“No és qüestió de menjar bé, sinó de deixar de menjar malament”

Vanesa Guerra . Hola, Julio. Gràcies. Benvingut, soc la Vanesa, soc una mare i estic molt agraïda de poder fer-te una entrevista sobre una cosa que ens interessa tant als pares, que és l’alimentació. En aquests moments és molt difícil mantenir una alimentació equilibrada amb els nostres fills perquè ens arriben missatges molt contradictoris de fora. Quin consell ens donaries per poder mantenir una alimentació equilibrada a casa?

Julio Basulto. Gràcies, Vanesa. Gràcies per aquesta entrevista. El primer consell per mi és no preocupar-nos tant de l’alimentació, sinó sobretot de les primeres causes de mortalitat i d’accidents en els nens, que són sobretot els factors que estan sota el nostre control. En la primera infància els nens no moren per res relacionat amb la nutrició. Moren per accidents de trànsit evitables, moren perquè s’ofeguen en una piscina. Moren perquè cauen per unes escales, o perquè cauen per un balcó, o per un endoll, o per un ganivet, o per una cuina, o uns fogons. Llavors, el primer consell als pares preocupats per l’alimentació és que es despreocupin una mica de l’alimentació i que focalitzin els seus esforços a recordar que quan el nen és a l’escola, on hi ha un adult vigilant 20 nens, tenen lloc molt pocs accidents i, no obstant això, quan el nen és a casa, on hi ha moltes vegades dos adults vigilant un únic nen, allà tenen lloc accidents, en moltes ocasions greus.

Vigilar constantment el nen perquè corre perill, la seva vida corre perill. No ens oblidem del cinturó, al cotxe millor en sentit contrari a la marxa, compte amb les carreteres, etcètera. El que hauríem de tenir present és no treure-li els ulls de sobre, a la piscina, per exemple, mai treure-li els ulls de sobre. El segon punt torna a no tenir a veure exactament amb la nutrició, però sí amb la salut pública, que són les vacunes. Hi ha, desgraciadament, hi ha un corrent antivacunes i aquest corrent pot posar en un gran risc la salut de molts nens. Les vacunes poden prevenir de tres a cinc milions de morts cada any. No vacunar el nen és un error greu i convé recordar-ho als pares de nou. I això és una cosa que no és exactament nutricional i que té a veure amb la seva salut. I l’última cosa que jo diria abans de començar a parlar de nutrició, que tampoc té a veure amb la salut, és el bon ambient a casa. L’hostilitat a casa es correlaciona amb nens que tenen no només una autoestima pitjor, sinó que a més a més mengen pitjor, tenen més risc d’obesitat i més risc de trastorns de comportament alimentari. Així que, intentem generar un ambient a casa en el qual hi hagi calidesa, en el qual hi hagi harmonia, en el qual hi hagi respecte. Si tenim una discussió amb la nostra parella, o amb els nostres pares, o amb els nostres amics, no la tinguem davant dels nens. Intentem evitar que el nen presenciï situacions agressives, situacions violentes. I una vegada ja entrem al terreny de la nutrició, el primer, o el més important en la primera infància, com a mínim és la lactància materna, que és un pilar de salut pública descuidat. I les fases de lactància materna han augmentat, però no, en absolut, el que caldria.

Els estudis rigorosos constaten que si volem que els nostres fills de grans mengin bé, el més important és que nosaltres mengem bé. No és tant el que dius, sinó el que fas. Això és educar. Educar és educar-te a tu. Jo estic convençut que els nens ens eduquen a nosaltres. Tu veus que el teu fill és un mirall del que estàs fent malament i deixes de fer-ho malament perquè ell no ho faci malament. Per tant, t’ha educat ell a tu. Bé, primer, l’exemple dels pares. I el segon, la disponibilitat a casa. D’allò que els ulls no veuen el cor no se’n dol. Hi ha un parell de psicòlegs, als quals admiro molt, que són l’Alberto Soler i la Conchín Roger. Ells dos tenen un llibre que es diu Hijos y padres felices, i en aquest llibre tenen una explicació molt bona per això que explico de la disponibilitat a la llar i d’allò que els ulls no veuen el cor no se’n dol. Ells diuen: “posa a casa teva un calaix en el qual es llegeixi, ho escrius tu: “no l’obriu en cap concepte”. Tu mateixa, i jo mateix, per descomptat, al cap d’una estona, no cal que passin dies, l’obriràs a veure què hi havia dins, oi? I en un altre calaix, diuen ells, l’Alberto i la Conchín, posa: “aquí sempre les joguines”, ho escrius amb retolador. Allà no les posaràs.

Si això ens costa als adults, a mi mateix, per exemple, em costa contenir-me amb la xocolata. Jo sé que la xocolata és un aliment cariogen i obesogen i que no és gaire nutritiu, però em costa contenir-me. Per tant, no sé on és. Jo sé que a casa hi ha xocolata, però no sé on és. Per què? Perquè tinc tres filles i de tant en tant celebrem algun aniversari.

Vanesa Guerra. Però suposo que la xocolata que tens és cuidada, no és una xocolata d’una marca amb molt de sucre. Suposo que és una xocolata cuidada, d’un percentatge pur o gairebé pur.

Julio Basulto. Sí.

Vanesa Guerra. És recomanable menjar xocolata si és pura, perquè crec que fa connexions amb les neurones més ràpidament, no?

Julio Basulto. No, no, no, no. Això és fals i il·legal. Si fos legal ho posaria a l’etiqueta. És a dir, quan una cosa és legal, per exemple, quan et diuen: “aquest iogurt disminueix el colesterol”, això és legal i per això ho posen. Si no, no ho posarien. Una altra cosa és que disminueixi el risc cardiovascular. Aquests iogurts que abaixen el colesterol no abaixen el risc cardiovascular que és el més important. Però bé, és legal dir que abaixen el colesterol. Si això es permet és perquè hi ha una legislació que ho ha aprovat. En el cas de la xocolata no s’ha permès, i estarien encantats de fer-ho. La xocolata, les paraules “xocolata” i “salut” són bastant incompatibles. Tu has de pensar que la xocolata és un producte superflu, i si penses que el 90% o el 70% és més saludable, probablement menjaràs millor. No, la xocolata que jo menjo a casa és la xocolata normal i corrent, perquè com que no hi ha grans diferències, compro la més barata. Aquesta és la nostra filosofia. Bé, com dic, si a mi em costa contenir-me amb la xocolata, jo que soc nutricionista, imagina’t a les meves filles si els costa contenir-se amb els productes que són boníssims i que són superflus. La disponibilitat a casa és determinant. De la mateixa manera que ho és la lactància. De la mateixa manera que ho és l’exemple a casa. I la disponibilitat a casa vol dir, sobretot, que quan arribis a casa teva, i quan jo arribi a casa meva, i quan la gent que ens escolta arribi a casa seva, obri l’armari de les magdalenes, de les galetes, dels croissants, de les patates fregides de bossa, de la brioixeria en general; obri la nevera en la qual hi ha refrescos, mal anomenats refrescos, perquè són begudes ensucrades. Obri la nevera on hi ha un munt de postres lactis. Obri aquell congelador on hi ha un munt de gelats els 365 dies de l’any, no només a l’estiu, i ho llenci tot a les escombraries, i els guardi per a una ocasió especial. I aquell dia en compres, en compres una petita quantitat, i només consumeixes aquella petita quantitat.

I per als nens, a mi m’agrada molt una campanya que va promoure Michelle Obama, que es deia “La campanya cinc, dos, u, zero”. Una campanya que per mi resumeix bastant bé què és, o què hauria de ser, la salut infantil, els pilars de la salut infantil. Cinc, dos, u, zero. Unes xifres importants. Primer el cinc: cinc racions de fruites i hortalisses com a mínim cada dia. Això no vol dir que haguem d’obligar el nen a menjar-s’ho. Senzillament posem al seu abast racions de fruites senceres i hortalisses, si se les vol menjar bé, i si no, també. L’educació també passa per l’exposició, pel fet que sàpiga que hi són. Dos: dues hores màxim de pantalles al dia. Això inclou tauletes tàctils, mòbils, per descomptat, televisió i ordinadors, dues hores màxim de pantalles al dia. Una hora mínim d’activitat física al dia i zero begudes ensucrades. I dins d’aquest zero hi hem d’incloure, per descomptat, els sucs, dels quals, si vols…

Vanesa Guerra. Sí, sí, t’ho volia preguntar justament quan estaves parlant de l’alimentació a casa, no? A l’estiu els nens no solen ser a casa i van a campaments, o van a casa els avis, o apareixen els gelats, o els sucs. Aleshores, volia preguntar-te en aquest cas quins consells ens donaries per seguir mantenint l’alimentació equilibrada i sana que sí que fem a casa?

