La millor cardiòloga d´Espanya ens explica com cuidar millor el nostre cor

Samantha Wasniewski. Hola, Leticia. Soc la Samantha, cardiòloga, com tu, i, a més, la teva alumna i amiga. És un plaer parlar amb tu de temes tan interessants com la salut del cor, la ciència i l’educació, aspectes sobre els quals tantes vegades m’has parlat i m’has ensenyat, i avui, per primera vegada, tenim l’oportunitat de compartir amb qui ens escolti.

Leticia Fernández-Friera. Hola, Samantha. Un plaer ser aquí. Qui ens havia de dir a nosaltres que compartiríem tantes converses que hem tingut amb la resta del món?

Samantha Wasniewski. Bé, Leticia, sempre m’he preguntat com va sorgir la teva vocació i què diries avui a un jove que vol fer aquesta especialitat.

Leticia Fernández-Friera. Què li diria? Al jove l’animaria a fer cardiologia, com a cardiòloga apassionada del cor que soc. Soc asturiana i, com a bona asturiana, admiro els Premis Príncep d’Astúries, avui dia Princesa d’Astúries. I, quan era al meu quart any de Medicina, em van escollir, per saber anglès i saber Medicina, com a guia, com a acompanyat d’un premiat, Hamilton Smith, que havia rebut el Premi Príncep d’Astúries d’aleshores a la investigació científica i tècnica, que era a més Premi Nobel de Medicina el 1978. Això em va permetre passar molt de temps amb ell, escoltar-lo, fer-li preguntes, que m’expliqués les seves experiències. Va ser el meu primer contacte amb la ciència. I aleshores va sorgir la llavor en mi i vaig dir: “Algun dia, quan tingui l’oportunitat, a més de ser metgessa, seré investigadora”. L’oportunitat va arribar més tard, quan estava fent la meva formació en cardiologia a l’Hospital Universitari de Valdecilla de Santander, que em van donar una beca per anar a la Universitat Harvard, al Massachusetts General Hospital, i allà va ser on realment vaig aprendre la metodologia científica, el camí del mètode com el pròleg del nostre llibre, del llibre La salud de tu corazón, i vaig tenir l’oportunitat de compartir molt de temps i molts projectes amb investigadors de primera línia: la doctora Judy Hung, el doctor Bob Levin, el doctor Jorge Solís, i ells realment van fer que naixés en mi l’interès per la investigació junt amb la medicina. I no es va quedar aquí, sinó que, posteriorment, em van concedir una altra beca per anar a l’Hospital Mont Sinaí de Nova York amb el doctor Valentín Fuster per seguir formant-me per ser millor cardiòloga, millor metgessa i millor especialista en imatge cardiovascular. Allà també vaig contactar amb professionals de primera línia i, finalment, vaig decidir no quedar-me allà, vaig tenir l’oportunitat de quedar-m’hi, però vaig tornar a Espanya, tornar a Madrid per portar-hi tot el que havia pogut aprendre i poder-ho compartir amb la gent d’aquí: els cardiòlegs, els estudiants, els joves, els professionals, amb tot el món. Aquesta història espero que valgui per inspirar altres persones a introduir-se en el món de la medicina, de la cardiologia i de la investigació.

Samantha Wasniewski. Leticia, en el dia a dia veiem molts pacients amb diversos problemes de cor, però quina és la malaltia cardiovascular més comuna?

Leticia Fernández-Friera. Aquí, Samantha, m’agradaria comentar una cosa perquè, abans de parlar de les malalties cardiovasculars més freqüents, hem de saber què és una malaltia cardiovascular. Doncs les malalties cardiovasculars són totes aquelles malalties que poden afectar tant el cor com a òrgan com les nostres artèries del cos. Artèries que van al nostre cervell, al nostre cor, als nostres òrgans, a les nostres cames. Per això parlem de l’aparell cardiovascular, càrdio de cor i vascular d’artèries. I quina és la més freqüent? Doncs la més freqüent és la malaltia que afecta les artèries del nostre cos, qualsevol artèria, que és el que nosaltres anomenem un terme així complex com l’aterosclerosi, però que és molt senzill. Simplement, el que ocorre és que hi ha dipòsits de colesterol dins les nostres artèries, i aquestes artèries es poden cloure i poden emmalaltir. La més freqüent és la malaltia de les artèries del cor, la cardiopatia isquèmica, que és el que anomenem l’infart, que quan ve un pacient a la consulta, és el que més el preocupa: “Metge, doctor, estic patint un infart”. És la més freqüent, sens dubte, i és la que tots els esforços diagnòstics i terapèutics estem els cardiòlegs intentant incidir. Però també hi ha altres artèries, com les artèries que van al cervell. I aquí entrem en l’ictus, que és també la segona causa de malaltia cardiovascular. I si tornem al cor, que hem parlat fins ara de les artèries, al cor hi ha diferents parts, a més de les artèries. Hi ha, per exemple, les vàlvules. Què són les vàlvules? Les vàlvules són les portes que dirigeixen la sang cap endavant i que es tanquen perquè aquesta sang no vagi cap enrere.

