El racisme o la papallona al palau hivernal
Alliance Niyigena
El racisme o la papallona al palau hivernal
Alliance Niyigena
Enginyera
Creant oportunitats
La nena que va escapar de Rwanda i es va convertir en enginyera
Alliance Niyigena Enginyera
Alliance Niyigena
El 1994, la família d'Alliance Niyigena va haver de recórrer a peu els 8.000 quilòmetres que separen Rwanda de República Centreafricana, per fugir del genocidi ruandès. La seva història comença a l'avió que els portaria com a refugiats a Noruega, on va començar una nova vida. Aquesta doble nacionalitat i cultura noruec ruandesa li ha permès conèixer els llums i les ombres de la societat europea. "Crec que he patit moltes microagressions, però la pitjor era la frase: 'Ets molt intel·ligent per ser una noia negra'. Significa que ningú com jo pot ser intel·ligent, que sóc molt rara per a la meva raça. Tots els meus esforços, la meva feina, la passió per aprendre, immediatament amb aquesta frase són invalidats", reflexiona aquesta investigadora, que parla cinc idiomes.
Amb 15 anys, Niyigena va guanyar una beca per continuar els seus estudis a França i posteriorment a Edimburg, on es va convertir en enginyera mecànica i elèctrica. La seva excel·lència acadèmica ha estat reconeguda amb successives beques com la Saltire Scholar i la beca Schwarzman. Entre el 2019 i el 2020 va treballar com a Cap de l'equip Hyperloop d'Elon Musk de la Universitat d'Edimburg, per desenvolupar el transport de mercaderies a través de tubs d'acer al buit en càpsules que leviten magnèticament. Posteriorment va investigar al Centre de Microelectrònica de Barcelona, dependent del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), dedicat al desenvolupament de noves nanotecnologies com les "bateries de cel·lulosa", que podrien carregar-se amb fluids corporals com sang o suor.
En els darrers anys, la seva trajectòria professional ha fet un gir cap al desenvolupament de solucions d'energia renovables i infraestructures educatives a països emergents.
Transcripción
La meva història, realment, comença a l’avió d’Àfrica a Noruega, perquè jo soc noruegoruandesa i vaig créixer al nord de Noruega, a dalt del cercle polar, en un poble, una petita ciutat que es diu Tromsø, i recordo que la meva infància va ser bonica. Recordo que tenia al meu voltant gent molt amable, tant noruecs com refugiats. I també recordo que sempre estàvem jugant a fora, esquiant a l’hivern i també nedant al mar a l’hivern i a l’estiu. Tenint aquesta infància a Noruega, jo crec que em vaig adonar que tenia l’oportunitat de viure a la natura i també de viure a un país molt democràtic i amb valors molt bons. Una cosa que vull dir és que crec que, al final, els meus pares i la meva família van ser benvinguts a Noruega. Jo crec que, en aquest temps, hi havia institucions i programes que comptaven amb el suport del govern perquè els immigrants aprenguessin com viure a Noruega i, sobretot, al nord. Et pots imaginar que, si ets d’Àfrica, no saps com vestir-te per protegir-te de la neu, per exemple, o en un clima de menys de 30 graus.
També vaig veure que hi havia una discriminació estructural i també dels homes i de les dones sentia sovint una sobresexualització del cos de la dona negra. Aleshores, jo crec que, aprenent francès, també vaig aprendre aquesta cultura, aquesta relació entre França o Europa i Àfrica. Crec que he patit moltes microagressions, però crec que la pitjor de totes, realment, era la frase: “Ets molt intel·ligent per ser una noia negra”. Per mi, aquesta frase significa que ningú com jo pot ser intel·ligent, que soc molt rara per a la meva raça, més o menys. I, a més d’això, que m’hauria de fer molt feliç que una persona blanca m’hagi fet aquest compliment. I jo crec que la cosa que més mal em fa és que tots els meus esforços, tot el meu treball, aquesta passió per aprendre, immediatament amb aquesta frase són invalidats.
Hi ha una expressió d’Oscar Wilde, un autor que diu que, si saps què vols ser, ho aconseguiràs, i aquest és el teu càstig. Però si no saps què vols ser i fer, pots aconseguir fer tot el que vulguis i més. Aleshores, jo crec que, per als joves d’avui, el més important és que aprenguin a aprendre. Que tu mateix puguis aprendre coses noves i aprendre noves feines i tenir nous coneixements, perquè això serà una fortesa molt gran en el futur. Jo crec que la nostra societat va canviant d’onades, però amb una rapidesa que no hem vist mai. Jo crec que el sistema educatiu que tenim ara, sobretot al sud d’Europa, no és suficientment flexible. Aleshores, normalment, quan hi entres, estudies una cosa i després només tens coneixements dins d’aquest sector. Però jo crec que els joves necessiten poder controlar més la seva educació i barrejar coneixements. Per exemple, pots estudiar Art i Informàtica, pots estudiar Dret i Tecnologia o també Informàtica i Infermeria. No ho sé, jo crec que, en el futur, necessitarem gent, com jo anomeno, especialista generalista, és a dir, gent que pugui barrejar dos mons i donar-nos noves perspectives.
