El somni a la societat de les presses
Jana Fernández
El somni a la societat de les presses
Jana Fernández
Especialista en somni
Creant oportunitats
Un mètode per aprendre a descansar
Jana Fernández Especialista en somni
Set consells per dormir bé
Jana Fernández Especialista en somni
Jana Fernández
En una societat amb “tecnoestrès” i “hiperiluminada” hem oblidat un aspecte clau en la salut física i mental: el descans nocturn. Jana Fernández, Màster en Fisiologia del Son i autora del llibre 'Aprèn a descansar' i de podcasts sobre benestar i descans, assenyala la importància de dormir suficients hores i en condicions adequades. La higiene del son seria un aspecte més de l'autocura, com l'alimentació adequada i practicar esport. La manca de son afecta les capacitats cognitives de nens, adolescents i adults, perquè està implicat en funcions com aprendre, assimilar i recordar.
“Dormir és una funció fisiològica essencial. Durant el son es produeix tot un procés de neteja del nostre cervell. És quan consolidem la memòria i laprenentatge i sequilibra el nostre sistema nerviós, per exemple, per tenir una bona salut mental. A la nit creixem i es regeneren els teixits, perquè és el moment en què segreguem més quantitat d'hormona de creixement i s'enforteix la resposta immune de l'organisme”. No obstant, adverteix l'autora, ens hem acostumat a viure entre pantalles de llum blava sota llum artificial, a un ritme frenètic que resta hores al descans, confiant en el vell mite de recuperar el son perdut durant el cap de setmana.
Transcripció
“Dormir és un dels grans plaers de la vida”
Quan aquestes hormones no es troben en equilibri, aquesta sensació de “tinc gana tota l’estona”, “només vull menjar dolços”, “només vull menjar hidrats”, “no estic mai ple”… Doncs aquesta sensació és per això, perquè hi ha un desequilibri a les nostres hormones, i això, a la llarga, també ens pot portar a malalties de tipus metabòlic: obesitat, diabetis, hipertensió. És a dir, que fixa-t’hi. Segueixo amb el següent grup del qual parlava abans, la resposta immune. Mira si és important, més encara a l’època actual. El nostre principal sistema de defensa contra els agressors externs, contra virus, contra patògens, és el nostre sistema immune. Aquelles persones que, des que comença la tardor fins que arriba la primavera, van encadenant refredats, cal que s’ho mirin, cal mirar-ho, perquè aquest sistema immune no està funcionant de manera adequada. I una de les causes pot ser que no estem tenint un son adequat. I, finalment, parlava de la regeneració dels teixits, del creixement dels teixits. A la nit, segreguem més de 90 % de l’hormona del creixement, que és la que, per descomptat, ens ajuda a créixer, però també, als que som esportistes, ens ajuda a regenerar el teixit quan tenim una petita lesió muscular per fer esport o per la mateixa deterioració dels teixits de l’activitat del dia a dia. Així que fixa’t si és important saber per què serveix dormir i què ens pot passar si no dormim.
L’alimentació i l’esport són fonts d’energia per al nostre organisme, són sincronitzadors externs del nostre son, i és important saber quan menjar, què menjar i quan fer esport i quin tipus d’activitat. Per això, dedico també un apartat, o una de les D, en aquest cas és una D doble, en aquest mètode. La següent D és la D de dormir, que és tot el que és relatiu a la higiene del son, perquè abans he mencionat alguna patologia, però no ens hem d’esperar a tenir una malaltia relacionada amb el son per tenir cura de la nostra higiene del descans. El llit no pot ser la taula de l’oficina, no pot ser la taula del menjador. El llit és per dormir, i he de cuidar el meu dormitori com si fos un temple, el temple del descans, i assegurar-me que és fosc, tant com sigui possible, si pot ser obscuritat total, millor, que és tranquil, que no hi ha soroll i que té una temperatura adequada, perquè també necessitem una temperatura fresca per caure adormits.
I les següents D estan relacionades, diria jo, amb l’actitud una mica davant la vida, amb la manera que tenim d’afrontar el dia a dia. La qualitat de les nits depèn de la qualitat dels nostres dies. No podem pretendre arribar a… Doncs això, el que deia abans, no arribem al llit, apaguem un interruptor i a dormir. No. Tot el que fem durant el dia ens prepara per a la nit. Per això és important tenir moments de desconnexió durant el dia. Tant desconnexió digital, per descomptat, com desconnexió de la feina i connexió amb nosaltres i amb les persones que ens envolten. És important també que desaccelerem, aquesta obsessió, gairebé idolatria, de la pressa amb què vivim. Això no és bo. En aquest mateix programa ha estat el filòsof i periodista Carl Honoré parlant d’aquest elogi de la lentitud amb què hauríem de viure, per fer cada cosa al seu ritme i no pretendre accelerar-ho tot i que tot sigui cada cop més ràpid. I l’última D, que potser no és la que més m’agrada, però crec que és la que més se’ns oblida, la de gaudir, gaudir de tot el que fem, inclús de la feina, perquè també cal saber gaudir de les coses que fem perquè és un deure. Però gaudir de la vida, de petits moments i gaudir del son i del descans, que és un gran plaer.
