El racisme o la papallona al palau hivernal

Alliance Niyigena. Em dic Alliance Niyigena. Tinc 26 anys. Soc noruegoruandesa. Vaig ser investigadora al Centre de Microelectrònica, a Barcelona, del CSIC. Ara treballo en un banc multilateral de desenvolupament. Vull ajudar els països emergents a desenvolupar energies sostenibles.

Juan José Juárez. Hola, Alliance. Em dic Juanjo i per mi és un autèntic honor ser avui aquí amb tu. M’agradaria que ens expliquessis quina és la teva visió sobre el futur, però, abans, coneixe’t una mica més. Quina és la teva història? La teva bonica història.

Alliance Niyigena. Ah, moltíssimes gràcies. Em dic Alliance i soc de Noruega, però els meus pares són de Ruanda i van fugir del genocidi a Ruanda el 1994. Jo era un nadó, però puc explicar una mica la seva història, com van fugir de la matança a Ruanda durant aquest temps. Jo tinc realment moltíssima sort de tenir uns pares tan valents, intel·ligents i també determinats, que han sobreviscut a tots els… Com es pot dir? Perills, obstacles d’un viatge de gairebé vuit mesos de Ruanda, passant pels boscos del Congo, també per camps de refugiats amb milions de persones, travessant rius fatals, també al Congo, i caminant fins a l’Àfrica central. I jo crec que els meus pares el que han fet és el que faria qualsevol persona, que és salvar la seva vida i la dels seus fills dels militars que els estaven perseguint. Aleshores, els meus pares jo crec que van tenir moltíssima sort. Dins del genocidi, van morir gairebé un milió de persones, i ells van tenir la sort de ser salvats per la Creu Roja a l’Àfrica central i després d’obtenir la confirmació de refugiats a Noruega el 1997. Aleshores, jo crec que aquesta és la història dels meus pares.

La meva història, realment, comença a l’avió d’Àfrica a Noruega, perquè jo soc noruegoruandesa i vaig créixer al nord de Noruega, a dalt del cercle polar, en un poble, una petita ciutat que es diu Tromsø, i recordo que la meva infància va ser bonica. Recordo que tenia al meu voltant gent molt amable, tant noruecs com refugiats. I també recordo que sempre estàvem jugant a fora, esquiant a l’hivern i també nedant al mar a l’hivern i a l’estiu. Tenint aquesta infància a Noruega, jo crec que em vaig adonar que tenia l’oportunitat de viure a la natura i també de viure a un país molt democràtic i amb valors molt bons. Una cosa que vull dir és que crec que, al final, els meus pares i la meva família van ser benvinguts a Noruega. Jo crec que, en aquest temps, hi havia institucions i programes que comptaven amb el suport del govern perquè els immigrants aprenguessin com viure a Noruega i, sobretot, al nord. Et pots imaginar que, si ets d’Àfrica, no saps com vestir-te per protegir-te de la neu, per exemple, o en un clima de menys de 30 graus.

Juan José Juárez. M’ho imagino.

Alliance Niyigena. Jo recordo que teníem una llar d’infants només per als fills d’immigrants, per tractar els traumes d’aquests fills abans que passessin a la llar d’infants pública. I també hi havia per als meus pares una escola, només per a immigrants, per aprendre l’idioma, el noruec, i també altres formacions necessàries per sobreviure a la societat. I jo recordo que, quan tenia 18 anys, una dona, una gran dona que també treballava en un d’aquests programes, em va dir que la clau per tenir una integració entre dues cultures és saber com protegir els fills dels immigrants, perquè, sovint, els immigrants, quan arriben, han passat perills inimaginables per protegir els seus fills. Sovint, els fills són tot el que els queda. Jo crec que el més bonic d’haver crescut a Noruega i tenir aquesta experiència amb els programes d’integració és que hi ha bastantes persones que segueixen sent amics molt, molt propers de la meva família fins a l’actualitat.

Juan José Juárez. Alliance, explica’m els teus records. Una nena petita de Ruanda que s’incorpora a una escola a Noruega. Un món molt diferent. Com va ser?

Alliance Niyigena. Vull remarcar que tinc aquesta identitat afronoruega o afroeuropea, i aquesta identitat sempre ha estat molt influenciada per com la gent reacciona al color de la pell. Jo crec que a Noruega hi ha una expressió molt bonica que la gent em deia molt: que era com una papallona en un palau hivernal.