El tercer consell, jo crec que és molt important que els joves aprenguin un idioma estranger, perquè jo crec que aprendre un idioma és més que només tenir aquesta experiència lingüística. També pots tenir una experiència d’una cultura diferent, trobar gent molt diferent del teu voltant normal i també construir ponts entre aquestes dues cultures. A més d’això, aprendre una llengua o viure en un país estranger, per als joves, a mi em sembla que és una manera de madurar. També és una manera de, realment, veure com és el món real, perquè, si seguim vivint al mateix poble o a la mateixa ciutat, no entendrem mai realment tots aquests intercanvis entre regions, comunitats i també països al món. El quart consell és que jo crec que és molt important que els joves d’avui tinguin confiança en ells mateixos. Hi ha molts joves que senten que són impostores o impostors.
I el segon és que tens la capacitat d’analitzar fins i tot quines són les emocions falses i quines són les emocions reals, perquè a vegades són emocions que, realment, no n’ets tan conscient, no tens l’autoconsciència de saber quins pensaments venen intrínsecament de tu mateixa o són una cosa de la societat que t’ha influenciat, o la gent del teu voltant. El tercer, jo crec que és molt important: pots també aconsellar altres persones com gestionar les seves emocions. Jo crec que, en aquesta societat, actualment, no sabem ben bé com comunicar emocions a altres persones, en la vida professional, tampoc en la vida privada. Aleshores, quan veiem l’onada de digitalització en aquesta revolució que estem vivint ara, jo crec que, en el futur, moltes de les feines aritmètiques o també de matemàtiques, repetitives… Totes seran automatitzades. Jo crec que la feina més important de l’humà és ser creatiu, perquè, naturalment, estem fets per ser creatius, i jo crec que, en el futur, la feina més valuosa serà ser en un grup d’humans fent innovació, creacions… I, per fer això, és superimportant tenir aquesta intel·ligència emocional. Aleshores, jo crec que, en el futur, aquesta qualitat de poder ser creatiu amb molta gent seria el més important, però, per això, necessites tenir molta intel·ligència emocional.
Aleshores, el segon punt per aconseguir un món més sostenible crec que és donar suport als països més desafortunats per tenir aquesta revolució digital. I jo crec que el primer dins d’això és ajudar-los a construir la infraestructura que necessiten. Jo crec que primer seria una infraestructura energètica, donar-los energies renovables i també donar-los magatzem d’energia. Jo crec que això seria important i indispensable de fer per als països en desenvolupament. Jo crec que, si no invertim temps educant els joves, aquesta base de programació d’informàtica, en deu, 15 anys, jo crec que aquests joves estaran fora o a la perifèria del mercat laboral.
I, sobretot, deserts que abans tenien, potser, un riu, i ara no n’hi ha. Aleshores, cal educar els joves i també els adults sobre els efectes reals del canvi climàtic. Ells saben també que aquestes coses no són coses que volem fer, és el que hem de fer, perquè, si no ho fem, potser l’humà s’extingeixi, no ho sé, en 1.000, 2.000 anys, o una cosa així. Aleshores, a mi, quan em preguntes la meva visió d’aquest futur sostenible, aquests tres punts crec que són punts que ja es troben dins dels objectius de sostenibilitat de les Nacions Unides, però encara, actualment, jo crec que no hem arribat a tots aquests punts, però en alguns d’ells ja estem avançant, a poc a poc. A mi això em sembla molt bé.
Aleshores, en aquesta bateria de paper, la innovació és que ja tens una bateria que es pot carregar amb la sang o la suor, un fluid natural del cos, que pot carregar o emmagatzemar un dispositiu molt petit. Vam fer…
Per exemple, si parlem de tempestats que sovint passen al sud dels Estats Units, una tempestat d’alguns dies pot consumir o produir la mateixa quantitat d’energia que consumeix un país, però només en dos o tres dies. Aleshores, parlem de quantitats d’energia enorme, enorme. I, quan ho veiem així, tots els passos, tots els progressos, més o menys, de la humanitat són petitons en comparació amb la força de la Terra.