“La diferència entre el que ets i el que vens en xarxes socials es diu frustració”
Marc Masip
“La diferència entre el que ets i el que vens en xarxes socials es diu frustració”
Marc Masip
Psicólogo
Creant oportunitats
La dieta digital: pautes per educar en el bon ús del mòbil
Marc Masip Psicólogo
Marc Masip
Marc Masip és psicòleg, director de l'Institut Psicològic Desconect@ i expert en el tractament de l'ús abusiu de les noves tecnologies. En el seu llibre 'Desconnecta' planteja les bases d'una "dieta digital" per superar la nostra elevada dependència al mòbil i millorar la nostra relació amb les pantalles.
"Espanya és el país amb més addicció adolescent a Internet de tot Europa: un 21,3% dels adolescents espanyols són addictes a la xarxa, davant del 12,7% de mitjana europea. A més, el 77% dels usuaris de mòbils intel·ligents pateixen "nomofòbia": la por irracional a no estar permanentment connectats. El problema d'això és que connectem amb alguna cosa o algú virtual, però desatenem i desconnectem les nostres relacions reals i humanes ", reflexiona el psicòleg. I adverteix que aquesta "addicció" al mòbil no només provoca problemes de son, de rendiment acadèmic i de socialització: els joves també se senten ignorats pels seus pares, quan les famílies estan més pendents del mòbil que d'ells. La proposta de Masip passa per l'educació en el bon ús de les pantalles i pautes com "PIVE": pensar, intuir, viure i avaluar on i quines imatges compartim, com evitar que ens perjudiquin i de quina manera podem aprofitar el millor de la tecnologia en la nova era digital.
Transcripción
També parlarem d’addicció si hi ha síndrome d’abstinència. Síndrome d’abstinència, coneguda com a “mono”. És cert que no la trobem tan elevada com ho pot ser amb les drogues, amb l’alcohol o amb el joc. Però sí que, amb els adolescents que tractem, quan passen aquest període d’abstinència, notem que hi ha una primera fase d’un pic molt elevat d’agressivitat, de desestabilitat, de necessitat de consumir l’aparell tecnològic, de tenir-lo… A vegades, fins i tot, hem detectat que no només n’és l’ús, sinó que el fet de tenir-lo i de tenir-lo controlat ja els calma molt aquesta ansietat, aquesta necessitat. Però s’ha de reconèixer que, quan ja fa un temps que el jove, l’adult, no té el telèfon mòbil, es va acomodant a aquesta situació, van baixant els seus nivells d’estrés, els seus nivells d’ansietat. I sí que és curiós veure que, si el nivell d’ansietat era aquí, hi ha un pic quan desapareix el telèfon mòbil, però torna a baixar fins i tot per sota del nivell d’ansietat o d’estrés que tenia quan tenia el telèfon mòbil.
Totes les empreses, totes les aplicacions, tenen un gran bagatge de productes addictius que fan que els utilitzis més. Tot plegat, aquest és el seu objectiu, i ells en són víctimes. Són víctimes de no haver rebut una formació. Per tant, no són nadius digitals, són analfabets digitals. I, parlant d’amor. L’amor a primera vista que tenen amb el telèfon mòbil, ningú els explica que això és com un petó. Ningú els explica que, en el moment que fas un petó, quan has sigut adolescent i t’has fet un petó amb algú, alguna vegada has volgut desfer el petó perquè te’n penedeixes i no ho has pogut fer. Perquè desfer el petó no existeix. Internet, la xarxa, té això, no existeix una acció que puguis canviar. Quan fem alguna cosa a la xarxa, és per sempre, i això és cert. Encara que hi hagi aplicacions que venguin el contrari perquè ells creguin que poden ser més lliures. Aleshores, aquí entrem en una cosa superinteressant, que és la llibertat. Fem aplicacions perquè ells se sentin lliures a la xarxa, on pots fer de tot. Pots veure coses que em nego a pensar, o ens hem de negar a pensar, que siguin bones per ells, d’acord? Perquè després veiem el sexe. La pornografia que veuen sempre són homes amb dona. Després ens pot sonar a coses que passen. Sempre és ella qui rep el cop, no ell. Veiem morts que sembla que estiguin fins i tot justificades, valors que no es poden transmetre de cap de les maneres. Bé, la xarxa ens dona llibertat. Com els dona llibertat? Al lavabo, al llit o quan ningú els veu. On més fan sevir el mòbil els adolescents és al lavabo i al llit. Per què? Perquè no hi és el professor, ni el pare ni la mare, vigilant. Tenen una balda o estan dormint, teòricament, ells també. Què hi troben? Llibertat. És clar, la llibertat és fantàstica. La llibertat és allò que anhela qualsevol ésser humà.