Quan emmalalteixen, es produeixen les valvulopaties, que és l’estenosi aòrtica, la insuficiència mitral, que són les principals causes de cirurgia cardíaca, d’haver-nos d’obrir el tòrax. Hi ha altres malalties també perquè hi ha altres parts al cor, com és el sistema elèctric, les llums, l’electricitat del cor, les que envien els impulsos. Quan es danya el sistema elèctric, es produeixen les arrítmies, les palpitacions. També tenim una altra part del múscul que tots entenem al cor, la bomba, el motor, el que impulsa la sang perquè arribi als diferents òrgans del cos. Quan aquest múscul s’afecta, es produeixen les microcardiopaties. Algunes d’elles naixem amb elles i d’altres es van desenvolupant al llarg de la nostra vida. Quan en una microcardiopatia o una malaltia en aquest múscul del cor s’acaba deteriorant, es pot produir la insuficiència cardíaca. Bàsicament, aquestes són les malalties principals del cor i és important, des de petits, que ensenyem les parts que té l’aparell cardiovascular, el cor i les artèries per entendre també com pot emmalaltir.

Samantha Wasniewski. Quins són els factors de risc que afecten la salut del cor i quins consells podem donar per mantenir un cor sa i evitar l’aparició d’una malaltia cardiovascular?

Leticia Fernández-Friera. Hi ha dos grans grups de factors de risc. Què fa que el nostre cor es posi malalt? Hi ha tots aquests factors de risc que anomenem clàssics, tradicionals, que tots hauríem de conèixer. No ens hi podem ocultar. I hi ha altres factors de risc que anomenem emergents, que no són tan habituals i que avui dia s’està investigant molt sobre ells. Dins dels clàssics o tradicionals tenim la hipertensió arterial, que són xifres de tensió arterial mantingudes en el temps altes a la pressió a la qual estan sotmeses les artèries del nostre cos, tenir nivells alts de colesterol, centrant-nos en el colesterol dolent que anomenem, l’LDL, aquest és el que hem de mirar a les nostres analítiques, tenir el sucre alt en sang, la diabetis, que hi ha dos tipus de diabetis: la diabetis tipus u del nen, que és perquè no té l’hormona, la insulina, que fa que el sucre desaparegui de la nostra sang, i la diabetis tipus dos de l’adult, de l’obès, que és aquella persona que té insulina, té aquesta hormona, però no funciona bé. La conseqüència és que puja el sucre en sang i aquest sucre és perillós per a la salut del nostre cor. A més, el tabaquisme. Intentem no fumar, no entrem en hàbits tòxics. I el cinquè factor de risc, perquè hem dit hipertensió arterial, diabetis mellitus, colesterol alt i tabaquisme, seria l’obesitat. L’obesitat, la gran pandèmia del segle XXI, que porta associat un estil de vida sedentari, no moure’ns, i una alimentació inapropiada. Aquests serien els cinc factors de risc que tots més o menys coneixem i que sabem que quan anirem al cardiòleg ens estirarà les orelles i dirà: “Has de mantenir els teus factors de risc a ratlla”.

Però hi ha altres factors de risc emergents, més moderns que comentàvem, com seria el son, que influeix no només la quantitat de son, sinó la qualitat del nostre son també, que no ens despertem moltes vegades durant la nit, que diríem que és un son fragmentat, aspectes psicosocials, la nostra personalitat. Com som? Som exigents? Som perfeccionistes? No tendim a concentrar-nos. Tots aquests trets de la personalitat influeixen també sobre la nostra salut cardiovascular i que entrem en cercles bons o en cercles no bons. Un altre aspecte també important és l’estrès. S’ha demostrat que augmenten els infarts dues hores abans d’un esdeveniment d’estrès més que si estem en condicions normals, per tant, l’estrès també és important de gestionar. Altres factors també, com el mediambiental, la contaminació. També se sap que a llocs on hi ha menys contaminació es desenvolupa menys malaltia cardiovascular. I altres factors, que sempre m’agrada parlar d’ells, que són factors més femenins, que són factors hormonals, que tenen a veure, bàsicament, amb el nivell d’estrògens que tenim. Aleshores, tots aquests moments de la vida en què tenim poc estrogen, per exemple, en la menopausa, o poca quantitat, o les nostres hormones estan alterades, per exemple, processos de malaltia durant l’embaràs, també poden incrementar el risc a desenvolupar una malaltia cardiovascular. I ja, finalment, també, que crec que és important mencionar-ho de forma educativa, les malalties inflamatòries. És a dir, què és la inflamació? Doncs són els processos que fan que les nostres plaques de colesterol dins de les artèries creixin més o es puguin trencar, per exemple, malalties inflamatòries són la psoriasi o altres malalties autoimmunes. És a dir, que hi ha molts deures i factors de risc i, el més important, el missatge és que els hem de conèixer, anar a poc a poc i que ens assessori el nostre cardiòleg per controlar-los.

Samantha Wasniewski. Aleshores, en resum, detectar-los a temps. Tant se val quin sigui el factor de risc, detectar-lo a temps i actuar sobre ell, oi?

Leticia Fernández-Friera. Perfectament. I no tenir por perquè és millor saber-ho abans que després, quan no hi podem posar una solució, i abans és molt senzill. Quan estem sans és quan ens hem de cuidar.

Samantha Wasniewski. Leticia, i quins consells podem donar per mantenir un cor sa i evitar l’aparició de malaltia cardiovascular?