Juan José Juárez. Que bo.

Alliance Niyigena. Sí, a mi em sembla superbonic. Jo sempre he estat una nena a qui li agradava molt aprendre. Recordo que, de petita, m’agradaven bastant els llibres. Sempre estava llegint… Anava a la biblioteca cada diumenge, agafava un munt de llibres, tornava a casa i, després d’haver-los llegit tots, els agafava, els tornava a la biblioteca i la setmana següent tenia de nou molts llibres, i jo crec que m’agradava molt submergir-me en aquest món fictici, un món que no era real, o també aprendre coses noves i viatjar enrere en la història. A mi els llibres també m’han donat… Jo crec que m’han ensenyat a practicar el fet de ser una persona més imaginativa i creativa.

Juan José Juárez. Segur.

Alliance Niyigena. Recordo que, a primària, vaig guanyar bastants concursos perquè, de tots els alumnes, havia llegit la quantitat més gran de llibres.

Juan José Juárez. Més que ningú.

Alliance Niyigena. Sí, i també a l’institut, a secundària, sempre era a la biblioteca, però jo crec que, a més de tot, sent una nena molt aventurera i també creativa, per mi, aprendre sempre ha estat com un joc molt divertit. Aleshores, no sentia mai que aprendre era una cosa avorrida. Pot ser que també fos una nena molt disciplinada i molt competitiva. Tenia aquesta voluntat de sempre insistir fins a l’excel·lència. I això és gràcies als meus pares, perquè els meus pares sempre eren al meu costat per ajudar-me amb les tasques de l’escola. Perquè, a casa nostra, jo crec que, per als meus pares i per a mi, aquest èxit acadèmic era una prioritat principal. Però vaig tenir la sort que els meus pares no em van forçar mai a estudiar alguna cosa. Personalment, el que a mi m’encantava, i fins a l’actualitat, eren les matemàtiques i les ciències. Hi ha molta gent que sempre em pregunta sobre els idiomes, també, sobre com he aconseguit parlar tants idiomes. I jo crec que tinc el potencial d’aprendre idiomes, però és una cosa de la qual no em vaig adonar fins als 15 anys, quan vaig anar a França, perquè va ser el primer cop que prenia la decisió d’aprendre un idioma.

Juan José Juárez. Un nou idioma.

Alliance Niyigena. Sí, i d’aprendre’l jo sola. Jo crec que, quan vaig néixer, vaig néixer al camí, més o menys, i era amb els meus pares quan van fugir del genocidi i van passar per tres països, més o menys. Per això, als dos anys, parlava lingala, que és la llengua nacional del Congo. També podia comprendre kinyaruanda, parlava kinyaruanda, i suahili.

Juan José Juárez. Amb dos anys?

Alliance Niyigena. Sí, amb dos anys. I després, quan vaig arribar a Noruega, vaig aprendre noruec. Així que, com que era molt petita, quan vaig arribar a Noruega, quan vaig començar l’escola, no vaig tenir cap problema amb els idiomes. I vaig tenir molta sort, a Noruega, de créixer en una casa amb dos idiomes: el noruec i el kinyaruanda. I també a l’escola apreníem anglès, així que, als 15 anys, ja tenia tres idiomes. Jo crec que, quan vaig aprendre francès, va ser el primer cop que em vaig adonar que podia aprendre una llengua estrangera ràpidament. No donaré tot el reconeixement d’aquest potencial lingüístic al talent. Jo crec que també, després de tot, he passat moltes hores treballant, estudiant i memoritzant paraules, vocabulari… Perquè crec que tenir un potencial és una cosa, però el que fas amb ell és el més important. I després, aprenent francès, jo crec que em vaig adonar que hi havia una història d’esclavitud d’Europa i també de racisme. Aleshores, vaig aprendre realment que hi ha gent que té punts de vista racistes, que hi ha discriminació… I això va passar de maneres diferents, com insults humiliants, com la gent dient que ets lletja o que tens una pell molt lletja.

