VEURE CONTE COMPLET
08:54
Wounda, una història d’esperança. Un conte de Jane Goodall
Wounda, una història d’esperança. Un conte de Jane Goodall
Creant oportunitats
Más vídeos
La Doctora Jane Goodall explica una història real viscuda per ella mateixa: 'Wounda, una història d'esperança' és un relat que ens recorda que tots els éssers vius estem connectats. Una narració que ens convida a imaginar i treballar plegats per un futur més sostenible. Perquè, com recorda Goodall: “No oblidem que cada dia, amb les nostres accions, cadascú de nosaltres podem marcar la diferència”.
Jane Goodall ha dedicat la seva vida a l'estudi i la conservació dels ximpanzés i està considerada una de les dones científiques de més impacte al segle XX. Ha estat distingida amb més de 100 guardons internacionals com el Premi Príncep d'Astúries de Recerca a Espanya, la Legió d'Honor de la República de França, el títol de Dama de l'Imperi Britànic, a més de la Medalla d'Or de la UNESCO i el reconeixement com a Missatgera de la Pau de les Nacions Unides, entre altres.
'Wounda, una història d'esperança' és el segon títol d'una sèrie de continguts originals d'Aprenemos Juntos especialment dirigits al públic infantil i juvenil.
Transcripción
00:03
Jane Goodall. Hola, soc Jane Goodall, i m’agradaria explicar-vos una història molt especial. Aquesta història comença al Congo, al cor d’Àfrica, que és la llar de molts ximpanzés. Aquesta llar, aquests boscos i els animals que hi habiten estan en perill. La selva està desapareixent. Les empreses fusteres talen arbres i construeixen carreteres noves que permeten als caçadors furtius arribar fins a la llar dels animals salvatges.
00:44
Jane Goodall. Any rere any, els caçadors furtius cacen ximpanzés i en capturen les cries. Agafen els petits per vendre’ls com a mascotes o per traficar il·legalment amb ells a altres països i convertir-los en atraccions de circ. Algunes cries són rescatades per les autoritats que persegueixen el tràfic il·legal. Però què poden fer amb aquests bebès? No poden tornar a la jungla perquè els ximpanzés necessiten la seva mare fins que tenen, com a mínim, cinc anys. Ella és el centre del seu univers.
01:27
Jane Goodall. Per tenir cura de les cries, l’Institut Jane Goodall ha construït el centre de rescat més gran per a ximpanzés orfes de tota Àfrica, a la reserva de Tchimpounga. Un lloc d’esperança i l’inici d’un llarg camí cap a la seva llibertat. Aquesta és la història d’una ximpanzé increïble anomenada Wounda. El seu nom, per als habitants locals, significa “prop de la mort”. A la Wounda la va ferir la mateixa bala que va matar la seva mare.
"Per primera vegada des que va ser separada de la seva mare pels caçadors, Wounda es va sentir estimada"
02:05
Jane Goodall. Quan va arribar a Tchimpounga, molt poca gent va pensar que pogués sobreviure. Durant setmanes, els treballadors del centre de rehabilitació van cuidar-la nit i dia perquè sempre estigués acompanyada. La petita va haver d’aprendre a confiar en els individus de la mateixa espècie que li havia arrabassat la seva mare. Cada nit, la Wounda es despertava cridant pels malsons, amb crits que et trencaven el cor.
02:45
Jane Goodall. La veu tranquil·litzadora de la cuidadora i les seves carícies calmaven la petita fins que s’adormia de nou. Després de moltes carícies, els malsons van desaparèixer. Per primer cop des que els caçadors l’havien separat de la seva mare, la Wounda es va sentir estimada. Va començar a jugar amb altres bebès de Tchimpounga. Va aprendre a grimpar per les branques i a caure davant de l’orgullosa mirada dels seus cuidadors. De mica en mica, es va anar relacionant amb altres ximpanzés i va aprendre les regles del grup.