Leticia Fernández-Friera. Doncs mira, Samantha, és curiós perquè en un món tan tecnològic, que progressa tan ràpidament i que anem tots tan accelerats, hem de tornar als nostres orígens. Hem de tornar a les coses més senzilles, que són les que realment cuidaran més el nostre cor, que són moure’ns i menjar millor. Estil de vida. Una cosa que sembla tan senzilla i que és tan difícil, és el més difícil de fer. Jo tinc molts pacients a la consulta que venen: “Doctora, doni’m una pastilla. Jo tinc el colesterol alt. Prefereixo una pastilla que haver de córrer o fer esport cada setmana”. Aquesta és la clau, l’estil de vida. És el més difícil. Fixem-nos que el més senzill… Exercici físic no vol dir haver de fer cada dia una marató. Activitat física, diria jo. El que és moure’ns, pujar escales, caminar per recollir els nens, fer una passejada amb els amics… Qualsevol activitat física suma, preferiblement si ens agrada, perquè ens enganxarà i la idea és fer-ho de manera mantinguda en el temps, no fer-ne una setmana perquè és Cap d’Any i m’he posat un propòsit enguany que faré esport. No, interioritzar-ho, posar-ho a l’agenda. És bonic, jo sempre dic als meus pacients i alumnes: “A veure, quina agenda tens aquesta setmana?”. “Tinc una reunió, he de buscar els nens…”. On hi ha l’esport? I, a més, cal pautar l’esport amb minuts, amb durada, amb tipus d’esport. “Doncs mira, et pautaré, per exemple, una pastilla per al colesterol X, però et pautaré també 20 minuts d’exercici físic. I quin exercici físic t’agrada? T’agrada caminar? T’agrada córrer? Això, els dilluns de sis a sis i mitja o de vuit a vuit i mitja”.

És a dir, que cal incorporar-lo a la teva agenda, al teu horari, com qui incorpora una reunió de feina. El mateix. Això de l’exercici físic. I de menjar… Que difícil, que difícil en els temps en què vivim, que sembla que menjar és una forma de satisfer altres pressions col·laterals que tenim, una escapatòria. Al final, aquí és important entrar a les escoles, als nens, saber aprendre tots a menjar, menjar amb color, fruita, verdura, fer-ho divertit i posar el focus aquí, no prohibir coses, les prohibicions sempre són dolentes, sinó disminuir quantitats. Intentar també saber educar molt bé sobre el que és bo i el que no és tan bo per poder-ho dosificar. Però em centraria sobretot en l’estil de vida, l’exercici i l’alimentació. I una altra cosa fonamental, que moltes vegades ens n’oblidem, i és prioritzar la nostra salut. Jo, a vegades, als pacients, als amics: “Tu et vols cuidar realment o realment tu penses que la salut sempre t’acompanyarà?”. Potser no, la donem per fet, però, si no tenim salut, la resta sobra. Aleshores, aquí cal ser molt sincer amb un mateix i pensar quin propòsit de vida tenim, que això sí que ens ho inculquen, quin propòsit de vida tenim, però quin propòsit de salut tinc amb mi mateix i amb els que m’estimen. Perquè ja no només m’he de cuidar per mi, sinó que m’he de cuidar pel meu entorn, pels meus fills. Això és fonamental. Prioritzar la teva salut i dedicar temps a la teva salut. Si no, estem perduts. Al final, és una qüestió de temps i d’inversió en el que considerem important. I la nostra salut és el punt u d’importància a les nostres vides, encara que ho sentim molt.

Però això ho hem d’interioritzar cadascú en missatges, en converses internes que tenim al matí, a la nit, en silenci, i analitzar-nos com estem vivint i com podem millorar i quins petits trucs podem incloure en la nostra rutina i que ens agradin. Perquè un altre aspecte molt important pel que fa als consells de cuidar-nos, a part d’exercici físic, alimentació i prioritzar la nostra salut, és el nostre entorn. Hi ha un estudi molt bonic de la doctora Malissa Wood, del llibre Thinfluence, que mostra o explica la història d’una dona sana, prima, amb un bon estil de vida, que treballa en una ciutat i no té cap problema, cap malaltia cardiovascular. La traslladen de ciutat, d’estat. Canvia totalment el seu entorn. Ja no és culpa d’ella, com intentem dir a vegades a les persones obeses: “És culpa teva”. No, no, a vegades no és culpa teva, és culpa del teu entorn. I, més que culpabilitzar, cal buscar com podem millorar les causes que fan que no ens cuidem. Aquesta història, aquesta noia canvia d’estat, el seu entorn és completament diferent, que és un cercle no tan positiu, i comença a guanyar pes. Comença a no fer esport i això, al final, repercuteix de forma molt nociva en la salut cardiovascular. Per tant, el nostre entorn és crític per cuidar el nostre cor i la nostra salut. I altres consells també que diria a les noies, a les joves, a les dones, que sembla una mica que som oblidats d’aquest entorn de la prevenció o, almenys, les guies o els documents no han dedicat tant d’estudi i tanta dedicació a dir què hem de fer. Doncs cuidar-nos. A part de factors de risc clàssics que coneixem: la tensió arterial, el tabaquisme, el colesterol i el sucre, controlar aquests factors annexos al nostre cicle evolutiu. Per exemple, en l’embaràs. En l’embaràs pot pujar la tensió arterial o el sucre, es produeix la preeclàmpsia si és la hipertensió arterial o la diabetis gestacional. No només fixar-nos en aquests problemes durant l’embaràs, sinó que ho hem de seguir en el temps perquè podem tenir més risc de desenvolupar hipertensió arterial o diabetis quan ens fem grans. Una altra època molt important, en la menopausa. No ha de ser un tema tabú, és un tema que hem de normalitzar, saber a què ens enfrontem i saber que és un moment en què els estrògens, que són unes hormones màgiques que protegeixen la dona de tenir un infart, es redueixen en quantitat i la seva qualitat és diferent. Aleshores, és un moment que estem més en risc i potser és un bon moment per acudir al cardiòleg, a unitats específiques de dona, per revisar-nos el cor. I aquest seria un altre consell per afegir també als principals. Estil de vida, el més senzill, però el més difícil.