Julio Basulto. Bé, és difícil. Als nens, com més els prohibeixes una cosa, més ganes tenen de fer-la. Prohibir és despertar el desig. Ens passa també als adults, li passa al nen. Si ens costa convèncer els que ens envolten perquè deixin de menjar malament, com has de convèncer el teu fill? Si quan tu vas a casa els teus amics hi ha un munt de productes superflus, de qui és culpa? Del nen? Teva perquè no ho has dit als teus amics? Dels teus amics? A casa dels teus pares, dels teus sogres, a les colònies, a l’escola. Tenim un ambient en el qual tothom té normalitzat que per una mica no passa res i que d’alguna cosa ens hem de morir. Jo el que recordaria en aquests casos és, primer, portar sempre menjar sa a sobre. Si portes menjar sa a sobre, el nen en menjarà. Tard o d’hora en menjarà. Tindrà gana en algun moment i si en portes, en menjarà. Intentar explicar a la gent que ens envolta que no només és qüestió de menjar, que també és qüestió de jugar, que podem celebrar d’una altra manera que no sigui exactament menjant, i menjant menjar porqueria. Però, sobretot, recordaria que, fixa-t’hi, el que he dit al principi prové… Ara t’ho diré: prové d’una metanàlisi molt seriosa, d’un estudi rigorós: la disponibilitat a casa, l’exemple dels pares i la lactància són els que determinen la salut infantil des del punt de vista nutricional a llarg termini. Aleshores, el paper de l’escola, el paper de les excepcions, el paper dels aniversaris, sí que és important, però no és determinant. El que és determinant és el dia a dia, el que fa cada dia el teu fill a casa. Aleshores, més que buscar la baralla en aquell moment, la discussió amb la gent que ens envolta, em relaxaria i pensaria: “bé, això és excepció i això no és el que està nodrint el meu fill, el que està nodrint el meu fill és l’exemple quotidià, els aliments que jo tinc a casa”. I acabant amb què és l’alimentació saludable en la infantesa, acabaria amb tres reflexions més.

La primera és que no és qüestió de menjar bé, sinó qüestió de deixar de menjar malament. Pensem que podem compensar un patró dolent d’alimentació amb productes que tenen un segell eco, que diuen que no tenen gluten, que tenen lactosa, o que per exemple diuen que no tenen sucre. I no funciona així, és molt millor pensar en el que deixem de fer malament. Què és menjar bé pels experts en salut pública? En la primera infància, la lactància materna, sobretot, o, si no és possible, la llet de fórmula, perfecte. I a partir dels dos o tres anys en endavant, l’alimentació saludable es pot resumir en més vegetals, menys animals, i pocs productes processats i aliments superflus o cap. Aquesta seria la clau d’una bona alimentació. És resumir molt, però és que en el fons és així de simple la reflexió.

Vanesa Guerra. Abans has parlat dels sucs, que és un tema que t’interessa i a nosaltres també, perquè fins fa molt poc… Bé, fins que van sortir estudis, o persones, o nutricionistes com tu que qüestionaven els sucs de fruita, es feien sucs a casa en tot moment, era una manera de prendre vitamines alternativa a la fruita. Aleshores, com és més sa menjar-se la fruita? I, sobretot, quines fruites ens recomanes, especialment a l’estiu.

Julio Basulto. Qualsevol fruita en qualsevol època de l’any és sempre saludable, sempre que ens la mengem sencera. Els estudis que indiquen que els sucs de fruita, encara que siguin fets a casa, promouen l’obesitat i augmenten el risc de diabetis tenen molts anys. Els sucs de fruita són desaconsellables. És clar, no són verí, no es poden comparar, per descomptat, amb una beguda alcohòlica, o amb una beguda, entre cometes, energètica. És cert, però la població té integrada aquesta creença que ens donen les vitamines que no estem ingerint perquè el nostre patró d’alimentació no és saludable i volem compensar-ho prenent-nos el suc de fruita. I, aleshores, aquí passen dues coses dolentes. La primera és que tu creus que et falten vitamines i no et falten vitamines. A la població espanyola adulta o infantil, en general, no li falten vitamines. Hi ha alguna vitamina deficitària com, per exemple, en l’embaràs, que és l’àcid fòlic i te’l suplementa el ginecòleg, te’l suplementa. Però, en general, a la població no li falten vitamines, li sobra sucre, li sobra sal, li sobren calories buides, li sobren greixos insalubres, li sobra alcohol, li sobren ultraprocessats. Encara més, té més sentit treure les coses dolentes que afegir les bones. Aquest és el primer error, pensar que ens falten vitamines. I el segon error és que hi ha la paradoxa que tu et beus el suc de fruita pensant que fas salut. I passa justament el contrari, és a dir, que estàs prenent una cosa que promou l’obesitat. Per què promou l’obesitat? Perquè són calories líquides, quan tu mastegues una peça de fruita, t’ocupa una estona. El fet de mastegar exerceix un efecte de sacietat en el teu organisme que no ho fa beure’s la fruita. Tu et pots beure un suc de tres taronges en vuit segons. Aquests sucres entren ràpidament al teu cos i es poden transformar en greix si ets sedentari, com ho som la major part, Espanya és el país més sedentari de la Comunitat Europea.

Total, per què no passa això amb la fruita sencera? Doncs no passa perquè els seus sucres no són lliures, no estan alliberats. Quan estan en forma de suc entren ràpidament al teu cos, i quan els mastegues entren lentament. Per això l’OMS anomena, l’Organització Mundial de la Salut, denomina els sucres de la fruita sencera sucres intrínsecs, tenen una denominació diferent que els de la fruita en forma de suc que es diuen sucres lliures, que són els mateixos sucres lliures que pots trobar en una beguda ensucrada mal anomenada refresc. Responent la teva pregunta, quina fruita convé que mengem a l’estiu? La de la que sigui l’estació, la que trobis barata a prop de casa teva. A mi m’agrada molt la nova guia de la Generalitat de Catalunya d’alimentació, no sé si la coneixes, es diu Petits canvis per menjar millor. Aquesta guia ha renegat de la famosa piràmide de l’alimentació. Et sona la típica piràmide de l’alimentació?

Vanesa Guerra. Sí, sí.

Julio Basulto. Doncs per primer cop aquesta nova guia renega de la piràmide i envia tres missatges a la població, simples, que són tres columnes. La primera columna diu: “més”, la segona columna diu: “canvieu a” i la tercera columna diu: “menys”. És bastant fàcil de recordar: “més, canvieu, menys”. En el “més”, què et diu? Més fruites i hortalisses, més llegums, més fruits secs, més vida activa i social, social: menja en família, menja mirant-te als ulls amb els teus fills. De fet, menjar amb els teus fills mirant-los als ulls, probablement, és més important que el que hi ha al plat, més nutritiu que el que hi ha al plat. “Canvieu a”, canvieu a aigua, beveu aigua de l’aixeta si és potable a la vostra zona, que és més saludable, i a més a més és més sostenible i més ecològica. Canvieu a productes integrals, canvieu a aliments de temporada i proximitat. Això és important, de temporada i proximitat, és una mica per allò de quina fruita hem de menjar. Doncs sempre serà més recomanable menjar una fruita de temporada, perquè és més barata, perquè és més sostenible, i de proximitat perquè té menys petjada de carboni. No és el mateix comprar una fruita que ve de l’altra banda del món que va deixant un munt de residus en el medi ambient, que comprar una fruita que ve de prop, d’un cultiu de proximitat, de no gaires quilòmetres. El tercer missatge que emet la nova guia de la Generalitat de Catalunya és “menys”, ingereix menys sucre i productes ensucrats, ingereix menys sal i productes salats, menja menys carn vermella i carns processades. I, per últim, menja menys aliments ultraprocessats.

Vanesa Guerra. Tens una fórmula per descriure els bons hàbits saludables, que és a través de la paraula “saltar”.

Julio Basulto. Sí.

Vanesa Guerra. M’agradaria que ho expliquessis.

Julio Basulto. Sí, sí, sí, gràcies. Al llibre Secretos de la gente sana vaig posar aquest acrònim: “salta”, però en el penúltim, en el Más vegetales, menos animales, que vaig escriure amb el Juanjo Cáceres, el doctor Juanjo Cáceres, vam pensar que faltava alguna cosa a aquell acrònim i hi vam posar una erra. El 87% de les malalties no transmissibles, o malalties cròniques, que són les que s’enduen la major part de la gent que estimem a l’altre barri, és a dir, que maten els nostres éssers estimats, tenen a veure amb l’estil de vida. I per això se’m va acudir aquest acrònim de “saltar”. Són malalties que tots tenim al cap, com malalties cardiovasculars, com per exemple el càncer, com per exemple la diabetis de tipus 2. De fet, dues de cada tres persones que moren al nostre voltant són només per aquestes tres patologies. Així que tots coneixem algú que ha mort per alguna d’aquestes patologies. Llavors, quins són els pilars d’aquest estil de vida? Hi ha altres factors que influencien l’estil de vida, per cert, per exemple, les vacunes que hem mencionat abans, o per exemple la seguretat alimentària, aquí els aliments són segurs. Una altra cosa és que siguin sans, però són segurs. Els pilars d’una bona salut són, en el nostre medi, “essa”, sedentarisme. Fugir del sedentarisme. El sedentarisme està ocasionant en el nostre medi prop de cinc milions de morts cada any, és un dels principals factors de mortalitat i això és important, sobretot, si recordem que Espanya és un país molt sedentari. És un dels països més sedentaris de la Comunitat Europea. Hi ha autors que consideren que hauria de considerar-se un factor de risc treballar assegut. Hi ha molts països on es treballa dret, hauríem de moure’ns més sovint i, com a mínim, fer 10.000 passes, que segur que ho saps.

Jo sempre porto a sobre un rellotge que em compta les passes que, per cert, estan a punt d’apujar-ho. S’estan plantejant apujar aquesta xifra.

Vanesa Guerra. Cap a més.

Julio Basulto. Cap a més. Que ja està bé 10.000. Bé, si pot ser, com més millor, també. Sense lesionar-nos. La “a”, alcohol. I compte que no he dit alcoholisme, alcohol. L’OMS va dir el 1985: com menys, millor. És un missatge que segueix sent vàlid, com menys alcohol millor. Jo em permeto afegir: “com més, pitjor”, perquè hi ha gent que no acaba d’interpretar el missatge i pensa que una copeta de vi és bona i no, una copeta de vi no és bona. No només no és bona, sinó que és perillosa. “Ela”, lactància artificial. No és qüestió de dir a la gent: “dona el pit”, perquè no funciona. Quan emetem missatges de com de positiu és donar el pit, les dones no donen el pit, no obstant això, quan transmetem a la població que la lactància artificial suposa assumir certs riscs, no vol dir que mati el nen, perquè no funciona així, les taxes de lactància materna augmenten. Aleshores, no hem de basar-nos només en el que jo crec que està bé, en el positivisme i en positivitzar el missatge, sinó en el que ha demostrat de veritat, de forma rigorosa, que augmenta les taxes de lactància materna, que com dic, són un pilar de salut pública. Si faig una foto a un nen que ha mamat i a un altre que no ha mamat, no hi ha diferències. El meu germà petit, per exemple, que ens portem un any i mig ell i jo, el Jaime té la mateixa salut que jo o més, i ell no va mamar.

