Para que no se te olvide

L’Achuchón ens explica la història d’un nen que es preocupava per tot. I com més hi pensava… més grans es feien les seves preocupacions. Fins que un dia va trobar una petita pedra blava i, quan la va començar a acariciar, va passar una cosa increïble: les veus del seu cap es van aturar. Només hi era ell amb la pedra a la mà.

Alguna vegada has volgut fer alguna cosa a la teva manera, però has tingut por que no sortís perfecta? Avui, la Beta aprèn que atrevir-se a fer-ho al seu estil no és espatllar-ho tot. És el més valent que pot fer. En aquesta història d’Aprendemos Juntos KIDS descobriràs que tu també tens alguna cosa única per aportar. No es tracta de fer-ho perfecte… es tracta de fer-ho a la teva manera. Perquè les coses grans sempre comencen per atrevir-se a fer una cosa ben petita.

Iris nos cuenta hoy la historia de una niña arquera que descubrió algo increíble: no se trata de acertar a la primera... se trata de mejorar paso a paso. Cuando intentas algo difícil, algo mágico ocurre dentro de ti. Tu cuerpo aprende, tu mirada se afina y empiezas a ver cosas que antes no veías. Poco a poco te conviertes en la mejor versión de ti mismo.

T’ha passat mai que et lleves i tot surt malament? No sempre podem triar el que ens passa... però sí com ens ho prenem. La vertadera màgia està en la nostra actitud i a triar mirar les coses de manera diferent. Perquè quan canvies la teva actitud, tot canvia.

Avui en Mario descobreix que, de vegades, les coses tenen el seu propi ritme… i que esperar al costat d’un amic ho fa tot més fàcil. Perquè, de vegades, l’únic que necessites és que algú es quedi amb tu.

A vegades fer el que és correcte és difícil. No sempre ens agrada, no sempre és còmode… Però avui l’Iris ens revela el secret dels veritables herois. Són les persones que cada dia trien fer el bé encara que ningú les estigui mirant, que cuiden els altres sense esperar res a canvi i que prenen la decisió correcta encara que sigui la més difícil. Quan triem fer el que és correcte, alguna cosa especial passa dins nostre.

El món és ple de coses increïbles per descobrir! Acompanya l’Iris en aquesta aventura on aprendrem que seguir endavant amb curiositat i valentia ens porta a llocs que mai no hauríem imaginat. Perquè el món sempre guarda sorpreses!

Alguna vegada has pensat que no ets capaç? A vegades una veueta interior ens diu que no podem, que no som suficients... però avui el Mario té un missatge molt especial per a tu. Confiar en tu mateix és el superpoder més gran que existeix. No necessites ser el més llest, ni el més fort... només necessites creure en tu. Perquè quan creus en tu, tot és possible!

Quan tens una idea i estàs a punt de posar-la en marxa, sorgeixen diverses veus al teu interior que cal escoltar. La veu optimista, la realista, la crítica… escoltant l’opinió de totes en l’ordre correcte, es pren la millor decisió.

En Mario, la Iris i l’Achuchón troben una porta al mig de la muntanya. Què hi haurà al darrere? On els portarà? Aviat descobriran les coses meravelloses que tenim a dins si obrim la porta adequada.

En Mario somia arribar a una illa plena d’aventures, però es queda esperant que arribi el vent per moure el seu vaixell. Aleshores, la Kalmia li ensenya que somiar és genial, però que també cal posar-se en marxa: agafar els rems i començar a remar cap al seu somni.

L'Achuchón no està tenint un bon dia, i l'Energía i el Mario es queden al seu costat per acompanyar-lo i que se senti millor. Llavors, el Mario té una idea d'allò més divertida i moguda per animar-lo.

Estimar bé és cuidar els amics amb afecte, escoltar-los i deixar que siguin ells mateixos. Quan ens estimem de debò, ens sentim valents i feliços!

A vegades, dins teu hi viuen dues veus petites: una et diu “fes el que tu vols” i l’altra et diu “fes-ho perquè els altres estiguin contents”. Totes dues volen ajudar-te, però quan parlen alhora, triar es fa difícil i et pots sentir confós.

Els herois són persones normals que de vegades senten por d’intentar coses noves. Ser valent no és fer-ho tot perfecte, sinó aixecar-te quan caus i continuar endavant encara que sigui difícil. El veritable tresor és confiar en tu mateix i fer sempre el primer pas.

Kalmia va ensenyar a Achuchón que si no preguntem per por al “no”, ens podem perdre moltes coses meravelloses. Perquè darrere d’aquelles preguntes que no fem per por ens poden esperar molts “sí” que ens ompliran d’alegria.

Mario t’ensenya que és normal que els teus ulls s’omplin de llàgrimes quan estàs trist, nerviós o molt feliç, perquè plorar és una cosa natural i no té res d’estrany.

La Beta s'enfadava molt quan els seus dibuixos no li sortien bé a la primera. Un dia va llegir en un llibre: “Les coses que importen són difícils” i va entendre que per aprendre i fer-ho millor, sovint cal intentar-ho unes quantes vegades.

Achuchón està una mica trist perquè sent que res no li surt bé. Quan pensa en això, s’enfada amb ell mateix i es diu coses lletges. Llavors Kalmia l’escolta amb atenció i li dona un consell molt senzill: “Parla’t a tu mateix com li parlaries a un amic que tingués el mateix problema.”

¿Cómo te has levantado hoy? A lo mejor no eres capaz de definir tus emociones con una sola palabra. Energía quiere ayudarte a reconocerlas y que veas la importancia de sacarlas fuera en muchas ocasiones.

La ira es como un volcán. Cuando estamos furiosos parece que vamos a explotar. Achuchón nos explica cómo respirar para relajarnos y aprender a controlar nuestros enfados. Una estupenda manera de vivir más contentos.

Mario tiene que pasar una temporada fuera de casa y se ocupa de dejar instrucciones para que su gran amigo Achuchón esté muy bien.

Kalmia le explica a Beta y a Mario la importancia que tiene escuchar a los demás. Cómo escuchar lo que le preocupa a otra persona es una manera de demostrarle que te importa y que le quieres.

Energía ha discutido con Achuchón y está triste. Kalmia le explica que las palabras a veces pueden hacer daño, pero también hay otras palabras que ayudan a cerrar heridas. Juntos descubrirán cómo las palabras te ayudan en tu relación con los demás.

Achuchón tiene un problema y no sabe resolverlo. Y no se da cuenta de que lo mejor cuando no sabes hacer algo es pedir ayuda. Suerte que estaba Mario para recordárselo. Juntos lo solucionarán.

Achuchón quiere construir un puente de piedras con sus propias manos. Mario está preocupado porque cree que tardará demasiado si lo hace solo, pero Kalmia le da una visión que le convence para ayudarle.

En Mario demana ajuda a l’Achuchón per assajar la seva redacció de l’escola. Vol donar les gràcies per tot allò bo que li passa a la vida. I no es vol deixar ningú sense agrair-li-ho.

L’Iris té un dia gris i l’Achuchón creu que no és del tot bo animant la gent quan està trista. Però l’Iris li demostra que té un superpoder que no coneix: només amb ser-hi al costat i simplement parlar, ja aconsegueix alegrar la vida dels altres.

Achuchón se mira en el espejo y descubre lo importante que es sentirse feliz con uno mismo: mirarse y darse cuenta de que te gusta lo que ves.

Achuchón és molt feliç. No deixa de somriure. Tot el que l’envolta li recorda com d’estupenda és la vida i quant cal gaudir-ne.