Samantha Wasniewski. Definitivament, el més difícil. Sobretot, amb el ritme de vida que portem en el dia a dia. Com que ara cada cop sabem més sobre com funciona el cor i com es deteriora, quins descobriments recents destacaries?

Leticia Fernández-Friera. La cardiologia està en contínua evolució. No para mai. Sempre hi ha descobriments per fer. Potser destacaria tota la part de la tecnologia d’imatge cardiovascular. És un camp fascinant que en els últims anys ha tingut una expansió en coneixement i en desenvolupament, és el camp al qual jo em dedico. I, bàsicament, és perquè la imatge, actualment, ens permet detectar i visualitzar la malaltia. Ens permet fer un diagnòstic precís. Podem veure amb els nostres propis ulls què ocorre dins del nostre cos. I us explicaré una història molt bonica perquè la imatge, a més, ens ajuda a comunicar-nos millor amb els pacients. Recordo un dia, que crec que és un dels moments més especials de la meva vida, quan a la consulta vaig poder fer ús de totes aquestes tècniques d’imatge, que són al final fotografies del nostre cor i de les nostres artèries. Havia investigat a Boston, a Nova York, amb tots els equips d’enginyeria i avui, actualment, tenia la possibilitat de, davant meu, amb la pacient, fer aterrar tota aquesta investigació a la clínica i poder-li ensenyar la imatge i poder-li explicar molt millor el que estava ocorrent dins del seu cor. I, a més, podia predir el futur, podia dir què havia d’ocórrer i inclús avançar-nos a la malaltia, tenir una finestra d’oportunitats perquè avui dia podem fer un mapa de la nostra salut cardiovascular, veure el cor i veure les artèries. Potser seria un dels camps de més desenvolupament. I un altre camp també molt important que m’agradaria destacar és l’escenari del tractament.

Abans hi havia pacients que no tenien cura, malalties que no els podíem oferir cap solució. Però avui dia existeixen tractaments que els podem ajudar, cuidar i millorar la seva qualitat de vida. I encara més bonic és que hi ha tractaments que ja no són tan agressius. Per exemple, ja no hem d’obrir el tòrax a un pacient per resoldre un problema, sinó que hi ha tècniques, dispositius, pròtesis que podem utilitzar mínimament invasives amb catèters i podem arribar fins al cor i substituir-los i curar-los la malaltia. Aquest ha estat un avançament molt important de tractaments que anomenem percutanis, és a dir, que es fan a través de catèters. Una altra faceta de tractaments molt importants han estat tots els tractaments que faciliten que el pacient pugui continuar amb el tractament, és a dir, que incrementa l’adherència del pacient al tractament, és a dir, la possibilitat de punxar-nos un fàrmac per al colesterol dues vegades a l’any i oblidar-nos del colesterol perquè són fàrmacs i tractaments que actuen directament sobre la cèl·lula, la modifiquen, té molts menys efectes secundaris i facilita molt la seva posologia, per exemple, tractaments també per a l’obesitat, per a la diabetis, que es punxen, són subcutanis i faciliten moltíssim tot aquest rol d’haver de prendre pastilles cada dia.

Samantha Wasniewski. Realment, faciliten la vida al pacient i a nosaltres, oi?

Leticia Fernández-Friera. Totalment. I és molt important tenir sempre present que tots aquests avanços no només s’han de quedar en la investigació, sinó que ho hem de transmetre als que venen darrere. Aquí la figura del mentor. Tots hem tingut mentors que són molt importants a la nostra vida, jo he tingut diversos mentors, i cal ser mentor al principi, en estadis mitjans de la teva carrera i també al final, quan els nostres alumnes creixen i es desenvolupen.

Samantha Wasniewski. I parlem ara del coneixement que tenen els nostres joves i nens sobre el cor. Com podem educar els més petits en aquest aspecte?