“Te”, tabaquisme. Les xifres de tabaquisme a Espanya estaven disminuint i han deixat de disminuir, estan estancades i possiblement estan augmentant. Alguna cosa està passant i és moment de recordar a la població que el tabac mata. Una persona que fuma és una persona que, probablement, en el 50% dels casos morirà a causa del tabac i en tots els casos tindrà conseqüències sobre la seva salut. S’estima que a Espanya moren cada dia 150 persones per culpa del tabac. Això és com si un avió s’estavellés sense supervivents cada dia. En el tabac, per cert, i acabo amb el tabac, el missatge que hem de donar a la població és: “demana ajuda sanitària per deixar de fumar”. L’ajuda sanitària multiplica per deu les possibilitats que tu deixis de fumar. En part perquè has demanat ajuda. Perquè això passa com quan vas al psicòleg. Jo quan he anat al psicòleg…

Vanesa Guerra. Hi ha una voluntat.

Julio Basulto. Hi ha una voluntat de canvi, efectivament, que és important. “A”, alimentació malsana. No et dic: “menja bé”, et dic deixa de menjar malament. L’alimentació malsana se sap que és un factor causal en les malalties cardiovasculars i les malalties cardiovasculars són la primera causa de mort en el nostre medi. Així que no és qüestió de: “a mi no em tocarà”, probablement a tu potser no et tocarà, però a escala poblacional sí que toca. Mengem malament, mengem fatal, i aquesta mala alimentació determinarà la nostra salut a llarg termini. Hi ha una frase de Jonathan Swift que diu: “tothom vol complir molts anys, però ningú vol ser vell”. La gent a Espanya té una esperança de vida bastant alta, vivim uns 85 anys, però dels 65 als 85 vivim en un cos xacrós i en aquest cos xacrós hi han influït els 65 anys que hem estat menjant malament, i per descomptat sent sedentaris, per descomptat bevent alcohol, o per descomptat fumant. La “erra”, que és l’última, és relacions nocives. Aquí, vaig demanar o vam demanar ajuda a la Mónica Albelda, una psicòloga i nutricionista, per ajudar-nos a redactar perquè jo no soc psicòleg i li vaig demanar que m’ajudés a redactar aquell capitolet del llibre de Relaciones dañinas. El resumeixo en el següent: “és important que abandonis el sedentarisme, que no beguis alcohol, o que en beguis com menys millor, que donis el pit als teus fills, que no fumis, que no segueixis una dieta insana. Però no ho faràs si vius envoltat de gent nociva, perquè no en tindràs ganes”. Jo solc explicar que amb les meves filles no volem que mengin bé. Volem que vulguin menjar bé, i això passa, sobretot, pel respecte, per envoltar-les d’un ambient càlid. Passa el mateix amb la teva salut.

Si estàs envoltada de gent que t’agredeix, de gent agressiva, de gent nociva, sigui el cap, o companys, sigui la teva parella, o siguin els teus pares, o siguin els teus amics. Molt probablement fumaràs, molt probablement beuràs alcohol, o no deixaràs de tenir aquests mals hàbits. Així que, probablement, aquesta erra de relacions nocives és la més important de totes.

Vanesa Guerra . Sí, has fet al·lusió abans al consum d’alcohol i tots hem sentit sempre que beure una copeta d’alcohol al dia és gairebé recomanable i sa. Fins i tot hi ha metges que ho recomanen molt. Què hi ha de cert en això i quina base científica hi ha? I, sobretot, què diuen els estudis científics de com afecta l’alcohol a la nostra salut?

Julio Basulto. És una pregunta boníssima. Els metges, això és una frase que circula molt, els metges aconsellen una copeta de vi. O els cardiòlegs aconsellen la copeta de vi. Jo em vaig prendre la molèstia en certa ocasió de revisar si era veritat que els cardiòlegs recomanaven la copeta de vi, i no és veritat, perquè les entitats de cardiologia desaconsellen la copeta de vi. Per exemple, l’American Heart Association et diu que no comencis a beure alcohol, i no hi ha cap raó mèdica ni sanitària perquè la població comenci a beure alcohol. Ni tan sols una copeta de vi. A vegades, no sé si has sentit alguna vegada alguna dona dir: “m’ha dit el ginecòleg que l’estrès de deixar de fumar és pitjor que el fet de fumar”. Ho has sentit, no?

Vanesa Guerra . Sí, però fins i tot embarassades.

Julio Basulto. Embarassades.

Vanesa Guerra. Fins i tot embarassades.

Julio Basulto . O també amb l’alcohol. La copeta de vi, m’ha dit el ginecòleg que és pitjor l’estrès de treure’m la copeta de vi que em relaxa. És a dir, una cosa és el que diu la gent que diuen els metges, i l’altra és el que diuen els metges de debò. Un metge és persona i també s’equivoca, i un metge no només és persona, sinó que a més a més pot ser una persona venuda a la indústria del vi, que n’hi ha. A Espanya en tenim uns quants. No diré noms, però tenim metges que cobren grans beneficis per dir que la copeta de vi és saludable, i fins i tot a vegades alguns publiquen articles científics i no posen, no declaren els seus conflictes d’interès en aquests articles científics. Estan dient coses bones de l’alcohol i estan ometent que ells estan cobrant un dineral per dir que l’alcohol és beneficiós. La població és víctima de molts missatges distorsionats. També hi ha mitjans que participen en això, que posen titulars que són sensacionalistes i que són falsos i que et fan creure en els beneficis de la copeta de vi. Hi ha un investigador que es diu Jürgen Rehm, que és un dels líders de la investigació en l’alcohol, és de l’Organització Mundial de la Salut, i un cop va calcular que els missatges als mitjans de comunicació positius relacionats amb l’alcohol multipliquen per deu els missatges negatius relacionats amb l’alcohol. Aleshores, és normal que tu ho pensis, perquè estàs veient deu vegades més missatges positius respecte a l’alcohol, que missatges negatius.

La ciència, l’article més recent publicat a Lancet, una revista científica molt rigorosa, diu que l’alcohol causa 2,8 milions de morts cada any al món. Els accidents de trànsit al món maten un milió de persones cada any. És a dir, l’alcohol mata tres vegades més persones que els accidents de trànsit i, no obstant això, quan pugem al cotxe ens posem el cinturó de seguretat i intentem respectar, com a mínim la majoria, les normes. La gent beu alcohol molt sovint. La població espanyola ingereix més calories a partir de l’alcohol que a partir dels llegums. Així que algú ha de dir que aquest missatge enganyós i manipulat que la copeta de vi és bona, algú l’ha d’extingir. Aquest estudi de Lancet, concretament, deia que no hi ha un nivell de consum d’alcohol, el nivell més segur de consum d’alcohol, això inclou cervesa, això inclou vi o xampany, o qualsevol altra beguda alcohòlica, és zero. Això és el que apareix en aquest missatge. Per què? Perquè a partir de qualsevol dosi d’alcohol comença a augmentar el risc d’algunes patologies. Una d’aquestes patologies és el càncer de mama. El càncer de mama és un dels càncers més freqüents en dones, a prop del càncer de pulmó causat sobretot pel tabac. La investigació més recent sobre això indicava que una dona que es beu una ampolla de vi al cap de la setmana, que no és tant, per cert, perquè una copeta al dia al final de la setmana pot perfectament sumar una ampolla de vi, està augmentant el seu risc de càncer de mama tant com si fumés deu cigarretes al cap de la setmana.

Tots sabem que la cigarreta, que el tabac, produeix càncer, però gairebé ningú sap que l’alcohol produeix càncer de mama. Cada copa de vi incrementa un 5% les teves possibilitats de patir un càncer de mama. I insisteixo: el càncer de mama és un càncer molt freqüent. Qualsevol dosi d’alcohol augmenta el risc de càncer de boca, d’esòfag, d’estómac, d’intestí o de mama. Així que, el missatge que hem de transmetre és un missatge de precaució. Però compte, l’alcohol no només incrementa el risc de càncers, per exemple, o de malalties cardiovasculars que, per cert, no en disminueix el risc, sinó que augmenta les possibilitats que tu tinguis un esdeveniment cardiovascular. També genera accidents de trànsit, perquè en la meitat dels accidents de trànsit hi està implicat l’alcohol. L’alcohol desinhibeix i com que desinhibeix pots fer coses bones, però també coses dolentes. Hi ha gent que es desinhibeix amb l’alcohol i se suïcida. Hi ha gent que té risc de suïcidi. Hi ha gent que és agressiva i si beu alcohol es torna encara més agressiva. Hi ha dones que estan embarassades i no saben que estan embarassades, durant els primers mesos la meitat de les dones no saben que estan embarassades i segueixen bevent alcohol, i això pot generar un trastorn molt conegut, que és el trastorn de l’espectre alcohòlic fetal, que té unes conseqüències nefastes sobre la salut del nen i sobre la pròpia família. I, per descomptat, pot generar alcoholisme. En una investigació es va observar que el 20% dels bevedors, entre cometes, moderats, entre cometes perquè aquest missatge de moderació és un missatge enganyós, un missatge manipulat. El 20% l’any següent eren dependents de l’alcohol.

