Blue School: de Broadway a les aules

Zuberoa Marcos. Moltes gràcies per reunir-te amb nosaltres.

Matt Goldman. És un plaer.

Zuberoa Marcos. Parlem de la Blue School. Crec que seria fantàstic que ens expliquessis el seu context i com va sorgir la Blue School. Com va néixer? Perquè tu ets artista. La resta de fundadors de l’escola també són artistes.

Matt Goldman. Exacte.

Zuberoa Marcos. Heu treballat a Broadway i teniu una companyia d’arts escèniques reconeguda internacionalment. M’agradaria saber quan i per què se us va acudir la idea de crear una escola.

Matt Goldman. Érem sis artistes, i teníem la sensació que, culturalment, faltava alguna cosa a les escoles. Tant els col·legis, les escoles de la Costa Est dels Estats Units com les de l’Oest, se centren molt en l’excel·lència acadèmica. Però, en l’actualitat, tenim accés a més informació en un iPhone que en una biblioteca, així que no cal centrar-se tant per memoritzar dades concretes. Teníem la sensació que calia un equilibri entre el domini acadèmic, el pensament creatiu i la intel·ligència emocional i col·lectiva. Aquests són els ingredients principals de la persona integral, del nen integral, que ajudarà a portar a terme la transició al segle vint-i-u, així com a construir un món harmoniós i sostenible.

Després de més de vint anys amb Blue Man Group i que milions de persones hagin assistit al nostre espectacle i que s’hi hagin identificat, sentíem que aquests ingredients, com la col·laboració, la innovació o tractar les persones d’una manera especial, que totes aquestes coses es podien traslladar molt bé a un entorn escolar.

Zuberoa Marcos. Com descriuries la Blue School a les persones que no estan familiaritzades amb ella? Què la fa diferent d’una escola, diguem-ne, tradicional?

Matt Goldman. Sí, bé… S’ha escrit molt sobre la Blue School i s’ha dit que és un entorn molt innovador. I crec que un dels ingredients principals que fa que sigui tan innovador és que, en el nostre enfocament, hi ha un equilibri entre domini acadèmic, pensament creatiu i intel·ligència emocional i col·lectiva. I els nens, els nostres alumnes, estan constantment navegant en aquests elements. El nostre enfocament està basat en la indagació. Tot sorgeix a partir d’una pregunta. Els alumnes treballen de manera individual, treballen en grups petits i mitjans, en grups grans… Van canviant. Es fan preguntes constantment. Els professors fan preguntes, els alumnes fan preguntes als seus grups, les responen i sorgeixen més preguntes.

Bé, en un entorn d’excel·lència acadèmica del tipus exercicis-examen, el nostre enfocament pot semblar molt innovador. En alguns cercles es considera inclús radical.

Zuberoa Marcos. Quan un alumne es matricula aquí, a la Blue School, què aprendrà? Quines són les habilitats i els valors fonamentals que adquirirà en comparació amb una escola més tradicional?

Matt Goldman. Tenim tota una sèrie de valors que ens diferencien. I aquests valors es tenen sempre en compte en l’experiència educativa. És una comunitat inusual en el sentit que atresorem i valorem la tríada formada per professors, alumnes i pares, tots treballant en comú, tots amb la mateixa importància. Tots pregunten i aprenen. I tots amb l’objectiu de continuar gaudint de l’aprenentatge durant tota la vida. És una comunitat que té molt presents els valors, en què aquests valors són els que guien la direcció que prenem, ajuden amb la presa de decisions i faciliten que els professors, els alumnes i els pares estiguin centrats en els mateixos objectius que estem intentant assolir amb aquest enfocament tan innovador.

Zuberoa Marcos. M’agradaria que ens expliquessis com vau aconseguir fusionar els valors fonamentals de l’escola…

Matt Goldman. Sí.

Zuberoa Marcos. …amb les matèries, diguem-ne, més tradicionals, com Matemàtiques, Ciència, Llengua, etcètera.

