Menjar junts és més important que mai

Javier Blumenfeld. Soc en Javier Blumenfeld, metge pediatre especialista en endocrinologia infantil i també en medicina adolescent. Ara parlarem de temes relacionats amb la neuroeducació, amb l’aprenentatge, amb com aprèn el cervell i amb la importància de la nutrició en aquesta neuroeducació.

Gladys Sobrino. Hola, Javier.

Javier Blumenfeld. Hola, com va, Gladys?

Gladys Sobrino. Com va?

Javier Blumenfeld. Molt bé.

Gladys Sobrino. Soc mare d’un nen de 12 anys. Com pot una dieta infantil afectar el rendiment?

Javier Blumenfeld. El cervell és com un motor, d’acord? Aquest motor té una benzina, per dir-ho d’alguna manera, que és un neurotransmissor que es diu dopamina. Hem de trobar maneres d’omplir constantment la dopamina. Perquè aquest motor funcioni, com que som cossos físics, sobretot, hem de cuidar el cos físic, la funció executiva, el nostre prefrontal… N’hem de tenir cura. Com en tenim cura? En tenim cura dormint bé. Quan no dormim, tenim alteracions executives. Per això, quan no dormim estem descontrolats, no ens concentrem…

Gladys Sobrino. Un desastre.

Javier Blumenfeld. I menjant bé. Per tant, qualsevol acció que sigui menjar bé, fer exercici i dormir bé, millora totes les funcions mentals, inclosa la funció executiva. Dins l’alimentació, concretament, a part que s’hagi de menjar molt variat i de tot, és important l’esmorzar. Diversos estudis parlen de la importància de l’esmorzar en relació a la concentració. Per això, a Espanya, al món occidental, tenim un problema amb l’esmorzar. L’esmorzar millora la nostra capacitat cognitiva. És un problema perquè, a les cases en general, jo també tinc fills, si el nen o la nena no sopa, hi ha una catàstrofe, però si no esmorza no passa res. Error, és just al contrari. L’esmorzar millora l’humor, ens fa perdre pes, i millora el rendiment cognitiu. Jo no conec cap medicament que faci tot això. El tenim a les mans, però no el fem servir. Des del punt de vista nutricional, s’ha de menjar de tot, tenir bé els dipòsits d’algunes substàncies, com l’omega-3, el ferro o el magnesi, que es poden reomplir menjant bé. No cal prendre píndoles per reomplir aquestes substàncies, però s’ha de menjar bé. És molt important esmorzar bé.

Gladys Sobrino. Digues-me quins errors cometem en relació a l’alimentació dels nostres fills.

Javier Blumenfeld. La base d’una bona alimentació és una dieta mediterrània, que és la base de la nostra dieta. És molt important tenir-la en compte perquè és molt saludable. Des del punt de vista cognitiu, però no només el cognitiu, sinó el cardiovascular, a nivell de generació o no generació de tumors… Inclou molts aliments sense processar. Nosaltres hem anat cap als aliments processats d’una manera que em sembla incorrecta. Preferim comprar una cosa que ja estigui transformada i que sigui fàcil. Però la cuina saludable no ha de ser complexa. De fet, no ho és. L’error bàsic és haver oblidat els nostres aliments bàsics i haver-los substituït per aliments processats. Es tracta, simplement, d’anar a un parc i veure quants nens mengen aliments de bosseta i quants mengen fruita.

Gladys Sobrino. També assenyalaries com un error els costums que puguem tenir o no tenir a casa sobre l’alimentació dels nens?

Javier Blumenfeld. Totalment. A mi, el que més m’agrada de la dieta mediterrània és l’acte de menjar. Ho he de dir delicadament perquè a vegades se m’entén malament. La gent que se’n va fora dels països mediterranis troba molt a faltar el fet de gaudir d’asseure’s a menjar. A vegades, gaudir d’asseure’s a menjar és asseure’s a menjar, és el moment per parlar amb els fills, amb la parella… És el moment. Doncs no, ens asseiem a menjar amb la tele, amb el WhatsApp… Independentment que mengem sa o no, que seria perfecte, però, realment, estem perdent una mica això. I és un costum important. Jo també duc una consulta endocrinopediàtrica i demano als pacients que s’asseguin a menjar amb la seva família. A part de l’efecte que això tingui sobre l’obesitat, estem parlant de nens amb obesitat, veig que es genera un efecte sobre la família. De cop comencen a parlar. Em sorprèn la quantitat de famílies que no parlen. Hem de generar espais perquè parlin, perquè això és molt potent. Dins la nutrició, em sembla important. A part que es mengi bé, poc processat i tot això… Però, sobretot, el plaer d’asseure’s a menjar, a cuinar, el plaer de gaudir de les nostres famílies. Crec que la família és l’última trinxera que tenim per no estar completament mecanitzats. La nutrició és una eina molt vàlida i útil. Quan menges amb la teva família, cuines amb la teva família, quan passes més temps amb la teva família, simplement amb ells, desconnectat de la resta del món… Crec que és una forma de protegir aquesta darrera trinxera da la humanització que és la família. Cuinem junts, fem coses junts, mengem junts, assaguem-nos a parlar a poc a poc, amb tot apagat, sobre nosaltres mateixos. Aquests moments es generen molt fàcilment al voltant d’una taula.

