“Viure sense llegir t’obliga a conformar-te amb la vida”

Juan Sobrino . “‘Post scriptum’. Hi ha platges als fulls d’aquest llibre on començar el mateix amor i inclús somriure des dels versos. Sempre seràs amb mi mentre pugui escriure. Seràs jo, i et podré estimar en la penombra, perquè la corrosiva llum del dia reduiria a pols aquestes onades del mar que miro amb els teus ulls. Només així ens protegeixen les paraules de l’infern del seu significat: ens anem endinsant a l’edat vermella, sempre portant l’horitzó de l’illa del tresor al front”. Hola. Moltíssimes gràcies per aquesta afectuosa acollida. És per mi un plaer i un honor ser aquí amb tots vosaltres en un espai tan singular per entaular una conversa que farem entre tots. He volgut començar llegint-vos un poema del gran poeta català Joan Margarit, es titula “Post scriptum”, perquè considero que obrir un llibre és una bona manera de començar una conversa. També per reivindicar la importància de la lectura compartida i de la lectura en veu alta. Em dic Juan Sobrino. Soc bibliotecari. Bibliotecari en una biblioteca municipal en un poble que es diu Soto del Real, al nord de la Comunitat de Madrid. Abans de ser bibliotecari, vaig treballar en diversos oficis relacionats amb el llibre, sempre, amb la lectura.

He sigut corrector, editor, arxiver, documentalista… Jo, de petit, no era un nen especialment lector. M’agradava jugar, m’agradava fer altres coses. Sí que recordo amb molta estima, per exemple, algunes lectures de còmics, per exemple, del gran Ibáñez, de “Mortadel·lo i Filemó”, “13, Rue del Percebe”. M’encantava que em llegissin coses. Tinc un germà que és un any més petit i dormíem junts de petits a la mateixa habitació. Recordo que a la nit cridàvem la meva mare, quan ja érem al llit, les dues veus: “Mare, mare”. Fins que la meva mare no tenia més remei, que estaria recollint, intentant descansar o fent el que volgués fer, que venir a l’habitació a llegir-nos un conte perquè calléssim i ens poguéssim adormir. Aleshores, jo recordo que des d’aquest moment potser em vaig quedar amb la idea que els contes són el llindar dels somnis. Després, de gran, vaig entendre que els contes no hi són per adormir els petits, sinó per despertar els grans. Però, realment, quan vaig descobrir el plaer de la lectura va ser de més gran. Jo vaig fer Geografia i Història. Més tard, vaig fer cursos de postgrau en l’anomenada Biblioteconomia, Documentació i Arxivística. Però, abans de tot això, vaig començar un any la carrera d’Economia, no sé gaire bé per què. Al cap de poc, em vaig adonar que allò no m’agradava. En pocs mesos vaig veure que no era el meu fort, fins i tot ja no anava ni a la facultat.

Aleshores, em passava el dia al carrer, amb els amics, anava als bars, de tant en tant entrava en un museu… Fins que vaig descobrir les biblioteques. Com que havia de fer temps… Encara no havia dit res als meus pares que allò no era el que volia estudiar. Per fer temps, un dia vaig entrar a la biblioteca del meu barri, Chamberí, i de sobte se’m va obrir un món meravellós. Va coincidir en aquella època… Els més joves no ho recordareu, però era just el moment en què les biblioteques es començaven a fer més accessibles, perquè fins a aquell moment tu no podies passejar lliurement per les prestatgeries dels llibres, agafar-los i fullejar-los, sinó que t’havies de dirigir a un catàleg que era per seleccionar el llibre. Eren uns mobles de fusta molt grans amb uns calaixos ordenats alfabèticament. Els obries i hi havia unes fitxes bibliogràfiques, unes fitxes de cartó que estaven perforades al mig amb una vareta metàl·lica, que és una mena de broqueta moruna de llibres, de fitxes bibliogràfiques on tu apuntaves una cosa que s’anomenava “signatura topogràfica”, uns codis. Els donaves a la persona que t’atenia al taulell i aquesta et duia el llibre per a consulta en sala o bé per endur-te’l a casa. Just en el moment en què jo vaig començar a anar a les biblioteques, et permetien ja moure’t lliurement per la biblioteca, agafar el llibre que volguessis i emportar-te’l.

Aleshores va començar la meva passió pels llibres. Des d’aquell moment, crec que no he deixat de llegir cap dia de la meva vida. Vaig entrar en una biblioteca en un moment en què estava una mica perdut, cercant un lloc on perdre’m, i vaig trobar un lloc on trobar-me a mi mateix i on vaig descobrir què volia fer: volia estudiar una cosa que m’expliqués la vida a través dels llibres.

Pablo. Hola, Juan. M’agradaria saber com ha canviat el vostre paper de bibliotecaris al llarg de la història.

Juan Sobrino. Com ha canviat el meu paper i el paper de les biblioteques també. No té res a veure una biblioteca contemporània amb el que eren les primeres biblioteques, que van sorgir a l’Orient Mitjà, a Mesopotàmia, fa més de 3.000 anys. Eren biblioteques relacionades sobretot amb… Semblaven més aviat arxius i en unes tauletes de fang contenien inscripcions en escriptura cuneïforme. Imagina’t com ha canviat. Després, a l’època clàssica, a Roma i a Grècia, les biblioteques es van anar adaptant als diversos materials. A l’inici, era papir, després els pergamins… Després, per exemple, a l’edat mitjana, totes les biblioteques s’acullen al sagrat. Es relacionen amb els monestirs. En aquella època, encara hi havia la figura dels… Es llegia en veu alta. Es llegia amb els ulls i amb els llavis. Just quan entra la baixa edat mitjana, quan s’està acabant l’edat mitjana i s’acosta el Renaixement, comencen a sorgir els primers lectors silenciosos, com els anomenaven. Durant diversos segles, van conviure tant la lectura en silenci com la lectura en veu alta. Després, al Renaixement, amb el desenvolupament de les universitats, les biblioteques s’associen molt a les universitats. Posteriorment, amb el descobriment de la impremta, és amb tot el desenvolupament del llibre quan comencen a sorgir les biblioteques a l’edat moderna, però sempre associades al mecenatge, a les classes nobles, als estaments religiosos.