Leticia Fernández-Friera. Aquí, Samantha, entren en joc dues figures fonamentals, que serien la figura del professor a les escoles i la figura dels pares. Hem de buscar aliats nostres, dels metges, ja n’hem parlat moltes vegades. Les escoles són fonamentals, sobretot quan els nens són petits. És com, per exemple, els idiomes. Sempre els volem ensenyar anglès, francès quan són molt molt petits perquè ho interioritzin. El mateix amb la salut cardiovascular, el mateix amb la malaltia cardiovascular, amb els símptomes. Des de petitons, quan ho aprenen en aquestes fases, ho seguiran desenvolupant durant tota la seva vida. Per entrar a les escoles hem de tenir aliats amb els professors. Els professors tenen una tasca fonamental. Nosaltres hem anat moltes vegades a les escoles a educar els nens i també els professors. A fer teràpia de grup. Recordo en aquella escola, a l’escola, jo soc mare de tres nens. Aleshores, com us podeu imaginar, estem molt sensibilitzats. Estic molt sensibilitzada amb l’escola i hem anat a l’escola a educar-los, a ensenyar-los com han de menjar, com s’han de moure i fer-ho a través del joc. Fer-ho a través d’activitats que ells puguin tocar, que siguin plàstiques, com hem dit. Segons la meva opinió, és important ensenyar els nens des de ben petits i els joves com podrien reaccionar si hi ha alguna persona al seu voltant que estigui tenint un problema de cor. En primer lloc, seria no espantar-se perquè ells mateixos poden ser en aquell moment salvadors, metges d’aquella persona perquè, sovint, com més temps passi fins que aquesta persona acudeix a un cardiòleg, a un metge, el dany és major.

Aleshores, els aconsellaria que no es quedin paralitzats, sinó que intentin actuar. La primera forma d’actuar és demanar ajuda al teu entorn perquè sembla una cosa molt senzilla, però, quan ens bloqueja la por, ens quedem quiets i no fem res. Aleshores, com a nen petit, com a adolescent, és demanar ajuda al nostre entorn. Qui hi ha al nostre voltant? I, en segon lloc, és molt important que, tant a les escoles com a les universitats, inclús a les empreses on treballem, hi hagi cursos de primers auxilis, de què fer, com actuar, perquè hi ha maniobres molt senzilles que hauríem de conèixer tots i que podrien salvar vides, com una maniobra respiratòria, quan una persona també es queda ennuegada o com intentar fer un massatge aplicant unes pressions sobre el cor, que pot ajudar a salvar moltes vides. Tot això ho hauríem de normalitzar, com qui aprèn a anar en bicicleta, qui aprèn a rentar-se les dents. Ens haurien d’ensenyar. I aquí la nostra missió com a mestres, com a cardiòlegs, com a professors, és transmetre als més petits què han de fer. Aquesta és la figura de les escoles, fonamental, i de l’educador o professor. L’altra figura dels pares. És curiós perquè potser els pares hauríem de seguir l’exemple dels nens i aprofitar que tenim nens a casa per cuidar-nos més. Hem fet estudis als Estats Units i aquí a Madrid i a Llatinoamèrica en què es demostra que els nens tenen un impacte per canviar l’estil de vida sobre els pares molt més fort que els pares sobre ells mateixos. Aleshores, aprofitem aquesta dinàmica de casa, de saber, d’inculcar-los què han de fer als nens. Una anècdota que m’agradaria treure aquí en relació amb les escoles i amb l’educació i portar-la al terreny personal és… Doncs el meu fill mitjà té companys a l’escola i que saben que la seva mare es dedica a cuidar el cor de les persones i aquest és el meu propòsit de vida. I un amic em va dir: “Fem una entrevista per a l’escola”, i em va agradar molt la idea perquè compartir els ensenyaments i aquests missatges a aquest nivell educatiu podia ajudar a altres persones. Vull dir que tots ens hem de mirar cap endins i mirar què podem aportar i què podem fer en l’àmbit de l’escola, de pares i inclús també a les universitats.

Samantha Wasniewski. Un dels mites més estesos al nostre entorn és que l’infart és cosa d’homes, però sabem que les dones també poden patir un infart, encara que a vegades estigui present d’una forma una mica diferent de la de l’home. Podries explicar aquestes diferències?

Leticia Fernández-Friera. Tradicionalment, tots pensem que els infarts són només d’homes, però sabem actualment que és la primera causa de mortalitat en les dones. Aquest és un desconeixement que no ens podem permetre. Hem de transmetre aquesta informació perquè tot aquell que ens estigui escoltant sàpiga que la dona té un cor, que cal cuidar-lo i que pot patir igual que el cor d’un home. Ens han fet molt de mal les estadístiques, els assajos clínics que han inclòs la major part de les vegades la població masculina i han exclòs la població femenina, l’educació, la transmissió, els rols, però ara és el moment de canviar-ho i tenim la capacitat tots de transmetre aquesta informació a tot el món. Però és cert que hi ha diferències de l’infart en una dona i en un home, i això cal saber-ho. No emmalalteix igual. Les causes per les quals es produeix el dany en el múscul del cor, en el miocardi, en l’home, solen ser perquè es clou l’artèria que comentàvem, l’artèria que va al cor, aleshores no arriba sang, no arriba aigua a aquest múscul, a aquest jardí, i aleshores, desafortunadament, existeix un dany irreversible al cor. En canvi, en la dona, la majoria dels infarts no és perquè es clou l’artèria gran, sinó perquè hi ha altres artèries més petites que es poden danyar. Hi ha diferents causes. Això, d’una banda. D’altra banda, els símptomes que té l’infart en una dona i en un home a vegades poden ser diferents. Els símptomes típics de l’infart que tots coneixem són que ens faci mal el pit, una pressió que ens oprimeixi i que aquest dolor s’irradia al braç. Això és el més típic. Però les dones, a més de poder tenir aquest símptoma, poden tenir altres símptomes diferents, com que els faci mal la mandíbula, que els faci mal la boca de l’estómac, que tinguin un esvaïment molt important, que els faci mal l’esquena, suor, vòmits, manca d’aire…