Matt Goldman. Sí. La clau és que tot parteix d’un enfocament basat en la indagació. Comencem amb una pregunta. I la màgia de la Blue School és que tots els professors fan preguntes, que porten els alumnes a fer més preguntes. Els alumnes es fan preguntes entre ells i responen aquestes preguntes, la qual cosa porta a encara més preguntes. I aquest procés condueix a una cerca emocionant en el procés d’aprenentatge. Nosaltres sempre intentem desmitificar els processos d’aprenentatge i ensenyament. Intentem explicar als nens com aprenen i com ensenyen els professors. I aquesta desmitificació del procés d’ensenyament-aprenentatge els permet de comprendre com funciona el nostre pensament, el nostre estat intern, el nostre estat emocional, així com l’estat del grup de manera col·laborativa.

Un altre element és que el nostre enfocament educatiu és un model molt integrat. Està integrat en el sentit que combinem la ciència i les humanitats. Per exemple, analitzem les matemàtiques que hi ha en una novel·la que estan llegint. Quina distància hi ha d’aquí a allà? D’aquesta manera, hi podem integrar les matemàtiques. Hi ha molta elaboració de projectes. Perquè la neurociència ens demostra, ens diu, que quan els nens aprenen de manera integrada, quan poden decidir una mica què volen estudiar, la qual cosa va evolucionant a través de la relació professor-alumne, aleshores van més enllà, aprofundeixen més, recorden millor els conceptes i gaudeixen més. I aquest és l’objectiu principal: aprendre com aprenen, gaudir i col·laborar en tot el procés.

Zuberoa Marcos. Matt, hi ha una cosa molt interessant. Una de les coses que més em va cridar l’atenció quan vaig començar a indagar sobre la Blue School és que hi vau incorporar la neurociència cognitiva…

Matt Goldman. Sí.

Zuberoa Marcos. …per crear el pla d’estudis i decidir l’enfocament educatiu. M’agradaria que ens parlessis una mica sobre el paper que juga la neurociència…

Matt Goldman. Sí.

Zuberoa Marcos. …al vostre enfocament educatiu.

Matt Goldman. Al principi de tot, el doctor Daniel Siegel, de la Universitat de Califòrnia, fundador del Mindsight Institute, ens va dir que no només existeixen els tres elements, lectura, escriptura i aritmètica, de l’educació tradicional, sinó que s’hi han de sumar la resiliència, la reflexió i les relacions socials. En afegir aquestes tres coses, i tenint en compte els últims avenços de la neurociència, es pot aconseguir que els alumnes, i també nosaltres, els adults, adquirim la capacitat de canviar el nostre propi cervell. I això és fonamental. La idea de “No tinc facilitat per fer-ho” o “No puc aprendre això” no és en absolut certa. Ara sabem, ho hem sabut en els últims deu anys, que podem canviar les nostres connexions neuronals, el funcionament del nostre cervell. I, per aconseguir-ho, en part, afegim socialització, resiliència i reflexió.

Les pràctiques reflexives són crucials pels alumnes, pels professors, pels pares, pel desenvolupament professional dels professors, per l’aprenentatge entre iguals, amb un tutor, entre els alumnes… Encara que només sigui seure i reflexionar un parell de minuts sobre com t’ha anat el dia. Les pràctiques reflexives poden prendre moltes formes. Tot això ho adoptem de la neurociència, que ens diu que això crea més connexions neuronals, més connexions neuronals actives, un entorn més ric, i que pots canviar el teu cervell per ser bo en les coses en què t’esforces.

Zuberoa Marcos. Com és una classe típica aquí, a la Blue School?

Matt Goldman. La veritat és que no hi ha res que sigui típic. Només hi ha una excepció: el professor comença l’any amb una pregunta molt àmplia. Te’n posaré alguns exemples. El meu fill, que cursa quart, va començar les classes el primer dia amb la pregunta: Què és el poder? Qui té poder? El poder.

Fascinant. És un tema fascinant. Perquè això va provocar que els alumnes es fessin més preguntes: Hi ha poder bo i poder dolent? Hi ha gent que té poder sobre una altra gent que té menys poder? I així ens comencem a posar en qüestions socials. Aquest fil, que pot derivar en qualsevol cosa, va derivar en l’esclavitud als Estats Units. Això, d’alguna manera, va derivar en la Gran Migració del Sud dels Estats Units cap al Nord, a la ciutat de Nova York. I en l’explosió cultural, en el bon sentit, de Harlem. Després, en la decadència de Harlem, i després, en el Renaixement de Harlem. Això va durar des de principis de setembre fins a mitjan juny. No saps com serà un fil. No saps fins on arribarà el fil. És com una espècie de ball entre els professors i els alumnes.