No serà fins al segle XIX que sorgeix al món anglosaxó el concepte de biblioteca pública més o menys com l’entenem ara. En tot aquest procés, l’evolució del professional de la biblioteca ha canviat molt. Les biblioteques ja no són un contenidor de llibres, són una altra cosa: són uns centres vius i actius de l’educació, de la cultura, de l’aprenentatge i, sobretot, de la participació ciutadana. Les biblioteques configuren la societat civil. En paraules del sociòleg Eric Klinenberg: “Les biblioteques són els palaus del poble”, per aquesta majestuositat de tot el que tenen dins, i accessibles a totes les persones. Aleshores, el paper del professional, del bibliotecari, ha canviat molt al llarg d’aquesta història. Ara mateix, la funció del bibliotecari o de la bibliotecària continua sent conservar i classificar tota la informació i la documentació, però alhora posar-la a disposició de la ciutadania. Som facilitadors de la documentació. Aleshores, en tot aquest periple, ha canviat molt el perfil.

Ja no hi ha… Ara mateix, tu pots anar a una biblioteca i hi pots trobar tota mena d’activitats relacionades amb la lectura. Et pots apuntar a un club de lectura, a un taller literari… Però a les biblioteques pots trobar des d’una cafeteria, a un estudi per gravar ràdio, per gravar un pòdcast, pots trobar des d’un lloc… Els “makerspaces”, un lloc de creació on tens eines per construir, tens impressores en 3D, bancs de llavors… En fi, tens un ventall molt ampli relacionat no només amb la lectura, sinó amb la cultura i amb l’aprenentatge continu. Hi ha una feina que és multidisciplinària, que engloba moltes activitats, tant de gestió cultural per programar tota mena d’activitats… És una professió amb una gran multitud d’activitats molt diferents.

Víctor. Hola, Juan. Jo també soc un apassionat de la lectura i m’agradaria saber què significa una biblioteca per tu.

Juan Sobrino. Bé, doncs, per mi, una biblioteca és, abans de tot, un punt de trobada, un lloc viu, un lloc on succeeixen moltes coses i on succeeixen moltes coses al voltant dels llibres i la cultura. Una biblioteca és el cor cultural d’un barri, d’un municipi. És la casa encesa dels llibres. Guarda, conserva i difon el millor que ha pensat i que ha somiat la humanitat, al llarg de tota la història. Són aquests llocs que teixeixen comunitat per treballar i col·laborar contínuament amb multitud d’associacions, en primera línia amb la ciutadania, i això els permet generar una sèrie de serveis personalitzats a la comunitat on s’inscriuen. Jo crec que una biblioteca, per exemple, és un lloc on… És de les poques institucions en què no té sentit, per exemple, fer una jornada de portes obertes, ja que tots els dies d’una biblioteca són de portes obertes. Una biblioteca aconsegueix… Una cosa que és tan intrínsecament individual com l’acte de la lectura… Aconsegueix convertir-ho en una caixa de ressonància, en una cosa que passa de ser individual a una cosa col·lectiva amb qualsevol mena d’activitat que s’hi realitza, des d’explicar contes fins a un club de lectura. Jo crec que les biblioteques són, sobretot, llocs accessibles des de tots els punts de vista, no només des del punt de vista estructural o arquitectònic, des de l’edifici pensat per a persones amb mobilitat reduïda o amb alguna mena de discapacitat, en la senyalística, la col·lecció, que també ha d’estar amb fons inclusius, amb tota mena de fons…

És també accessible en tots els serveis que ofereix, des de la telebiblioteca per dur documentació a persones grans d’una certa edat o que tenen dificultats, oferint serveis no només presencials, sinó també digitals… Hi ha tota una sèrie de recursos quan aconsegueixes el carnet d’una biblioteca. Accedeixes a llibres, audiollibres, tens cursos d’idiomes… Tot això en una plataforma. Filmin et dona dret a veure tota mena de pel·lícules… En fi, hi ha molts recursos que t’ofereixen, però no només és accessible, també són sostenibles. En una biblioteca, cada vegada que un lector o una lectora s’enduu un altre llibre li dona una segona vida, recicla aquest llibre que ha comprat. Una biblioteca també té aquesta perspectiva d’igualtat de gènere. Últimament, es fa una feina per donar visibilitat a la tasca de les escriptores, i aquesta perspectiva de gènere penetra en qualsevol mena d’activitat d’una biblioteca. Jo crec que, sobretot, té una vocació pública. Tu, com a usuari, et pots endur durant un temps determinat una sèrie de documents a casa teva. Tu ets el responsable i l’amo d’aquests documents a canvi que els tornis passat un temps. Aleshores, això em sembla meravellós.

Aquests fons públics també influeixen en el personal. El personal d’una biblioteca som funcionaris, el nostre sou ve dels impostos, dels diners públics, i amb això no es juga. Jo, per exemple, quan vaig aconseguir la plaça… Quan prens possessió del càrrec, promets o jures complir fidelment la teva tasca. Aquest jurament, aquesta promesa, el vaig fer fa 17 anys i procuro, cada dia que entro a la biblioteca, recordar aquesta promesa. Jo crec que, perquè una biblioteca funcioni i doni tots els serveis que ofereix, es necessita, d’una banda, també el suport de l’administració pública en totes les esferes, tant central com autonòmica o municipal i, sobretot, que el pressupost en una biblioteca no es vegi com una despesa, sinó que es vegi com una inversió.

Mari Carmen. Hola, Juan, em dic Mari Carmen i volia saber com creus que els docents i les famílies podem treure més partit de les biblioteques.