Si tenim en compte que el normal de mitjana en un adult, d’hores de son, és d’entre set i nou, m’entra son sobre les deu de la nit i em desperto de manera natural sobre les sis, sis i mitja. No obstant això, el cronotip vespertí té una hora central de son, que és quan tinc un pic més gran de concentració de melatonina a la sang, sobre les cinc de la matinada. Per tant, a mi, la son, si soc vespertí, m’entra a les dotze, la una, i la meva hora natural d’aixecar-me seria sobre les nou o deu del matí. I al mig està la resta de població, que és intermedi. Fixa’t com és d’important conèixer els cronotips, per exemple, als treballs a torns. Quina meravella seria si una persona que és un cronotip vespertí pogués treballar en un torn de vespre o de nit, mentre que si és matutí, com jo, pogués treballar en un torn de matí. Jo, a les set del matí, estic al màxim rendiment físic i mental, però a les set del vespre ja em va costant, em va costant pensar i no estic tan àgil com al matí. O fixa’t també com és d’important a l’hora d’estudiar, tant nens, adolescents o universitaris com persones que estudien una oposició. Si tu saps a quina hora ets més receptiu o el teu cervell està més actiu, molt millor per aquest estudi. Per això és important saber quin és el nostre cronotip.
I, de fet, fixa-t’hi, cada cop es parla més de patologies relacionades amb el que es denomina “tecnoestrès” que, a més, és un terme que s’ha encunyat fa relativament poc i fa referència a la manca d’habilitat per gestionar les tecnologies. I dins el tecnoestrès hi ha patologies molt ben definides, com la tecnoansietat, que és l’estat d’ansietat i de nerviosisme del cos en el moment en què he de fer ús de les tecnologies; la tecnofatiga, que és el que succeeix a molta gent que està tot el dia…, treballa amb pantalla i després és a casa amb la pantalla i després amb les xarxes socials, tot a través de la pantalla, aquesta tecnofatiga que molts hem experimentat és habitual; i també la tecnoadicció, que això sí que és perillós perquè, a més, s’està veient en població jove, en població adolescent, que necessita fer un ús compulsiu de la tecnologia, i aquí és on hi ha el problema. Però l’ús de les pantalles en si no és dolent si sabem com, quan i quant. Un altre ús de la tecnologia, per exemple, que jo utilitzo, és una cosa que està molt de moda, que són els dispositius per mesurar tant l’activitat física, els passos que fem cada dia i també per mesurar la qualitat del nostre son. Jo ho utilitzo i és meravellós, perquè a mi em serveix per saber, bé, a mi i a molta gent que els utilitza, per saber fins on puc exigir al meu cos cada dia segons hagi estat la meva activitat, segons hagi estat el meu descans. Però compte amb convertir aquestes dades en una obsessió. Compte amb veure-ho i dir: “Ui, avui el meu son profund ha sigut una hora i 24 minuts. Ahir era una hora i 30. Mare meva, he dormit…”. Compte amb convertir-ho en una obsessió perquè, finalment, ho deia abans, és un estressor més que l’endemà ens farà estar obsessionats amb una xifra en lloc d’estar ocupant-nos d’arribar bé al llit.
I a aquesta llum li hem de baixar la intensitat. Ens fixem en la llum del sol. Quan és més brillant, més blanca? Al matí. A la tarda, quan es fa de nit, és una llum càlida, molt més calmada. Activitat física sempre. El sedentarisme ens fa entrar en un cercle molt negatiu. “Estic cansada, no entrenaré”. És clar, no entreno, pràcticament no em moc, a la nit no estic realment cansat, aleshores, dormo pitjor. L’endemà m’aixeco esgotat. Com he d’anar a fer esport si estic cansat? Aquest cercle és molt negatiu. Aleshores, activitat. Intentem moure’ns tant com sigui possible i tenir un dia actiu. No només és aquesta hora en què fem esport. La nutrició, tenir uns horaris regulars de menjars i intentar no fer sopars gaire copiosos quan s’apropa l’hora d’anar a dormir. I, sobretot, tenir rituals, que és una cosa molt bonica. Tenir rituals també per ficar-nos al llit. El que comentàvem d’anar baixant revolucions, doncs cadascú es pot construir el ritual que li agradi. Deu haver-hi gent que li agrada xerrar una estona amb la seva parella o explicar un conte als seus fills. Jo guardo records meravellosos del meu pare, que m’explicava un conte cada nit, m’explicava un conte abans d’anar a dormir, i jo dormia molt bé amb els seus contes. A la fi, aquests rituals són els que ajuden el cos a anticipar el que passarà. Si el meu ritual és menjar una unça de xocolata i llegir un capítol del llibre que estic llegint, el meu cos ja sap que després del llibre ve dormir i ja s’anticipa i es prepara. Així que jo crec que amb aquests consells ja tenim prou material per començar a treballar des d’avui mateix.