Al final del curs, van presentar tot allò que havien après en un projecte molt important. Els alumnes van escollir els seus herois del Renaixement de Harlem. Hi havia activistes polítics, molts músics, com Duke Ellington o Ella Fitzgerald. Hi havia persones que havien lluitat pels drets civils. Tot el món, tots els alumnes, van escollir el seu heroi activista i van fer un treball sobre ell. Després, la música. Tots van aprendre la música d’aquella època, la que es tocava al Cottom Club i a altres llocs. Després van muntar el seu club de Harlem de l’època. Servien el menjar i ballaven els balls d’aleshores. Tota l’escola, tot el barri, estava convidat a l’esdeveniment, que va ser la culminació de tot l’aprenentatge que havia arrencat amb una sola pregunta: Què és el poder?

Zuberoa Marcos. Aquestes preguntes canvien d’un any a l’altre o són sempre les mateixes?

Matt Goldman. A vegades són les mateixes, però a vegades canvien i evolucionen. Tot depèn del moment. Pels professors és molt emocionant. De la mateixa manera que els alumnes aprenen a gaudir aprenent i a fer preguntes, a explorar, els professors també. I aquesta és una de les raons per la qual pels professors és tan satisfactori treballar aquí. El que vull dir és que les preguntes poden canviar i evolucionar segons allò que hagi passat durant els anys anteriors. Perquè els fils són molt impredictibles. A més, les preguntes canvien segons allò que estigui passant en l’actualitat.

Les preguntes que, bé, no sempre tracten directament els temes de més actualitat. També estan pensades per convidar a la reflexió sobre on hem estat, on som i cap on anem com a cultura, com a comunitat al planeta, i com podem treballar en comú.

Zuberoa Marcos. Com seleccioneu els professors adequats per la Blue School? Busqueu alguna habilitat en especial?

Matt Goldman. Sí, aquí hi ha diverses qüestions. En primer lloc, diré que quan un professor passa per un bon programa de formació, ens han dit que reflecteix més les pràctiques de la Blue School. Per desgràcia, el sistema s’ha pervertit. Els professors surten de la formació amb molt d’entusiasme, amb ganes de canviar les vides dels nens, però després els obliguen a seguir un programa molt definit. I la raó d’això, que ocorre tant a les escoles públiques gratuïtes dels Estats Units com a les escoles privades independents, és que es posa molt d’èmfasi en els exàmens. Tot el sistema educatiu, imagino que a Europa ocorre alguna cosa semblant, em consta que és així en bona part d’Àsia, s’ha convertit en: exercici, exercici, exercici, examen, examen, examen. És d’allò més simple. El que es busca és el menor denominador comú a l’hora d’avaluar els nens. Això ens sembla una bogeria.

I ara s’avaluen els professors. Hi ha professors als Estats Units, al sistema públic, als quals paguen més o menys depenent de si les notes dels nens pugen o baixen. És absurd. El que nosaltres, o els professors, intentem posar en pràctica és l’enfocament del nen integral. És clar que han de saber fer exàmens. Per descomptat! No només a l’escola, també en moltes situacions de la vida adulta. Els exàmens són importants. Volem que els nostres alumnes sàpiguen fer exàmens de la millor manera possible. Però ens quedem amb això? Són un número en un paper? És clar que no! En l’enfocament del nen integral importa el seu estat emocional, la seva creativitat, la seva habilitat d’innovar, la seva habilitat de col·laborar, d’aprendre coses per ells mateixos, la seva habilitat per organitzar el seu procés d’aprenentatge i les interaccions amb altres persones. La seva estructura interna.

Els professors aprenen moltíssim. Una cosa que escolto moltes vegades és, en primer lloc, que és molt més difícil ensenyar així. Perquè no hi ha un pla d’estudis, tot va sorgint sobre la marxa. Però també és molt més satisfactori. Molts professors que treballen aquí s’hi queden perquè senten que aquesta és la manera en què els havien ensenyat a ensenyar i perquè és l’ensenyament que havien somiat. És molt important que els professors sentin tant d’entusiasme i tanta emoció com els alumnes.