També vaig veure que hi havia una discriminació estructural i també dels homes i de les dones sentia sovint una sobresexualització del cos de la dona negra. Aleshores, jo crec que, aprenent francès, també vaig aprendre aquesta cultura, aquesta relació entre França o Europa i Àfrica. Crec que he patit moltes microagressions, però crec que la pitjor de totes, realment, era la frase: “Ets molt intel·ligent per ser una noia negra”. Per mi, aquesta frase significa que ningú com jo pot ser intel·ligent, que soc molt rara per a la meva raça, més o menys. I, a més d’això, que m’hauria de fer molt feliç que una persona blanca m’hagi fet aquest compliment. I jo crec que la cosa que més mal em fa és que tots els meus esforços, tot el meu treball, aquesta passió per aprendre, immediatament amb aquesta frase són invalidats.

Juan José Juárez. T’ho anul·len, és clar.

Alliance Niyigena. Sí. Però jo recordo molt bé que sempre he tingut una família a França, una família a Noruega, una xarxa d’amics que sempre em van donar suport durant aquests moments tan durs. Però la meva mare sempre em deia: “Si hi ha gent que et llança pedres, tu les reculls i et fas un castell”. Jo crec que amb aquest suport, sempre, al final, m’enfocava en els meus estudis, i és així com he aconseguit l’èxit acadèmic que m’ha donat l’oportunitat de viure a França, a la Xina, als Estats Units, al Regne Unit, a Espanya, a Bèlgica… El racisme continua vivint a les nostres societats, però també va ser una experiència molt bona i important per saber i adonar-me de què és aquesta experiència de ser afroeuropeu.

Juan José Juárez. Que bo, quina història més bonica. Vas aconseguir la beca per estudiar a França secundària i després vas anar a Edimburg. Vas obtenir un doble grau en Enginyeria Mecànica i Electrònica. Parles cinc llengües. Què diries ara a una nena…? Vas aconseguir la beca als 15 anys. A una nena de 15 anys, avui, què li diries?

Alliance Niyigena. Jo crec que és molt difícil dir què has de fer. Per respondre a aquesta pregunta, jo crec que el primer que necessitem és veure en quin món es troba aquesta persona, perquè, desafortunadament, si tu neixes en un sistema on l’educació és un producte comercial, aquesta decisió de què estudiaràs i on viuràs és molt important, perquè l’educació podria ser la clau d’una seguretat, d’un futur més segur, i també de la prosperitat. Jo, realment, crec que l’educació pot canviar el destí. Amb això vull dir que això és sempre una decisió molt personal i, sobretot, és important que és una barreja dels teus interessos i també de les teves forteses acadèmiques. I tinc quatre consells. Jo crec que, el primer, per a algú de 15 anys, avui… El que li diria és que aprengui alguna cosa bàsica d’informàtica. Crec que és molt important que tots els joves, en el futur, en deu o 15 anys, tinguin com a mínim una base de programació. També per llegir els nombres binaris i comprendre una mica les estadístiques. Jo crec que aquests són més o menys aprenentatges que es poden usar en totes les feines en el futur i ara. El segon és…

Hi ha una expressió d’Oscar Wilde, un autor que diu que, si saps què vols ser, ho aconseguiràs, i aquest és el teu càstig. Però si no saps què vols ser i fer, pots aconseguir fer tot el que vulguis i més. Aleshores, jo crec que, per als joves d’avui, el més important és que aprenguin a aprendre. Que tu mateix puguis aprendre coses noves i aprendre noves feines i tenir nous coneixements, perquè això serà una fortesa molt gran en el futur. Jo crec que la nostra societat va canviant d’onades, però amb una rapidesa que no hem vist mai. Jo crec que el sistema educatiu que tenim ara, sobretot al sud d’Europa, no és suficientment flexible. Aleshores, normalment, quan hi entres, estudies una cosa i després només tens coneixements dins d’aquest sector. Però jo crec que els joves necessiten poder controlar més la seva educació i barrejar coneixements. Per exemple, pots estudiar Art i Informàtica, pots estudiar Dret i Tecnologia o també Informàtica i Infermeria. No ho sé, jo crec que, en el futur, necessitarem gent, com jo anomeno, especialista generalista, és a dir, gent que pugui barrejar dos mons i donar-nos noves perspectives.

