Elsa Punset. Ai, Olga. Podem ajudar-los de mil maneres diferents. Una de les meves grans fonts d’inspiració i de fortalesa i de creativitat han estat els meus fills, ha estat ser mare. És que vols que ells no pateixin com tu, vols que no ensopeguin una i altra vegada en la mateixa pedra, vols que es coneguin, es gaudeixin, que tinguin amics, que viatgin, que… I, bé, el primer que has d’aprendre quan ets mare és que els nens humans, fixa’t que sobretot els humans, hi ha altres espècies que menys, però els humans aprenen per imitació, i que no importa el que els diguis, importa el que fas, i això… Llavors, si ets pare o mare, expectatives, quants volem que els nostres fills siguin els més alts, els més guapos, els més intel·ligents? Quina feina. Jo sempre dic: “Escolta, jo crec que s’ha d’estimar amb l’estimació dels avis”, l’amor incondicional. Els avis ja van passar tot això, i la… Jo vaig tenir un avi que em va estimar molt, i sempre el recordaré amb molt d’amor, perquè em va regalar això, em va regalar que em mirava amb amor incondicional, no esperava res de mi, més que el que jo gaudís estant amb ell. Deixeu-los ser el que són, que tinguin els ulls del color que vulguin, que es dediquin a la professió que vulguin, doneu-los suport en què siguin el millor d’ells mateixos, però no una altra cosa diferent. I, després hi ha…, i aquest és un altre dels meus mestres, que és en John Gottman. Ens parla de la importància de les emocions positives, de l’alegria. Si us fixeu, tots aquí hem nascut amb cinc o sis emocions bàsiques, per exemple, la por, la ira, la tristesa, el fàstic i l’alegria. Us fixeu en un cert desequilibri aquí? Repeteixo, ira, tristesa, por, fàstic i alegria. Moltes són el que anomenem emocions negatives, que sempre dic que no són ni negatives ni positives, són útils o perjudicials, però cal aprendre a gestionar-les. La ira pot ser el germen de la justícia social, la tristesa és necessària quan hi ha una pèrdua que s’ha d’assumir, etcètera, etcètera. La por ni t’explico, és el que et permet sobreviure, però, és clar, en excés, mal gestionades, a deshora i amb un cervell que tendeix a generar-les permanentment perquè se sent una mica aclaparat i estressat, doncs ens fan molt de mal. Llavors, què ens diu en Gottman? Ens diu: “Sigueu els entrenadors emocionals dels vostres fills”, i això val també pels mestres. Deixeu-los expressar totes les emocions que porten a dins. Molt sovint, en una casa, unes emocions són benvingudes i les altres no, i això ens passa a tots, sobretot, si estàs cansat després d’un llarg dia. No vols enfrontar-te a si el nen està trist o si està enfadat: “Mira, vés a la teva habitació i estigues quiet”. Llavors, el millor favor que podem fer és ajudar-los a viure amb totes les emocions, ser exemple de com es gestionen, deixeu-los expressar-les, ajudeu-los a posar nom a aquestes emocions. La por… qualsevol emoció és com una carta de colors, té moltes graduacions, i, doncs pot començar amb uns petits nervis fins a un pànic espantós, ensenyar-li com pot gestionar aquestes emocions. Que tingui aquesta riquesa de vocabulari emocional i després ajudeu-lo a trobar solucions, però no els les imposeu. Anem amb molta pressa els pares, i molt sovint és: “Jo t’ho soluciono, això és el que has de fer”. No, ajuda’l a trobar les seves pròpies solucions, educar és ajudar el nen a que sigui autònom, cada dia més autònom, això és educar. Llavors, cada dia vas deixant anar una mica més, l’acompanyes, al final, el que podem fer els pares és acompanyar, no forçar. En Gottman, per finalitzar, fa una cosa molt… pel que és molt famós. Ell pren parelles, és molt especialista en nens també, però en parelles. Pren a una parella, la tanca en una sala i l’observa durant quinze minuts, i, al cap de quinze minuts, sense dir-los res, només els observa, els escolta, al cap de quinze minuts, sap amb un… no sé si és un noranta-tres o un noranta-cinc per cent de probabilitats d’encert qui es divorciarà en els propers cinc anys. Això és molt útil, molt útil. Què observa? Doncs observa l’equilibri entre emocions positives i negatives que intercanvia aquesta parella. Aquestes parelles meravelloses que tots diem: “òndia, quina sort, quina meravellosa parella”, aquestes parelles intercanvien cinc vegades més emocions positives que negatives, cinc vegades, ara tornem a això. Les parelles normals que s’aguanten amablement, tres emocions positives per cada emoció negativa. Per sota d’això, no hi ha parella que ho aguanti. I què passa? Que tenim, de nou, un cervell programat per sobreviure que tendeix a generar molt fàcilment emocions negatives. Llavors, és un veritable esforç, és una veritable disciplina assegurar-nos que generem suficients emocions positives, i en Gottman ens dona mil idees per fer-ho. És, realment, per mi, una de les persones que val la pena llegir, i això, si us plau, traslladeu-ho a la vostra vida, a classe i a casa. És el mateix, hem de generar entorns on l’alegria pesi més, no que desapareguin les altres emocions, però que pesin molt. Cinc vegades més, si pot ser, o almenys, tres vegades més. El màxim d’alegria a casa sempre, això és una escola de vida que estàs donant als teus fills, floriran emocionalment i físicament, i tu també t’ho passaràs molt millor.