Zuberoa Marcos. Matt, es pot entendre perfectament per què els alumnes gaudeixen estant en un lloc com la Blue School.

Matt Goldman. Sí.

Però quan acaben els estudis aquí i han de continuar la seva educació en altres institucions, a la universitat, els resulta fàcil la transició des d’aquest enfocament tan innovador a un de més tradicional?

Matt Goldman. Sí. Tenim alumnes que han marxat. Ja sigui perquè s’han graduat o bé perquè s’han mudat a un altre lloc del país o del món. I els resultats són espectaculars. Als graduats se’ls ha acollit amb els braços oberts a la comunitat educativa dels Estats Units d’una manera que no havíem ni somiat. Bé, sí que ho vam somiar, la veritat, però ha estat encara millor. Hi ha moltes escoles formidables de Nova York i de Nova Anglaterra molt conegudes que ens diuen: “Volem els vostres alumnes, tant de bo en vinguin molts més!”.

Quan tens aquesta base, la teva ment és flexible i ets capaç de llegir la gent. “Vaja, veig el teu estat emocional i sembles disgustat. Abans de continuar, parlem-ne”. Se senten còmodes parlant amb una persona o en un grup de sis o en un grup de vint-i-sis. Aquestes habilitats se les emportaran a la següent escola, a la universitat o a la feina.

Zuberoa Marcos. Quan parles amb la gent de reconsiderar el sistema educatiu, un dels temes que quasi sempre sorgeix a la conversa és el de la tecnologia. Perquè estem educant persones que són nadius digitals, que van néixer amb Internet, amb els smartphones…

Matt Goldman. Sí.

Zuberoa Marcos. Com incorporeu la tecnologia a la Blue School?

Matt Goldman. Bé, la qüestió de la tecnologia és una de les qüestions centrals que tothom afronta actualment a les escoles i fora de les escoles també, oi? Així que… El primer que ens plantegem és que, de la mateixa manera que analitzem i comprenem el nostre aprenentatge i el nostre estat emocional, hem d’analitzar i comprendre la tecnologia. La tecnologia no és ni bona ni dolenta. És clar que es pot utilitzar per fer grans coses i també pot ser un gran problema. Els nens, quan arriben a una certa edat, utilitzen ordenadors i iPads. Perquè ho han de fer, han de tenir bones habilitats en l’ús de la tecnologia. Aquí ens agrada utilitzar la tecnologia, sobretot, per investigar, recopilar, organitzar i presentar.

Els alumnes són lliures de presentar els treballs de la manera que vulguin. Des d’un document escrit a una pel·lícula, un fitxer d’àudio, un ball o una altra forma d’expressió creativa. Hi ha moltes opcions. I la tecnologia es troba present en moltes d’aquestes opcions. Aprendre a utilitzar la tecnologia com una eina per organitzar una gran quantitat de dades i fer presentacions és magnífic. Però, d’altra banda, sabem que la gent pot tenir problemes amb la tecnologia, i nosaltres la volem ensenyar bé. Això obliga la tríada de professors, pares i alumnes a treballar junts per crear un vocabulari comú, una manera conjunta de pensar en l’actitud que s’ha d’adoptar en relació amb la tecnologia.

Zuberoa Marcos. Matt, parla’m una mica sobre la junta. Perquè teniu una junta d’assessors impressionant, amb neurocientífics, creatius…

Matt Goldman. Sí.

Zuberoa Marcos. …i educadors. Com vau involucrar totes aquestes persones per dissenyar el pla d’estudis i el mètode d’ensenyament?

Matt Goldman. Bé, m’encanta parlar sobre la junta d’assessors perquè els nostres assessors són una part fonamental perquè la Blue School sigui allò que és. Tingues en compte que, dels sis fundadors, només un tenia experiència en l’educació. I la seva experiència es limitava a la teràpia artística. Teràpia artística creativa. La resta érem artistes i emprenedors. De la primera cosa que has de ser conscient en aquesta situació és que, no sent educadors, encara que és meravellós intentar reinventar l’escola i reinventar l’enfocament de l’aprenentatge, perquè tens la mirada d’un profà, al mateix temps, has de dir: “Necessitem les persones més intel·ligents, experimentades i innovadores en neurociència, en les tecnologies de l’educació, en psicologia…”. Perquè totes estan relacionades. “Portem-les a la junta d’assessors”.

