ens podem perdre moltes coses meravelloses. Perquè darrere d’aquelles preguntes que no fem per por ens poden esperar molts “sí” que ens ompliran d’alegria.

Mario t’ensenya que és normal que els teus ulls s’omplin de llàgrimes quan estàs trist, nerviós o molt feliç, perquè plorar és una cosa natural i no té res d’estrany.

La Beta s'enfadava molt quan els seus dibuixos no li sortien bé a la primera. Un dia va llegir en un llibre: “Les coses que importen són difícils” i va entendre que per aprendre i fer-ho millor, sovint cal intentar-ho unes quantes vegades.

Achuchón està una mica trist perquè sent que res no li surt bé. Quan pensa en això, s’enfada amb ell mateix i es diu coses lletges. Llavors Kalmia l’escolta amb atenció i li dona un consell molt senzill: “Parla’t a tu mateix com li parlaries a un amic que tingués el mateix problema.”

¿Cómo te has levantado hoy? A lo mejor no eres capaz de definir tus emociones con una sola palabra. Energía quiere ayudarte a reconocerlas y que veas la importancia de sacarlas fuera en muchas ocasiones.

La ira es como un volcán. Cuando estamos furiosos parece que vamos a explotar. Achuchón nos explica cómo respirar para relajarnos y aprender a controlar nuestros enfados. Una estupenda manera de vivir más contentos.

Mario tiene que pasar una temporada fuera de casa y se ocupa de dejar instrucciones para que su gran amigo Achuchón esté muy bien.