Hi ha un advocat expert en dret alimentari que es diu Francisco José Ojuelos que ha avaluat en moltes ocasions aquesta qüestió de l’alcohol des del punt de vista sanitari, però també des del punt de vista legal. Insisteix molt en què una persona que té dependència de l’alcohol ha passat per tres fases. La primera fase és un consum de baix risc, la segona fase és un consum abusiu, i la tercera fase és una dependència de l’alcohol. Aquesta persona que anomenem alcohòlica primer tenia un consum moderat, sigui perquè era una persona que tenia una predisposició genètica a convertir-se en dependent de l’alcohol, sigui per circumstàncies de la vida, ha acabat sent dependent de l’alcohol i això posa la seva salut en un risc seriós. El consum moderat entre cometes és de risc. De risc, per exemple, el risc de càncer de mama, que l’incrementa de forma lineal, i els altres càncers que he citat, però és que jo no sé si quan surti d’aquest plató passarà alguna cosa a la meva vida que farà que aquest consum de baix risc sigui un consum de risc elevat. Si hi ha una desgràcia a la meva vida, que pot ser-hi ara mateix a la teva i a la meva, probablement no passaré a beure menys alcohol si ja en bevia. Passaré a beure més alcohol per desinhibir-me o per allunyar-me de la meva pròpia vida. És millor que no estigui present en el nostre dia a dia l’alcohol per aquestes raons. Pel risc de la dependència, però també pel risc de generar trastorns al nostre cos, però també al cos dels altres per accidents de trànsit, pel fetus, per persones innocents. Per exemple, gent que condueix un camió o fins i tot que fa tir amb arc, o tir amb escopeta, i que se li en va perquè estava sota els efectes de l’alcohol. O porta una grua. Això passa molt sovint. El missatge que hem de dir és: “com menys, millor”. Digues, digues, perdona.

Vanesa Guerra. I quins consells ens donaries a les mares o pares que tenim fills i que realment tenen contacte amb l’alcohol? Bé, la meva filla és molt petita, però té germanes adolescents que es mouen en un entorn en el qual, tot i que sigui de manera moderada, és la manera de comunicar-se, de socialitzar. Com podem interioritzar, o que ells interioritzin, que l’alcohol ha d’estar desterrat de les seves vides?

Julio Basulto. Bona pregunta. Els nens a Espanya comencen a beure, més o menys, alcohol als 13,9 anys. És la xifra mitjana, n’hi ha que abans i n’hi ha que després. És molt d’hora.

Vanesa Guerra. Molt.

Julio Basulto. Molt d’hora. Imagina’t un nen de 13,9 anys bevent alcohol. Això és terrible per a la seva salut. Què podem fer? En realitat, el més important perquè disminueixi el consum d’alcohol és augmentar-ne el preu i limitar-ne la publicitat. I això ja no depèn tant de nosaltres. Publicitat, per cert, directa i indirecta i encoberta, perquè la publicitat de l’alcohol es mou lliurement en qualsevol mitjà. Nosaltres, com a pares, què podem fer? Sobretot, sobretot, sobretot, ser un exemple a seguir. Si tu estàs bevent alcohol cada dia davant del teu fill durant 13,9 anys, que és el que fem gairebé tots els pares… Per això dic que ens eduquen. Jo bevia alcohol, molt poc, i jo pensava que era moderat, fins que les meves filles van anar creixent i vaig pensar: “no puc beure alcohol davant d’elles”. Amb quina cara dic a les meves filles que no beguin alcohol quan tinguin 14 anys si jo fa 14 anys que bec alcohol davant d’elles. El millor és que jo no en begui i quan arribi el moment en què en beguin, no renyar-les, no fer-los sermons per més autoritat que jo sigui. Jo crec que la clau és, senzillament, que arribi el moment en què ens puguin preguntar la nostra opinió perquè valorin la nostra opinió. I això vol dir respectar-los, donar-los exemple, per descomptat, però respectar-los. Que el dia en què ho facin t’ho puguin explicar. Per descomptat, explicar els riscos de l’alcohol ja es pressuposa, però quina credibilitat té que jo t’expliqui els riscos de l’alcohol si jo, al meu torn, n’estic bevent?

Escoltar, ser-hi, valorar les seves opinions, no interrompre mentre parlen, no renyar-los quan cometen errors, nosaltres també en cometem, i n’hem comès, i en cometrem, sinó senzillament ser-hi i acompanyar, i recordar que tu també vas ser adolescent i també vas beure alcohol. Jo a les meves filles només els he donat un consell pel que fa a l’alcohol, que no el barregin amb begudes entre cometes energètiques perquè pots acabar tenint una intoxicació etílica per raons que són llargues d’explicar. Quan demanes moltes coses als teus fills no et fan cas. Aquesta gent que està tot el dia renyant els seus fills: “no creuis, no facis això”, “no creuis” sí que s’ha de dir perquè és perillós. Però: “no toquis això”, “vesteix-te”, “tapa’t”, “posa’t el paraigua”, “posa’t les sabates”, i al final dones tantes ordres que es desgasta la teva autoritat. Què hem de fer? En resum, segons la meva opinió, que jo no soc un expert, per cert, en psicologia infantil. Però bé, si em preguntes la meva opinió jo em veig en l’obligació de dir-te-la: no beguis davant seu i quan t’expliquin que han begut escolta sense jutjar i sense criticar.

Vanesa Guerra. Deies abans, bé, has fet ja la relació entre l’alcohol i el càncer. En el llibre que has escrit amb Juanjo Cáceres desmitifiques creences i idees, o mites que hi ha sobre l’alimentació com a prevenció del càncer. Què opines o què sents sobre aquest tema? Com ho veus?

Julio Basulto. El Juanjo i jo vam pensar a escriure aquest llibre, sobretot, a causa d’un best seller anomenat Les meves receptes anticàncer, d’una doctora que es diu Odile Fernández. Al seu llibre diu, per exemple, entre moltes coses així, diu que per curar-te del càncer has d’agafar aigua de l’aixeta, treure-li el clor, no. Has d’agafar aigua mineral, filtrar-la, treure-li el clor, posar-la al sol, deixar que es vitalitzi, que agafi tota l’energia de l’astre rei, i que posis “em curaré” i te la beguis dient a l’aigua: “em curaré” i que això té un poder inimaginable. El límit el poses tu i la teva imaginació. Això és el que diu en aquest llibre. En un llibre dedicat al càncer. Aquestes, entre moltes afirmacions de l’estil, ens van portar a pensar que bona part de la població que deixarà de banda un tractament oncològic que és l’única cosa que li salvarà la vida, per aferrar-se a falses teràpies que el portaran a l’altre barri. Una persona que segueix teràpies, entre cometes, alternatives, dic entre cometes i hauria de dir teràpies també entre cometes, perquè no són ni teràpies ni són alternatives a la medicina convencional, té un 400% més de possibilitats de morir prematurament. Per què? Perquè s’està allunyant del tractament que té base científica, que és l’únic que ha augmentat l’esperança de vida en pacients amb càncer. Fa uns anys morien totes les persones amb càncer. Avui afortunadament no és així. Aleshores, si hagués de resumir el llibre sobretot és: “allunyi’s de les falses teràpies. No faci cas del que no li digui el seu oncòleg, si el seu oncòleg no l’hi diu, molt possiblement és perquè no és important”.

Un altre motiu que ens va portar a escriure el llibre és que molta gent pensa que la dieta no té res a veure amb el càncer, que el càncer és qüestió de mala sort. Així com hi ha gent que pensa que la dieta produeix tots els tipus de càncer i que es cura amb la dieta, i cap de les dues coses, ni la dieta produeix tots els càncers ni la dieta cura el càncer. Les dietes no curen, ni han curat, ni curaran el càncer. També hi ha gent que pensa que el càncer és qüestió de mala sort o de genètica, o de factors hereditaris, i tampoc és així. Diu el Fons Mundial per a la Investigació del Càncer en el seu últim i més recent informe publicat el 2018 que només del 5 al 10% dels càncers són a causa de factors genètics hereditaris. És a dir, bona part dels factors que contribueixen al nostre risc de càncer no són factors hereditaris. Un d’ells, per exemple, és l’edat. Aquest no és modificable. Jo no puc modificar la meva edat, però sí que puc modificar el “saltar”: el sedentarisme, l’alcohol, la lactància artificial que influeixen en el risc de càncer, el tabac o l’alimentació malsana. Això sí que puc modificar-ho i, per descomptat, volíem informar sobre els factors que cal tenir en compte quan una persona ja té càncer. Quan tens càncer, encara que la dieta no et curi el càncer, la dieta és important perquè si ingereixes poques calories, hi ha persones amb càncer que queden molt primes que tenen el que es diu caquèxia tumoral, quan queda una persona molt prima amb el càncer augmenten les possibilitats de morir prematurament. De fet, hi ha càlculs que estimen que el 50% de les morts per càncer són degudes a la caquèxia tumoral, a la pèrdua de massa muscular i de massa corporal ocasionada o bé pel càncer o bé pels propis tractaments que tenen efectes adversos.