És a dir, el missatge és que cal reconèixer aquests altres símptomes que poden ser potencials que ens estigui ocorrent un infart i que, per no tenir els símptomes típics de la pressió o el dolor al pit, podem excloure 100% que estem tenint un infart. Aleshores, dèiem: la cultura i les tradicions, la desinformació, els símptomes i també els factors de risc. Hi pot haver diferents factors de risc cardiovasculars en la dona i en l’home. Parlàvem dels factors clàssics, que poden estar en la dona i en l’home, i parlem d’altres factors no clàssics o emergents, com són aquells relacionats amb les hormones. Per exemple, un dels factors de risc associats a la dona pot ser, durant l’embaràs, que tinguem la tensió alta, que es diu preeclàmpsia, o el sucre alt, que es diu diabetis. Tot això cal controlar-ho i, a la llarga, poden danyar el nostre cor i les nostres artèries en una forma important sobre la qual s’està investigant. Per tant, primer, que tota la dona sigui conscient que elles poden tenir un infart i que existeixen diferències que hem de conèixer quant a símptomes, factors de risc i com es desenvolupa la malaltia com a tal.

Samantha Wasniewski. I sembla que les dones triguen més a acudir a urgències o a consultar el seu metge quan es troben malament. Per què creus que ocorre això?

Leticia Fernández-Friera. Bàsicament, Samantha, és perquè la dona no se sent vulnerable al fet que pot tenir un infart. És com: “No, no, si jo vaig amb el meu home al cardiòleg, però jo anar al cardiòleg no ho necessito”. Aleshores, si tu no identifiques que pots tenir un problema, no consultaràs mai aquest problema. Això d’una banda. I ara et parlaré com a dona i després et parlaré com a cardiòloga. Com a dona, perquè com a dona ens ho solem tirar tot a l’esquena. Tenim el rol màgic de cuidadores, de “superwoman”, que minimitzem les coses que ens ocorren i que podem amb tot. Això és bo, però també juga en contra nostra a l’hora de prioritzar la nostra salut. I què ocorre com a cardiòloga? Com a cardiòloga, ve l’aspecte informatiu i que t’he d’explicar quins símptomes tens, què t’ocorre, què has de fer, com pots anar al metge a consultar, que has de prioritzar la teva salut. I aquest és un treball també que hem de fer amb els professionals de salut, amb els mateixos metges, perquè siguin ells qui eduquin els altres metges i les pacients a reconèixer. Un aspecte que m’agradaria remarcar és que és molt important que, si una dona té els símptomes, acudeixi a consultar-ho, que no tingui por, que no se’ls quedi per a ella, perquè com més trigui a consultar-ho, més mal podrà tenir aquest cor. Si es té qualsevol símptoma, qualsevol sospita que pugui estar tenint un infart, una arrítmia, cal acudir a consultar-ho, inclús a consultes específiques, unitats específiques on ells siguin, els professionals, els que descartin la possibilitat que puguis estar patint un infart. Està demostrat que la dona acudeix uns 20 minuts més tard que l’home a qualsevol servei d’urgències o a consultar-ho, i com més temps passi, més mal hi haurà en aquest cor. Fonamental: actuar a temps, no tenir por. Com més esperem, més por tinguem, pitjor serà perquè les conseqüències seran pitjors. Si actuem abans, podrem trobar una solució millor i més precoç, per tant, actuarem d’una forma més eficaç.

Samantha Wasniewski. Per tant, no treure importància a símptomes que poden ser senyal d’una cosa greu, oi?

Leticia Fernández-Friera. Efectivament.

Samantha Wasniewski. La malaltia cardiovascular mata 8000 dones més que homes a l’any, però sembla una malaltia silenciosa. Ens pots parlar del projecte que has posat en marxa, Corazón de mujer?

Leticia Fernández-Friera. Corazón de mujer. Corazón de mujer és un projecte inspirador, vocacional, que lliga una mica amb tota la trajectòria que he tingut l’oportunitat de realitzar en relació amb la malaltia cardiovascular de la dona. Quin és l’objectiu de Corazón de mujer? És fàcil. Les mateixes paraules ho diuen: conscienciar tota la societat de la importància de la malaltia cardiovascular en la dona. Donar consells. Què hem de fer per cuidar el nostre cor com a dona, però també com a home, perquè tots els homes tenen una dona prop que estimen. És responsabilitat de tots i educar també en tots aquests aspectes que estem comentant, dels diferents símptomes de l’infart, dels diferents factors de risc. Aquest moviment està inspirat realment en el moviment americà de Go Red for Women, que realment vaig tenir l’oportunitat de ser pionera fa 18 anys, quan em vaig estar formant allà, i vaig coincidir amb la doctora Malissa Wood, que és la directora de la Unitat de la Dona de la Universitat Harvard, i vam començar, pels carrers, a intentar transmetre a qualsevol persona que les dones tenen cor i que l’han de cuidar. De fet, es va instaurar un dia a l’any en què totes les dones ens vestim de vermell, per això avui vinc vestida de vermell, per no només educar amb les paraules, sinó també amb la indumentària, perquè no es podia permetre que els nombres, les estadístiques de la malaltia cardiovascular de la dona, anaven a pitjor, mentre que les estadístiques de mortalitat, de morbiditat o malaltia en els homes anaven a millor. Aleshores, hi ha alguna cosa que no estàvem fent bé i que se’ns escapava. I quan vaig tornar aquí a Espanya, vaig trobar a faltar aquesta mena d’actuacions, que ens ajuntem tots amb una missió. Una persona sola no pot fer res. El que necessitem és ser-ne molts. Com més en siguem, millor. I se’m va acudir emprendre Corazón de mujer a Espanya. I per això, una de les accions que hem realitzat amb Corazón de mujer ha estat convidar la doctora Malissa Wood, a la qual li ha fascinat i ens ha felicitat per aquesta tasca innovadora que també volem desenvolupar a Espanya. I és un moviment que no només pretén conscienciar i divulgar, que és fonamental, sinó que té diversos pilars principals i que m’agradaria destacar.