Gladys Sobrino. Quina dieta em diries per poder fer-li a un nen? Una dieta sana i bàsica.

Javier Blumenfeld. Mira, la dieta sana, tenim sort, és la dieta mediterrània. A mi em sembla una dieta sana.

David González. Ei, com anem?

Javier Blumenfeld. Com anem?

David González. Com va?

Javier Blumenfeld. Molt bé, i tu?

David González. Bé. Soc en David, estudiant de primer de batxillerat. A la nostra edat, hi ha molta obsessió per la dieta. Aleshores, si parlem del rendiment que podem tenir o del nostre estat anímic, ens pot afectar d’alguna manera?

Javier Blumenfeld. Crec que l’obsessió no és tant per la dieta. Hi ha una cosa molt més greu: l’obsessió per la imatge. Això sí que em sembla seriós. No pel rendiment acadèmic, sinó per la societat que fem. Estem impregnats d’aquest èxit aparent que ens dona el fet de ser més guapos o més guapes. Em sembla que això treu molta profunditat a la nostra societat. Per això em sembla bé si es parla d’una nutrició saludable, però l’obsessió per ser més guapo o guapa em sembla molt pobra.

David González. Com estudiant de primer de batxillerat, tinc exàmens. La meva pregunta és: Quins aliments he de prendre? Quins aliments m’hauria de negar a prendre?

Javier Blumenfeld. Tu esmorzes bé?

David González. Sí. Bé…

Javier Blumenfeld. Què esmorzes?

David González. Unes galetetes, el meu suquet i cereals.

Javier Blumenfeld. Bé, doncs et falta la fruita.

David González. És un suc de taronja.

Javier Blumenfeld. L’esprems?

David González. Sí.

Javier Blumenfeld. Sí? Un esmorzar ideal té cereals, d’acord? El pa és millor que les galetes, per exemple. Té lactis i fruita i és bastant abundant. D’altra banda, quan tens exàmens consumeixes molta glucosa. Moltes vegades ho intenteu solucionar amb galetes, amb xocolata. Una forma molt eficaç és tenir sempre una fruita a la vora. Quan estudies, consumeixes molt, el cervell consumeix un munt de glucosa. Si tens fruita a la vora i en menges a poc a poc, quant tens gana, com a pica-pica, això també pot fer millorar el teu rendiment.

David González. Hi ha gent de la meva edat, tant nois com noies, que estan primets…

Javier Blumenfeld. Sí.

David González. …i que, a base de suplements, volen créixer. A nivell de salut, com ho veus?

Javier Blumenfeld. Fatal.

David González. Molt malament, ja ho dic jo.

Javier Blumenfeld. Nosaltres tenim molt mala educació alimentària. Aleshores, per desgràcia, els missatges sobre nutrició que molts cops no estan validats científicament ens impacten molt. Hi ha un munt de dietes que no estan recomanades, com la dieta hiperproteica o com els suplements. No està recomanat. El que s’ha de fer és tornar a saber a cuinar, a menjar bé i a menjar les coses que ens envolten perquè és importantíssim. No és saludable. Nosaltres portem milions d’anys evolucionant genèticament. Des de l’home o la dona de les cavernes, estem evolucionant per menjar un tipus d’alimentació. Aquests nous suplements… No estem preparats per això. Ens acaben fent mal. Per això és important intentar tornar una mica endarrere des del punt de vista de canviar els nostres costums i de començar a menjar les coses saludables que ens envolten, en comptes de sumar-nos a les modes que no són saludables ni necessàries.

David González. Aleshores, no als suplements.

Javier Blumenfeld. No als suplements, sí a la dieta mediterrània.

Ana Mangas. Hola, Javier.

Javier Blumenfeld. Hola, com va?

Ana Mangas. Bé, soc l’Anna. Soc professora de secundària i de batxillerat en un centre. Als col·les, cada cop hi ha més nens amb problemes d’obesitat. Què podem fer, com a pares des de casa i com a docents a l’escola, per resoldre aquest problema?