Et salva la vida, però té efectes adversos. Llavors agafa importància la figura d’un nutricionista que sàpiga adaptar l’alimentació de la persona que està patint efectes adversos de la malaltia o del tractament per aconseguir que es refaci adequadament. No és el que li cura el càncer, però sí que és el que pal·lia els efectes adversos, per exemple, boca seca, o diarrees, o vòmits, o anorèxia. Anorèxia entesa com a falta de gana, no com a anorèxia nerviosa. I també hi hem dedicat un parell de capítols més. Un, dedicat a l’obesitat i un altre, dedicat a la lactància materna. El Carlos González també va voler escriure el llibre una mica per la mateixa situació que ens va passar a ell i a mi, al Juanjo i a mi. El Juanjo i jo, com t’he comentat, volíem revertir aquests missatges que ens fan creure que tu pots curar el teu càncer traient el gluten de la teva dieta, no utilitzant el microones, o deixant de banda les paelles de tefló. Bajanades com catedrals, però que la gent les segueix al peu de la lletra perquè ho ha dit un metge. Això és perillós. En el cas del Carlos González va passar que ell havia llegit que diversos autors incloent per descomptat Odile Fernández diuen que beure llet materna pot curar el càncer. No sé si ho havies sentit algun cop, això.

Vanesa Guerra. No.

Julio Basulto. Aleshores, això es tradueix en el fet que hi ha un munt de dones donant la seva pròpia llet materna perquè persones amb càncer es curin, o pal·liïn els efectes adversos del càncer. Aquesta llet materna s’està traient a nadons, per exemple, prematurs que s’estarien beneficiant de la llet materna…

Vanesa Guerra. Això és una pràctica comuna? O una pràctica emergent?

Julio Basulto. Sí, sí, és una pràctica emergent. De fet, si tu ho poses a internet pots comprar-ne perfectament. Aleshores, ell va començar a veure’n els riscos. Els riscos són u, el que t’he comentat. És a dir, nens que s’estan quedant sense llet materna perquè algú l’està donant a grups de suport de la lactància materna. Dones que se senten culpables perquè no poden donar prou llet per a totes les persones que tenen càncer al seu entorn. Perquè si tu comences a donar llet materna, a qui en dones i a qui no. És un risc perquè hi ha gent que adultera la llet materna, perquè si tu vens llet materna a internet, com més en venguis, més diners tindràs, i de gent malvada n’hi ha a tot arreu. Aleshores, n’hi ha prou que hi posis aigua, o altres coses que no són aigua perquè converteixis aquell producte en una cosa arriscada. I és arriscat també perquè la conservació de la llet materna és bona, però no és infinita i pot contaminar-se amb microorganismes. Una persona amb càncer és una persona que té el sistema immunitari o pot tenir el sistema immunitari deprimit. Si li dones alguna cosa que no només és inútil per tractar el càncer o per pal·liar els símptomes, sinó que a més a més pot posar en risc la seva salut, estàs fent un flac favor a la salut pública. Així que el Carlos González en aquest capítol es va dedicar, sobretot, a desmentir aquestes qüestions. I per últim i acabo, l’obesitat. L’obesitat és un factor de risc de càncer. No he dit que en causi, però és un factor de risc de càncer, és modificable? Si ho recordes, fa un moment he dit que l’edat no és modificable, però és un factor de risc. Com més anys tenim, més modificació en les nostres cèl·lules, més mutacions, més possibilitats hi ha que tu tinguis un càncer. L’obesitat és modificable? Doncs jo crec que no. A escala poblacional, no. A títol individual hi ha gent que sí que aconsegueix aprimar-se, però la major part de persones, la immensa major part de persones que pateix obesitat, que pateix obesitat, perquè és víctima de l’obesitat, no revertirà la situació.

Aleshores, em vaig dedicar sobretot a mirar la literatura científica què deia sobre aquesta relació entre obesitat i càncer per arribar a la següent conclusió. Ho explico amb una petita metàfora i acabo. Imagina’t que tens un taxi davant del teu hotel, surts del teu hotel i tens un taxi. El taxi és nou, lluent, el conductor és un conductor jove. El motor està perfecte. Els vidres estan nets. Pots pujar en aquell taxi o pots pujar a un segon taxi. Aquest segon taxi ja no és nou. Els vidres no estan tan nets. El conductor no és tan jove. Segurament tu pujaries al primer taxi, el segon taxi és l’obesitat. L’obesitat és un factor de risc. Aquell taxi que no és tan nou, el motor del qual no és tan nou, el conductor del qual és més gran, segurament té més risc de tenir un accident. En el cas de l’obesitat, una persona amb obesitat té més risc de patir càncer. Però hi ha una dada que no he dit: qui condueix? No només mirem l’edat de qui condueix. En el primer cas el conductor és un conductor que va sota els efectes de l’alcohol, que condueix de manera temerària i que ha tingut diversos accidents de trànsit. I en el segon cas, el cotxe vell el condueix una persona que mai ha tingut un accident de trànsit, que no condueix sota els efectes de l’alcohol i que no condueix de manera temerària. A quin pujaries? Al segon, això és l’obesitat. Una persona amb obesitat que segueix un bon estil de vida no té més risc de càncer que una persona que té normopès, que una persona amb normopès que fuma, que beu alcohol, que és sedentària. Aleshores no és qüestió de mirar els quilos, sinó que és qüestió de mirar els hàbits. No és qüestió de mirar el cotxe, és qüestió de mirar qui condueix el cotxe. Aquest era un altre motiu que em va portar, o que ens va portar, a escriure el llibre de Dieta y cáncer.

Vanesa Guerra. Aleshores hem de confiar en l’agricultura convencional? No estem exposats a massa pesticides?

Julio Basulto. La gent està desorientada amb aquesta qüestió entre altres motius perquè ens costa molt canviar d’hàbits, és molt més fàcil pensar que malalties molt greus i molt prevalents com el càncer estan causades per factors dels quals nosaltres tenim poc control, o factors que són reduccionistes, que són fàcils de controlar. Seria molt senzill disminuir el càncer menjant productes ecològics, oi que sí? Per què no ho diuen les entitats de referència? No ho diuen perquè és mentida. El Fons Mundial per a la Investigació del Càncer, és fàcil trobar-ho a internet. Si escrius World Cancer Research Fund, el seu nom en anglès, i després poses ecologic o organic foods, veuràs una pàgina web, no cal que llegeixis l’informe, en la qual diu que no hi ha cap prova que els productes convencionals tinguin relació amb el càncer, ni els seus pesticides, ni els seus fertilitzants. I tampoc hi ha cap prova que els productes orgànics o ecològics disminueixin el risc de càncer. Per què ho diuen? Estan pagats per algú? No, no ho diuen perquè no hi ha proves. I seria senzill deixar de menjar productes convencionals per menjar productes ecològics i disminuir així el nostre risc de càncer. Però com et dic, és reduccionista, i segurament generarà l’anomenat “efecte halo”. L’efecte halo es produeix quan tu penses que fent un petit canvi en el teu estil de vida et protegeixes de les malalties cròniques, i aquest efecte halo és contraproduent. Per exemple, la llet materna sabem que és beneficiosa i està bé dir-ho perquè realment és beneficiosa, per a la mare i per al nen. Aleshores, podem jugar-nos-la amb el possible efecte halo, la mare que dona el pit a la seva filla, als seus fills, confia en què això és molt bo i potser desatén l’estil de vida, però no sol passar.

I, no obstant això, amb aquest altre tipus d’afirmacions que no són certes, bona part de la població a la qual costa molt deixar de fumar, a la qual costa molt deixar de beure alcohol, a la qual costa molt deixar de ser sedentària, a la qual costa molt deixar de menjar malament, s’aferra al fet que està pagant molts diners per un producte ecològic i, inconscientment, desinhibeix comportaments insalubres. Per això és important ser rigorós. Els aliments convencionals són totalment segurs. És a dir, no augmenten el risc de càncer ni de cap patologia. No sé què passa a llarg termini amb el medi ambient amb el fet d’utilitzar massa pesticides, massa fertilitzants, però sí que sé que ara per ara les taxes de malalties cròniques que viu el nostre medi no tenen relació amb els pesticides, ni amb els productes utilitzats en el creixement o en la prevenció de malalties, o en el tractament de malalties del bestiar contra el que molta gent creu. Les carns vermelles, o les carns processades, no augmenten el risc de càncer de còlon ni pels pesticides ni pels antibiòtics. No se sap per què augmenta el risc de càncer de còlon, se sap que augmenta, però no està clar per què. Ja està bé que no estigui clar, perquè si estigués molt clar la indústria alimentària el que faria és: li traiem els nitrits i ja està, ja pot menjar tota la carn que vulgui. Si això no és totalment cert, seria perillós tornar a menjar carn. La qüestió és que no està totalment clar. Hi ha un estudi de Larsson publicat el 2018 en una revista científica que va avaluar el risc d’ingerir productes amb pesticides i el va comparar amb el risc de beure alcohol. Hem dit que qualsevol dosi d’alcohol és perillosa. Tota dosi d’alcohol és perillosa, entre altres motius perquè és una substància addictiva.

No sé quina persona acabarà desenvolupant una dependència alcohòlica, o no sé si estàs embarassada, etc. Les situacions que hem comentat abans. Doncs bé, van concloure que el risc dels pesticides és comparable a prendre una copa de vi cada set anys. És a dir, és un risc baix. Sí que és cert que poden suposar un risc per a la població, però és un risc ínfim. És un risc del qual tu no t’has de preocupar i, sobretot, que no et despisti d’altres riscos que sí que sabem que influeixen molt en la teva esperança i en la teva qualitat de vida: tabaquisme, sedentarisme… Així que, s’ha de repetir una altra vegada, però és que és un missatge que per més vegades que el repetim, com que hi ha tantes pressions per distreure’ns, doncs totes les vegades que ho diguem seran poques.

Vanesa Guerra. Ve al cas parlar dels hàbits, de les modes dels hàbits saludables, com que s’han de menjar tots els aliments per tenir una alimentació equilibrada i, sobretot, també m’agradaria citar les dietes depuratives, etcètera. Què ens podries dir sobre això?