Juan Sobrino. Tu, com a docent, ja saps que les biblioteques i els centres educatius anem de bracet i ens nodrim mútuament i ens enriquim. Tenim una relació pràcticament natural. És una mica el que passa també amb les biblioteques i les llibreries. També hi ha vegades que, des de certs sectors, pensen que som competència perquè, de vegades, les biblioteques, si fan uns préstecs determinats, treuen vendes a les llibreries o als autors, però és just al contrari. Una biblioteca el que fa és fomentar lectors, fer lectors que després van a les llibreries. I la gent que llegeix llibres en una biblioteca… No vol dir que tothom compraria el llibre. Però, a més, la gent a qui li agrada un llibre després el recomana a altres persones, acaba comprant aquests llibres per a ella o els següents llibres d’aquest autor. Jo crec que són associacions naturals que van de bracet. A més, les biblioteques compren en llibreries. Us convido a comprar en llibreries, que no té res a veure amb l’experiència de comprar a través d’internet. Amb els centres educatius passa exactament el mateix. Treballem junts, tant en el projecte educatiu, que moltes vegades es comparteix amb les biblioteques, que ens arriba, i nosaltres fem des de concertar, sobretot, per exemple, visites guiades, en aquest cas al municipi amb tots els centres educatius, perquè totes les edats i tots els nivells passin per la biblioteca perquè la coneguin fent formació d’usuaris. Al principi, amb els més petits, fas més narració oral d’explicar contes i, a mesura que són més grans, fas més formació d’usuaris perquè l’alumnat es mogui lliurement i de manera autònoma i conegui tots els recursos que hi ha en una biblioteca.

Però no només això, nosaltres el que fem també és implicar, per exemple, els centres educatius en els diversos projectes que duem a terme en una biblioteca. En aquest cas, a la nostra biblioteca, per exemple, tenim un projecte que s’anomena Biblioteràpia per a gent gran. Dins d’aquest projecte, tenim un taller que es diu Taller d’assessorament tecnològic per a gent gran, el qual imparteix l’alumnat dels centres educatius de Formació Professional. Cada dimarts, s’hi posen a la tarda nois i noies voluntaris que s’ofereixen a les persones grans que venen amb els seus dispositius, que tenen alguna mena de dubte tecnològic amb el mòbil, les típiques consultes molt bàsiques de correu, de “no puc veure la foto que m’envien”… Totes aquestes consultes. Ells s’empoderen i són els mateixos alumnes els que exerceixen de professors. Un altre dels projectes en què ara estem implicats també de bracet amb els centres educatius és aquesta idea que teniu vosaltres dels tutors-lectors o l’apadrinament lector que feu potser a molts centres educatius, en què els cursos dels grans llegeixen als cursos dels petits. Amb aquesta idea, nosaltres hem posat en marxa també dins la Biblioteràpia per a gent gran el fet que l’alumnat de les escoles vagi a les residències a llegir a les persones grans. És un transvasament de coneixement i d’afectes. A canvi, les persones grans els expliquen experiències de la seva vida, coses del poble, potser, de la història local… En fi, és un aprenentatge mutu que enriqueix.

Però quins recursos més? Sabeu que hi ha tota mena de recursos per al públic infantil, des de tota mena de tallers que s’ofereixen, literaris, d’il·lustració de tota mena, de manga, de “lettering”, tota mena d’activitats d’animació a la lectura, de tallers literaris, de clubs de lectura infantils, tant presencials com de manera virtual, tot el tema de la gamificació, de jocs que ofereix una biblioteca, ja sigui també de manera presencial, de jocs més tradicionals de taula, com també de manera digital, tota mena: gimcanes, jocs d’escape room… Després, per a les famílies, tota mena d’activitats relacionades sempre amb la lectura, amb la cultura, amb l’aprenentatge, des dels clubs de lectura, un cafè filosòfic, visites culturals, una àmplia gamma de tota mena de serveis, llocs on gravar un pòdcast, llocs que puguin servir a les famílies per treballar de manera comunitària amb més gent, per crear, per compartir, assistir a tota mena, evidentment, de xerrades, de presentacions de llibres… La varietat de recursos que ofereixen, tant presencials com de manera digital, és molt àmplia i sempre va una mica de bracet amb els docents i amb els centres educatius.

Paloma. Hola, Juan. Has sigut escollit com un dels cent espanyols més creatius d’Espanya. La meva pregunta és, com a expert, que ens aconsellis a les famílies per poder fomentar aquesta creativitat en els nostres fills.

Juan Sobrino . Sí, vaja, jo no em considero, per molt que ho digui Forbes, gens creatiu. Jo crec que les persones creatives són les que es dediquen a l’art: la gent que escriu, que pinta, que fa fotografies… La resta fem el que podem. Però sí que crec en la idea aquesta que va dir un tal Picasso: que si les musses et venen a veure, t’enxampin a la taula de treball. Crec que la creativitat s’ha de compaginar amb la feina perquè, si no, no hi ha res. Però com es fomenta la creativitat? Jo crec que a través de la lectura és evident que es pot fomentar. La lectura et porta… Fomentes la imaginació, et porta a viure mil experiències, mil vides diferents, fins a ficar-te en una aventura, en una història i oblidar-te de tot: del temps, de l’espai, d’on ets. Això és fonamental i s’aconsegueix a través de la lectura. Hi ha, per exemple, un experiment molt curiós del que parla al seu llibre “Llegir contra el no-res” Antonio Basanta, on explicava un experiment al Museu d’Història Natural de Londres sobre el funcionament del cervell. En una de les sales, hi havia representat un cervell i se n’il·luminaven parts segons quines coses estiguessis fent. Aleshores, per exemple, si premies “mirar la televisió”, s’encenien cinc regions cerebrals. Si premies “escoltar música”, s’il·luminaven, s’encenien, 42 regions cerebrals. Si premies “llegir textos de ficció”, s’il·luminaven les 59 regions cerebrals que tenia representades el cervell.