Javier Blumenfeld. L’obesitat és la punta de l’iceberg d’un problema. El problema real és la mala alimentació generalitzada que tenim a la nostra infància i a la nostra societat. Hi ha molts nens i adults que no són obesos però que tenen una alimentació pèssima. És importantíssim menjar bé perquè els nostres motors cerebrals funcionin adequadament. Si no tenen bons engranatges, si no els donem l’aliment suficient perquè funcionin bé, la forma de generar coneixement serà més complicada. El que es pot fer és intentar incloure més continguts saludables d’una manera més divertida. Per exemple, el col·legi Antonio Robles, a San Lorenzo de El Escorial, està fent un projecte, Chiquichefs, en què la cuina és l’eix central. Els nens aprenen a fer pa, però alhora aprenen matemàtiques i aprenen anglès, aprenen a relacionar-se entre ells… És un projecte que es fa amb els pares. Per tant, els pares s’impliquen en l’educació sanitària dels fills. És molt important perquè, realment, a les matèries que teniu hi ha molt poc sobre salut. Però es poden ensenyar un munt de continguts obligatoris a través de la salut. Els col·legis s’haurien d’implicar en la salut dels nens perquè és molt important, no només per l’obesitat. L’obesitat és la punta de l’iceberg ¬. Les xifres són espantoses: tenim quasi un 20% d’obesitat i sobrepès infantil a Espanya. Però també ens permet tenir una societat molt més saludable.

Ana Mangas. És clar. Si em trobo a l’aula un alumne o una alumna amb un trastorn alimentari, com ho puc detectar? Perquè no és fàcil.

Javier Blumenfeld. Però hi ha diversos trastorns alimentaris. Un trastorn alimentari és l’obesitat. És un trastorn d’alimentació en excés. Però no oblidem que n’hi ha d’altres que ho són per mancança. Per exemple, l’anorèxia. No és fàcil detectar-ho, s’ha de fer una enquesta alimentària, asseure’s a veure com mengen. Des del punt de vista de la detecció és delicat, però sí que pots, de nou, ensenyar moltes coses a través de la salut. Però la salut no és només nutrició, sinó també el son… Crec que, quan a un nen no li va bé l’escola, la primera pregunta que un profe ha de fer als pares és: “Com dorm?”. Perquè a vegades ens emboliquem i no preguntem per la qualitat del son. El son, l’exercici i la nutrició són elements bàsics per una societat més saludable, però també són elements bàsics per una salut mental més potent.

Ana Mangas. Creus que hi ha aliments que provoquen en els adolescents ansietat o hiperactivitat, el fet d’estar desenfrenats?

Javier Blumenfeld. Sí que n’hi ha. Els aliments processats molts cops tenen sucres que no són saludables. La nostra societat, per desgràcia, està impregnada de begudes ensucrades, d’aliments ensucrats… Hi ha molts aliments que produeixen aquestes pujades i baixades de glucosa en sang que fan que el comportament pugui ser una mica més hiperactiu. Es tornen com molt actius. Però no és qüestió de demonitzar ni d’evangelitzar cap aliment en concret, sinó de fer una mica de canvi de concepte.

Ana Mangas. Sí, de menjar sa.

Javier Blumenfeld. De menjar sa, aleshores… A quants aniversaris anem que estan plens de pastissos i de dolços? No dic que no n’hi hagi d’haver, però no hi ha res més.

Ana Mangas. Ja.

Javier Blumenfeld. Arriba un punt que… A vegades vaig amb els meus fills a restaurants, demano fruita de postres i en el menú infantil no n’hi ha. No n’hi ha perquè ningú en demana. Aquest és el problema

Ana Mangas. El que s’ha de canviar.

Javier Blumenfeld. El problema que tenim. No ens hem de centrar en si un aliment és bo o dolent, sinó en habituds més globals.

Ana Mangas. No em puc estar de preguntar-te, com a docent, què és la neuroeducació.

Javier Blumenfeld. Tu ets la docent. Ho vull explicar perquè m’importa molt que els docents parleu de la neuroeducació. La neuroeducació és el poc, que no és gaire, del que sabem des de la neurologia, des de la medicina, sobre què és l’educació. Quan parlo d’educació, em centro bàsicament en la captació de continguts per part del cervell. M’agradaria intentar transmetre a tots els docents que el cervell és com un ordinador, és com una màquina, que nosaltres… Cada cop que sabem alguna cosa nova, se’ns genera una connexió nova al cervell que abans no hi havia. Per exemple, si et dic que en hebreu la paraula “nas” és “af”, saps una cosa que abans no sabies. Se t’ha generat una connexió al cap. Si jo això ho repeteixo molts cops, aquesta connexió es farà cada cop més forta fins arribar al moment en què tu mateixa podràs recuperar-la amb facilitat. La neuroeducació és què passa al cap, al cervell, quan aprenem coses i quines formes tenim de fer més eficaç o menys eficaç la generació de connexions cerebrals, és a dir, de coneixements nous.