El tercer consell, jo crec que és molt important que els joves aprenguin un idioma estranger, perquè jo crec que aprendre un idioma és més que només tenir aquesta experiència lingüística. També pots tenir una experiència d’una cultura diferent, trobar gent molt diferent del teu voltant normal i també construir ponts entre aquestes dues cultures. A més d’això, aprendre una llengua o viure en un país estranger, per als joves, a mi em sembla que és una manera de madurar. També és una manera de, realment, veure com és el món real, perquè, si seguim vivint al mateix poble o a la mateixa ciutat, no entendrem mai realment tots aquests intercanvis entre regions, comunitats i també països al món. El quart consell és que jo crec que és molt important que els joves d’avui tinguin confiança en ells mateixos. Hi ha molts joves que senten que són impostores o impostors.

Juan José Juárez. Els falta confiança en ells mateixos, potser.

Alliance Niyigena. Sí, i jo crec que, quan al teu cap comences a sentir aquestes veus que diuen: “Ah, tu no pots”, “Què et creus?” o “Per què passar aquesta vergonya?”, sempre cal recordar que, quan sents una por, actues. I jo sempre dic: “Si tens una oportunitat, aprofita-la”.

Juan José Juárez. T’he sentit a dir que comentes que potser en l’educació el més important seria ajudar els alumnes a desenvolupar una competència emocional i una competència digital. Per què aquestes dues?

Alliance Niyigena. Jo crec que, per respondre a aquesta pregunta, el millor és, realment, veure què és la intel·ligència emocional. Hi ha estudis que mostren que, en l’èxit en la feina i en la vida personal, només el 20 % és d’intel·ligència mecànica que aprenem a l’escola, i el 80 % és d’intel·ligència emocional. Aleshores, la intel·ligència emocional et dona més èxit quan la practiques en una societat, en una comunitat, amb altres humans. Aleshores, tornem a què és realment aquesta intel·ligència emocional. Crec que és la capacitat de comprendre les teves emocions, també les emocions d’altres persones, com regir i com accionar els teus pensaments. També de connectar pensaments, emocions i accions. Jo crec que aquestes són coses que, realment, no practiquem en la societat. Em sembla que és una educació que s’oculta, és una educació que no apareix mai gaire clara dins del sistema educatiu que tenim ara. I hi ha tres coses molt importants, pots actuar sobre les teves emocions quan les sentis. Si tu veus que fas algunes coses, et pots adonar que fas això perquè sents alguna cosa i després et prens el temps per analitzar les teves emocions.

I el segon és que tens la capacitat d’analitzar fins i tot quines són les emocions falses i quines són les emocions reals, perquè a vegades són emocions que, realment, no n’ets tan conscient, no tens l’autoconsciència de saber quins pensaments venen intrínsecament de tu mateixa o són una cosa de la societat que t’ha influenciat, o la gent del teu voltant. El tercer, jo crec que és molt important: pots també aconsellar altres persones com gestionar les seves emocions. Jo crec que, en aquesta societat, actualment, no sabem ben bé com comunicar emocions a altres persones, en la vida professional, tampoc en la vida privada. Aleshores, quan veiem l’onada de digitalització en aquesta revolució que estem vivint ara, jo crec que, en el futur, moltes de les feines aritmètiques o també de matemàtiques, repetitives… Totes seran automatitzades. Jo crec que la feina més important de l’humà és ser creatiu, perquè, naturalment, estem fets per ser creatius, i jo crec que, en el futur, la feina més valuosa serà ser en un grup d’humans fent innovació, creacions… I, per fer això, és superimportant tenir aquesta intel·ligència emocional. Aleshores, jo crec que, en el futur, aquesta qualitat de poder ser creatiu amb molta gent seria el més important, però, per això, necessites tenir molta intel·ligència emocional.

Juan José Juárez. Que bo, quina imatge més bonica. Has dit molts cops que t’agradaria contribuir a un món més sostenible, oi? Aleshores, com a enginyera, com a dona de la ciència, com t’imagines aquest món?

Alliance Niyigena. Jo crec que hi ha moltes visions del món sostenible o del món de demà, que diuen sovint, però jo crec que tinc una visió, primer, d’un món més just, amb molta més igualtat, i també on els recursos naturals no estan enfocats en només alguns llocs del món. Aleshores, jo crec que tinc tres punts molt grans per fer un món més sostenible. Jo crec que, primer, necessitem eliminar la pobresa, perquè com podem tenir un món sostenible si encara hi ha gent que no pot…?

Juan José Juárez. Amb aquesta desigualtat tan enorme, oi?