És a dir, que la lectura t’il·lumina el cervell. Per què és tan important, també? Perquè la nostra intel·ligència és lingüística. La lectura et permet el coneixement del llenguatge i de la paraula i, a través de la paraula, pots dominar el teu comportament. És fonamental per al llenguatge, per a la creativitat. També, sobre això, el que t’ensenya la lectura és que tampoc hi ha veritats absolutes. Que, si fas A i B, arribaràs a C. És clar, per exemple, que per llegir sempre s’ha dit un dels grans tòpics, i és cert: que per fomentar la lectura entre els nostres fills i filles és fonamental que a casa es llegeixi, i és cert. Però també coneixem famílies en què els progenitors llegeixen molt, els fills van al mateix centre educatiu i, potser de tres fills, una llegeix molt, un altre no llegeix gens i l’altre llegeix a estones. Després sempre hi ha un component que és individual en què no saps mai què és el que has de fer. Hi ha un llibre que es diu “La màgia de llegir en veu alta”, és d’una periodista i sociòloga americana, de Meghan Cox Gurdon, en què estableix una correlació molt forta i molt positiva. Recull diversos estudis, al llarg de tot el segle XXI fins ara, de diferents especialistes. Hi ha una correlació molt forta, positiva, entre llegir a algú a la infantesa i que aquesta persona es converteixi després en una persona lectora.

Això per una banda. Després, fins a tal punt és important la lectura en veu alta que, per exemple, l’APA, que és l’Associació de Pediatria Americana, recomana llegir. Que els pares i les mares llegeixin als seus fills i filles perquè la lectura afavoreix i estimula el desenvolupament dels patrons òptims del cervell, també l’adquisició del llenguatge i, sobretot, l’adquisició d’habilitats socioemocionals que els serviran al llarg de tota la vida. Hi ha també un debat entre pantalles i lectura en paper. Jo crec que cal que ens hi acostumem. Vivim en una societat audiovisual i hi hem de conviure. Crec que el foment de la lectura ha de ser a tot arreu. Una bona manera també d’impulsar la lectura és a través del món digital. Nosaltres fem servir, ens apropiem, per exemple, dels “booktubers”, que ara són els “booktokers” o “bookgramers” i els convertim en “bibliotubers”, “bibliotokers”. Ens apropiem del terme. Són aquella gent jove que recomana a les seves plataformes la lectura. Crec que és molt útil i ho podem fer des d’una biblioteca, perquè és aquesta recomanació entre iguals que generalment sol funcionar també prou bé. Però després també el fonamental és, deia Daniel Pennac, que llegir conjuga molt malament l’imperatiu. Tot el que imposem no sortirà i ha de sortir sempre des de dins. Borges deia que la lectura és una de les formes de la felicitat, però que no podem obligar ningú a ser feliç, i crec que cal tenir-ho en compte sempre.

Miguel . Hola, Juan. Hem sentit moltes vegades els beneficis de la lectura. Però, si tu n’haguessis d’escollir un, quin seria i per què?

Juan Sobrino. Bé, podríem parlar molt de temps sobre tots els beneficis de la lectura i ja hem parlat com fomenta la imaginació, que és fonamental per adquirir un llenguatge… Però, per exemple, per destacar-ne alguns, vivim en una època de cancel·lacions, de notícies falses… La lectura és fonamental com a eina per generar un pensament crític. Sense lectura, no hi ha pensament crític i és fonamental per exercir… Perquè la lectura el que et dona és coneixement i el coneixement el que et dona és llibertat i, al cap i a la fi, la llibertat és el que t’empodera. Hem de llegir per cercar aquest nucli de resistència, per no creure’ns les coses que ens imposen, que ens diuen. Ni tan sols creure’m a mi mateix. Heu de crear d’una manera crítica i per això és fonamental la lectura i també el paper de les biblioteques a l’hora de filtrar tota la informació. A les xarxes socials hi ha molta informació, però el coneixement, moltes vegades, és a altres llocs, és a altres llocs, és als llibres. La lectura et dona un espai interior on tu et construeixes, et trobes a tu mateix i et trobes amb els altres també, perquè el que fa la lectura, al cap i a la fi, és veure’t, veure’t reflectit en els altres i viure experiències que gent molt més intel·ligent i més sàvia que nosaltres ha viscut abans i t’ha explicat com li ha passat. Això et pot servir a tu.

Després, també, la lectura té uns efectes terapèutics fonamentals amb la biblioteràpia, que ja està demostrat des de fa molt de temps, en tots els àmbits, en totes les etapes de la vida, des de la infantesa, a la joventut i, després, sobretot, quan anem creixent, de més grans. Perquè, quan llegim, el que fem és generar sinapsis, aquestes connexions neuronals que es produeixen en llegir. Les sinapsis fomenten i generen reserva cognitiva, que és un dels principals actius amb què compta el cervell per alentir o prevenir certes malalties degeneratives com l’Alzheimer o el Parkinson. És a dir, que hauríem de llegir per prescripció mèdica. Així com anem al gimnàs o practiquem esport, hauríem de tenir la idea fonamental de la lectura com a benestar. Després, sobretot i fonamentalment, la lectura és un dels grans plaers que hi ha en aquesta vida. A més, a diferència d’altres, no perjudica la butxaca ni la salut. És a dir, que llegim per ser feliços.

Daniel. Hola, Juan. Soc en Daniel. Has rebut nombrosos reconeixements per la teva implicació i pels projectes solidaris. M’agradaria que ens expliquessis com en sorgeixen alguns.

Juan Sobrino . Doncs això, jo crec que tot sorgeix… El primer, d’on sorgeixen tots els projectes, és del convenciment que la lectura i tots els serveis bibliotecaris que oferim serveixen per millorar la qualitat de vida de les persones. A partir d’això, aquest és el motor que ens porta a ficar-nos i a implicar-nos en tota mena de projectes. Això per una banda i, per l’altra, l’estudi de la comunitat, en aquest cas, en el meu cas, del municipi al qual et dirigeixes. A partir d’això, d’estudiar, de veure quines necessitats hi ha, de contactar amb la gent, és quan comences a treballar. En una biblioteca, treballem en dos sentits, d’una banda. És a dir, per atraure el públic a la biblioteca, fem activitats dins la biblioteca i fem també moltes activitats que s’anomenen “d’extensió bibliotecària”, que consisteixen a dur els serveis bibliotecaris fora de les parets d’una biblioteca. Aleshores, per exemple, d’aquests projectes que fem dins la biblioteca, podem mencionar el de la Biblioteca humana. La Biblioteca humana s’anomena així perquè tu vas a una biblioteca i, en comptes d’endur-te un llibre, no t’enduus un humà, però t’enduus l’experiència de vida d’una persona. Aquesta persona representa algun col·lectiu que pateix alguna mena de perjudici o de discriminació social per no ser normalitzat, és a dir, perquè és menys abundant del normal. Aleshores, dins d’aquesta mena de col·lectius als quals vols donar visibilitat, hi ha un ventall molt ampli de tota mena de persones: persones amb discapacitat, persones immigrants, persones del col·lectiu LGTBI, persones transgènere, persones amb alguna mena d’addicció, alguna mena de malaltia mental…