Julio Basulto. Fa molt temps que la població creu que per menjar saludablement s’ha de menjar de tot. Fa uns 60 anys o 70, quan tu anaves a comprar el menjar, hi havia menjar. Avui, el que ens envolta, gairebé tot són substàncies comestibles. No és exactament menjar. Quan entres a un supermercat la major part de coses que trobaràs són substàncies comestibles, preparats alimentaris, però no són exactament menjar. Entenent menjar com una cosa nutritiva, com una cosa que t’aporta nutrients sense aportar-te substàncies que poden posar en risc la teva salut a llarg termini. En el cas dels nens, per cert, hi ha una investigació que va trobar que una investigadora es va dedicar a anar a diversos supermercats i a recollir els aliments dirigits a nens, i va trobar que el 90% eren malsans. O sigui, és un camp de mines pels nens. A més a més, són aliments que tenen un disseny especial perquè els nens te’l posin al carro i tu tinguis moltes dificultats per treure’ls-hi de les mans. Avui ingerim massa calories i, per tant, el dèficit de nutrients ja no és tan rellevant. No ens falten nutrients. Com he indicat abans, ens en sobren. Sucres, sals, greixos i calories buides. I la investigació científica nutricional ha mostrat que com més varietat dietètica, més obesitat. Com més menges, com més varietat de coses menges, més possibilitats tens de tenir obesitat i patologies relacionades amb la nutrició. Menges menys fruites i hortalisses i menges més productes superflus, més aliments salats, ensucrats, més begudes entre cometes refrescants, més aliments precuinats ultraprocessats, així que hauríem de canviar aquest paradigma.

El paradigma de la població que creu que menjar sa és menjar carn a la planxa i amanida, que això també encara ho pensa molta gent, això no és la cara de la dieta saludable, és més vegetals, menys animals i pocs productes superflus i aliments ultraprocessats o cap. I bé, i pensar que allunyar-nos del que avui ens envolta i que ens volen fer creure que ho necessitem, és clau per seguir una dieta sana. No mengis millor, deixa de menjar pitjor. Aquesta seria la meva resposta.

Vanesa Guerra. Què fem quan hi ha molts pares i mares que funcionen amb: “aquesta per a la mama, aquesta per al papa”, fins que s’acaben el plat? O sigui, forcem els nens perquè s’acabin el plat perquè tenim la creença que si no es mengen la ració que els hem posat és que no estan ben alimentats. Quan sabem que un nen està ben alimentat i que està menjant bé?

Julio Basulto. Confiant en un savi i ancestral mecanisme anomenat sacietat que és al teu cervell. El mecanisme de la gana i de la sacietat del nen està mil·limètricament dissenyat perquè no es mori de gana, sobretot, si té menjar al voltant, que és el nostre cas. El cas és que prop del 85% dels pares, i això s’ha vist en estudis realitzats amb població de diferents nivells socioeconòmics i culturals, és a dir, no només passa en gent amb ingressos baixos o amb ingressos alts, o amb poca cultura, o amb molta cultura, ens passa a tots, intentem d’una manera o una altra obligar, o coaccionar, fer xantatge, pressionar, perquè el nen mengi. Ja sigui amb regals, amb premis, o també sigui amb càstigs, o amb amenaces. El Comitè de Nutrició de l’Acadèmia Americana de Pediatria diu que l’estratègia més comunament utilitzada pels pares perquè mengin és el suborn. És una paraula lletja, lletgíssima, i jo no vull que les meves filles mengin, jo vull que les meves filles vulguin menjar i vulguin menjar bé. Pressionar, fer xantatge, coaccionar els nens per menjar s’ha demostrat científicament que augmenta les possibilitats que el nen tingui obesitat, o que tingui trastorns de comportament alimentari i que mengi menys fruites i hortalisses, i que mengi més aliments malsans. De fet, l’autoritarisme, quan els pares utilitzen l’autoritarisme com a manera de, entre cometes, educar, se sap que multiplica per cinc les possibilitats que el nen tingui obesitat.

Els pares, en realitat, entren en l’anomenada “profecia de l’autocompliment”. Utilitzen una estratègia perquè el nen sigui obedient i al final acaben generant un nen que és, precisament, més desobedient del que hauria sigut si mai haguessin fet res. Però, sobretot, és que obligar el nen a menjar és antiètic. Els nens tenen una gana molt variable. Es defineix amb dues paraules: erràtica i impredictible. Erràtica i impredictible vol dir que hi haurà nens que tenen més gana un quant temps i després menys, i hi haurà nens que passarà el contrari. En una investigació es va observar que nens i nenes comparables del mateix sexe, edat i fins i tot pes tenien necessitats calòriques tan diferents que en molts casos eren el doble. Nens que tu veus exactament de la mateixa talla, sexe i edat, un al costat de l’altre, un està menjant el doble que l’altre i és normal, està cobrint les seves necessitats calòriques, el seu motor és més gros. El motor, entre cometes, del seu cotxe i del seu cos, com si fos més gros, com si consumís més combustible, i no va exactament correlacionat amb el que es mogui o no es mogui el nen. Com que ningú ho sap, com que no ho sap un nutricionista, com que no ho sap un expert en fisiologia alimentària, com que no ho sap un pediatre, com que no ho sap un epidemiòleg, sinó que qui ho sap és el teu fill, el més sensat és confiar en això i respectar-ho.

Passa en moltes ocasions, per cert, que el nen al matí esmorza menjar malsà, productes superflus, esmorza un got de llet amb un cacau ensucradíssim. Esmorza cereals, entre cometes, d’esmorzar. Dic cereals, entre cometes per cert, perquè tenen un 30% de sucre. Un 30% de sucre vol dir que cada tres cullerades una és de sucre. Per això el pediatre Carlos Casabona, un altre pediatre savi, els anomena “chucheales”, no sé si ho sabies.

Vanesa Guerra. No.

Julio Basulto. “Chucheales”, no són cereals, aquest nom se l’han inventat ells. Què és això d’anomenar-los cereals d’esmorzar? És un nom artificial. Esmorzen postres làctiques ensucrades. A l’hivern i a l’estiu, en moltes ocasions, esmorzen gelats o fins i tot patates d’aquestes de bossa, aperitius, fatal. Brioixeria, per descomptat. Què passa a l’hora de dinar? Que no tenen gana, aleshores els pares els obliguen a menjar. Però saps per què no té gana, el nen?

Vanesa Guerra. Perquè ha esmorzat malament, evidentment.

Julio Basulto. Perquè ha esmorzat moltes calories. Ha esmorzat aliments que tenen una alta densitat calòrica. Són aliments que en poca quantitat t’aporten un munt de calories i penses: “bé, gairebé no ha menjat”. És que ha menjat bombes calòriques. A tu et sembla que ha menjat poc, però són aliments… Per exemple, la poma t’aporta poques calories per l’estona que has d’estar mastegant. En aquest cas passa just el contrari. El nen dina poc per dues raons: la primera ja l’has dita, una és que s’ha pres una bomba calòrica. Però hi ha una altra raó per la qual el nen no menja al migdia. El que tu li ofereixes al migdia és menys saborós i menys apetitós que el que li has donat a l’esmorzar. I no només això, sinó que sap que quan surti de l’escola, potser no ho sap ni conscientment, però ho sap inconscientment, sap que quan surti de l’escola a l’hora del berenar, què berenarà el nen? Mira les papereres de les escoles i ho sabràs. Jo m’afarto de fer fotos a les papereres de les escoles, estan plenes d’envasos de productes superflus. El dia en què veig una pela de plàtan, o una poma o una taronja, vaja, ho poso a les xarxes socials dient: “al·leluia! Algú ha berenat una fruita”. Perquè no és normal, els nens berenen fatal, igual que esmorzen. Què passa a l’hora de sopar? Que el nen no té gana. Per què? Perquè ha ingerit un munt de calories per berenar i, a més a més, el que li ofereixes per sopar és menys apetitós i menys saborós que el que li has donat per berenar. Així que gairebé no sopa. Què passa per esmorzar? Què esmorza el nen?

Vanesa Guerra. És un cercle viciós.

Julio Basulto . És un cercle viciós. Els pares pensen que aquest cercle viciós es trenca obligant-lo a menjar espinacs, obligant-lo a menjar patata bullida, obligant-lo a menjar pèsols, cosa que molts nens no volen menjar. I amb raó, perquè són aliments que tenen poca densitat calòrica, el seu cervell els diu que això no té calories. Com ha de menjar això el nen si li prens l’altre aliment? No l’obliguis a menjar bé, deixa de donar-li de menjar malament. En aquest moment el teu fill començarà a menjar bé.

Vanesa Guerra. Parlant de bombes calòriques, em transportes molt al moment dels aniversaris dels nens de classe o dels amics, és un moment crític per als pares. Jo, per exemple, entro en un moment de bogeria, de pànic, la mare neuròtica darrere la meva filla perquè és que em trobo tot el que no menja a casa i que no és sa, accessible. I és clar, què fa la meva filla? Passa tot l’aniversari, estan els nens jugant i ella està amb el plat de ganxets. El seu aniversari és aquell i em fa molta pena, i no sé què fer perquè crec que jo sí que estic funcionant d’una manera correcta. Crec que els nens no han de tenir un camí tan accessible a coses que no són sanes. Quins consells ens dones als pares que vivim aquesta situació i que en aquell moment tampoc pots estar a sobre del nen?