03:31
Jane Goodall. Quan encara era petita, la Wounda va conèixer la Rebeca, una jove veterinària espanyola que acabava d’arribar a la reserva i que seria crucial per a la seva vida i per a aquesta història. Des que es van conèixer, van quedar unides per sempre. Però mentre la Wounda i el seu grup creixien cada cop més forts, cada any, nous ximpanzés arribaven al centre. La història es repetia una vegada i una altra. Aviat, el centre de rehabilitació es va quedar sense espai per atendre tants orfes. Calia alliberar alguns ximpanzés. Però on?
04:15
Jane Goodall. Després de molt de temps cercant un lloc segur, el govern del Congo va cedir a l’Institut Jane Goodall tres illes a prop d’un riu anomenat Kouilou. Un entorn perfecte, sense amenaces exteriors per als nostres ximpanzés. La Wounda va ser una de les primeres escollides per anar a les illes. Però la vida de la Wounda no va ser fàcil. Temps després, mentre la Rebeca era de viatge a Espanya, es va posar greument malalta. Prostrada, sense poder-se moure, els ossets se li marcaven per tot el cos. Estava a punt de morir.
04:56
Jane Goodall. Els cuidadors del centre ho van intentar tot, però la Wounda no millorava. Desesperats, van trucar a la Rebeca. Des de l’altra banda del món, ella els va explicar per telèfon com fer una intervenció que no s’havia fet mai a Àfrica: una transfusió de sang de ximpanzé a ximpanzé. La Rebeca va tornar a Tchimpounga i, durant molt de temps, no es va separar d’ella. La Wounda es va recuperar i es va convertir en una femella encara més segura de si mateixa.
"A través dels barrots, vaig parlar amb ella i vaig intentar transmetre-li confiança i tranquil·litat"
05:35
Jane Goodall. Havia arribat el moment d’alliberar-la perquè es reunís amb els ximpanzés que ja habitaven les illes. El viatge fins a la seva nova llar va durar tot un dia. La Wounda viatjava en una gàbia especial. Es podia sentir l’emoció continguda de la Rebeca i en Fernando, el nostre meravellós càmera, i els nervis de l’equip de treballadors de l’Institut Jane Goodall. Jo anava en aquella embarcació. Aquella va ser la meva primera trobada amb la Wounda. A través dels barrots, vaig parlar amb ella i li vaig intentar transmetre confiança i tranquil·litat. Ella mirava al seu voltant, segurament preguntant-se on es dirigia
06:25
Jane Goodall. Per fi vam arribar a l’illa de Tchindzoulou. No oblidaré mai el que va passar després. Els cuidadors van obrir la porta amb cura. La Wounda va sortir a poc a poc, semblava confosa. La Wounda es va girar i es va enfilar a la gàbia. Es va asseure i va mirar al seu voltant. Un dels seus cuidadors s’hi va acostar i li va acariciar el cap. Jo era allà, dreta, al costat de la gàbia. La Rebeca era a l’altra banda. La Wounda va girar el cap, va observar encuriosida el seu voltant.
07:08
Jane Goodall. De sobte, em va mirar, se’m va acostar i em va abraçar. Aquella abraçada va durar moltíssim! Creieu-me, els ximpanzés normalment no s’abracen durant tanta estona. La Wounda finalment em va deixar anar, va baixar de la gàbia i es va endinsar al bosc. Aquella abraçada em va recordar que tots estem connectats a la resta d’éssers vius i que tenim la responsabilitat de protegir-los. No oblidis que cada dia, amb les nostres accions, cadascun de nosaltres pot marcar la diferència..
"Aquella abraçada em va recordar que tots estem connectats als altres éssers vius i que tenim la responsabilitat de protegir-los"
08:03
Jane Goodall. Avui, la Wounda és la ximpanzé femella dominant del seu grup i, sense que ens en sabéssim avenir, aproximadament un any després de ser alliberada, va donar a llum un bebè. El seu nom és Hope, que vol dir “esperança”. I això és el que representa per a tots nosaltres. Per a elles i tots els orfes rescatats, aquesta és, sens dubte, una segona oportunitat.