És un projecte que es basa en l’empatia, que es basa en reconeixe’ns a través del diàleg en la diversitat, en veure que som diferents, però que alhora som iguals. Aquest és un projecte que serveix per posar-te en la pell d’una altra persona que viu… Potser, per la teva situació, no coneixes el seu món. Això et dona peu a conèixer la seva situació. Aleshores, com funciona? Són les persones protagonistes, les persones-llibre, les que expliquen la seva història a les persones que escolten, que és la persona lectora, però és una conversa de tu a tu. No és algú explicant-ho en un auditori, sinó que s’estableix una conversa amb una persona o dues, depenent del públic que s’hi apunti. Aleshores, el que nosaltres posem per una banda és el nom de la persona i, per l’altra, també l’etiqueta amb el prejudici que volem combatre. Parteix de la idea que no jutgis un llibre per la seva coberta. No jutgis una persona pel seu aspecte exterior. Aquest és un projecte que no és nou, que té bastant de temps, perquè això va sorgir als països nòrdics a principis del segle XXI i ja té una trajectòria. S’ha estès per molts països, per més de 80 països, i nosaltres, a la nostra biblioteca, n’hem fet diverses edicions. Per exemple, la primera, la vam fer amb interns del centre penitenciari. En aquell moment, no s’havia fet amb població reclusa o, com a mínim, no hi havia aquesta categoria a la Human Library, l’associació que porta tota aquesta mena de projectes.

Nosaltres, finalment, vam adaptar el projecte i el vam fer sense el paraigua de la Human Library, però sí que crèiem que aquest col·lectiu patia molts prejudicis. Va ser la primera sortida que van fer, a més, després de la covid. El cert és que vam tenir una resposta molt positiva, tant del públic com, sobretot, que era qui ens preocupava, de les persones-llibre, dels interns del centre penitenciari. Un altre d’aquests projectes que fem dins la biblioteca és el taller Llegint amb el meu millor amic, per exemple, que és un taller d’animació a la lectura que fem amb l’associació Gossos i Lletres. Es basa en el vincle que s’estableix entre el gos i el lector. Sabeu que hi ha molts tipus de teràpia amb animals, però no hi ha tants mètodes, per exemple, per aprendre i fomentar la lectura com aquest. L’associació Gossos i Lletres treballa seguint un mètode, que és el mètode READ, que ve dels Estats Units. Els gossos passen per una sèrie de proves. Està especialment enfocat, sobretot, a persones que… El vam començar fent a la biblioteca amb nens i nenes a qui no els agradava llegir o que tenien alguna mena de dificultat de lectoescriptura. El que aconsegueixes és que una cosa que et resulta hostil, que no t’agrada, com el moment de la lectura, esdevingui acollidora, una situació agradable, perquè el gos no et jutja si t’equivoques.

És una situació molt agradable perquè el tens al costat, l’acaricies, interactues també amb les ensinistradores i també entres dins un joc amb la lectura. La veritat és que hem tingut també resultats molt positius, fins al punt que ens vam endur els gossos lectors… Quan una cosa funciona, la incloem en altres projectes que fem. Vam portar els gossos lectors a les residències, dins el projecte de Biblioteràpia per a gent gran, on va funcionar de meravella, fins al punt que… Ho vam fer a la pandèmia, just abans de començar la pandèmia. Vam començar el 2020. Com que va funcionar tan bé, quan va arribar el març del 2020, vam continuar amb el projecte, però fent-ho de manera virtual. Vam fer alfabetització, d’una banda, a les persones grans perquè es poguessin connectar des dels seus dispositius. Es connectaven per la pantalla i llegien al gos, en aquest cas, a en Pani i la María, l’ensinistradora, que eren en un altre lloc, que se’n van anar a Jumilla, en aquest cas, a Múrcia, que eren d’allà. Va funcionar molt bé, inclús de manera virtual, però també ho hem inclòs al centre penitenciari en un altre projecte que tenim, Llibres que salten murs. Els gossos lectors fan una tasca fantàstica dins el centre penitenciari.

Samuel . Hola, Juan. Soc en Samuel. Ens has parlat sobre algunes activitats que ens han impressionat, però quines altres iniciatives porteu a terme?

Juan Sobrino . Sí, bé, us he parlat de les activitats que fem a la biblioteca i ara us parlaré de les activitats que fem fora de la biblioteca. En això ens va inspirar, per exemple, la figura de Gloria Fuertes, que és una poeta que va estiuejar al nostre municipi, a Soto del Real. L’amor de la vida de Gloria Fuertes és la hispanista Phyllis B. Turnbull, que va comprar una casa a Soto del Real quan s’anomenava Chozas de la Sierra, als anys 50, i s’hi van estar fins que Phyllis B. Turnbull va morir el 1971. Durant els anys 60, hi estiuejaven i hi acudien els caps de setmana, tant Gloria com Phyllis. Hi ha una història molt bonica al voltant de Gloria i les biblioteques. Hi ha una foto icònica on surt Gloria Fuertes en una Vespa. Està feta a Soto del Real. A la cistella de transport de la Vespa hi ha una maleta amb llibres. I és que ella era una de les pioneres a fundar biblioteques ambulants. Ella es posava els caps de setmana, els dissabtes, a l’Ajuntament, perquè no existien les biblioteques als anys 50 a Soto, i es posava en una finestra de l’Ajuntament, a la plaça del poble, amb els llibres que portava de Madrid per als nens i les nenes del municipi. Feia aquest préstec. Cada dissabte, s’hi posava per intercanviar els llibres i feia aquest préstec. Nosaltres, humilment, volem reivindicar aquest esperit nòmada dels llibres amb nombroses activitats que fem, des de les bibliocasetes… Nosaltres les hem anomenat així, bibliocasetes, que són unes casetes per intercanviar llibres. Les posem a llocs representatius del municipi, com a les places.