Així que vam decidir contactar amb persones que ens semblaven les millors del món en aquestes àrees. Per què no? Vam contactar amb Sir Ken Robinson, amb el doctor Dan Siegel, i fins i tot amb David Rock, del NeuroLeadership Institute, i hi vam mantenir una conversa interessant. Ells escriuen llibres, ensenyen, publiquen articles… Però nosaltres vam anar i els vam dir: “Si vols agafar tots els llibres i articles que has escrit i tots els que ensenyes i veure’ls en la pràctica, uneix-te a nosaltres per crear la Blue School”. I, per molts membres de la junta d’assessors, només va caldre una sola conversa per convence’ls.

Zuberoa Marcos. M’agradaria que ens parlessis una mica sobre les dificultats d’integrar el vostre enfocament educatiu innovador amb el model educatiu estàndard.

Matt Goldman. Totes les escoles, tant les noves com les que tenen dotze o cent dotze anys, estan en un estat de canvi constant, i sempre han de complir, pels nens. La nostra situació particular és única perquè a la majoria ens han criat amb un mètode més tradicional. De manera que allò que els pares veuen dels seus fills a la Blue School no coincideix necessàriament amb la seva experiència i amb allò que ells opinen que hauria de ser una escola. A alguns els sembla bé. Alguns són com jo, que mai voldria que el meu fill experimentés el tipus d’escola per la qual jo vaig passar. De fet, un dels motius pels quals vam crear una escola era per oferir-los una experiència completament diferent.

Al principi, la dificultat era convèncer la gent que si ensenyes als alumnes a tractar-se d’una manera especial, a comprendre el seu estat intern, a intentar comprendre l’estat intern de l’altre, això és empatia, això és compassió. El treball col·laboratiu, substituir la competició amb la innovació i la creativitat, i que els integrants del grup competeixin amb ells mateixos per ser millors persones. Són qüestions que atreien un nombre reduït de pares, de famílies i de nens, però va ser suficient per començar. Ara, després de deu o quinze anys d’avenços en neurociència, amb el canvi en l’educació… Hi ha un moviment que s’allunya de l’exercici-examen, en què el nen és important com un tot. Sentim que estem al lloc adequat en el moment adequat. I, a més, ara sabem que els nostres alumnes treuen notes molt bones als exàmens, que els nostres alumnes entren als millors instituts de la ciutat i del país, i que s’estan adaptant perfectament i s’han convertit en líders.

Per exemple, un dels nostres graduats va aconseguir canviar una norma d’una escola abans d’haver-hi arribat. Això demostra que els alumnes de la Blue School, amb el nostre enfocament, s’acaben convertint en activistes socials, estan prosperant. I, a més, proporciona credibilitat i validesa al nostre enfocament. Per la qual cosa, les famílies que hi vinguin poden decidir més fàcilment.

Fem servir el pensament crític en perspectiva. Jo puc tenir un punt de vista i tu pots tenir un punt de vista diferent. I saps què? Ambdós poden coexistir. Això és una cosa, almenys als Estats Units, de la qual ens hem estat allunyant des de fa diversos anys. Potser un parell de dècades. Però nosaltres pensem i assimilem de forma crítica, i integrem les idees neurocientífiques, les connexions neuronals, per expandir el nostre pensament, per expandir les nostres pràctiques. Jo crec que seran eines clau per les persones que visquin a mitjan i a la fi del segle vint-i-u. Nosaltres volem posar els joves en aquest camí. I el que fem a la Blue School és liderar aquest canvi. Quan parlo d’activisme social, no em refereixo a enderrocar governs. Em refereixo a agafar les regnes i fer d’aquest país i del món un lloc millor, perquè aquests nens creuen en ells mateixos, creuen en els seus processos de pensament i creuen en la seva habilitat de fer canvis.

Zuberoa Marcos. Matt, moltes gràcies per compartir aquesta estona amb nosaltres.

Matt Goldman. Moltes gràcies a vosaltres.