Julio Basulto . Com que sabem que prohibir és despertar el desig, a més a més, ho sabem de ciència certa, quan al nen se l’obliga a menjar o se li prohibeix un aliment, el que passa és el contrari. Si et dic: “no mengis ganxets, no mengis ganxets, no mengis ganxets”, o et dic: “menja espinacs, menja espinacs, menja espinacs”, li passarà al teu fill el mateix que et passa a tu. Tu saps que els ganxets són insalubres, però la teva filla no ho sap. Els sermons que molta gent fa respecte a l’alimentació saludable, no dic que tu n’estiguis fent, tu estàs preocupada, que és diferent, i amb raó, perquè jo també n’he estat molts anys. Aquests sermons són contraproduents. Si són excepció, si esteu cada dia celebrant aniversaris, escolta, perdona, s’han de prendre mesures, no pot ser que el teu fill estigui tot el dia menjant productes malsans, però si és una cosa que té lloc de manera excepcional i a casa teva tu tens productes saludables i a sobre prediques amb l’exemple, això no influirà negativament sobre la salut del teu fill. I, no obstant això, sí que tenim la certesa, perdó, que com l’hi prohibim és possible que tingui un desig desenfrenat de menjar-ne quan tu no siguis davant. La relació entre les begudes ensucrades i l’obesitat és indiscutible, fins el punt que les entitats de referència aconsellen evitar-les. És un missatge molt gros, perquè les entitats de referència sempre et diuen: “disminueixi’n el consum, redueixi, moderi”, però mai et diuen: “eviti”, i la paraula avoid és una paraula que fa uns quants anys que és als consensos, a les guies clíniques de referència. Fa poc, per cert, s’ha afegit un grup d’aliments als avoid que són els carnis processats, és a dir, embotits i vianda freda. La relació dels carnis processats amb el càncer colorectal és molt clara, és un nivell d’evidència molt elevat que no canviarà amb el temps. Bé, doncs és el mateix nivell d’evidència que tenen les begudes ensucrades.

Vanesa Guerra. Ens arriben missatges molt contradictoris des de la publicitat, estudis… Aleshores, els pares estem una mica desconcertats, no sabem gaire com actuar, aquest és el cas que potser t’expliqui això pel que fa als aniversaris, de la neurosi… Bé, és una mica l’extrem. Com afecta i quines mesures es poden prendre perquè aquest tipus d’informació o que aquest tipus d’informació sigui molt més directe, més veraç?

Julio Basulto. El primer consell que donaria és: no et creguis a ningú. I això m’inclou a mi, per descomptat, sigues escèptica. No només és qüestió que desconfiïs dels altres, és molt millor que tu persegueixis la veritat perquè potser sí que hi ha alguna veritat dins del garbuix de mentides que ens envolta. Doncs bé, Ben Goldacre va indicar en un estudi científic que la major part de les notícies relacionades amb la nutrició als mitjans de comunicació no es basen en evidències científiques rigoroses. En ocasions és per desconeixement, però en altres ocasions és perquè hi ha algú pagant aquell titular que tu creus que és ciència i que no ho és. Per exemple, en el cas del vi que hem vist abans. Està demostrat que molts d’aquests titulars que ens conviden a beure alcohol, en realitat no són més que publireportatges encoberts. Bé, doncs tenim per una part mitjans irresponsables. Per l’altra, una indústria cobdiciosa, una indústria que inverteix un dineral en què tu creguis que s’ha de menjar de tot, o que tu creguis que l’esmorzar és l’àpat més important del dia, que no ho és. O que tu creguis que afegint vitamina D a la teva alimentació, o vitamina C, o calci, o magnesi, o fòsfor, o qualsevol altre nutrient, o aminoàcids essencials, o omega 3, que tu creguis que això et donarà salut, quan en realitat no funciona així. La nutrició és més aviat deixar de menjar malament, que menjar bé, com hem dit abans.

Però és aquí justament, en el tema de la indústria cobdiciosa, en l’ítem de la indústria cobdiciosa, hi va haver una dada que és molt, molt reveladora. Fa uns anys una entitat va fer un càlcul dels diners que invertia quan encara hi havia Michelle Obama i Obama als Estats Units, a la presidència, quant s’invertia en la campanya “cinc al dia” per promocionar el consum de fruites i hortalisses en la població. La campanya “cinc al dia”, suposo que la coneixes, és la campanya que intenta que mengem com a mínim, els adults, cinc racions de fruites i hortalisses al dia. Dic els adults perquè als nens se’ls han d’oferir, no obligar-los. En el cas dels adults sí que se’ns insisteix que mengem aquestes racions de fruites i hortalisses. Quants diners va gastar durant un any l’administració Obama a promocionar el consum de fruites i hortalisses? Va gastar cinc milions de dòlars, que no està malament, és un dineral. En què va gastar aquests diners? A pagar a gent com jo perquè faci conferències, perquè parli a les escoles. Va invertir aquests diners regalant caixes de fruites a les escoles, donant tríptics, posant anuncis al carrer o posant anuncis a la televisió, o falques radiofòniques. No està malament, cinc milions de dòlars. En aquell mateix any, la indústria del fast food dirigida a nens, ja respires fons. Compte, que no he dit la indústria alimentària, ni he dit la indústria del fast food, que és una part de la indústria alimentària. La indústria del fast food dirigida a nens va invertir cinc milions de dòlars al dia a promocionar els seus productes. Això és una indústria cobdiciosa.

No hi ha educació que freni aquest tsunami, un tsunami de publicitat depredadora, que així es defineix, no m’he inventat jo el terme. L’única cosa que podem fer, sobretot, com a mínim els que tenen poder per fer-ho, és canviar la legislació, prohibir el màrqueting de la publicitat malsana dirigida a nens, que hi ha molts països europeus on s’ha prohibit i a Espanya encara no. I s’hauria de fer urgentment en qualsevol mitjà, això inclou YouTube. Que la teva filla quan vegi YouTube el primer que li sortirà és un producte o un anunci d’alcohol o de productes malsans, directe, indirecte, o encobert. En la sèrie que més li agradi sortirà algú bevent alcohol o menjant productes malsans. Però hi ha més coses, hi ha una legislació insuficient. Això ho aborda de manera magistral l’advocat Francisco José Ojuelos, que he mencionat anteriorment, que és un gran divulgador i a més a més és un gran advocat especialitzat en temes d’alimentació. Té un llibre que es diu El derecho de la nutrición, en el qual indica que és cert que hi ha una legislació alimentària que no està malament, però és que no s’està aplicant. Estem fent els ulls grossos davant d’un munt de situacions que posen en risc la nostra salut. Quan hi ha un risc molt elevat s’han de posar límits, i ja és hora de posar límits a la publicitat depredadora de la indústria alimentària. Per això el tema de la legislació insuficient. Però hi ha més ítems. N’hem vist tres, en veurem un més. Xarlatans. Quan surt per televisió un suposat expert dient-nos que per millorar la teva alimentació n’hi ha prou amb menjar un superaliment, per exemple, una cosa que passa molt sovint en l’alimentació. O, per exemple, que et beguis un suc de llimona en dejú. Oi que ho has sentit?

Vanesa Guerra. Molt.

Julio Basulto. Molt. És al·lucinant. A cada conferència que faig pregunto: quanta gent es beu un suc de llimona en dejú? I molta gent aixeca la mà, per l’amor de Déu. Això qui ho ha dit? Un xarlatà. O sigui, cap científic en el seu seny diria que el suc de llimona en dejú serveix per a alguna cosa. Però també hi ha més coses, hi ha sanitaris negligents, que són els més perillosos, perquè una cosa és que un xarlatà desacreditat digui alguna cosa relacionada amb la nutrició que sigui una absurditat: “els batuts verds són bons per desintoxicar”, que és una bola com una catedral. Però una altra cosa és que ho digui un sanitari amb bata blanca amb tota la credibilitat del món. I si aquest sanitari a més a més ocupa un càrrec important, el mal que pot exercir sobre la salut pública és terrible. L’exemple més clar és Dukan. La dieta Dukan. Ara la gent no se’n recorda, tu sí, però hi ha molta gent que no se’n recorda. Però l’any 2011, Dukan guanyava 100 milions d’euros cada any. Aquest home es va forrar enganyant la població. Però va arribar el dia en què el Col·legi de Metges de França el va expulsar del seu col·legi. Això, a Espanya, per cert, no passa. Allà afortunadament va passar. Ningú se’n recorda. Jo quan criticava Dukan l’any 2011, que vaig fer un informe, vaig coordinar un informe del Ministeri de Sanitat criticant aquesta dieta, que era inútil per perdre pes, que era perillosa. I, per cert, que era il·legal, les afirmacions que feia eren il·legals.

59:28. Quan la criticava ho feia perquè el risc que suposa per a la població que un metge, amb la credibilitat que té un metge a la nostra societat, és molt superior que si ho diu un mitjà de comunicació, que si ho diu un famós, o que si ho diu doncs un xarlatà, entre cometes. Afegiria, i acabo, els famosos, per cert, ja que els he mencionat. Un xarlatà és diferent d’un metge i un metge és diferent d’un famós. En moltes ocasions la gent creu més, dona més credibilitat a un famós que a totes les càtedres i títols que tu puguis tenir darrere. Quan surt un famós anunciant un producte malsà, això és perillosíssim. Hi ha una frase que m’agrada molt de la doctora Margaret Chan, l’ex-directora general de l’Organització Mundial de la Salut, una dona molt admirable que va dir: “cap dels factors que determina l’obesitat infantil està sota el control del nen”. El nen és víctima, per exemple, d’aquell famós ambiciós a qui han pagat un dineral per anunciar un producte insà. Què podem fer nosaltres per fer front a tot aquest bombardeig d’inputs? Qui té poder per canviar la legislació hauria de fer el possible i l’impossible. Els divulgadors, per la nostra part, doncs deixar-nos la vida en esdeveniments com aquest. I la població, evitar el sentit comú perquè no funciona gaire, ser crítics, que funciona una mica més, però sobretot intentar tenir criteri, criteri propi. Llegeix, no et creguis res, dubta.