Alliance Niyigena. Sí, hi ha gent que no pot menjar o beure. Per això, jo crec que avui dia veiem que dins d’aquest punt d’eliminar la pobresa, una cosa molt simple que podem fer és donar suport a l’agricultura local, no tenir tant de comerç de fora d’un país i deixar els agricultors vendre els seus productes dins del seu país, per exemple. El segon, jo crec que és molt important: tenir projectes per tractar l’aigua, per tenir aigua potable. Una aigua que no estigui plena de químics perillosos. I després, el tercer és enfocar-nos a educar les dones i les noies. Hi ha moltes investigacions que mostren que, quan es dona suport a una noia o a una dona per tenir una educació… I no parlem sempre d’anar a la universitat. A vegades, només és llegir, escriure i també pot ser matemàtica bàsica. Però es mostra que aquests coneixements en una noia o una dona dins d’una família poden canviar molt el destí d’aquesta família. Perquè, en molts països en desenvolupament, quan el noi té una educació o una formació, marxa del poble, marxa de la família i deixa les dones, la mare, les seves germanes, al poble, en la mateixa situació.

Aleshores, el segon punt per aconseguir un món més sostenible crec que és donar suport als països més desafortunats per tenir aquesta revolució digital. I jo crec que el primer dins d’això és ajudar-los a construir la infraestructura que necessiten. Jo crec que primer seria una infraestructura energètica, donar-los energies renovables i també donar-los magatzem d’energia. Jo crec que això seria important i indispensable de fer per als països en desenvolupament. Jo crec que, si no invertim temps educant els joves, aquesta base de programació d’informàtica, en deu, 15 anys, jo crec que aquests joves estaran fora o a la perifèria del mercat laboral.

Juan José Juárez. És clar.

Alliance Niyigena. I això és un problema social molt perillós. I, a més, en aquests països, no seria només fora del mercat laboral nacional, seria internacional. Jo crec que ara veiem moltíssims diners en inversions noves. Això està bé, però és important també que els països es recordin de posar els seus diners d’impostos fiscals i que tornin els emprenedors als seus països per crear oportunitats per aquests joves amb els pocs coneixements o molts estudis que ja tenen. El tercer punt és protegir la natura, perquè només tenim un planeta. Hi ha regulacions internacionals i nacionals sobre la contaminació. Jo crec que, sovint, veiem empreses que es mouen d’un país a l’altre per evitar aquestes regulacions, aleshores, necessitem una llei internacional. Necessitem també tenir lleis molt estrictes sobre el mar, sobre l’Antàrtida també. Hem de protegir aquestes regions pures de la natura, on encara no tenim tanta pol·lució perquè no volem arribar a aquest punt. Cal anar educant la gent sobre els esdeveniments reals, perquè, fins avui, sabem que hi ha refugiats climàtics, per exemple, sabem que, quan augmenta el mar, hi ha territoris que ara no existeixen, on fa 30 o 40 anys hi havia illes, per exemple, però ara no n’hi ha.

I, sobretot, deserts que abans tenien, potser, un riu, i ara no n’hi ha. Aleshores, cal educar els joves i també els adults sobre els efectes reals del canvi climàtic. Ells saben també que aquestes coses no són coses que volem fer, és el que hem de fer, perquè, si no ho fem, potser l’humà s’extingeixi, no ho sé, en 1.000, 2.000 anys, o una cosa així. Aleshores, a mi, quan em preguntes la meva visió d’aquest futur sostenible, aquests tres punts crec que són punts que ja es troben dins dels objectius de sostenibilitat de les Nacions Unides, però encara, actualment, jo crec que no hem arribat a tots aquests punts, però en alguns d’ells ja estem avançant, a poc a poc. A mi això em sembla molt bé.

Juan José Juárez. Alliance, has treballat en projectes molt interessants. Un d’ells és l’Hyperloop. Ens pots explicar una mica com funciona i també si creus que algun dia viatjarem en l’Hyperloop?

Alliance Niyigena. Crec que treballar amb l’Hyperloop quan era estudiant a Edimburg va ser una experiència… Com ho podem dir? Molt bona. També vam anar als Estats Units i vam veure Elon Musk i vam participar en la gran competició que hi havia. Però jo crec que, després d’haver treballat com a investigadora al CSIC, m’he adonat que la investigació, el desenvolupament, sempre és un procés molt llarg. Al final, en el món tècnic, des del punt de la idea fins al producte comercial…

Juan José Juárez. Passen molts anys.