També ho hem dut als centres educatius i, fins i tot, al centre penitenciari perquè la ciutadania lliurement recomani i deixi llibres, que intercanviï llibres i es creï, així, aquesta cadena de lectors. Una altra iniciativa, per exemple, un altre projecte, és Poemes de vidre, per exemple, que és utilitzar els aparadors dels comerços locals com a pàgines en blanc on escriure, en aquest cas, poemes. És una iniciativa que vam fer amb més de 50 comerços locals. D’una banda, també és per fomentar el comerç local i, sobretot, per reivindicar un gènere minoritari com la poesia, perquè la cultura i els llibres surtin al teu encontre. Tu vas trobant… Surts de casa i els poemes t’assalten a mesura que passeges pel municipi. Fem tota mena d’activitats, per exemple, el projecte Biblioteràpia per a gent gran. És un projecte que fa més de deu anys que fem, enfocat, sobretot, en les residències. D’aquest estudi preliminar, ens vam adonar que amb totes les activitats que fèiem a la biblioteca: presentacions, explicar contes, tota mena de tallers… Deixàvem fora una part de la població que no hi participava, que eren les persones grans que vivien en residències. Per això vam dissenyar aquest projecte. El que vam fer va ser crear, per començar, una col·lecció de fons inclusius amb tota mena de material: llibres amb la lletra gran, audiollibres, col·lecció de lletra fàcil… Ho vam posar a disposició de les biblioteques amb un carnet institucional perquè es poguessin endur qualsevol mena de documents, els que volguessin.

A poc a poc, vam començar a fer activitats amb ells. D’una banda, els convidàvem a participar quan fèiem un recital poètic, un concert, una obra de teatre a la biblioteca perquè vinguessin en la mesura del que els fos possible. Amb tot, també vam dur aquestes activitats als seus centres, ja que molts no es poden moure i no es poden desplaçar. Ja des del 2015 vam crear un grup de persones voluntàries que, com a mínim una vegada al mes, ens desplacem per llegir a les residències. La lectura és una mena d’acompanyament. No només llegim, sinó que ells també ens llegeixen a nosaltres. Això va funcionar molt bé, però quan va arribar la pandèmia vam haver de tallar, òbviament, totes les activitats presencials que dúiem a terme, però crèiem que aquest projecte, Biblioteràpia per a gent gran, era més necessari en aquell moment que mai per tot l’aïllament social que va comportar la pandèmia. Aleshores, la manera que vam veure de poder-ho reinventar i continuar era que les persones que anàvem a llegir de manera presencial a les residències ho comencéssim a fer, a partir de maig del 2020, per telèfon. Vam anar assignant una persona voluntària a una persona gran i va ser un projecte molt més personalitzat. Ho anomenàvem Contes per telèfon, per fer l’ullet al llibre de Rodari, però realment llegim tota mena de gèneres, generalment de gèneres literaris breus, encara que de vegades hem llegit una novel·la de manera continuada. Ho anàvem deixant i ho continuàvem l’endemà. Ho fèiem cada setmana. Aquest projecte va funcionar molt bé, també, Contes per telèfon, fins al punt que després, quan vam tornar a les activitats presencials, vam continuar la lectura per telèfon. Ara mateix, fem els dos projectes de manera simultània.

Un altre dels projectes, per exemple, de dur els llibres fora de la biblioteca és un projecte anomenat Lectures que curen. El fem en col·laboració amb el centre de salut. Hem fet diverses fases. En una primera fase, el que vam fer va ser dur llibres al centre de salut: vam fer dues prestatgeries, que no les vam fer nosaltres, les van fer, les van dissenyar, interns del centre penitenciari. És aquesta manera de teixir comunitat, de barrejar els nostres projectes. Ells al seu taller ens van dissenyar dues prestatgeries, una per a adults i una altra petita, un mòdul especial per a infantil, que és a la zona de pediatria, per fer-los més amena l’espera, mentre esperes que t’atenguin. Però és un projecte que va molt més enllà. Hem creat una col·lecció de biblioteràpia que ja hi era, però l’hem anat augmentant perquè sigui el mateix personal sanitari qui, de manera coadjuvant amb el tractament o en substitució del tractament i per a determinades patologies o malalties, recomani llibres. Hem dissenyat amb la Fundació Germán Sánchez Ruizpérez una mena de receptes amb què l’equip sanitari recomanarà llibres, que són aquesta col·lecció de biblioteràpia que hi ha a la biblioteca, que et pot ajudar en determinats malestars, sobretot quant a salut mental i determinats trastorns psicològics, fonamentalment. Hi ha xerrades, hi haurà un club de lectura compartida al voltant de la salut i la literatura. És una barreja amb què s’uneixen moltes activitats diferents.

Després, també està pensat, ho farà fonamentalment l’equip sanitari, fer un projecte d’investigació al voltant de la biblioteràpia amb la població diana veient i analitzant… “Tinc una determinada patologia”, per exemple, una ansietat, nivells d’ansietat, i veure si després d’aquesta biblioteràpia, després d’aquesta lectura i de les activitats que es fan, realment la biblioteràpia funciona, veure si es perllonga en el temps, quins efectes té… És un projecte prou ambiciós. Hi estem ficats ara, junt amb d’altres. El cert és que no calen gaires recursos. Es poden replicar fàcilment i, de fet, nosaltres no ens inventem res. Es fan. Són moltes les biblioteques que treballen, en aquest sentit, en una funció social. No només aquí a Espanya, sinó també a l’Amèrica Llatina. Nosaltres, en un moment donat, vam tenir prou difusió mediàtica en certs projectes, com per exemple Contes per telèfon. Ens van trucar de molts llocs diferents i ens consta que n’hi ha molts, però de tot arreu, d’Europa, a Itàlia, a Grècia i, sobretot, a l’Amèrica Llatina. Cadascú ho adapta a la seva realitat. Hi ha iniciatives molt interessants a molts llocs diferents que vinculen la lectura amb temes socials i també de salut.

