“L’educació et pot canviar la vida”
Jessica Hernández
“L’educació et pot canviar la vida”
Jessica Hernández
Emprenedora i mare
Creant oportunitats
La història d'una dona lluitadora i valenta
Jessica Hernández Emprenedora i mare
Una vida de coratge i superació
Jessica Hernández Emprenedora i mare
Jessica Hernández
La imatge de Jessica Hernández carregant amb una rentadora sobre les espatlles pels carrers sense asfaltar de Soacha, un barri marginal a 20 km de Bogotà, va fer la volta al món i encara avui és difícil d'oblidar. Colombiana, mare de quatre fills, cap de família i emprenedora: la història és digna d'admiració i un exemple de superació. Amb esforç i coratge va iniciar el primer negoci, llogant rentadores a domicili als seus veïns. Anys més tard va invertir en màquines de cosir i va estudiar patronatge industrial. Avui, ha aconseguit muntar un taller de costura a casa seva i vol continuar creixent. Jessica Hernández parla de la importància de tenir un propòsit a la vida, de lluitar i d'afrontar la vida amb ganes: “Quan un té metes, encara que caigui es torna a aixecar, tenir propòsits és fonamental per millorar a la vida”, afirma . El 2018 va parlar davant de centenars de persones a la seu de les Nacions Unides de Nova York, per donar veu a l'esforç dels 1,2 milions de dones emprenedores que dóna suport a la Fundació BBVA a Amèrica Llatina. Jessica és un exemple dels milions de dones que viuen a països en vies de desenvolupament i estan canviant el món. El seu objectiu més gran? “Continuar creixent, estudiant i que els meus fills es converteixin en adults responsables que contribueixin a millorar la societat del futur”, conclou.
Transcripció
Aleshores és el que ajudava que el barri tingués una millor economia i a millorar l’economia de cadascú a nivell individual. I la meva estava de primer perquè era la de les rentadores. Aleshores jo vaig sortir afavorida, igual que les altres 17 persones. Es van col·locar botigues, perruqueries, dipòsit de patates, botiga per a mascotes i això va ser el que va ajudar que el barri es mogués una mica més, que millorés una mica més la seva economia. I el meu, tot i que necessitava aigua, el van veure rendible i vaig començar amb les meves tres rentadores. Aleshores jo les llogava, les portava, les alçava al braç…
Més endavant vaig estar vivint amb una tia, perquè ella mateixa hi va anar i em va deixar allà on vivia la meva tia. La meva tia era professora, ella treballava en contrajornada, és a dir, treballava al matí i treballava a la tarda. Aleshores jo només estudiava al matí. O sigui, que a la tarda era a casa i en general sempre estava sola a casa. Aleshores ella deixava un tauler. El tauler estava en dues parts. Un era per a la persona que estava ajudant a fer l’ofici a ella. Aleshores el menú d’avui és tal i has de fregar, o has de rentar o has de planxar, en fi. I l’altre era destinada a la Jessica, és a dir, a mi. Aleshores avui et toca fer al quadern de cal·ligrafia la plana de tal cosa, et toca transcriure tal llibre, tal part del llibre. Has de fer aquestes sumes. I sempre deixava de postdata: “Si no fas la tasca, verdures aleshores”.
Aleshores és sensibilitzar-nos perquè moltíssimes vegades som dures amb nosaltres mateixes. Aleshores el fet és crear una millor societat. Nosaltres tenim aquesta responsabilitat. Aleshores, si vols crear una millor societat, comença pel que tens a casa, pel que és del teu ventre. Aquest que tens. Comença a criar-lo. Que sigui un homenet. Que no busqui una empleada el dia que es casi. Que aprenguin a ser parella i entre tots dos a complementar-se. Però aleshores és això, això s’aprèn des de casa.
Fa temps, nosaltres vam anar de passeig i un riu connectava amb el riu Bogotà, que és el riu més contaminat de la ciutat. El riu al qual ens anàvem a banyar aquella vegada estava supremament baixet. L’aigua ens arribava per aquí, però el riu contaminat tenia una llera gran, enorme, totalment. I aquesta aigua la treien del riu i jo els deia a ells que aquesta aigua surt d’aquest riu net i queda convertida en això que hi ha allà. L’aigua que va al bany, l’aigua que es deixa de més a la dutxa, l’aigua que es deixa oberta als rentamans. Aleshores és tan necessari saber estalviar l’aigua perquè estem matant els nostres rius. I el dia de demà què serà dels nostres nets, besnets? O si no tenen fills, nebots. Doncs igualment a qui Déu no dona fills, el diable li dona nebots. No crec que se salvi si no és fill únic. Aleshores hi ha això, què deixarem per a les persones que venen darrere nostre? Cuidar l’aigua és tan important: cuidar, estalviar. Quan t’estàs rentant o rentant les dents, quan t’estàs banyant, quan estiguis rentant la roba. I si més no nosaltres amb l’aigua de la rentadora ens toca fregar els pisos, rentar els draps perquè toca estalviar l’aigua en tots els sentits.