Vanesa Guerra. Tens un llibre, Más vegetales, menos animales, en el qual no només parles d’una alimentació equilibrada, sinó també sostenible. Creus que aquest aspecte s’està perdent? Què és una alimentació sostenible i com es pot mantenir?

Julio Basulto. El llibre ‘Más vegetales, menos animales’ el vaig escriure juntament amb el Juanjo Cáceres. El Juanjo Cáceres, que precisament és qui va portar el pes d’aquest capítol, el pes de la sostenibilitat, del medi ambient, de l’ecologisme. Coincideix precisament amb el títol del llibre, per això és en aquest llibre: més vegetals, menys animals i pocs carnis processats i aliments superflus o cap. I això, per cert, no inclou l’alcohol perquè l’alcohol no és ni tan sols un aliment. Les begudes alcohòliques, insisteixo, com menys millor i formen part del nostre dia a dia, és un missatge políticament incorrecte, però a mi em toca dir-ho. El cost mediambiental de les nostres decisions alimentàries és terrible. Si la població disminueix lleugerament el seu consum elevat de carn, sobretot de carns vermelles i processades, l’impacte que tindrà sobre el medi ambient a escala global és brutal. Molta gent pensa que per ser ecològic has de menjar aliments orgànics i amb el segell bio, etcètera, i no funciona així perquè hi ha aliments orgànics desgraciadament, per culpa del fet que la legislació dels ecològics, la gent es pensa que és meravellosa, però és que no, no protegeix el ciutadà de la salut, ni tampoc exactament de l’ecologisme. Molts productes ecològics que tu compres venen de l’altra punta del món, això té una petjada de carboni, això té un impacte mediambiental d’emissions de CO2 terribles. I, no obstant això, disminuir el nostre elevadíssim consum d’aliments d’origen animal, sobretot de carns vermelles i processades, això té un impacte brutal.

Mira, hi ha càlculs del doctor Joan Sabaté de la Universitat de Loma Linda, als Estats Units, que ha publicat diverses investigacions sobre aquest tema, una a Public Health Nutrition, on va constatar que produir un quilo de proteïna animal en comparació amb produir un quilo de proteïna vegetal de pràcticament el mateix valor biològic, la mateixa biodisponibilitat o capacitat d’absorció, l’impacte que té sobre el medi ambient és terrible. Fins el punt que es necessita per produir la mateixa quantitat de proteïna animal, de carn, es necessiten com 10 vegades més aigua, 10 vegades més terreny cultivable, unes 12 vegades més pesticides, unes 12 vegades més fertilitzants. I, a més a més, per donar de menjar avui a la població espanyola tanta carn com estem menjant no tenim prou terreny cultivable, cosa que significa que estem demanant-lo al tercer món, o més ben dit, als països empobrits, que és com els hauríem d’anomenar. Són víctimes, per cert, no? Aleshores, utilitzem terrenys cultivables seus que podrien estar sent utilitzats perquè ells mengessin saludablement perquè nosaltres mengem una gran quantitat de carn que no només no necessitem, sinó que a més a més empitjora la nostra salut. I estem en una crisi global ecològica i que en paraules de l’Organització Mundial de la Salut està començant a ser irreversible.

I hi ha coses que no podem fer, coses que no podem canviar. Però hi ha coses que sí que podem canviar i de fet s’estima que gran part de les emissions de gasos d’efecte hivernacle provenen de l’agricultura, i això ens implica a nosaltres. Podem, si tots ens posem d’acord, podem fer alguna cosa per millorar l’estat de la salut global, perquè el fet que tu mengis més o menys carn a tu concretament no t’afectarà gaire, a escala global sí que influeix molt, però sobre els nostres fills, sobre els fills dels nostres fills, aquestes grans emissions de gasos d’efecte hivernacle faran que la seva salut, que la salut de la gent a la qual estem deixant el planeta empitjori. Tenim una mostra en el peix. Segur que saps que el Ministeri de Sanitat espanyol, com molts altres governs, desaconsellen el consum de certs peixos en embarassades i nens petits.

Pel mercuri.

Pel mercuri, perquè has estat embarassada i ho saps. Ho saps, algú t’ho ha dit. De fet, el Ministeri de Sanitat des que va saber que certs peixos tenien massa mercuri fins que va advertir d’aquest risc, van passar set anys. Per què? Per pressió de la indústria pesquera, és clar, temorosa de reduir les seves vendes. Però fins i tot amb aquesta pressió, al final el Ministeri de Sanitat ha desaconsellat a les embarassades i als nens petits el lluç de riu, el peix espasa, el tauró i la tonyina vermella. Que, per cert, la tonyina vermella, quan et poses a navegar acabes descobrint que gairebé tot es pot anomenar tonyina vermella, per tant és millor no menjar gaire tonyina durant l’embaràs i en nens petits. Per què té tant mercuri el peix? Però no només té mercuri, per cert, molts peixos tenen dioxines, furans, substàncies perfluoroalquil, cadmi, no ho sé. Per què? Pel nostre dany al medi ambient, el dany global. El dany de no només decisions alimentàries, d’altres com el fet de fumar, d’utilitzar tants envasos. Utilitzem massa envasos, sobretot, en begudes. Beguem aigua de l’aixeta, que és molt més sostenible. Però també en què conduïm massa, utilitzem massa el cotxe, hauríem d’anar més a peu, més en transport públic, utilitzem massa piles, som massa consumistes, i això a llarg termini sobre el medi ambient té un impacte terrible. Una cosa que a més a més podem fer, a part de per descomptat disminuir el consum de productes d’origen animal, això inclou llet, per cert, això inclou ous, tot i que sobretot productes carnis processats o carns vermelles, és disminuir el consum d’ultraprocessats, que tenen un envàs i que tenen una manipulació que va generant residus que es van quedant en el medi ambient i que no es degraden.

I afegiria una fotesa més, que és no menjar massa congelats, perquè els congelats, tot i que un congelat, una carxofa congelada és pràcticament igual que una carxofa no congelada, nutricionalment no hi ha grans diferències. Però sí que hi ha una diferència sobre el medi ambient perquè conservar aquesta carxofa, o aquell peix, o aquella carn, o el que tu vulguis congelat, requereix molta energia. I aquesta inversió energètica a llarg termini l’acaba pagant el planeta perquè això va generant dany al medi ambient.

Vanesa Guerra. I com a colofó, què s’ha de fer perquè es mengi bé a les escoles?

Julio Basulto . Bé, el primer és recordar el que hem comentat abans que és que el pes de l’alimentació infantil no recau en les escoles, el pes de l’alimentació infantil recau en les llars. La major part del que menjarà el nen no ho menja a l’escola, ho menja a casa. Mira les teves neveres, mira la teva nevera, mira el teu congelador, mira el teu rebost, això és el que has de mirar, sobretot, el que tu tens a casa. Això és el primer, el més important. I pel que fa a l’educació nutricional a les escoles, jo, durant molts anys, m’he mostrat poc partidari que s’imparteixi una assignatura relacionada amb la nutrició a les escoles per diversos motius. Entre d’altres, si ni tan sols a Espanya hi ha nutricionistes a la sanitat pública, una cosa que és perjudicial per a la salut poblacional, entre d’altres motius perquè discrimina, per cert, perquè ara per ara, a Espanya, perquè tu recorris a un nutricionista l’has de pagar. I això, insisteixo, és discriminatori. Només qui el pot pagar pot recórrer al nutricionista. Qui farà les classes? Tornant a l’escola, qui farà les classes d’educació nutricional a les escoles? Si ni tan sols hi ha nutricionistes a la sanitat pública, la farà algú que segur que té molt bona intenció, però, té coneixements de nutrició o pensa que s’ha de menjar de tot? O pensa que s’ha de menjar carn a la planxa? O pensa que s’han de menjar productes ecològics? Probablement pensa totes aquestes coses, i són coses que no reflecteixen la realitat nutricional. He dit que ho vaig pensar durant molts anys fins que va aparèixer un article científic que em va agradar molt, el vaig publicar al meu blog i el vaig titular: Una buena educación nutricional en las escuelas, estrategia antiobesidad. Així el vaig titular i allà van trobar el paper, la revista científica de base, que va motivar que jo m’animés a retractar-me d’aquella por que tenia de l’educació nutricional a les escoles.

Per què? Perquè van demostrar mitjançant un estudi ben dissenyat que amb l’estratègia que ara comentaré, els nens sí que menjaven millor, sí que deixaven de menjar pitjor, i sí que tenien menys taxes d’obesitat. I l’estratègia curiosament no era positiva, era negativa. Saps que jo he comentat el “saltar”, no? Que són coses negatives. Eviti el sedentarisme, eviti l’alcohol, eviti la lactància artificial. “Ja, ja, però és que funciona així”. Sé que no és gaire romàntic, però és que funcionem millor quan ens diuen els riscos, que quan enumeren els possibles beneficis. Es van dedicar a ensenyar als nens, i que ells mateixos ho ensenyessin, i que ells mateixos fessin tallers i treballs, molts pocs ítems relacionats amb la nutrició. Els ítems van ser: u, evita les begudes ensucrades. Dos, evita el fast food. Tres, evita els aperitius, sobretot els aperitius salats. Quatre, evita les pantalles o disminueix les pantalles, el temps de sedentarisme sobretot davant d’una pantalla. I dues coses positives: fes més exercici, que també van dir: “evita el sedentarisme”, i menja més fruites i hortalisses, que també van dir: “menja menys productes malsans”. Això es va traduir de manera clara en què els nens van menjar millor o van deixar de menjar pitjor. Els danys a la salut no es compensen menjant soja germinada, és millor que recordis que tant per als teus fills com per a tu la clau és allunyar del teu dia a dia els productes malsans, que penses que són excepció, però que, en realitat, són norma. Aquest seria el resum.