Gregorio. Hola, Juan. Sempre s’ha dit que un llibre no està escrit realment fins que algú no el llegeix. Això és cert, però també és cert que en moltes ocasions llegim una novel·la, un relat, una biografia, qualsevol narració, i no hi trobem res o el deixem a la meitat. Passa el temps i, prou després, el tornem a llegir i hi trobem coses que no havíem sospitat mai que fossin en aquella novel·la. Tu, amb el teu important paper de divulgació de la lectura que fas des de tant de temps, què penses d’aquesta relectura que a vegades et torna a enganxar o t’enganxa de nou?

Juan Sobrino . Sí, la veritat és que això és cert. Les dues coses. Jo crec que era Joseph Conrad qui deia que l’escriptor escriu la meitat del llibre i que l’altra meitat l’ha d’ocupar el lector. Jo crec que aquesta és la clau, la màgia i el poder que té la lectura. Un llibre te l’endús cap a tu i la lectura és un exercici de cocreació que fas conjuntament amb l’escriptor. És a dir, un llibre, te l’endús cap a la teva experiència vital, la teva imaginació, el que has viscut, el que has llegit, els teus coneixements i, a partir d’això, fas aquesta lectura del llibre. Això és el fantàstic que té la lectura comparada amb altres coses. Per exemple, tu pots mirar una pel·lícula i, evidentment, el cine és fenomenal. És un generador d’emocions estupend i meravellós. Però tu estàs veient una cosa que t’estan explicant i ho has d’interpretar també. Però a la lectura ets molt més actiu, en aquest paper que exerceix el lector. I això és el meravellós que té la lectura. Jo crec que això la distingeix de qualsevol altra mena d’oci o de coneixement. Crec que era Edmund Wilson qui deia: “Cap persona llegeix el mateix llibre”. És just això, perquè cadascú l’ha portat cap al seu terreny i per això mateix no té res a veure un llibre quan el llegeixes a una edat i quan te’l trobes molt més tard, ja que tu no ets el mateix. Quan canvies tu, canvia tot.

El llibre et canvia completament. Si l’has llegit en una època i tornes a trobar aquest llibre molt més tard, has viscut altres experiències, la vida t’ha dut per altres camins, hi ha coses que t’estava explicant el llibre que ara no veus i al contrari. Una cosa que estava silenciada et crida, t’ho diu en aquesta segona lectura. Jo crec que és una de les coses meravelloses que té la lectura, a diferència de moltes altres coses. Deia Bioy Casares que la lectura afegeix una habitació a la casa de la vida. En el meu cas, la lectura ha afegit una nota a peu de l’existència per trobar un significat a la vida i també per posar punts suspensius a la vida que portem. I en aquests punts suspensius, hi entra tot el que s’escriu en mode subjuntiu: els somnis, els desitjos… Com deia l’escriptor Michel Houellebecq: “Viure sense llegir és perillós perquè t’obliga a conformar-te amb la vida”.

Yolanda. Hola, Juan. En quins àmbits o col·lectius amb què encara no hagis treballat t’agradaria dur la teva lectura per millorar la seva realitat?

Juan Sobrino . Deia Kierkegaard, crec que era: “No vull riquesa, no vull poder. Vull uns ulls apassionats que vegin possibilitats a tot arreu”. Crec que es tracta una mica d’això. Des d’una biblioteca, treballem per a tots els públics, òbviament, però recalquem i posem èmfasi en aquells col·lectius més vulnerables que encara avui dia tenen un accés més difícil a la cultura. Ens hi bolquem. Nosaltres treballem amb molts d’aquests col·lectius. Hi ha un llibre, que és d’una dona indígena, indigenista, de Mèxic, que és Paula Batalla, crec, que diu: “Vagi on vagi, soc jo”. I és just això. Jo, quan vaig a llegir a una residència o quan porto una activitat, per exemple, a una residència, no penso que llegiré a tal persona, a aquesta persona que podria ser el meu pare o la meva mare. Penso que soc jo a qui llegeixo realment. Soc jo amb més anys, cada vegada amb menys anys de diferència, però és a mi realment a qui llegeixo. Quan vas a un centre penitenciari, per exemple, jo no sé per què la gent és allà. No cal que ho sàpiga. No m’interessa. No ho sé. Suposo que al centre penitenciari hi arribes per una sèrie de circumstàncies que t’han passat a la vida i suposo que per haver comès algun error. Però qui no comet errors? Jo m’equivoco contínuament. Al cap i a la fi, la diferència, el límit entre dins i fora és tan difícil de posar que no saps mai on seràs. Igual que quan treballes amb una casa d’acollida, per exemple.

Aquests són els col·lectius en què veig que la lectura és fonamental. Dels col·lectius amb què encara no treballem, ja estem començant a treballar, per exemple, amb el col·lectiu de les persones sense llar. Comencem a col·laborar amb un centre d’acollida al nord de Madrid. Crec que la lectura és fonamental per trobar una eina de vida on trobar-te, i això estem fent. Dins el centre penitenciari, a Llibres que salten murs, fem molts projectes, però ara volem entrar també, per exemple, al mòdul d’infermeria perquè és un mòdul que sembla una presó dins una presó. La infermeria és com un hospital dins el centre penitenciari d’on no poden sortir. Les persones que són en un altre mòdul poden sortir i fer les activitats que fan, perquè allà treballen, fan diverses activitats, però a la infermeria no. Hi estan reclosos, igual que en el mòdul d’aïllament. Ara hi ha una via perquè, a més, tenim molt bona comunicació amb els professionals que treballen en un centre penitenciari. Jo crec que dius: “Com una biblioteca municipal pot treballar amb una institució penitenciària?”. Quan són institucions aparentment tan diferents, però amb uns objectius, al cap i a la fi, molt comuns. Jo crec que en un centre penitenciari el que fan és treballar perquè les persones que són allà dins no tornin a ser en un centre penitenciari.