Un pilar és millorar l’assistència clínica a les dones. Posar el focus més a cuidar el seu cor, tant des de la salut, quan ens trobem bé, com des de la malaltia, quan el nostre cor ja es comença a posar malalt. Crear unitats específiques de dona per professionals que ens hem format en la salut de la dona i unes unitats multidisciplinars, que intervingui el ginecòleg, que també està implicat en la salut de la dona, que intervingui l’endocrí amb tot el tema de les hormones, que intervingui el neuròleg per tot el tema de l’ictus, és a dir, que treballem en equip en aquestes unitats i que això ho portem de forma global, no només a la nostra ciutat. La part assistencial, crítica. Una altra part crítica és la investigació. La investigació, que hi hagi més preguntes per respondre sobre la malaltia cardiovascular de la dona, que hi hagi més recursos perquè s’investigui sobre ells, perquè moltes vegades desconeixem quins tractaments hem d’utilitzar en la dona comparat amb l’home, assumim que els tractaments funcionen igual en un cor de dona i d’home, però no ha de ser sempre així, sobretot si hi ha diferents causes de la malaltia o també les dosis dels fàrmacs. S’utilitzen les mateixes dosis i la dona té un altre sistema inflamatori, immunològic que hem de tenir present. Aleshores, aquest vessant d’investigació també és fonamental. I després, per descomptat, el vessant social, de divulgació, de conscienciar la societat que ens hem de posar tots de vermell, que tots tenim una responsabilitat aquí i ningú se’n pot escapar. I, a més, que està comprovat que, si fem bé les coses, aconseguiríem prevenir un 80% de malaltia cardiovascular. Això és molt, un 80% de malaltia cardiovascular. Jo projecto, a vegades ho penso i ho reflexiono per a mi, i dic: “Tant de bo algun dia em quedi sense feina. Tant de bo ja no hi hagi malalties per tractar. Tant de bo actuem quan estiguem tots bé perquè és l’únic impacte que podrem aconseguir. Des de la salut per seguir trobant-nos bé avui, demà i demà passat”.

Samantha Wasniewski. Leticia, m’agradaria ara que ens parlessis del teu projecte d’investigació que es diu Wake Up, en què treballem amb molta il·lusió. Ens podries explicar en què consisteix?

Leticia Fernández-Friera. Què significa Wake Up? Despertar. Què volem? Que desperti tot el món en relació amb aquest problema, sobretot perquè té solució. Hi ha problemes que desgraciadament no podem resoldre, però aquesta situació es pot millorar. Quan hi ha una perspectiva, una finestra d’oportunitat per millorar alguna cosa que no està bé, això és meravellós, això és un repte. I aquí volem entrar amb Wake Up. Wake Up el que busca és promocionar la salut de la dona i ens canviem al bàndol de la salut. Intentem evitar conceptes que ens porten mals sentiments com és la malaltia. Si parlem de prevenir la malaltia, sembla que ja estem en una posició una mica pessimista. En canvi, quan parlem de promoció de la salut, estem en un àmbit més positiu. És el que vol buscar Wake Up. Promocionarem la salut, intentarem millorar les coses que ara no estan funcionant. I què no està funcionant? Doncs no està funcionant dir al pacient: “Deixa de fumar, menja bé i fes esport”. Això veiem, Samantha, cada dia, que no funciona. Diuen: “Sí, sí”, però marxen i és molt difícil portar-ho a terme. Aleshores, hem pensat que introduirem nous còmplices, noves estratègies, eines que ens ajudin, perquè ja no tenim força amb la paraula. Necessitem alguna cosa més. El projecte Wake Up ens permetrà veure les nostres artèries per dins. Veure si tenim ja formades les plaques de colesterol dins les artèries i què podem fer per modificar el nostre estil de vida.