Alliance Niyigena. Passen molts anys, i amb l’Hyperloop passaran bastants anys. Jo crec que el primer Hyperloop que podrem veure serà el 2040. Una cosa que vull dir és que jo no crec que l’Hyperloop, al principi, sigui per a humans, jo crec que no portarem humans a dins perquè encara serà massa perillós. Aleshores, l’Hyperloop, al principi, serà una cosa, crec, per al transport de càrrega…

Juan José Juárez. És clar. Mercaderia, oi?

Alliance Niyigena. Sí. I com funciona? L’Hyperloop és un tren que utilitza la força magnètica per propulsar-se i avançar. Es crea un buit i, quan ets al buit, tens la possibilitat d’accelerar fins a velocitats molt altes. I aquí estem parlant velocitats de 366 metres per segon. I hi ha molta gent que fa càlculs diferents per calcular el temps de fer una distància. Al nostre equip dèiem que viatjar d’Edimburg a Londres amb l’Hyperloop serien 20 minuts, i també de San Francisco als Estats Units fins a Los Angeles serien 24 minuts. Aleshores, aquí estàs reduint bastant el viatge. Això podria canviar completament i transformar la manera en què viurem, la feina, la relació entre la feina i la vida personal. Fora d’això, hi ha algunes dificultats i tràmits molt grans amb l’Hyperloop. Jo crec que el primer és que és molt car, perquè necessites construir una xarxa d’infraestructures completament de zero, aleshores, això costarà bastants diners i necessites tubs de buit. Això no és fàcil, treure l’aire i després mantenir una pressió tan baixa. A més d’això, quan una persona està viatjant a una velocitat tan alta, sentirà aquesta acceleració sobre el seu cos. S’anomenen les forces G. I a l’Hyperloop pots pujar fins a… Pots tenir tres o quatre forces G, i això és molt per al…

Juan José Juárez. Com un pilot de caça.

Alliance Niyigena. Més o menys, i això és moltíssim per al cos humà. És per això que, per evitar fer rutes que passin per muntanyes, on hi ha corbes molt ràpides, que és quan realment sentiràs aquestes forces, l’Hyperloop necessita un tram geogràfic molt llarg per fer una corba. Imagina-t’ho, això són més materials que necessites per construir i s’han de pagar. Al final, el primer projecte de l’Hyperloop, que és a Dubai, més o menys té el preu de dos bilions de dòlars. Aleshores, no són tecnologies que tots els països, avui dia…

Juan José Juárez. S’ho puguin permetre.

Alliance Niyigena. No s’ho puguin permetre, exacte. Jo crec que, també, encara hi ha problema amb la capacitat, perquè amb l’Hyperloop vas viatjant en càpsules, i cada càpsula pot tenir 30 o 40 persones. Però, quan compares això amb un tren, avui dia, pot portar 20.000 persones. Aleshores, les iniciatives no són tan clares. És cert que la tecnologia està molt bé, és molt innovadora, però encara estem mirant els preus, els costos, la capacitat per tenir un producte final que realment pugui reemplaçar el tren. Aleshores, jo crec que, en el futur de l’Hyperloop, encara ens queden bastants anys abans de veure’n l’aplicació real, però si no és l’Hyperloop, jo crec que aquesta innovació i la gran inversió en la tecnologia donaran al món moltes altres tecnologies noves. Això és molt important. Per això tenim innovació. No és el més important el producte final, sinó el procés.

Juan José Juárez. El que vas descobrint mentrestant.

Alliance Niyigena. Sí, i totes les tecnologies que sorgeixen durant el procés. Jo crec que tindrem tecnologies molt interessants dins dels camps de logística, per exemple, i també empreses enfocant-se en la construcció de túnels, per exemple, i això és molt important, i jo crec que aquesta evolució de l’Hyperloop està tenint molt d’èxit perquè, primer, està educant molts joves sobre com funciona el desenvolupament des d’una idea fins a un producte comercial. Segon, s’està donant suport a emprenedors joves. I, tercer, veiem que és un exemple real que quan un estat o empreses posen diners i inverteixen en els joves, sempre hi ha resultats que van més enllà del producte tècnic.

Juan José Juárez. Alliance, un dels reptes d’aquest segle és la generació d’energia sostenible, i tu has treballat en la possibilitat de generar energia des del cos humà. Explica’ns una mica com funcionaria això.