En això la lectura té un paper fonamental. Ara ho estem intentant i entrarem amb activitats dins aquest mòdul d’aïllament, que em sembla que és fonamental. A part, un altre dels àmbits on m’agradaria treballar i on més o menys hi som també és l’àmbit sanitari. Abans hem parlat del projecte Lectures que curen, el fem amb el centre de salut, i també m’agradaria arribar als hospitals. Portar aquesta lectura compartida, aquesta lectura en veu alta, amb diversos tipus d’activitats a les persones que són en un hospital, sobretot, amb residències prou prolongades en el temps. La lectura també hi pot tenir un… i els serveis bibliotecaris, un paper molt important i rellevant.

María. Hola, Juan. Soc la María. Tots tenim un llibre de referència que ens encanta. Quin és el teu i per què ens el recomanaries? Gràcies.

Juan Sobrino . Bé, hi ha un afegitó, de vegades, que diuen: “M’encanta que em facin aquesta pregunta”. Segur que ho heu escoltat. A mi, amb aquesta pregunta, em passa just el contrari. Cada vegada que me la fan, me’n penedeixo perquè menciono algun llibre i dic: “He dit aquest i m’he oblidat d’aquest altre, no he recomanat aquest…”. Sempre m’oblido dels llibres. Si em fas aquesta mateixa pregunta demà, possiblement et respondré amb altres llibres. Però, amb el risc de penedir-me’n, llibres que m’hagin marcat i que em vinguin ara al cap… No em puc quedar només amb un. Te’n donaré algun. Per exemple, en poesia, un llibre que m’ha acompanyat durant pràcticament tota la vida, el primer cop que el vaig llegir era molt jove, és “La casa encesa”, de Luis Rosales. Crec que és un llibre lluminós i enlluernador sobre l’amor, sobre l’amistat, sobre la pèrdua. Però de poesia també hauria de recomanar Gloria Fuertes. Gloria Fuertes, la poesia d’adult, qualsevol dels llibres d’adults de Gloria Fuertes, que ha sigut una mica eclipsada per la seva faceta d’escriptora de literatura juvenil i infantil. Però la poesia per a adults de qualsevol dels seus llibres és una meravella. A nosaltres ens ha funcionat molt bé. En qualsevol dels projectes que fem, la tenim sempre en compte. De narrativa, per exemple, en aquest moment en què vaig descobrir la literatura d’una manera compulsiva, quan vaig començar a llegir així com a lector amb substància, recordo “L’expedient del nàufrag”, de Luis Mateo Díez, que és el nostre últim Premi Cervantes.

Em va semblar una novel·la sorprenent perquè em va ensenyar que es poden explicar històries d’una altra manera a partir de la bellesa del llenguatge. Per exemple, un altre llibre d’una escriptora hongaresa, Agota Kristof, “Claus i Lucas”, un llibre que em va sorprendre moltíssim. En un mateix volum, són tres novel·les curtes. És la història d’uns germans bessons, però a cada història l’escriptora aconsegueix que et peti el cap, perquè canvia completament la història, tot. És un llibre sorprenent. En temps tan convulsos i de guerra, et parla, sobretot, de la guerra, però sense moralismes, sense cap mena de discurs, sinó simplement a través del llenguatge. Finalment, pecant de ser poc original, no puc deixar de mencionar “El Quixot”, del nostre gran Miguel de Cervantes. Per tot. És el llibre dels llibres, on hi ha tots els gèneres literaris, per tota aquesta dualitat de l’idealisme, del materialisme, per tot el que s’hi parla, però, sobretot, perquè és un dels primers llibres que va donar llibertat perquè el lector exercís de lector. Cervantes li va donar plena llibertat i plens poders. Sobretot, perquè és un devessall d’enginy, de bellesa i de saviesa. L’he llegit diverses vegades, en èpoques diferents, i recomano llegir-lo. “El Quixot” l’has de tenir a prop, l’has de tenir com els bons amics, a la taula, per exemple, a la tauleta de nit. El pots llegir… “No tinc gaire temps”, però el pots llegir a estonetes, a glopets, per exemple, gaudint-lo. Em sembla que és una meravella. I bé, ja per tancar-ho, així com a tancament, espero que us quedeu, com a mínim, amb dues idees. Espero haver-vos transmès l’interès i l’amor per les biblioteques.

Crec que una biblioteca és un servei essencial. Són fonamentals per teixir comunitat i són institucions de participació ciutadana que vertebren la societat civil. Jo crec que els serveis bibliotecaris que ofereixen milloren la qualitat de vida de les persones. A mi el que m’ha ensenyat la feina en una biblioteca durant aquests anys és a llegir la vida i a viure els llibres. Després, m’agradaria que us quedéssiu amb la idea, n’hem parlat, de tots els beneficis de la lectura, que en són moltíssims. Tot el que ens pot oferir la lectura i, sobretot, també, si ho recordeu, he començat llegint en veu alta un poema. Us he parlat de com la meva mare em llegia a les nits. Jo crec que és fonamental també la lectura compartida. La lectura en veu alta, d’una banda, per aquesta correlació que existeix, tan positiva per generar que, quan llegeixes a algú a la infantesa, aquest algú es converteixi en una persona lectora… Jo mateix soc un cas, encara que tardà, que avala aquesta teoria. Però la lectura en veu alta, en si mateixa, de tots els valors que ofereix en totes les etapes, tant en la infantesa per a l’adquisició… Perquè es desenvolupi el cervell d’una manera òptima, per adquirir totes les habilitats socioemocionals.

Però també et pot fer una tasca social i d’acompanyament al llarg de tota la vida. Jo crec que, de grans, llegim amb l’esperança de tornar-nos a trobar la veu de la nostra mare amanyagant els nostres somnis. Moltíssimes gràcies, ha sigut un plaer.