La nostra idea va sorgir quan ens vam adonar, efectivament, que les dones no canviaven el seu estil de vida, encara que nosaltres els diguéssim que havien de canviar. Vam pensar: “Potser, si els ensenyem com estan les seves artèries per dins, si hi ha plaques de colesterol o no, els motiva a canviar el seu estil de vida”. A través d’una fotografia, d’una imatge, veure la seva artèria per dins, podem exercir més impacte. Aquesta és la idea de Wake Up. Aleshores, el que volem és incloure dones en què puguem canviar alguna cosa, que tinguin almenys un factor de risc, els fem qüestionaris de salut, qüestionaris de son, qüestionaris psicosocials, d’alimentació, d’exercici físic, d’hàbits tòxics. Veiem també com està el seu colesterol en sang, el sucre, factors inflamatoris. I a un grup de dones els fem la imatge, l’ecografia per veure si hi ha plaques de colesterol, i a l’altre grup no li fem imatge. I el que volem és comparar el grup que li fem la imatge amb el grup en què no li fem la imatge vascular sota la hipòtesi o la sospita que aconseguirem més canvis en el grup de dones que li fem la imatge vascular perquè seran testimonis de les seves pròpies artèries. Aquesta imatge vascular que utilitzem a Wake Up, de fet, la utilitzem al nostre dia a dia. A la meva consulta utilitzo l’ecografia vascular per veure les artèries i motivar els pacients que poden canviar, que han de canviar, perquè ja tenen plaques de colesterol.

Inclús als mateixos cardiòlegs ens ajuda a decidir si hem de començar a realitzar un tractament o no, podem esperar, o a dir el risc precís que té aquesta malaltia. L’ecografia és com l’ecografia que es fa a les embarassades. És el mateix, però es fa simplement a les artèries del teu cos i et dona moltíssima informació. I això, els cardiòlegs, sobretot els que tenim formació de fora i que ens hem format en això, ho utilitzem al nostre dia a dia, fonamentalment en unitats específiques dirigides a la dona. I el Wake Up està ara mateix obert perquè s’hi apunti tota aquella persona dona que tingui almenys un factor de risc, hipertensió, colesterol alt, sucre, està convidada a participar i nosaltres ens encarreguem de tot el procés de selecció, d’execució del projecte. És molt senzill, ho estem realitzant aquí a Madrid, a la Clínica ATRIA, els anem monitorant les visites i es poden posar en contacte amb nosaltres, qualsevol dona és benvinguda. De fet, necessitem dones per seguir investigant. Tota aquesta part, a més, els complementem la part d’analítica que fem a l’hospital HM Hospitals i que ho podem referenciar i desenvolupar a Madrid.

Samantha Wasniewski. Com diuen, una imatge val més que mil paraules, oi?

Leticia Fernández-Friera. Efectivament, és veure per creure perquè, encara que nosaltres els diguem que hi ha un risc, que poden desenvolupar una malaltia i que han de canviar, fins que no ho veus en una imatge, no t’ho creus.

Samantha Wasniewski. Leticia, per concloure, recordes alguna història que t’hagi impactat especialment a tu com a doctora en la teva trajectòria?

Leticia Fernández-Friera. És una pregunta molt bonica. Sovint recordem les històries més tristes, desgraciadament, però també hi ha històries molt boniques. Em ve al cap la història molt bonica d’una dona jove que tenia uns 40 anys, aparentment sana i que va venir a la meva consulta a fer-se una revisió perquè, com que ja entrava a la dècada dels 40, li preocupava una mica cuidar-se. Preguntant-li si es trobava bé, la veritat és que no vaig percebre que hi hagués cap problema, però ella sempre es descrivia com una persona que l’havien titllat de fluixa, que no aguantava gaire, no tolerava gaire l’esport, amb tendència una mica a més feblesa, per tant, em va cridar una mica l’atenció. Aleshores, dins del nostre protocol d’avaluació del cor i de les artèries, li vam començar a fer l’ecografia amb una tecnologia de què avui dia ja disposem que, el que diem, és molt bo investigar, avançar en el coneixement perquè això després ho fem aterrar als nostres pacients. I, amb aquesta tecnologia, vam detectar un problema molt important al cor, un problema que, si no l’haguéssim detectat, aquesta dona jove, aparentment sana, hauria acabat en trasplantament cardíac. Era un problema que portava arrossegant des del naixement i que podia passar desapercebut si no afinéssim tant amb les eines que tenim avui dia i en tot l’interrogatori i en les unitats específiques de la dona que estem desenvolupant. Em consta que porta una vida totalment normal, que l’hem pogut tractar a temps i que és ambaixadora de tots els missatges de Corazón de mujer perquè, com a dona, ella i totes hem d’escoltar el nostre cor, com el lema que tenim també de Corazón de mujer: “Escolta el teu cor, educa el teu cor. Ensenya-li. Valora el teu cor. Mou-te, mou el teu cor i alimenta el teu cor”.

Samantha Wasniewski. Moltes gràcies, Leticia. Ha estat un plaer i una estona molt agradable amb tu parlant d’aquests temes que ens apassionen, moltes gràcies.

Leticia Fernández-Friera. Espero, sincerament, Samantha, que totes les nostres converses serveixin per inspirar aquests joves, aquestes persones que ens escolten a tot el món, a l’Argentina, a Colòmbia, a Mèxic, tots són partícips d’aquests missatges. Tots som responsables de portar-lo a casa, d’aplicar-nos-el en el dia a dia, de participar en les investigacions com Wake Up i com altres investigacions que hi hagi en l’àmbit mundial. Participar en l’educació a les escoles, en els professors, en la divulgació i millorar l’assistència clínica. I dono gràcies a tots per Corazón de mujer, per l’oportunitat de difondre-ho al món i de convidar a tots perquè se sumin a Corazón de mujer.