Alliance Niyigena. Jo crec que, primer, és important parlar de les bateries perquè vivim en un món en què les bateries són indispensables: les utilitzem per als mòbils, es troben a tots els dispositius, a l’esport… Aleshores, les bateries que tenim ara, el gran problema que tenen és que s’esgoten i les necessitem recarregar o canviar. Aleshores, per què no tenir una pila, una bateria, que es pugui recarregar i que no necessiti canviar-se? I això seria millor si es pogués recarregar amb alguna cosa inesgotable com el teu cos, la suor o la sang. Aleshores, aquesta tecnologia d’utilitzar la suor o la sang en una bateria, es diu una bateria de paper, i és una tecnologia que té ja alguns anys. Però el més interessant és que hi ha molts projectes ara d’investigació que estan veient com aplicar aquesta tecnologia a diferents sectors. I el primer és veure com funciona una bateria convencional. Una bateria convencional té tres parts, són dos metalls i un electròlit, i normalment una bateria té una càrrega. Aleshores, vols emmagatzemar alguna cosa, i quan emmagatzemes la bateria, tindràs una reacció química que després es convertirà en una energia elèctrica. I això es fa amb l’electròlit. I dins de la bateria de paper, el que tenim és que no utilitzem directament la mateixa composició de dos metalls i un electròlit, sinó que utilitzem nanotubs. Això gestiona la recàrrega de la potència de l’energia i després s’utilitza un electròlit, que en podria ser un d’una solució iònica. Aleshores, podria ser una solució amb sal. O podria ser també la suor. O també la sang. Són iònics naturals. La diferència aquí és que utilitzem aquest paper que és la cel·lulosa, que, al final, és molt compatible amb els nanotubs i també pot absorbir la solució iònica.
Aleshores, en aquesta bateria de paper, la innovació és que ja tens una bateria que es pot carregar amb la sang o la suor, un fluid natural del cos, que pot carregar o emmagatzemar un dispositiu molt petit. Vam fer…

Juan José Juárez. Un marcapassos o qualsevol cosa.

Alliance Niyigena. Sí, i a més d’això, es pot col·locar dins de la pell. Així que és biodegradable també. Amb aquestes bateries de paper podem ara arribar a tenir anàlisi directament del cos gairebé en temps real. Aquí tenim una solució més ecològica i que funciona en la direcció del canvi climàtic.

Juan José Juárez. Quines serien les aplicacions d’aquestes bateries de paper?

Alliance Niyigena. La innovació de les bateries de paper és molt important perquè donen la possibilitat de crear dispositius mèdics de baix cost, sobretot per ajudar la gent que està lluitant contra malalties com la tuberculosi, la malària i la fibrosi quística. I, sobretot, com que són bateries biodegradables, també van apel·lar a la ciutadania, que ara està molt més enfocada sobre l’efecte climàtic i també els residus del dispositiu.

Juan José Juárez. Que bo. En els últims anys, s’ha notat molt aquesta fragilitat de la societat en relació amb la natura, al medi ambient. Què n’opines?

Alliance Niyigena. Jo crec que l’humà sempre ha estat inferior a la natura i la terra. Jo crec que aquest sistema econòmic que hem creat té incentius capitalistes i també sempre necessita créixer. I això, al final, jo crec que és la nèmesi més gran de la natura, de la seguretat de la natura. Com a éssers humans, som una espècie que sempre té una memòria molt curta, i jo crec que a nosaltres ens costa recordar les coses que ens influencien millor, que ens fan sentir bé. Últimament, hem creat una vacuna i, de tant en tant, tenim notícies, com que hem superat el coronavirus. Però això no és cert, només el tenim contingut. L’hem fet menys perillós, menys mortal. Jo crec que és molt interessant veure com la natura sempre ha tingut la seva agència i sempre la tindrà. Jo crec que això és molt important, que no oblidem el poder de… Per exemple, el sistema climàtic sobre la Terra. Quan veiem el sistema hidràulic, com funciona la creació de tempestats, de volcans, també de neu… Tot això són processos que necessiten moltíssima energia.

Per exemple, si parlem de tempestats que sovint passen al sud dels Estats Units, una tempestat d’alguns dies pot consumir o produir la mateixa quantitat d’energia que consumeix un país, però només en dos o tres dies. Aleshores, parlem de quantitats d’energia enorme, enorme. I, quan ho veiem així, tots els passos, tots els progressos, més o menys, de la humanitat són petitons en comparació amb la força de la Terra.

Juan José Juárez. És clar.

Alliance Niyigena. Jo crec que, després de la pandèmia, és interessant veure quantes persones estan mirant aquest canvi climàtic i també el risc d’una pandèmia amb riscs existencials, perquè són riscs que podrien eliminar la humanitat i, si no, eliminar una franja de la humanitat. I els supervivents no tindrien res per reproduir la vida d’abans o per aconseguir menjar. I jo crec que és molt interessant que ja hi hagi molta gent que ja està posant diners en projectes i investigacions per investigar aquests riscs existencials. Abans, fa 20 o 30 anys, pensàvem que els riscs més grans eren de l’espai, que un meteorit ve…

Juan José Juárez. I destrueix…

Alliance Niyigena. I destrueix la Terra i el planeta. I això també és molt lògic que és un risc existencial. Però, ara, el segon gran risc és el canvi climàtic, perquè ens adonem que el canvi climàtic pot transformar molt l’alimentació que tenim ara fins al punt que hi podria haver sequera o una onada freda en algunes regions. Això pot forçar la gent a mirar perquè no pot seguir vivint en aquestes regions. O hi podria haver catàstrofes climàtiques que podrien destruir regions, illes o països sencers i després acabar en una crisi cívica. Una crisi cívica i econòmica, i això podria provocar una guerra que, finalment, seria l’eliminació de la humanitat.

Juan José Juárez. Sens dubte.

Alliance Niyigena. Jo no crec que serem mai més grans que la natura.

Juan José Juárez. Que bo. T’he sentit a dir una expressió molt interessant, que és que t’agradaria contribuir a disminuir la bretxa entre la ciència i la política. Com t’imagines una societat on ciència i política col·laboressin?

Alliance Niyigena. Jo crec que això és la col·laboració que sempre hem necessitat, però jo crec que, avui dia, aquesta relació entre la ciència i la política ara està enfocada en l’energia, en com respondre a les demandes més creixents de les energies i també a les demandes dels ciutadans d’un preu de l’energia més baix. I també, d’altra banda, respondre al canvi climàtic per tenir èxit en la transformació verda. Aquests tres punts necessitem treballar-los en paral·lel, però és molt difícil. Hem vist que els preus de l’energia van pujant i també alguns aliments molt bàsics ara són productes de luxe, i això està ocasionant problemes econòmics greus, però també conflictes civils en molts països, sobretot a l’Àfrica, i també aquí a Europa tenim aquest problema amb l’energia. Jo crec que el coneixement de com arribar a un món més sostenible, el coneixement de com funciona realment l’electricitat, el coneixement de com funciona la política global, aquest joc de poders, és molt importat per ser un líder d’avui, però l’objectiu de les Nacions Unides, els seus objectius de sostenibilitat i desenvolupament, el número set és tenir energies netes i energies accessibles per a tots els ciutadans. Jo crec que aquesta transformació verda serà molt diferent a cada país, i aquesta és la realitat. Aleshores, necessitem líders polítics que ho puguin fer real, que puguin crear una transformació adequada per als seus ciutadans i les seves capacitats econòmiques. No podem construir com a Espanya infraestructures més grans si no hi ha una demanda o si no hi ha la tecnologia o la gent, el talent, per gestionar-les. Com veuria aquests tres punts junts en el futur? Jo crec que, desafortunadament, tindrem alguns països que arribaran al 2030 a zero emissions, per exemple. Alguns altres, el 2060, alguns altres potser el 2100…

Juan José Juárez. És clar.

Alliance Niyigena. No ho sé, però aquesta barreja de coneixements és, jo crec, el més important per aconseguir un èxit en el camp de polítiques nacionals, globals i també en la lluita contra el canvi climàtic.

Juan José Juárez. Que bé. Moltíssimes gràcies, Alliance. Ha estat un autèntic plaer poder xerrar amb tu avui, i espero i desitjo tot el millor per a tu.

Alliance Niyigena. Juanjo, moltíssimes gràcies per les preguntes d’avui. Realment, m’ha agradat aquesta xerrada, discutir i conversar sobre aquests problemes mundials amb tu. Un plaer.